“Combateu, Senyor, contra els qui em combaten” Davant l’acusació de falsos testimonis (v. 11), un home innocent exposa la seva causa al Senyor i li demana que s’afanyi a defensar-lo (vv. 1-3) El salmista se sent desenganyat per la ingratitud dels seus adversaris, que el persegueixen sense motiu (v. 7) i li retornen mal per bé (vv. 12-16). La seva pregària inclou la promesa de donar gràcies a Déu públicament pels beneficis rebuts (vv. 18,28). “Combateu, Senyor, contra els qui em combaten”

► Enmig del conflicte entre els injustos poderosos i el just debilitat, entre els injustos explotadors i el pobre indigent que clama, Déu es presenta com a jutge que pren partit: acusa els acusadors del just, combat els qui el combaten. ► En el Nou Testament, Jesús està sempre a favor dels qui clamen per la justícia. És més, ell vingué per donar-li ple compliment (Mt 3,15) i afirmà que el Regne és dels pobres en l’esperit i dels perseguits per causa de la justícia (ib. vv. 5,3.10). Jesús alliberà totes les persones que clamaven i que estaven oprimides per diversos motius. ► El salm 34 és un salm de súplica individual davant una terrible injustícia. Si Déu no fa justícia, el just acabarà morint a causa de les mentides dels injustos. Potser nosaltres no passarem mai per una situació semblant; això, però, no vol pas dir que no puguem resar aquest salm. Quan podem, doncs, resar-lo? És un salm que convé resar-lo en solidaritat amb les persones i grups que lluiten per la justícia i que reben amenaces de part dels poderosos.

Acuseu, Senyor, els meus acusadors, combateu contra els qui em combaten; preneu l’escut i el broquer, veniu a ajudar-me. Digueu-me: «Jo et salvaré.»

I jo m’alegraré del que el Senyor m’ha fet, ple de goig de veure que em salva. Proclamaré amb totes les forces: «Senyor, ¿qui és com vós? Vós defenseu els febles contra els poderosos, els pobres, contra els qui els volen robar.»

Es presenten testimonis malintencionats, em demanen comptes de coses que ni sé; em tornen mal per bé, tothom m’abandona.

Quan ells estaven malalts, jo em posava de dol, m’entristia i dejunava, el meu cor no deixava de pregar, com per un germà o per un amic; anava a tot arreu com si plorés la mare, trist i amb el cap baix.

Però ells s’han alegrat quan m’han vist caure, s’han reunit contra mi, m’han fet mal d’amagat, no paren de destrossar-me; es burlen cruelment de mi, em miren amb odi i estrenyen les dents.

¿Fins quan, Senyor, els suportareu? ¿No els sentiu cridar? Defenseu la meva vida, defenseu-la dels lleons. Us daré gràcies enmig del poble reunit, davant de tothom us lloaré en dies de festa.

No he donat cap motiu als enemics; que no cantin victòria. Que no es facin senyes l’un a l’altre; els qui m’odien, m’odien perquè sí. Ho heu vist, Senyor. No calleu, no us allunyeu de mi, Senyor! Desperteu-vos, desvetlleu-vos, feu-me justícia.

Anunciaré la vostra rectitud, i us lloaré tot el dia. Que s’alegrin i cantin els qui desitgen que em feu justícia, i puguin dir per sempre: «És gran el Senyor, que vol el bé del seu servent.» Anunciaré la vostra rectitud, i us lloaré tot el dia.

“JO ET SALVARÉ” Ja sé que sou la meva salvació, Senyor, però vull sentir-ho dels vostres llavis. Vull el so de la vostra veu, el gest de les vostres mans. Vull escoltar-vos personalment, veure com us dirigiu directament a mi i rebre en el meu cor el missatge d’esperança i redempció: “Jo et salvaré”. Un cop rebut el missatge, confio que veuré com es fa realitat en els penosos esdeveniments de la meva vida quotidiana. En resum, salveu-me, Senyor, d’aquells que no em volen bé. Hi són, Senyor, i el pes de la seva enveja frena els passos de la meva alegria. Hi ha gent que s’alegra si em ve alguna desgràcia, i riuen quan m’entrebanco i caic. “Ells s’han alegrat quan m’han vist caure, s’han aplegat contra mi, m’han fet mal d’amagat”. No pretenc queixar-me de ningú, Senyor; allà cadascú segueixi les seves intencions i d’acord amb la seva consciència; però sí que, a vegades, sento en mi i entorn meu la fricció, la tensió, la sospita que endureix els rostres i refreda les relacions. Arrenqueu del meu cor tota amarguesa i feu-me amable i delicat perquè el meu comportament convidi també els altres a l’amabilitat i a la delicadesa, i creï un clima d’apropament onsevulga que jo visqui o treballi. “I jo m’alegraré del que el Senyor m’ha fet, ple de goig de veure que em salva”.

Déu defensor nostre! Crist, el nostre germà , posà a les vostres mans la seva causa, i la vostra resposta fou ressuscitar-lo a la vida: fixeu-vos en la vostra Església, atacada per un món que refusa la salvació que ofereix, i feu-la participar de la victòria de Crist sobre la mort.