EL MODELAT CÀRSTIC A MALLORCA

Què és el modelat càrstic Es diu així a causa de la descomposició que tenen les roques calcàries, a causa d’un procés anomenat carbonatació. CaCO3 + H2O Ca2+ + 2(HCO3)

CARBONATACIÓ Es un procés pel qual les roques es van desgastant com a conseqüència del contacte que té amb l’aigua, tan superficial (exocarst) com subterrània (endocarst).

EXOCARST Modelat càrstic format com a conseqüència de l’acció de l’aigua damunt les roques calcàries que es troben desprotegides de terra o vegetació. Exemple rascler. ENDOCARST Modelat càrstic que es forma com a conseqüència de l’acció de l’aigua d’infiltració vers l’interior de la terra. Exemple les coves.

El prototipus de modelat càrstic prové de la regió de Karst, als Alps Dinàrics (Iugoslàvia). On es presenten unes morfologies molt característiques, amb formes superficials i subterrànies pròpies.

Les formes exocàrstiques reflexen la intensitat en què actua l’aigua dissolent la roca, en superfície.

Mentre que les formes endocàrstiques ens poden reflectir la intensitat de l’aigua que es va infiltrant a través del subsòl i així dissolent la roca mare.

FORMES EXOCÀRSTIQUES La gran majoria de formes exocàrstiques són del tipus destructiu. Com per exemple: - Lapiaz o rascler: solcs de diferent mida originats per l’acció de l’aigua que circula per damunt de les roques.

FORMES EXOCÀRSTIQUES - Dolines: depressions de forma circular que es forma per l’enfonsament del sostre d’una cova. Són riques en argiles i al punt més baix hi sol haver un engolidor per on s’hi infiltra l’aigua d’escorrentia.

FORMES EXOCÀRSTIQUES - Pòlies: Són molt semblants a les dolines, però les seves dimensions són molt més grans.

FORMES EXOCÀRSTIQUES - Canó càrstic: Són depressions allargades i es formen a partir de l’acció de l’aigua superficial conjuntament amb l’enfonsament de qualque galeria subterrània. Entreforc del trorrent de Pareis

FORMES EXOCÀRSTIQUES - Cocons: Són petites depressions arradonides provocades pel degoteig de l’aigua damunt un punt concret de la roca. Es formen a partir de la unió de diferents pitts

FORMES ENDOCÀRSTIQUES Les formes endocàrstiques tan poden ser destructives (avencs, galeries, coves) com constructives (estalactites, estalacmites, columnes...).

FORMES ENDOCÀRSTIQUES - Estalactites: Són d’aspecte cònic que pengen del sostre de les coves, concretament d’allà on hi ha una fissura per on s’hi infiltra l’aigua.

FORMES ENDOCÀRSTIQUES - Estalagmites: es formen a partir del degoteig de les estalactites. Per tant sempre es troben en terra.

FORMES ENDOCÀRSTIQUES - Columnes: es formen a partir de la unió d’una estalactita amb una estalagmita.

FORMES ENDOCÀRSTIQUES - Colades: precipitats de carbonat calci que es dipositen a les parets de les coves.

FORMES ENDOCÀRSTIQUES - Bandaroles: són estalactites que per mor d’un pendent o els corrents d’aire adopten formes allargades.

FORMES ENDOCÀRSTIQUES - Excèntriques: són regalims d’aigua per l’exterior de les estalactites que reacristal·litzen de diferent manera.

FORMES ENDOCÀRSTIQUES - Escuts: són formacions aplanades en forma de plat. Es pensa que són indicadors del nivell de la mar quan les coves eren inundades.