Aquest salm és una súplica al Senyor, defensor dels pobres (v Aquest salm és una súplica al Senyor, defensor dels pobres (v. 13), contra la calúmnia i l'opressió. + Després d'evocar amb expressives imatges la violència i la maldat dels seus perseguidors (vv. 3-6), el salmista adreça contra ells una severa imprecació (vv. 9-12). + Aquesta súplica va acompanyada d'una professió d’introntollable confiança (vv. 7-8), fundada en la certesa que Déu és just i fa valer el dret dels oprimits (vv. 13-14).

+++ Aquest salm és atribuït al rei David +++ Aquest salm és atribuït al rei David. Ens corprèn la seva actitud orant i confiada. Els seus enemics, especialment Saül, s'acarnissen contra ell, per la qual cosa acut al Senyor perquè sigui el seu auxili i el seu escut: «Senyor, salveu-me de la gent dolenta, guardeu-me d’aquests homes violents. Porten al cor el desig de fer mal, provoquen baralles cada dia, fiblen amb la llengua com les serps, porten als llavis verí d’escurçó. +++ Com tots els salms, també aquest és messiànic, té el seu compliment en Jesucrist. Ens crida poderosament l'atenció que si, d’una banda, David va afirmar que Déu protegia el seu cap en els combats, de l'altra, contemplem Jesús, en el seu combat contra tot tipus de mal, abatut i, a més, també amb el seu cap cobert... amb una ignominiosa corona d'espines. Sembla com si el Senyor l'hagués abandonat a la seva sort en la missió que li havia confiat. +++ En aquest combat que lliurem al llarg de la nostra vida, el Senyor Jesús és el nostre escut, la nostra espasa, el nostre elm de salvació, el qui cobreix i protegeix el nostre cap en cada enfrontament que fem contra el poder de Satanàs. Així ens ho testifica l'apòstol sant Pau: «Estigueu, doncs, cenyits amb la veritat, revestits amb la justícia per cuirassa, els peus calçats amb el zel pet a anunciar l’evangeli de la pau» (Ef 6, 14).

Senyor, salveu-me de la gent dolenta, guardeu-me d’aquests homes violents. Porten al cor el desig de fer mal, provoquen baralles cada dia, fiblen amb la llengua com les serps, porten als llavis verí d’escurçó.

Senyor, protegiu-me contra els injustos, guardeu-me d’aquests homes violents, que es proposen fer-me caure. Uns insolents han parat un llaç, uns perversos han amagat un filat, m’han posat paranys per tot el camí.

I jo dic al Senyor: «Vós sou el meu Déu, escolteu la meva súplica. Senyor, Déu meu, muralla que em defensa, vós que em protegiu el dia del combat:

No satisfeu el desig dels injustos, no afavoriu els seus propòsits.» Sé que el Senyor farà justícia als afligits, sentenciarà a favor dels desvalguts.

Els justos enaltiran el vostre nom, els homes honrats viuran sota la vostra mirada.

JUSTÍCIA PER ALS OPRIMITS «Sé que el Senyor farà justícia als afligits, sentenciarà a favor dels desvalguts.» Renoveu la meva fe en la vostra justícia, Senyor, enmig d'un món en què la vostra justícia sembla brillar per la seva absència. Ho he intentat tot: pregària i acció, paraules i escrits, persuasió i revolució, i res no ha resultat. La injustícia continua dominant el món. No puc resignar-me a quedar-me assegut i que les coses siguin com són. Tampoc no puc canviar res, malgrat tots els meus esforços. Desitjo amb tota la meva ànima que triomfi la justícia, i veig triomfar la injustícia pertot arreu. Crec en un Déu just, mentre visc en una societat injusta. Això em fa patir, Senyor, i vull que ho sapigueu. Ja sé que els vostres punts de vista són diferents dels meus, que veieu el que jo no veig, que el vostre temps es mesura en eternitat. Però la meva vida en aquest món no és eterna, Senyor, i espero veure almenys algun flaix de la vostra justícia mentre camino per la terra. Vull unir-me de cor al sofriment dels meus germans i germanes per recordar, en unitat d'existència i de fe, l'agonia diària del vostre poble a la terra.

Déu nostre, doneu-nos força a tots els cristians per a saber mantenir un testimoni d'amor en aquest món de guerra i odi. Que mai no es pugui acusar la vostra Església d'afavorir l'opressió dels pobres i humils. Per Crist, Senyor nostre.