HISTÒRIA DEL DRET CATALÀ

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
La Biblioteca de Ciències Socials presenta:
Advertisements

L’ÈPOCA DE L’IMPERIALISME
La Guerra del Francès: resistint en nom de qui?
LA GUERRA DE SUCCESSIÓ I EL DECRET DE NOVA PLANTA
L’EDAT MITJANA: UN TRESOR DE MIL ANYS.
Com estudiar… El subratllat Organització de la informació Esquemes
HISTÒRIA DE LA LLENGUA Cristina J. Calabuig Curs
d' a s s i s t è n c i a al g o v e r n l o c a l
Diapositiva de presentació
LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL
 El fetge és l'òrgan que forma la sang.
L'EDAT MODERNA.
L’ÈPOCA DE L’IMPERIALISME
Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes
El dret a un tracte imparcial i equitatiu dins d’un termini raonable
La Biblioteca de Ciències Socials presenta:
Scala era el nom que els romans donaven a una platja propera a Empúries.
TEMA 13.- DESCOLONITZACIÓ I TERCER MÓN.
I transforma un llibre en un nou lector
Els orígens del catalanisme polític
Presentació de la base de dades
ENFISPO.
L’ÚS DE LES LLIBRETES A LES SESSIONS DE FILOSOFIA 3/18
Decret d’autonomia dels centres educatius
EXCURSIÓ A L’HORTA D’ALBORAIA I MELIANA
MONESTIR DE PEDRALBES El Monestir de Pedralbes és un dels edificis més valuosos del gòtic català, que conserva el claustre gòtic considerat el més gran.
3. Karl Marx: el materialisme històric 3. 5
COMENTARI DE TEXTOS HISTÒRICS
L’EDAT MITJANA.
EDAT MODERNA Repàs 2n ESO.
Panoràmica sociolingüística dels segles XVI, XVII i XVIII
Aquest salm presenta la figura d'un home que té la seva casa entre els gentils; els seus ulls, però, estan fermament fixos a Jerusalem, on, en el.
“The new reading room : anywhere, anytime”
GRANJA ESCOLA.
PREMATRÍCULA PROVES ACCÉS UNIVERSITAT
AGULLENT Adela Espí Soler.
1. Aristòtil 1.4 El problema de l’ésser humà i del coneixement
Castell de Castelldefels
TFG I – PROJECTE PROFESSIONAL
Decret d’autonomia dels centres educatius
COM FER FRONT A LA MANCA D’HABITATGE SOCIAL
NOVETATS ESPAI MARGALEF
L´assaig de postguerra
Biblioteca Patrimonial Digital de la Universitat de Barcelona
Curs de Llenguatge Administratiu Valencià Juli Martínez Amorós
LA REVOLUCIÓ RUSSA Antecedents
Eines d’internet per al professorat d’EOI.
RYT a matrícula (MAT) reunió de centres 21/05/2015.
LA FESTA MAJOR I ELS GEGANTS
Amics de la ciutat de Granollers Granollers, 26 de gener 2011
Plaça del rei (Barcelona)
NOVETATS NOVA DIRECTIVA DE CONTRACTACIÓ I TRANSPOSICIÓ CATALANA
2. El materialisme històric de Marx
PRESTACIO PER ATENDRE NECESSITATS BÀSIQUES
EL REGNE ÉS ENMIG NOSTRE EL REGNE ÉS ENMIG NOSTRE
Treball de Recerca de Batxillerat
ELS ORÍGENS DE CATALUNYA
El que cal saber sobre l’estafa del FLA
Estatut d'autonomia de Catalunya
Al vostre gust amb el 8 Amb so ¯
Constitucions espanyoles dels segles XIX i XX (1/3)
Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona
Jessica, Gerard, Laura P, Alex
LA NOVA SELECTIVITAT I L’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
Les Avantguardes (principis segle XX)
Què fas a la universitat?
Què fas a la universitat?
TRETS DIFERENCIADORS 4t ESO
ESTADA A L’EMPRESA AL BATXILLERAT
Dret i informació jurídica
Transcripción de la presentación:

HISTÒRIA DEL DRET CATALÀ Exposicions bibliogràfiques Biblioteca de Ciències Socials – Servei de Biblioteques UAB presenta: HISTÒRIA DEL DRET CATALÀ En commemoració del 50è aniversari de la Compilació de Dret Civil de Catalunya (1960 – 2010)

Temis, filla del Cel i de la Terra era, segons la mitologia grega, la dea de la Justícia (Dibuix de Josep M. Subirachs)

Els inicis del Dret Català (Resum històric elaborat pel professor Sebastià Solé i Cot) El Principat de Catalunya comença a caminar amb una certa independència a finals del segle X amb la dissolució de l’imperi Carolingi i l’aparició del feudalisme, que tant marcarà la idiosincràsia del país. La Pau i Treva, amb les seves assemblees, ajudaran al desenvolupament econòmic, social i institucional. [vegeu–ne la documentació present en aquesta exposició bibliogràfica] Els Usatges de Barcelona [presents, també, en aquesta exposició bibliogràfica] constituiran la carta fonamental de drets dels barcelonins, aviat ja anomenats catalans.

