L'alegria dels pelegrins en emprendre la marxa cap a Jerusalem (v L'alegria dels pelegrins en emprendre la marxa cap a Jerusalem (v. 1), l'espectacle.

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
L'estructura dialogada d'aquest salm sembla indicar que els pelegrins el cantaven en forma coral, durant la marxa cap a Jerusalem. Un to de serena.
Advertisements

► Aquest salm és una imprecació envers aquells que tenen la missió d’impartir justícia entre els homes. En l'espiritualitat del poble d'Israel els.
+++ És probable que aquest "Cant de Sió" (Sl 45; 47; 75) hagi estat interpretat de diferents maneres en èpoques diverses. En la seva forma original,
V. Jesús entrega la seva vida per nosaltres
► Aquest salm és una imprecació envers aquells que tenen la missió d’impartir justícia entre els homes. En l'espiritualitat del poble d'Israel els.
CATECISME de la Conferència Episcopal Espanyola Jesús és el Senyor.
Monges de Sant Benet de Montserrat
L'espectacle de la ciutat santa, protegida per un cèrcol de muntanyes, suscita l'actitud de profunda confiança en Déu, que es reflecteix en aquest.
Música d’ Advent A. Pärt Déu és amb nosaltres QUARTA SETMANA D’ADVENT.
26 de l’any Regina Escoltant “Converteix-te, Jerusalem” de Narcís Casanoves, sentim-nos Església “santa i pecadora”
En aquesta súplica, el reconeixement del propi pecat s’uneix a la confiada seguretat d’obtenir el perdó diví. ● El salmista, lluny de sentir-se abandonat.
Amb algunes lleus modificacions (v Amb algunes lleus modificacions (v. 6), aquest salm és una repetició del salm 13, i s’hi descriuen els pecats que.
III. Jesús ve a salvar-nos
Història de ZAQUEU (Lc 19, 1-10)
La primera estrofa d'aquest cant processional (vv La primera estrofa d'aquest cant processional (vv. 1-2) és una invitació a l'alegria i a l'acció.
En aquesta bonica oració –composta per celebrar la collita (Ex 23,16)– la comunitat agraeix al Senyor els fruits de la terra (v. 7). A més, li suplica.
Antífones de la “Oh” Aquestes grans Antífones del càntic de Maria, de la pregària de vespres, anomenades de la “Oh”, tenen un dens contingut bíblic,
La felicitat dels justos –forjada amb els petits plaers de la vida familiar– és el tema central d’aquest bell poema. Al final del salm (v. 5) l’horitzó.
Ens alimentam amb el cos i la sang del Senyor
En aquesta bonica oració –composta per celebrar la collita (Ex 23,16)– la comunitat agraeix al Senyor els fruits de la terra (v. 7). A més, li suplica.
● Un home perseguit implacablement (v ● Un home perseguit implacablement (v. 9) apel·la al poder de Déu perquè el deslliuri dels seus adversaris.
El perdó de Déu.
Projecte de P-3 4a Part Curs
EL VALOR DE LA FELICITAT
Aquest salm presenta la figura d'un home que té la seva casa entre els gentils; els seus ulls, però, estan fermament fixos a Jerusalem, on, en el.
La característica d’aquest salm és un sentiment de confiança pregona en Déu –expressat amb un llenguatge d’incomparable bellesa poètica. En la primera.
► La frase inicial d'aquest "Himne a la reialesa del Senyor" (cf ► La frase inicial d'aquest "Himne a la reialesa del Senyor" (cf. Sl 46; 92; 95;
Mentre s’ofereix el sacrifici del matí (Ex 29 Mentre s’ofereix el sacrifici del matí (Ex ), un fidel israelita exposa el seu cas al Senyor.
- l’arbre ple de vitalitat simbolitza la felicitat dels justos; El Salteri comença amb aquesta “Benaurança”, que ve a ser un pròleg de tot el llibre.
