Portalada de Sant Pere de Moissac

Context L’actual església de Sant Pere de Moissac data del final del segle XII i ocupa el lloc de l’edifici primitiu. Aquest es trobava en una de les quatre rutes de pelegrinatge a Santiago de Compostel·la, que van ser obertes al voltant de l’any 1000, que començava a Le Puy, creuava Conques i Moissac, i entrava en la península Ibèrica per Roncesvalles. El timpà, d'autor desconegut, va ser decorat després d’haver-se acabat el claustre de l’església, l’any 1110.

Descripció formal La portalada de Moissac està precedida pel timpà esculpit en el qual hi ha centrada la imatge de Crist en Majestat, envoltada pel tetramorf i els 24 ancians de l’Apocalipsi. Aquests es distribueixen de manera simètrica en tres franges horitzontals, separades per una sanefa en forma d’onades del mar, i adaptades –com la resta de figures- a les limitacions del marc arquitectònic. La composició es vertebra a partir de la figura de Crist, a al qual s’adrecen directament totes les mirades de la resta de personatges, tot provocant una unitat escènica centrípeta (cap a dintre). Igualment, s’ha de ressaltar l’ocupació total de tots els forats de l’espai compositiu, en un exemple clar d’horror vacui. La talla escultòrica present dos models. Un primer que sorprèn per la minuciositat i el realisme dels detalls, la gestualitat i l’expressivitat dels 24 ancians, els rostres dels quals estan tractats d’una manera completament individualitzada que s’anticipa així al gòtic.

En canvi, la representació de Crist en majestat segueix els paràmetres del romànic: ús de la perspectiva jeràrquica –proporcions més grans que la resta de figures-, presentació frontal i plana, solemnitat hieràtica o simetria compositiva, aspectes que li confereixen una evident aurèola sobrenatural i atemporal. La resta de decoració de la portalada es troba a: La llinda, que tanca l’espai del timpà; el mainell, amb una iconografia que supedita del tot la seva forma a l’espai arquitectònic, i els brancals laterals, les figures de les quals destaquen per la gran expressivitat i dinamisme. Cronologia: 1110-1115 Estil: romànic Tipologia: relleu Material: pedra Tema: bíblic Localització: església de Saint Pèire De Moissac, Llenguadoc, França.

Temàtica Al timpà es mostra una representació de la teofania –visió de Déu al final del temps-, basada en el text de la segona arribada de Crist al món, narrada a l’Apocalipsi de Sant Joan. L’escena és dominada per la imatge de la Maiestas Domini, el Crist Jutge de cos sencer beneint amb la mà dreta i aguantant un llibre a l’esquerra. Acompanyant el crist Jutge hi ha els símbols dels quatre evangelistes (àguila, Joan; lleó, Marc; brau, Lluc; àngel, Mateu), i les 24 ancians de l’Apocalipsi que porten les corones plenes de perfums, que simbolitzen les oracions dels sants, i el violí o la cítara per cantar les lloances que dediquen a Déu Totpoderós. La llinda està decorada amb rodes de foc que representen el foc de l’Apocalipsi. Als laterals de la portalada hi ha esculpits relleus amb escenes de l’Antic i del Nou Testament, i també representacions al·legòriques de la luxúria i de l’avarícia. Al muntant dret s’hi ha representat Sant Pere, i a l’esquerre, el profeta Jeremies, mentre al mainell hi ha representacions d’animals fantàstics. Jeremies, al muntant esquerre

Models i influències Maestro Mateo: Pòrtic de la Glòria de la catedral de Santiago de Compostela (1168-1188) Tot i que algunes teories diuen que deriva d’una miniatura mossàrab, el timpà de Moissac no es podria explicar sense el model del timpà de l’abadia de Cluny a la qual va estar vinculada fins al 1047. Paral·lela en el temps a altres grans portalades com la de l’església de la Madeleine de Vézelay o de la Sainte Foy de Conques, la portalada de Moissac va ser considerada en el seu moment una obra mestra, i va servir de model a altres esglésies franceses, com la de Sainte Marie de Souillac, i potser va ser coneguda pel Maestro Mateo. Extret de: TRIADÓ, J.R. Història de l’ Art Ed. Vicenç Vives, 2009