Segles XIII i XV Entre els segles XIII i XV creixerà territorialment la Corona, s’organitzarà com una “confederació” de regnes, i es desenvoluparan les institucions del comte-rei i del regne: Cancelleria, Audiència, Mestre Racional... , municipis, Cort General, Braços i Deputació. El poder del comte-rei serà limitat pels pactes amb els Braços, es desenvoluparà un règim de drets i llibertats públiques, i el poder reial quedarà sotmès, entre d’altres a una jerarquia normativa i a les disposicions de la constitució de l’Observança. El dret propi regirà en primer lloc, però l’autèntica essència i part més important del dret vigent la constituirà el dret comú (supletori)

Edat Moderna Durant l’Edat Moderna es publicaran tres compilacions impreses del dret propi que duran per títol Constitutions y altres Drets de Cathalunya [vegeu-ne els facsímils en aquesta exposició],una de les finalitats principals de les quals era deixar clars els drets i les llibertats dels catalans davant el rei. Una monarquia cada vegada més allunyada físicament i moral dels catalans portarà a enfrontaments entre rei i regne com més anirà més greus, l’últim dels quals, a primers del segle XVIII, serà causa de la dissolució de les institucions polítiques més importants de Catalunya i de la supressió dels drets i de les llibertats públiques justament quan les institucions representatives del Principat més avançaven cap al liberalisme i quan s’acabava de millorar significativament la constitució de l’Observança.

El règim de Nova Planta “El fin de la nación catalana” Després de la derrota militar en el darrer enfrontament entre rei i regne, un règim absolutista i centralista s’instaurarà al Principat i a tots els territoris de la Corona d’Aragó mitjançant els anomenats decrets de Nova Planta , tot produint la dissolució de les institucions polítiques més importants de Catalunya i de la supressió dels drets i de les llibertats públiques tal i com ja s’ha dit.

Tanmateix, la part més gran del dret català conservarà una certa vigència, si bé subordinat a la legislació reial; aquest fet i el poc interès de les noves autoritats en el dret català, la seva manca de difusió i coneixement, així com altres factors, foren la causa d’una erosió constant, fins que al segle XIX, amb la codificació i altra legislació, només en va quedar el dret civil.

Segle XX La voluntat dels catalans de conservar el seu dret, la modernitat d’aquest, el prestigi del dret romà..., van fer que el Codi Civil en respectés de forma gairebé íntegra la vigència però que en disposés la redacció d’un apèndix amb només les institucions que calgués conservar. Catalunya obtingué autonomia el 1932, amb competències en matèria de legislació civil, i el Parlament de Catalunya va aprovar diverses lleis civils de caràcter progressista. Franco les deixà sense efectes, i permeté la redacció d’un apèndix de dret civil català al Codi Civil Espanyol amb el nom de Compilació, del qual celebrem ara el seu 50è aniversari.

El 50è aniversari de la “Compilació del Dret Civil de Catalunya” “Amb aquesta exposició de documents que ara es fa a la Biblioteca de Ciències Socials de la UAB, es pretén retre un merescut homenatge a aquest text legal i a tots els juristes que, amb els seus estudis i la constant defensa del dret propi, varen aconseguir que veiés la llum un cos legal en què es recollien, almenys, algunes de les institucions pròpies, i que permetia mantenir viu el dret civil català. Malgrat les mancances de contingut de la Compilació, per la manera en què es va produir la seva aprovació, aquesta ha actuat com a garantia per recuperar les institucions i conservar la identitat del dret català” [Extret de l’article de Maria del Carmen Gete-Alonso i Calera a la web de l’exposició]

La recuperació de l’autonomia de Catalunya amb la Constitució de 1978 i de l’Estatut del 1979, i amb l’actual Estatut de 2006, ha anat suposant un canvi absolut en el panorama. “Una de les primeres tasques que va dur a terme el poder legislatiu [de la recuperada autonomia] va ser la incorporació en l’ordenament jurídic català de la Compilació de dret civil de 1960 (que fins aleshores era una llei estatal), per virtut de la Llei 13/1984, de 20 de març.”

Fi .-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.- Aquesta presentació en PowerPoint s’ha ordit amb els textos dels professors Sebastià Solé i Cot i Maria del Carmen Gete-Alonso i Calera a partir dels seus articles publicats a la web de l’exposició, a saber: http://www.bib.uab.cat/socials/exposicions/dretcat sota la responsabilitat de Laia Lorenzo i Serra Des d’aquí, també, volem agrair-los la seva desinteressada col·laboració. .-.-.-. La música és la popular melodia “La moixeranga d’Algemesí”, amb una instrumentació de Joaquim Serra i interpretada per la Cobla de Cambra de Catalunya sota la direcció de Jesús Ventura. .-.-.-. Les imatges han estat obtingudes de Viquipèdia. L’enciclopèdia lliure. Temis –la Justícia- és un Dibuix de Josep M Subirachs .-.-.-. Responsabilitat de la presentació: Josep Vicens-i-Planagumà. .-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.- UAB Biblioteca de Ciències Socials Maig de 2010