HISTÒRIA DEL DRET CATALÀ Exposicions bibliogràfiques Biblioteca de Ciències Socials – Servei de Biblioteques UAB presenta: HISTÒRIA DEL DRET CATALÀ En commemoració del 50è aniversari de la Compilació de Dret Civil de Catalunya (1960 – 2010)

Temis, filla del Cel i de la Terra era, segons la mitologia grega, la dea de la Justícia (Dibuix de Josep M. Subirachs)

Els inicis del Dret Català (Resum històric elaborat pel professor Sebastià Solé i Cot) El Principat de Catalunya comença a caminar amb una certa independència a finals del segle X amb la dissolució de l’imperi Carolingi i l’aparició del feudalisme, que tant marcarà la idiosincràsia del país. La Pau i Treva, amb les seves assemblees, ajudaran al desenvolupament econòmic, social i institucional. [vegeu–ne la documentació present en aquesta exposició bibliogràfica] Els Usatges de Barcelona [presents, també, en aquesta exposició bibliogràfica] constituiran la carta fonamental de drets dels barcelonins, aviat ja anomenats catalans.

Segles XIII i XV Entre els segles XIII i XV creixerà territorialment la Corona, s’organitzarà com una “confederació” de regnes, i es desenvoluparan les institucions del comte-rei i del regne: Cancelleria, Audiència, Mestre Racional... , municipis, Cort General, Braços i Deputació. El poder del comte-rei serà limitat pels pactes amb els Braços, es desenvoluparà un règim de drets i llibertats públiques, i el poder reial quedarà sotmès, entre d’altres a una jerarquia normativa i a les disposicions de la constitució de l’Observança. El dret propi regirà en primer lloc, però l’autèntica essència i part més important del dret vigent la constituirà el dret comú (supletori)

Edat Moderna Durant l’Edat Moderna es publicaran tres compilacions impreses del dret propi que duran per títol Constitutions y altres Drets de Cathalunya [vegeu-ne els facsímils en aquesta exposició],una de les finalitats principals de les quals era deixar clars els drets i les llibertats dels catalans davant el rei. Una monarquia cada vegada més allunyada físicament i moral dels catalans portarà a enfrontaments entre rei i regne com més anirà més greus, l’últim dels quals, a primers del segle XVIII, serà causa de la dissolució de les institucions polítiques més importants de Catalunya i de la supressió dels drets i de les llibertats públiques justament quan les institucions representatives del Principat més avançaven cap al liberalisme i quan s’acabava de millorar significativament la constitució de l’Observança.

El règim de Nova Planta “El fin de la nación catalana” Després de la derrota militar en el darrer enfrontament entre rei i regne, un règim absolutista i centralista s’instaurarà al Principat i a tots els territoris de la Corona d’Aragó mitjançant els anomenats decrets de Nova Planta , tot produint la dissolució de les institucions polítiques més importants de Catalunya i de la supressió dels drets i de les llibertats públiques tal i com ja s’ha dit.

Tanmateix, la part més gran del dret català conservarà una certa vigència, si bé subordinat a la legislació reial; aquest fet i el poc interès de les noves autoritats en el dret català, la seva manca de difusió i coneixement, així com altres factors, foren la causa d’una erosió constant, fins que al segle XIX, amb la codificació i altra legislació, només en va quedar el dret civil.

Segle XX La voluntat dels catalans de conservar el seu dret, la modernitat d’aquest, el prestigi del dret romà..., van fer que el Codi Civil en respectés de forma gairebé íntegra la vigència però que en disposés la redacció d’un apèndix amb només les institucions que calgués conservar. Catalunya obtingué autonomia el 1932, amb competències en matèria de legislació civil, i el Parlament de Catalunya va aprovar diverses lleis civils de caràcter progressista. Franco les deixà sense efectes, i permeté la redacció d’un apèndix de dret civil català al Codi Civil Espanyol amb el nom de Compilació, del qual celebrem ara el seu 50è aniversari.

El 50è aniversari de la “Compilació del Dret Civil de Catalunya” “Amb aquesta exposició de documents que ara es fa a la Biblioteca de Ciències Socials de la UAB, es pretén retre un merescut homenatge a aquest text legal i a tots els juristes que, amb els seus estudis i la constant defensa del dret propi, varen aconseguir que veiés la llum un cos legal en què es recollien, almenys, algunes de les institucions pròpies, i que permetia mantenir viu el dret civil català. Malgrat les mancances de contingut de la Compilació, per la manera en què es va produir la seva aprovació, aquesta ha actuat com a garantia per recuperar les institucions i conservar la identitat del dret català” [Extret de l’article de Maria del Carmen Gete-Alonso i Calera a la web de l’exposició]

La recuperació de l’autonomia de Catalunya amb la Constitució de 1978 i de l’Estatut del 1979, i amb l’actual Estatut de 2006, ha anat suposant un canvi absolut en el panorama. “Una de les primeres tasques que va dur a terme el poder legislatiu [de la recuperada autonomia] va ser la incorporació en l’ordenament jurídic català de la Compilació de dret civil de 1960 (que fins aleshores era una llei estatal), per virtut de la Llei 13/1984, de 20 de març.”

Fi .-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.- Aquesta presentació en PowerPoint s’ha ordit amb els textos dels professors Sebastià Solé i Cot i Maria del Carmen Gete-Alonso i Calera a partir dels seus articles publicats a la web de l’exposició, a saber: http://www.bib.uab.cat/socials/exposicions/dretcat sota la responsabilitat de Laia Lorenzo i Serra Des d’aquí, també, volem agrair-los la seva desinteressada col·laboració. .-.-.-. La música és la popular melodia “La moixeranga d’Algemesí”, amb una instrumentació de Joaquim Serra i interpretada per la Cobla de Cambra de Catalunya sota la direcció de Jesús Ventura. .-.-.-. Les imatges han estat obtingudes de Viquipèdia. L’enciclopèdia lliure. Temis –la Justícia- és un Dibuix de Josep M Subirachs .-.-.-. Responsabilitat de la presentació: Josep Vicens-i-Planagumà. .-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.- UAB Biblioteca de Ciències Socials Maig de 2010