LES PLANTES.

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
LES PLANTES.
Advertisements

LES PLANTES.
Els ecosistemes i el medi ambient
PLANTES.
LES PLANTES I ELS FONGS Tema 6.
Per saber-ne més sobre aquestes, pren en cadascuna.
LA NUTRICIÓ DELS VEGETALS
NUTRICIÓ CEL·LULAR Conjunt de processos mitjançant els quals les cèl·lules obtenen la matèria i l’energia necessàries per fer les funcions vitals.
Els instruments musicals
La Recepta de la Vida Els elements químics que constitueixen majoritàriament als éssers vius són el C , H , O i N. Altres elements hi són en quantitats.
LA PLUJA ÀCIDA.
BICENTENARI 12 de febrer de 2009
ESQUEMA CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r d’ESO Les plantes i els fongs
UD 7 EL MEDI NATURAL.
LES PLANTES I LES SEVES PARTS
L'ART GREC.
MESCLES I DISSOLUCIONS
Que es un bacteri? Els bacteris són éssers unicel·lulars. Són tan petits que per poder-los observar cal un microscopi especial,anomenat microscopi electrònic.
Característiques dels cucs:
La Salamandra.
El Planeta Terra.
LA REPRODUCCIÓ DELS VEGETALS.
La respiració: Funció vital dels éssers vius.
ELS ECOSISTEMES CURS TERCER.
1 Biologia i Geologia 1r ESO.
Relacions interespecífiques (entre individus de distintes espècies).
EL JOC DELS PINS CAMP D’APRENENTATGE D’EMPÚRIES
ELS ECOSISTEMES. RELACIONS TRÒFIQUES
La funció de relació en els vegetals
APARELL REPRODUCTOR FEMENÍ
La reproducció dels animals
TEMA 6 ELS ANIMALS.
Per Robert Casal.
Éssers vius i éssers inerts
ELS ECOSISTEMES.
LA LLUM És una forma d’energia que percebem amb el sentit de la vista
Energia i velocitat de les reaccions químiques
TEMA 5 : FUNCIÓ DE NUTRICIÓ
Coneixement del Medi Natural
Què hi ha a l'Univers?.
LA NUTRICIÓ EN LES PLANTES
Son mamífers, vertebrats i herbívors.
Paula Aguilar Ian Garcia Ayoub Garra Paula Cabrera Vano Barbakadze
TEMA 2 FUNCIÓ DE RELACIÓ.
TEMA 5 : FUNCIÓ DE NUTRICIÓ
La reproducció dels animals
LES Etapes DE LA VIDA.
TOTS ELS INDIVIDUS D’UNA MATEIXA ESPÈCIE SÓN IGUALS?
TEMA 5: VIVIM EN ECOSISTEMES
Les Plantes Guillem Soler Garcia.
LA REPRODUCCIÓ DELS ANIMALS
L’APARELL REPRODUCTOR
TEMA 4. LA CLASSIFICACIÓ DELs ÉSSERS VIUS.
L’Aparell Circulatori
Les plantes Característiques: Nutrició autótrofa Pluricel·lulars
LA NUTRICIÓ I LA SALUT.
APICULTURA.
OBSERVEM LES PLANTES NOM: DIA:.
LA REPRODUCCIÓ DELS ANIMALS
LA MEDUSA És un animal terrestre o aquàtic ? Les meduses son animals aquàtics i es mouen per l'aigua arrossegades pels corrents .
Les plantes i els animals del Riu Túria
L’ ELEFANT.
El cos humà: Els aparells i els seus òrgans
LA TERRA SÒL, AIGUA i L’AIRE FORMEN LA TERRA ON VIUEN ELS ÉSSERS VIUS.
PRIMAVERA GRUP IV 01a.
LA NUTRICIÓ I LA SALUT.
DESCRIPCIÓ DELS HORITZONS.
TREBALL COOPERATIU LES ABELLES
ESTRUCTURA D’UNA CÈL·LULA VEGETAL
RAT-PENAT VERTEBRAT MAMÍFER CARNíVOR.
Transcripción de la presentación:

LES PLANTES

CARACTERÍSTIQUES DE LES PLANTES Les plantes o els vegetals tenen aquestes característiques fonamentals: Fabriquen el seu propi aliment utilitzant aigua i sals minerals del sól , l’aire i la llum del sol. Tenen arrel , tija i fullles. No es desplacen La majoria son terrestres pero algunes ,como la posidónia o els nenúfars ,viuen en l’aigua.

CLASSES DE PLANTES Hi ha molts tipus de plantes. Si en fixen en la grandària i la rigidesa de la tija , podem classificar-les en aquests grups : Arbres : Tenen la tija llenyosa ,es a dir , de fusta ,i molts es fan grans . L a tija dels arbres s’anomena tronc i d’aquests naixen les branques . Els arbres tenen un creixementlent i viuen molts anys. Arbustos : Les tiges son llenyoses ,encara que mes fines i flexibles que les dels arbres. No tenen tronc i les branques naixen del sòl. Els arbustos viuen molts anys ; alguns tenen un creixement lent i altres mes de pressa. Herbes : La tija es mes blana i flexible que la dels arbres i arbustos. El tronc de les herbes s’anomena herbaci.Les herbes solen se mes xicotetes quel arbustos . Creixen rapidament i son anuals, es a dir, naixen , creixen , es reproduixen i moren als pocs mesos.

