Nova reforma de 1866
1866 La Nova Reforma és el nom que rep el procés de reforma que es dugué a terme el 1866 al Principat d'Andorra de les institucions del país, encapçalat per Guillem d'Areny Plandolit. El bisbe d'Urgell Josep Caixal i Estradé va acceptar i firmar el mateix any el decret amb el pla de reforma i el copríncep francès, Napoleó III, la va ratificar tres anys després.
Des de llavors fins a la constitució de 1993 el Consell General d'Andorra, llavors Consell General de les Valls, s'ha compost per 24 consellers que escullen posteriorment el Síndic General. Els vots eren de cada cap de casa i es diferenciava els elegits del comú i del consell.
El síndic És la màxima del Consell General Representa el Consell Guillem d'Areny Plandolit va ser síndic de 1866 a 1866 Va impulsa la NOVA REFORMA
Les bases de la Reforma de 1866 foren: –Vot ampliat a tots els caps de casa per a elegir el Consell General i el Consell de comú. –Els 24 consellers generals seran elegits separadament dels membres dels Comuns. –Es fixaran el nombre de membres del Consell de Comú.
–Elecció de Comissionats del poble per a controlar l’administració i comptes comunals. –Es fixen les condicions per a ser elector. –Es fixen les condicions per a ser elegit. –Es fixa el procediment electoral. –Es fixa l’obligatorietat dels càrrecs.
–Es fixa el dret de recurs. –Es regulen les despeses i tribut de la Qüèstia. –Igualment el Tribunal de Visura. –Es fixen les facultats del Síndic. –Es reconeix de fet l’Assemblea Magna. –S’estableix la immunitat civil i penal dels consellers comunals i generals per raó del càrrec.