La pesca: tot explotant la biodiversitat i els ecosistemes marins

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ CdA Empúries.
Advertisements

Els ecosistemes i el medi ambient
LA DINÀMICA DELS ECOSISTEMES
El canvi climàtic i la humanitat al segle XXI
AIGUA I ACTIVITAT FÍSICA
AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ CdA Empúries.
9. Els recursos del planeta
Tema 6: L’ENERGIA.
Inspirant llàstima o fent-nos responsables
L’ENTRENAMENT ESPORTIU
Informació i sensibilització
QUÈ ÉS LA QUÍMICA PER A VOSALTRES?
UD 7 EL MEDI NATURAL.
Erika Acosta David Nieto Anna Retuerce Aaron Sánchez Carolina Soler
OBSERVEM EL PAISATGE 3r Primària
La Ràpita, platja i port.
EL NOSTRE AJUNTAMENT I L’ESTALVI D’AIGUA
introducció d’espècies exòtiques
El NOSTRE PROJECTE CONTRUIR UNA CENTRAL HIDROELECTRICA
Un animal en perill d’extinció
GRUP DE MEDI AMBIENT IES Guillem Sagrera 1997/2008.
Senyor, ensenya’m a ser feliç i a donar pau!
QUE FER QUAN ARRIBA UN SUSPENS A CASA?
Coneixement del Medi Social i Cultural
Energia i velocitat de les reaccions químiques
Com podem ser solidaris d’una manera pràctica?
SINECOLOGIA La sinecologia estudia les relacions tròfiques (alimentació) dins els ecosistemes. Els cicles de matèria i energia en els ecosistemes.
ANÀLISI DE LES ARTS MENORS COM A MODEL DE FUTUR A LA PESCA
LES AIGÜES LITORALS: ALGUNES REFLEXIONS SOBRE LES EMBARCACIONS ESPORTIVES I LES PROBLEMÀTIQUES DELS PORTS Ponent: Mariona de Torres Aguilar Jornada “La.
EL DIA SENSE COTXES 5è de Primària.
TEMA 2 Unitat 2: El problema de l’aigua.
Infraestructures i Productivitat Universitat de Barcelona
El sector terciari. Concepte de sector terciari
TEMPERATURA I TERMÒMETRES
Informació i sensibilització
TEMA 5: VIVIM EN ECOSISTEMES
L’AIGUA A LA NATURA.
Objectiu Educatiu Trienni
QUARESMA UN TEMPS IMPORTANT, PER PREPARAR LA GRAN FESTA
Presentació BATXILLERAT
La formació professional, una opció de futur i amb futur
EL REGNE ÉS ENMIG NOSTRE EL REGNE ÉS ENMIG NOSTRE
1. El problema de la realitat: teoria hilemòrfica
"SENYOR, ENSENYA’M A SER FELIÇ I A DONAR PAU!"
LA NUTRICIÓ I LA SALUT.
AQUESTA QUARESMA TU POTS SER MÉS!
ELS NENS I NENES DE P4 TREBALLEM EL PROJECTE DELS MONSTRES
CONCURS BÍBLIC Laia Garrit Mª del Mar Puigferrat.
AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ CdA Empúries.
Un animal en perill d’extinció
La millora de l’eficiència energètica als edificis de la UPC.
Salvador Vila Esteve Geografia i Història 1r d’ESO
COLÒNIES A CA LA MARIA LA CASA DE COLÒNIES. LA FAGEDA. LA GRANJA.
d’una xerrada de l’Eduard Sala que trobareu a
SISTEMA DUNAR.
L’AIGUA UN RECURS POC VALORAT?
Amb la col.laboració de:
LA NUTRICIÓ I LA SALUT.
Carta de compromís Manifest 3r ESO B 1.
Impacte del consum (i la pesca) catalana sobre la biodiversitat global
Alba Ros Montagudo Andrea Reyna Alcón Marta Rodríguez Conte
3. Karl Marx: el materialisme històric 3. 5
ARTS PLÀSTIQUES Eva Navas Vela 1.
LES MÀQUINES.
AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ CdA Empúries.
ELS ECOSISTEMES. RELACIONS TRÒFIQUES
Pluja àcida.
La pesca: tot explotant la biodiversitat i els ecosistemes marins
Com contaminem l`aigua?
AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ CdA Empúries.
Transcripción de la presentación:

La pesca: tot explotant la biodiversitat i els ecosistemes marins Palamós, juny del 2002 Jornada Projecte ‘Ports Nets’ La pesca: tot explotant la biodiversitat i els ecosistemes marins Dr Sergi Tudela, WWF Mediterranean Programme Office

Què en traiem dels ecosistemes marins i la seva biodiversitat? Els ecosistemes marins proporcionen un seguit de serveis essencials a la societat (econòmicament quantificables) : Poblacions autorenovables de peixos per a la pesca Depuració de les aigües residuals Medi de suport per a l’aqüicultura Medi de suport per al turisme Etc ... La conservació dels ecosistemes marins no és, doncs, un acte totalment altruista!

La pesca suposa l’explotació de tot l’ecosistema marí:

La pesca suposa l’explotació de tot l’ecosistema marí: afecta les poblacions de les espècies objectiu i altres espècies vulnerables (captures accessòries i rebutjos) afecta l’estructura i funcionament de l’ecosistema (en disminueix l’eficiència energètica i la resiliència) provoca l’alteració física dels hàbitats

Què és pitjor, la pesca o la contaminació? Una vella polèmica: Què és pitjor, la pesca o la contaminació? 1) Sobrepesca 2) Contaminació Ecosistemes degradats Pressió humana 3) Destrucció hàbitats, introduccions, canvi climàtic Actualment, tots dos fenòmens són les dues cares d’una mateixa moneda.

Què és pitjor, la pesca o la contaminació? Una vella polèmica: Què és pitjor, la pesca o la contaminació? Conclusió: Per salvaguardar la pesca no n’hi ha prou amb limitar la contaminació i els altres impactes sobre el medi! Paral.lelament, cal augmentar les ‘defenses’ de l’ecosistema! I això es fa recuperant la biodiversitat dels mars i els nivells poblacionals de les espècies explotades

Quina és la situació a casa nostra? Alguns dels principals recursos es troben severament sobreexplotats (sobretot els demersals) Sobreexplotació significa que degut a un excés d’esforç de pesca: Es pesquen individus de menys talla i en menys quantitat; si reduíssim l’esforç s’incrementarien notablement les captures La grandària de les poblacions naturals s’ha reduït molt.

Quina és la situació a casa nostra? Alguns dels principals recursos es troben severament sobreexplotats (sobretot els demersals) Alguns exemples (presentats a la darrera reunió del SAC/CGPM): Lluç del Golf de Lleó: la població actual és només un 2,3% del nivell original. Escamarlà: s’estima que la pressió pesquera actual és el doble de la que permetria obtenir els màxims rendiments

Quina és la situació a casa nostra? 2) La petjada ecològica de la pesca a Catalunya és molt elevada: a través de les captures comercials i els rebutjos ens ‘apropiem’ del 40% de la producció primària total de l’ecosistema marí

Nivell tròfic 4 Predadors apicals 3 Peixos carnívors 2 Zooplàncton . .  10% 3 Peixos carnívors Nivell tròfic  10% 2 Zooplàncton  10% . . . . . . . . . . . . . . *. . . . . . . . . *. *. *. . *. *. 1 Plàncton vegetal *. *. *. PPR per a la pesca

Quina és la situació a casa nostra? 3) La contaminació ha esdevingut un factor important: Cas de la pintura ‘antifooling’ Bioacumulació de contaminants en els grans pelàgics Mortandats de dofins Excessiva aportació de nutrients: marees vermelles i generació de detritus

Quina és la situació a casa nostra? 4) Fins i tot els efectes del canvi climàtic es comencen a fer notar en els ecosistemes marins S’ha demostrat un increment de la temperatura de l’aigua del mar en fondària (+0,13ºC) Canvis demogràfics en les poblacions d’algunes espècies indicadores: els casos de l’alatxa i la maleta o amploia

Cap a on hauríem d’anar? La major part d’ecosistemes mundials són com són per l’acció humana; no calen ecosistemes verges sinó ecosistemes explotats que proporcionin el màxim de serveis a la societat, que conservin la màxima biodiversitat i que siguin estructuralment i funcional sans. Caldrien plans integrals (vedes, reserves, millora de la selectivitat dels arts, ...) de recuperació de les pesqueres, que siguin alhora ambientalment rigorosos i socialment acceptables. I es que ... cal impedir que els nostres ports de pesca acabin esdevenint meres atraccions turístiques!