Institut Cartogràfic de Catalunya 16 de juny de 2004

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
Pla de Seguretat de la Val d’Aran: Rescats i actuacions en allaus
Advertisements

TFG – Àrea Enginyeria del programari
Gestor Integrat de Referències
El canvi climàtic i la humanitat al segle XXI
Projecte de Pals de Cobertura Diputació de Tarragona
Google Llibres i la Biblioteca de Catalunya
Central solar (parque El Coronil)
Actualització del mapa de soroll de trànsit de la ciutat de Girona.
Sistemes de mesura i control per a l'agricultura.
d' a s s i s t è n c i a al g o v e r n l o c a l
AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ CdA Empúries.
PFC Auto-enregistrament del dolor a través de telefonia mòbil Andrés Masero Universitat Oberta de Catalunya Autor: Andrés Masero Director: Roman.
Elaboració d’un mapa temàtic
Ivan Moner1, Jordi Gavaldà1, Glòria Martí2, Carles Garcia2
Vents forts al Pirineu: Torb i Föhn
Pla estratègic del Servei de Biblioteques
IMPLANTACIÓ DE LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I COMUNICACIÓ A LA CIUTAT DE LLEIDA Anàlisi estadística - desembre 2000 IMPLANTACIÓ DE LES TIC A LA CIUTAT.
Temporada de bany, estiu 2017
La cartografia d’allaus i la seva aplicació en la prevenció del risc
AVALUAR-QUALIFICAR PER COMPETÈNCIES
Alumnes de 4t Coneixement del medi natural Curs
Comprensió del canvi climàtic
El Projecte Qualitat és la proposta pel canvi en el context de l’escola vers una cultura de la Qualitat que cerca la sistematizació com a procés per a.
EL NOSTRE AJUNTAMENT I L’ESTALVI D’AIGUA
Els recursos de la TET. Un punt de partida.
CURS PRESENTACIÓ 20 de maig de 2014.
GAUDÍ I LES SEVES MERAVELLES!
Library and Information Science Abstract
Jornada de portes obertes
FENÒMENS ATMOSFÈRICS.
Què és la jornada contínua escolar
ANÀLISI DE LES ARTS MENORS COM A MODEL DE FUTUR A LA PESCA
Projecte d’Itineraris Formatius
(Robert S. Baron & Norbert L.Kerr )
Sistema de gestió SAP - SPA CETIC
EL DIA SENSE COTXES 5è de Primària.
PLA DE FORMACIÓ DEL CENTRE
Una història de la tecnologia
Víctor Ruiz Marquès Enginyeria en Informàtica   Juan Martínez Bolaños
Eines d’internet per al professorat d’EOI.
Recollida i ús de dades per al suport conductual en una escola
Els sous de les dones a CATALUNYA
Situacions de risc per Torb
Dispositiu Local d’Inserció
La Cigarreta Electrònica: Què en sabem?
TURISME ESTRANGER 2006 Catalunya, primera destinació del turisme estranger Canàries 16,4% Catalunya 25,7% Illes Balears 17,3% Resta de CCAA 9,9% C. Valenciana.
L’AIGUA A LA NATURA.
1 La identificació com a usuari periodista es realitza la primera vegada introduint en el camp Usuario, la lletra E seguida dels vuit dígits del DNI.
Preinscripció a la UPF Curs 2017/18
LA CURA EN AMBIENT HUMIT TERUEL CALERO, Mª PILAR; ABS VALLS
Prof. José Miguel Santacreu Soler Dep. d’Humanitats Contemporànies
Coneixements i idees previs
Llorenç Seguí capllonch 11 de juny de 2018
Daniel Miró Pettican TFG Primer semestre/
L’AIGUAT DELS 750 MILIONS DE LITRES (Nit del 31-7 al 1-8 del 2002)
PROGRAMA FLUMEN Formación Permanente en Recursos Hídricos
PREVENCIÓ DEL RISC D’ALLAUS EN EL DISSENY I INSTAL·LACIÓ DE REMUNTADORS Josep Mirabet 23/04/2019.
Suports en l’elaboració del Projecte Educatiu de Centre
La literatura i les matemàtiques van de la mà.
Experiència de formació conjunta. Dep. Ensenyament i AEST
Campanya d’incendis 2015 Departament d’Interior
Estudiant: Eva Muñoz Altimis
Butlletí Comarcal de Subvencions
Avaluació dels Plans Educatius d’Entorn
APRENDRE A NEDAR . Les activitats aquàtiques estan classificades per plantejaments de tipus: -UTILITARI: s’obté un aprenentatge útil -HIGIÈNIC: millora.
EL CONSUM DE DROGUES ENTRE LA POBLACIÓ HOMOSEXUAL USUÀRIA D’ESPAIS D’OCI NOCTURN DE CATALUNYA.     UNA APROXIMACIÓ QUANTITATIVA.
Elaboració del Pla de formació ajuntament de viladecans
La inserció laboral dels graduats de grau de la UPF
Xarxa de lluita contra el maltractament i la violència de gènere
AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ CdA Empúries.
Transcripción de la presentación:

Institut Cartogràfic de Catalunya 16 de juny de 2004 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge El Butlletí Pirinenc de l'SMC durant l'època hivernal i el seu ús en l'elaboració del Butlletí de Perill d'Allaus I Jornada Tècnica de neu i allaus Institut Cartogràfic de Catalunya 16 de juny de 2004

Neu present durant molts mesos Àrea molt extensa de Catalunya on es troba l’orografia més notable del país. Peculiaritats climàtiques i meteorològiques Neu present durant molts mesos NECESSITAT I CONSCIENCIACIÓ D’UNA BONA PREDICCIÓ METEOROLÒGICA QUE A LA VEGADA INFLUIRÀ EN LA PREDICCIÓ DE PERILL D‘ALLAUS

1997 : Butlletí Meteorològic Demanda Informació meteorològica específica marítima i de muntanya 1999 : Primer “Butlletí Pirinenc” Alguns mesos Més demanda Tot l’any. Des del 2001

Desembre de 2003: s’incorpora l’Equip de Predicció de Perill d’Allaus al Servei Meteorològic i es comença a treballar conjuntament en la tasca de la predicció meteorològica i l’aplicació al BPA (Butlletí de Perill d’Allaus). Equip d’Allaus: Coneixement de la regió i el comportament de les situacions meteorològiques. Dades d’observació de la zona Noves necessitats Equip de Predicció i Vigilància (EPV): -Dades i models de predicció (MASS). S’incorporen al BPA. -Prediccions meteorològiques.

ÀREA DE PREVISIÓ: AMPLIACIÓ DE LES ZONES DE PREDICCIÓ SEGUINT EL CRITERI UTILITZAT AL BUTLLETÍ DE PERILL D’ALLAUS DE L’ICC.

Divisió de la serralada en 7 zones, basat en el comportament nivometeorològic observat. Al Butlletí Meteorològic s’inclou Andorra.

El Butlletí Pirinenc a l'actualitat

PREDICCIÓ OBSERVACIÓ

LES DADES METEOROLÒGIQUES I NIVOMETEOROLÒGIQUES

LA PREDICCIÓ

LA PREDICCIÓ Es realitza diàriament a la tarda per a dos dies. Les realitza l’Equip de Predicció i Vigilància a través de les informacions facilitades per diversos models meteorològics sinòptics i de mesoescala. La previsió general és per a tota l’àrea pirinenca i per a les principals variables per a dos dies: Estat del cel Precipitacions Cota de neu Temperatura Vent

LA PREDICCIÓ LOCAL: UN CAS CONCRET HIVERN 2003-2004 UTILITAT PER AL COMUNICAT DE PERILL D’ALLAUS DEL CONSELH GENERAU D’ARAN PREDICCIÓ GENERAL COTES DE NEU ISOZERO NOMÉS PREVISIÓ D I D+1 PRIMER BUTLLETÍ PER UNA ZONA ESPECÍFICA

Les Eines

MODELS SINÒPTICS: DWD (Deutscher Wetterdienst): Global Modell i Lokal Modell Altres models: HIRLAM, AVN, UKMO MODELS CONCEPTUALS. L’EXPERIÈNCIA DE L’EPV

MASS (Mesoscale Atmospheric Simulation System) MODEL MESOSCALAR: MASS (Mesoscale Atmospheric Simulation System) Pronòstic general 55 30 15 8 km Pronòstic numèric 30 km PAS DE MALLA MM5: en procés de validació

Les Variables

LES VARIABLES METEOROLÒGIQUES I LA NEU TEMPERATURA METAMORFISME DELS GRANS DE NEU. RELACIÓ AMB LA COTA DE NEU I LES ISOTERMES. WINDCHILL. IMPORTANT PER A L’USUARI. VENT DISTRIBUCIÓ ESPACIAL DEL MANTELL NIVAL (SOBREACUMULACIONS I DEFLACIONS) FORMACIÓ DE PLAQUES DE VENT I ORIENTACIÓ D’AQUESTES PRECIPITACIÓ ACUMULACIÓ TIPUS DE PRECIPITACIÓ (PLUJA, NEU, NEU GRANULADA) ALTRES FACTORS EFECTE FÖHN BOIRA I NIVELL BASE NÚVOLS TORB

LÍNIES FUTURES I CONCLUSIONS Major interrelació entre el BP i el BPA. Ampliació del ventall d’informacions específiques (predicció local). Aprofundir en el coneixement de la zona. Estudis i recerca. Molt de camp per córrer en meteorologia de muntanya. Major difusió del BP i BPA (conveni FEEC): fàcil accés a zones de difícil accés. Tot això ha portat i ha de seguir portant a una millora de la qualitat dels dos Butlletins.

En agraïment a tot l’Equip de Predicció i Vigilància, Jordi Toda de l’Àrea de Modelització i Glòria Martí de l’Equip de Predicció d’Allaus.