EL MODELAT CÀRSTIC A MALLORCA

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
Catedral gòtica de Barcelona. La Planta
Advertisements

ELS DINOSAURES Projecte realitzat pels alumnes de P.4. Els esquirols i els conills el curs
EL ROQUEDO DE ESPAÑA.
LES PLANTES.
Què és un terratrèmol? Un terratrèmol és la manera natural que té la Terra d’alliberar tensions acumulades a la litosfera com a conseqüència dels moviments.
L’electricitat:l’energia més versatil.
Qui som,? on anem Dins l’immens Univers que i fem nosaltres,? Qui ens hi ha portat,?
Dofins.
LA PREHISTÒRIA.
ORIENTACIÓ I COORDENADES GEOGRÀFIQUES
ELS VOLCANS.
8. El modelat del relleu - I
Composició de l’aire (% en volum)
L’ACCIO DE LES GLACERES
UNITAT 8 TELEDETECCIÓ. EL MAPA GEOLÒGIC.
UNITAT 8 TELEDETECCIÓ. EL MAPA GEOLÒGIC.
EL SISTEMA SOLAR.
LES AIGÜES SALVATGES Les aigües de torrentera procedeixen de la pluja
AVALUAR-QUALIFICAR PER COMPETÈNCIES
Alumnes de 4t Coneixement del medi natural Curs
MESCLES I DISSOLUCIONS
Erika Acosta David Nieto Anna Retuerce Aaron Sánchez Carolina Soler
LES ROQUES Són agregats d’un o més minerals. ROQUES SEDIMENTÀRIES
OBSERVEM EL PAISATGE 3r Primària
Comprensió del canvi climàtic
Que es un bacteri? Els bacteris són éssers unicel·lulars. Són tan petits que per poder-los observar cal un microscopi especial,anomenat microscopi electrònic.
ELS PAISATGES I ELS POBLES
AGENTS GEOLÒGICS EXTERNS
La respiració: Funció vital dels éssers vius.
El mercat ELS NENS I NENES DE P-4.
El Club de Futbol Femení de St.Roc DISSENYA EL BLOG DEL SEU EQUIP
Coneixement del Medi Social i Cultural
Un animal en perill d’extinció
Origen de la Terra Els diferents fragments de pols i roca començaren a girar entorn el protosol. Per ACRECIÓ es van anar ajuntant degut a la força gravitatòria.
CORROSIÓ DEL FERRO Treball el·laborat per Mar Talens Martín Borregón i Joan Feliu Espejo Curs Química, 2n de batxiller.
Coneixement del Medi Social i Cultural
Definició Propietats Classificació
LA LLUM És una forma d’energia que percebem amb el sentit de la vista
SOCIOLINGÜÍSTICA COMUNICACIÓ Pàg
Viatge a l’interior de la matèria.
QUÈ FA QUE UNA PILOTA BOTI MÉS QUE UNA ALTRA?
RIUS I RIEROLS 6è de primaria- juny 08 Carlos de Molina Carlota Delise
Coneixement del Medi Natural
AIGÜES SUBTERRÀNIES Aigua que s’infiltra en el terreny.
8 TIPUS D'AQÜÍFERS El modelatge del relleu Biologia i geologia 3r ESO
Quin dinosaure!.
On es troba l’aigua? Mar.
GO PRO Martí Macià 5è A.
WEBQUEST WEB...QUÈ ? Alumnes de l’Escola ESTEL VALLSECA.
QUÍMICA 2 BATXILLERAT Unitat 7 EQUILIBRIS IÒNICS HETEROGENIS.
El sector terciari. Concepte de sector terciari
ALUMNES DE 4T ESCOLA L’ESTEL
L’AIGUA A LA NATURA.
6. ACCIÓ GEOLÒGICA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES
El tsunami Traducció del japonès: Ona a port.
ELS PROCESSOS GEOLÒGICS
BIODIVERSITAT A L’HORT
Com comprendre el canvi climàtic?
Per la PAU, en record de RACHEL CORRIE.
LA TERRA SÒL, AIGUA i L’AIRE FORMEN LA TERRA ON VIUEN ELS ÉSSERS VIUS.
PRIMAVERA GRUP IV 01a.
Forma: penya-segat Agent geològic: aigües marines Modelat litoral.
Adopció 3% dels nens d’E.E.U.U són adoptats.
DESCRIPCIÓ DELS HORITZONS.
LES MÀQUINES.
CONTE LA FADA EMPATIA VISITA UNA ESCOLA.
L’AIGUA ÉS VIDA.
ELS ESTAT DE LA MATERIA Estat Sòlid Estat Líquid Estat Gasós
de materials i instruments
Enllaç químic El sistema periòdic David Mor Elbal.
Transcripción de la presentación:

