L'alegria dels pelegrins en emprendre la marxa cap a Jerusalem (v L'alegria dels pelegrins en emprendre la marxa cap a Jerusalem (v. 1), l'espectacle de les tribus que avançaven processionalment (v. 4) i l'emoció que s'experimentava en trepitjar el terra de Sió (v. 2), donen peu al salmista per a fer un elogi entusiasta de la ciutat santa. La massa "compacta i harmoniosa" de les seves cases i els seus palaus (v. 3), imatge de la unitat del poble elegit (Sl. 86), constituïa un especial motiu d'admiració. En els versicles finals, l'elogi es converteix en auguri de felicitat per a Jerusalem i els seus habitants (vv. 6-9).

1. AMB ISRAEL 2. AMB JESÚS 3. AMB EL NOSTRE TEMPS Salm de "peregrinació" en ritme gradual, amb paraules clau que es repeteixen. Els pelegrins, després d'un llarg viatge d'acostament, arriben finalment davant de Jerusalem. Un d'ells exclama, ple d'alegria i d’admiració: Que n’és de bonica la ciutat! Se sent la sorpresa d'un pagerol o d'un nòmada atònit en mirar les construccions que formen un conjunt ben compacte: cases, carrers, palaus, el temple, tot envoltat de muralles i torres sòlides. 2. AMB JESÚS En aquesta "ciutat", única en el món, Jesucrist va morir i va ressuscitar! En aquesta ciutat es va celebrar la primera Eucaristia, misteri d'"unió" fraternal de tots els homes, al voltant del Cos de Crist, nou temple de Déu! 3. AMB EL NOSTRE TEMPS Alegria: anirem a la Casa del Senyor! L'experiència de la peregrinació, que llavors es feia a peu, havia de tenir un profund sentit simbòlic: sortir de casa, posar-se en camí, afrontar els perills i la fatiga d'un llarg viatge, comptar els dies, tenir la ment fixa en la meta llunyana, que dia a dia s'apropa... Mirar finalment el turó, llargament desitjat! És aquesta la paràbola de la condició humana, en marxa cap a la "Casa de Déu". Avancem realment cap a Déu? ¿Concebem la nostra vida com a una realitat que avança, que avança cap a una meta, cap a algú?

Quina alegria quan em van dir: «Anem a la casa del Senyor.» Ja han arribat els nostres peus al teu llindar, Jerusalem.

Jerusalem, ciutat ben construïda, conjunt harmoniós; és allà que pugen les tribus, les tribus del Senyor,

a complir l’aliança d’Israel, a lloar el nom del Senyor. Allí hi ha els tribunals de justícia, els tribunals del palau de David.

Augureu la pau a Jerusalem: «Que visquin segurs els qui t’estimen, que sigui inviolable la pau dels teus murs, la quietud dels teus merlets.»

Per amor dels meus germans i amics, deixeu-me dir: «Que hi ha pau dintre teu.» Per la casa del Senyor, el nostre Déu, et desitjo la felicitat.

Jerusalem, el teu nom és «Ciutat de Pau» i, tanmateix, no has vist la pau des que et van fundar. Estàs destinada a ser la ciutat on totes les tribus es trobin per unir-se i, tanmateix, a través de la història només han vingut a tu per lluitar. Els teus murs han estat edificats i destruïts una vegada i una altra; un temple nou va ser erigit sobre les ruïnes de l'antic, molts governants s'han assegut al tron de David, i avui la policia armada patrulla els teus carrers dia. Jerusalem, on és la teva pau? Per què ha fugit sempre de les teves muralles, malgrat proclamar-la amb el teu desig i amb el teu nom? Per què la teva història és plena de sang, i el teu cel continua ennegrit per l'odi? ¿És el teu nom «Ciutat de Pau», o «Ciutat de Terror»? ¿No ets tu el cor de les tribus d'Israel, el bressol de la fe de l'home, la pàtria de tots els fills de Déu? Per què ets ara notícia als diaris, en comptes de ser benedicció en la pregària? Per què has de ser protegida tu, quan el teu deure i privilegi era protegir tothom qui vingués a tu? Siguis el que siguis, Jerusalem, jo sempre faré camí cap a tu. Pelegrí perpetu del teu etern encant. Sempre somiant a les teves portes, peregrinant al teu temple, escorcollant l'horitzó per veure quan apareix el perfil de les teves torres contra el cel blau. Per a mi, el teu nom resumeix tot allò a què aspiro arribar en aquesta vida i en l'altra: justícia, felicitat, salvació, pau. Ets símbol i esperança, fantasia i pregària, pedra i poesia. Sempre camino cap a tu, i m'omplo d'alegria quan sento dir als meus germans: «Anem a la casa del Senyor.»

Us donem gràcies, Senyor Jesucrist, per l'alegria que ens heu donat a la vostra ciutat de Jerusalem: la vostra santa resurrecció i l'efusió del vostre Esperit; que, en reunir-nos demà amb els nostres germans i companys en l'assemblea eucarística, sentim novament el goig de la vostra presència de Ressuscitat, que ens desitja la pau, com vau fer el primer diumenge amb els vostres deixebles, vós que vau ser mort i ara viviu, pels segles dels segles. Amén.