Aquest salm és una barreja de súplica individual i també de salm sapiencial. En la primera part, el salmista expressa la seva plena confiança en el.
▬ Aquest salm és una professió de fidelitat a la missió que Déu havia confiat a David i als seus descendents: la de governar amb justícia la "Ciutat.
- l’arbre ple de vitalitat simbolitza la felicitat dels justos; El Salteri comença amb aquesta “Benaurança”, que ve a ser un pròleg de tot el llibre.
+ Una exhortació a beneir el Senyor (vv + Una exhortació a beneir el Senyor (vv. 1-2) i un auguri de benedicció divina (v. 3) componen aquest breu.
▬ El salm 115 resumeix perfectament el sentiment d'Israel en el sopar pasqual, o Seder, en la primera nit de la festa. ▬ Horriblement oprimit ("he.
SETMANA SANTA Catequesi infantil – Parròquia Catedral de Sant Llorenç 2016.
▬ El salmista, un ministre de la casa de Déu, assisteix a la intriga d’un rival sense escrúpols, que vol suplantar-lo en les seves funcions dins el.
Música d’ Advent A. Pärt ALEGREU-VOS! TERCERA SETMANA D’ADVENT.
EL REGNE ÉS ENMIG NOSTRE EL REGNE ÉS ENMIG NOSTRE
Aquest és un missatge especialment inspirador i bell
Inma Torres Bisquert 4t ESO B.
▬ Aquest salm és una professió de fidelitat a la missió que Déu havia confiat a David i als seus descendents: la de governar amb justícia la "Ciutat.
DEÚ ET PARLA. DESCOBREIX LA SEVA PARAULA.
Carta d'amic Bety.
Celebració FINAL DE CURS.
EL REGNE ÉS ENMIG NOSTRE EL REGNE ÉS ENMIG NOSTRE
+ Aquest salm és la súplica d'un home perseguit i acusat injustament. + Convençut de la seva innocència (v. 5), el salmista demana que els seus enemics.
EL REGNE ÉS ENMIG NOSTRE EL REGNE ÉS ENMIG NOSTRE
SETMANA DE LA PENTECOSTA
Aquest vibrant himne de lloança celebra la majestat i el poder de Déu, que es manifesten en la força de la tempesta. La “veu del Senyor” és el tro,
Aquest cant litúrgic d’acció de gràcies està estretament vinculat amb el salm 19; la súplica del poble abans de la batalla ha estat escoltada, i el.
PERDONEU-NOS, SENYOR ! Jesús ens descobreix el goig de retrobar l’amistat amb Déu el nostre Pare Amb nosaltres 2-8.
EL REGNE ÉS ENMIG NOSTRE EL REGNE ÉS ENMIG NOSTRE
ABBÀ, PARE ! PENTECOSTA 2007.
"Senyor, ensenya'ns a pregar"
Automàtic o al vostre gust amb el 8 Amb so ¯
Somni de Nadal. Somni de Nadal.
Meditem escoltant “He menjat el Teu Cos” (7’) de la Passió de Bach
Religió Catòlica 2 Educació Primària.
“DÉU ET PARLA. DESCOBREIX LA SEVA PARAULA”
Cant espiritual Joan Maragall.
► Aquesta súplica es caracteritza per les expressives imatges amb què el salmista descriu les insídies dels seus adversaris (vv. 2-7) i la intervenció.
AQUESTA QUARESMA TU POTS SER MÉS!
El Salm 135 de Schütz canta l’amor etern de Déu
+ L’experiència personal dels favors rebuts (v + L’experiència personal dels favors rebuts (v. 2b) ha suscitat en el salmista una impertorbable confiança.
Coral de les 10 verges que esperen el retorn de Jesús. Bach
Mentre s’ofereix el sacrifici del matí (Ex 29 Mentre s’ofereix el sacrifici del matí (Ex ), un fidel israelita exposa el seu cas al Senyor.
NO TINGUIS POR, QUE JO SÓC AMB TU
AQUESTA QUARESMA TU POTS SER MÉS!
+ L’experiència personal dels favors rebuts (v + L’experiència personal dels favors rebuts (v. 2b) ha suscitat en el salmista una impertorbable confiança.
+ Envoltat d’enemics que miren d’arrabassar-li la confiança en Déu (v + Envoltat d’enemics que miren d’arrabassar-li la confiança en Déu (v.3), el.
Transcripción de la presentación:

L'alegria dels pelegrins en emprendre la marxa cap a Jerusalem (v L'alegria dels pelegrins en emprendre la marxa cap a Jerusalem (v. 1), l'espectacle de les tribus que avançaven processionalment (v. 4) i l'emoció que s'experimentava en trepitjar el terra de Sió (v. 2), donen peu al salmista per a fer un elogi entusiasta de la ciutat santa. La massa "compacta i harmoniosa" de les seves cases i els seus palaus (v. 3), imatge de la unitat del poble elegit (Sl. 86), constituïa un especial motiu d'admiració. En els versicles finals, l'elogi es converteix en auguri de felicitat per a Jerusalem i els seus habitants (vv. 6-9).

1. AMB ISRAEL 2. AMB JESÚS 3. AMB EL NOSTRE TEMPS Salm de "peregrinació" en ritme gradual, amb paraules clau que es repeteixen. Els pelegrins, després d'un llarg viatge d'acostament, arriben finalment davant de Jerusalem. Un d'ells exclama, ple d'alegria i d’admiració: Que n’és de bonica la ciutat! Se sent la sorpresa d'un pagerol o d'un nòmada atònit en mirar les construccions que formen un conjunt ben compacte: cases, carrers, palaus, el temple, tot envoltat de muralles i torres sòlides. 2. AMB JESÚS En aquesta "ciutat", única en el món, Jesucrist va morir i va ressuscitar! En aquesta ciutat es va celebrar la primera Eucaristia, misteri d'"unió" fraternal de tots els homes, al voltant del Cos de Crist, nou temple de Déu! 3. AMB EL NOSTRE TEMPS Alegria: anirem a la Casa del Senyor! L'experiència de la peregrinació, que llavors es feia a peu, havia de tenir un profund sentit simbòlic: sortir de casa, posar-se en camí, afrontar els perills i la fatiga d'un llarg viatge, comptar els dies, tenir la ment fixa en la meta llunyana, que dia a dia s'apropa... Mirar finalment el turó, llargament desitjat! És aquesta la paràbola de la condició humana, en marxa cap a la "Casa de Déu". Avancem realment cap a Déu? ¿Concebem la nostra vida com a una realitat que avança, que avança cap a una meta, cap a algú?

Quina alegria quan em van dir: «Anem a la casa del Senyor.» Ja han arribat els nostres peus al teu llindar, Jerusalem.

Jerusalem, ciutat ben construïda, conjunt harmoniós; és allà que pugen les tribus, les tribus del Senyor,

a complir l’aliança d’Israel, a lloar el nom del Senyor. Allí hi ha els tribunals de justícia, els tribunals del palau de David.

Augureu la pau a Jerusalem: «Que visquin segurs els qui t’estimen, que sigui inviolable la pau dels teus murs, la quietud dels teus merlets.»

Per amor dels meus germans i amics, deixeu-me dir: «Que hi ha pau dintre teu.» Per la casa del Senyor, el nostre Déu, et desitjo la felicitat.

Jerusalem, el teu nom és «Ciutat de Pau» i, tanmateix, no has vist la pau des que et van fundar. Estàs destinada a ser la ciutat on totes les tribus es trobin per unir-se i, tanmateix, a través de la història només han vingut a tu per lluitar. Els teus murs han estat edificats i destruïts una vegada i una altra; un temple nou va ser erigit sobre les ruïnes de l'antic, molts governants s'han assegut al tron de David, i avui la policia armada patrulla els teus carrers dia. Jerusalem, on és la teva pau? Per què ha fugit sempre de les teves muralles, malgrat proclamar-la amb el teu desig i amb el teu nom? Per què la teva història és plena de sang, i el teu cel continua ennegrit per l'odi? ¿És el teu nom «Ciutat de Pau», o «Ciutat de Terror»? ¿No ets tu el cor de les tribus d'Israel, el bressol de la fe de l'home, la pàtria de tots els fills de Déu? Per què ets ara notícia als diaris, en comptes de ser benedicció en la pregària? Per què has de ser protegida tu, quan el teu deure i privilegi era protegir tothom qui vingués a tu? Siguis el que siguis, Jerusalem, jo sempre faré camí cap a tu. Pelegrí perpetu del teu etern encant. Sempre somiant a les teves portes, peregrinant al teu temple, escorcollant l'horitzó per veure quan apareix el perfil de les teves torres contra el cel blau. Per a mi, el teu nom resumeix tot allò a què aspiro arribar en aquesta vida i en l'altra: justícia, felicitat, salvació, pau. Ets símbol i esperança, fantasia i pregària, pedra i poesia. Sempre camino cap a tu, i m'omplo d'alegria quan sento dir als meus germans: «Anem a la casa del Senyor.»

Us donem gràcies, Senyor Jesucrist, per l'alegria que ens heu donat a la vostra ciutat de Jerusalem: la vostra santa resurrecció i l'efusió del vostre Esperit; que, en reunir-nos demà amb els nostres germans i companys en l'assemblea eucarística, sentim novament el goig de la vostra presència de Ressuscitat, que ens desitja la pau, com vau fer el primer diumenge amb els vostres deixebles, vós que vau ser mort i ara viviu, pels segles dels segles. Amén.