EL MODELAT CÀRSTIC A MALLORCA

Què és el modelat càrstic Es diu així a causa de la descomposició que tenen les roques calcàries, a causa d’un procés anomenat carbonatació. CaCO3 + H2O Ca2+ + 2(HCO3)

CARBONATACIÓ Es un procés pel qual les roques es van desgastant com a conseqüència del contacte que té amb l’aigua, tan superficial (exocarst) com subterrània (endocarst).

EXOCARST Modelat càrstic format com a conseqüència de l’acció de l’aigua damunt les roques calcàries que es troben desprotegides de terra o vegetació. Exemple rascler. ENDOCARST Modelat càrstic que es forma com a conseqüència de l’acció de l’aigua d’infiltració vers l’interior de la terra. Exemple les coves.

El prototipus de modelat càrstic prové de la regió de Karst, als Alps Dinàrics (Iugoslàvia). On es presenten unes morfologies molt característiques, amb formes superficials i subterrànies pròpies.

Les formes exocàrstiques reflexen la intensitat en què actua l’aigua dissolent la roca, en superfície.

Mentre que les formes endocàrstiques ens poden reflectir la intensitat de l’aigua que es va infiltrant a través del subsòl i així dissolent la roca mare.

FORMES EXOCÀRSTIQUES La gran majoria de formes exocàrstiques són del tipus destructiu. Com per exemple: - Lapiaz o rascler: solcs de diferent mida originats per l’acció de l’aigua que circula per damunt de les roques.

FORMES EXOCÀRSTIQUES - Dolines: depressions de forma circular que es forma per l’enfonsament del sostre d’una cova. Són riques en argiles i al punt més baix hi sol haver un engolidor per on s’hi infiltra l’aigua d’escorrentia.

FORMES EXOCÀRSTIQUES - Pòlies: Són molt semblants a les dolines, però les seves dimensions són molt més grans.

FORMES EXOCÀRSTIQUES - Canó càrstic: Són depressions allargades i es formen a partir de l’acció de l’aigua superficial conjuntament amb l’enfonsament de qualque galeria subterrània. Entreforc del trorrent de Pareis

FORMES EXOCÀRSTIQUES - Cocons: Són petites depressions arradonides provocades pel degoteig de l’aigua damunt un punt concret de la roca. Es formen a partir de la unió de diferents pitts

FORMES ENDOCÀRSTIQUES Les formes endocàrstiques tan poden ser destructives (avencs, galeries, coves) com constructives (estalactites, estalacmites, columnes...).

FORMES ENDOCÀRSTIQUES - Estalactites: Són d’aspecte cònic que pengen del sostre de les coves, concretament d’allà on hi ha una fissura per on s’hi infiltra l’aigua.

FORMES ENDOCÀRSTIQUES - Estalagmites: es formen a partir del degoteig de les estalactites. Per tant sempre es troben en terra.

FORMES ENDOCÀRSTIQUES - Columnes: es formen a partir de la unió d’una estalactita amb una estalagmita.

FORMES ENDOCÀRSTIQUES - Colades: precipitats de carbonat calci que es dipositen a les parets de les coves.

FORMES ENDOCÀRSTIQUES - Bandaroles: són estalactites que per mor d’un pendent o els corrents d’aire adopten formes allargades.

FORMES ENDOCÀRSTIQUES - Excèntriques: són regalims d’aigua per l’exterior de les estalactites que reacristal·litzen de diferent manera.

FORMES ENDOCÀRSTIQUES - Escuts: són formacions aplanades en forma de plat. Es pensa que són indicadors del nivell de la mar quan les coves eren inundades.