PLANTES AMB FLOR I SENSE FLOR En els jardins se solen plantar ,pins o geranis . Aquestes plantes es desenvolupen flors i es reproduixen per llavors. Algunes flors , com els pins , avests i xiprers , son xicotets i dificils de veurels , altres con el roser , son grans , vistosos i amb una olor molt agradable. Pero també hi ha vegetals que no reproduixen flors , con les falgueres i les molses.Aquestes es reproduixen per espores. Les falgueres . Són plantes que creixen en llocs humits. Les fulles tenen forma de ploma mot característica. Les molses. Creixen tambe en llosc humits. Les fulles son molt menudes; creixen en el sól , sobre les roques , o fins i tot en les escorces dels arbres.

Les plantes fabriquen el seu propi aliment Fabriquen el seu propi aliment a partir: Aigua i sals minerals Gasos que prenen de l’aire. La llum del sol. Amb aquests components les plantes fabriquen altres sustancies , que utilitzen per a creixer , i fer funcions vitals. Part de l’aliment que no utlitzen , l’emmagatzenen en les fulles, en les llavors , en els fruits i en els arrels.

LA FABRICACIÓ DE L’ALIMENT. Per produir el seu propi aliment , les plantes duen a terme aquest proces: A traves dels arrels capten l’aigua i les sals minerals dissoltes. L’aigua i les sals minerals que les plantes absorbixen a traves dels arrels s’anomena saba bruta. La saba bruta puja fins al llarg de la tija fins a les fulles per un conductes anomenants vasos llenyosos. Les fulles de les plantes tenen xicotets porus per quals en l’aire. Fabriquen el seu propi aliment a traves de dioxid de carboni de l’aire i la saba bruta. Tambe necesiten la llum del sol.Eorada transportl liquid nutritiu que fabriquen de les fulles s’anomena saba elaborada. La saba elaborada es tranporta per altres conductes anomenats vasos liberians , a totes les parts de les plantes : arrel,tija,fulles , flors ,fruits.

LA FOTOSINTESI El proces pel qual les plantes fabriquen el seu propi aliment s’anomena fotosintesi, que significa “ fabricacio de les Substancies usant la llum “. Te lloc en les cel.lules de les fulles, tenen una substancia de color verd , anomenada clorofil.la ,que absorbeix la llum. Durant aquest proces , les plantes tambe produixen oxigen , que s`allibera a l’atmosfera . Aquest oxigen es el que utilitzen tots els essers vius per respirar.

REPRODUCCIO DE LES PLANTES AMB FLORS. La majoria de les flors estan compostes per aquestes parts : L’organ reproductor masculi son els estams . Els estams son uns filaments amb petites bossetes es produixen el pol.len. L’organ reproductor femeni es el pistil.El pistil es le mes gruixut . A l’interior estan els ovuls. Embolicant el pistil i els estams , tenen petals. El conjunt de petals s’anomena col.lora. Davall de la col.lora hi ha sepals que solen ser de color verd. El conjunt de sepals forma el calze. Algunes flors ,contentenen el reprodusctor masculi i el femeni. Altres sols tenen un organ reproductor.

LA FORMACIO D’UNA NOVA PLANTA Quan uneix gra de pol.len s’uneix a un ovul , es produeix la fecundacio. Despres de la fecuandacio ,el pistil aumenta i Es converteix en un fruit. En l ‘interior del fruit es troben les llavors , que son els ovuls fecundats i transformats. Quan les condicions d’umitat i tempetatura es adecuada , les llavors , germinen i origienen una nova planta.

REPRODUCCIO DE LES PLANTES SENSE FLORS Les plantes sense flors , no produixen ovuls ni grans de pol.len , sino espores,que es poden germinar i originar una nova planta. En les falgueres , les espores es formen en els sorus , en la cara inferior de les fulles, que poden veure a primera vista , sense fer servir una lupa.

LA POL.LINITZACIO El pol.len cal transportar-lo del estams fins al pistil perque ocorrega la fecundacio.Aquest proces s?anomena pol.linitzacio. La pol.linitzacio pot tindre lloc de diverses formes: El vent. Molts vegetals , produixen grans quantitas de pol.len , que son tranportades pel vent fins a altres plantes. L’aigua . Les plantes aboquen a l’aigua els grans de pol.len, que arriben surarnt fins a altres plantes. Els insectes . Les abelles i altres insectes volen de flor en flor recol.lectant el seu aliment.Els grans de pol.len queden adherits al cos i son transportats aixi fins al pistil d’altres flors. Els ocells. Alguns petits ocells ,tambe s’alimenten de les flors,i axi transporten el pol.len d’unes a altres.