BLOC II: SOCIOLOGIA

Objectiu que ens proposem: Adquirir criteris científics per analitzar la realitat social. Tothom es veu capaç d’opinar sobre els fets socials.

Continguts d’aquest bloc: Tema 9: Una mirada al món de la sociologia. Tema 10: Societat, cultura i procés de socialització Tema 11: L’organització i l’estructura social Tema 12: Conflicte i canvi social

TEMA 9: UNA MIRADA AL MÓN DE LA SOCIOLOGIA 4

Objecte d’estudi: Estudia la societat humana. No pretèn transformar-la, sinó fer- la més comprensible. Per tant, estudia les RELACIONS HUMANES. Significat cultural de les accions humanes. El que la gent creu. Conductes i accions interpersonals. El que la gent diu i el que realment fa (influència de l’entorn). Grau d’institucionalització. Família, organitzacions, clubs, mercat, educació, mitjans de comunicació,… Nivells d’anàlisi. Micro: interaccions. Macro: societat, organitzacions, sistemes,…

Definició La sociologia és la ciència de la societat humana; estudia l’ésser humà en la seva dimensió social. És una disciplina científica i humanística alhora, que investiga la dimensió social en els aspectes permanents (grups, institucions i estructures socials) com en els aspectes dinàmics (tensions, conflictes, transformacions). Cerca la neutralitat ètica i crítica, i empra les eines de la recerca empírica i la formulació de teories. La societat és un grup humà en què els éssers humans estableixen dos tipus de relacions: cooperació i competència. La societat pot ser permanent o inestable, conscient o inconscient, volguda o forçada.

La perspectiva sociològica en la vida quotidiana: BENEFICIS: Ens adonem que idees que hem donat per suposades no sempre són certes. La sociologia posa en dubte “allò que és dóna per suposat”. Ens adonem que, per bé o per mal, la nostra societat funciona d’una manera determinada. En la mesura que coneguem i comprenguem la manera d’actuar de la societat, serem més actius en la determinació de la vida social. Pensem críticament sobre els diferents estils de vida (incloent el nostre). Serem conscients dels patiments que succeeixen (pobresa, ruptures matrimonials, malalties, guerres, etc) i com aquests són causats per la manera com s’organitzen les societats. DIFICULTATS: Estem estudiant un objecte en moviment: la societat pot canviar tan o més ràpid que l’estudi. Els propis sociòlegs formen part del seu objecte d’estudi. Ens pot ser difícil mantenir la distància necessària (etnocentrisme). El coneixement sociològic acaba essent part de la pròpia societat. La sociologia exerceix un impacte sobre la societat. La dificultat del pronòstic.

Relació amb altres àmbits propers Psicologia Història Antropologia Economia Demografia Ciència política Filosofia

Branques de la sociologia Sociologia de l’ecologia i l’hàbitat Sociologia de la cultura Sociologia de la divisió del treball Sociologia social

Camps d’acció de la sociologia Àmbit empresarial (recursos humans, camps de negoci, màrqueting, etc.) Àmbit de les administracions públiques o les institucions privades (temes d’intervenció social) Recerca (universitats, CIS i d’altres) Terreny legal Assessors o consellers de teràpia. Mitjans de comunicació o periodisme.

Principals escoles sociològiques Precursors en l’àmbit de la filosofia Creació de la disciplina: August Comte Etapa d’institucionalització Tendències contemporànies: Anàlisi estructural funcionalista Escola marxista Interaccionisme simbòlic Escola de sociologia de Chicago Escola crítica de Frankfurt Corrent sistèmic

La sociologia, una ciència? SONDEJOS? OBSERVACIÓ? MÈTODE QUALITATIU? MÈTODE QUANTITATIU? ESTADÍSTICA? ENTREVISTES? ENQUESTES?

Característiques del coneixement científic sistematicitat No és el resultat de la causalitat o de l´atzar, sinó de l´aplicació d´uns mètodes sistemàtics. analític Descompon la realitat en els seus elements més simples i després els recompon per tal d´establir-ne la síntesi. especialitzat Estudia només una parcel·la de la realitat. clar i precís Els problemes es formulen de manera entenedora, fent servir un llenguatge exacte (matemàtic) i descripcions acurades i precises. creatiu Inventa hipòtesis per tal d´explicar i predir fenòmens. metòdic Sap el que es busca i com trobar´ho. demostrable Ha de ser justificat a partir de l´experiència o la deducció lògica. crític i progressiu No hi ha res a la ciència d´infal·lible i definitiu, sempre és provisional i pot ser refutat. predictiu Es projecta cap al futur. útil Busca resultats per ser aplicats. obert No és un sistema tancat, sinó que admet la provisionalitat de tot saber.

Ciència i mètode La ciència treballa seguint un mètode. Aquest és un dels trets definidors de l´activitat científica. Segons el filòsof Karl Popper, el mètode de la ciència és l´anomenat hipotetico-deductiu que consisteix a formular hipòtesis i veure quines de les conseqüències contrastables són corroborades o refutades per l´experiència. Si són corroborades, llavors haurem d´acceptar-les –tot i que només provisionalment- com a lleis científiques. Una llei científica és, doncs, una hipòtesi que ha estat corroborada i que encara no ha estat refutada per cap experiència contrària.

1r Definir el problema. Seleccionar un problema d’investigació. 2n Revisar la bibliografia. Formulació de la hipòtesi 3r Formulació d’una hipòtesi. Què s’intenta comprovar?quina relació hi ha entre variables? 4t Dissenyar l ainvestigació. Escollir un o més mètodes: experiment, enquesta, observació, etc. 5è Dur a terme la investigació. Recollir dades. 6è Interpretar els resultats. Analitzar les implicacions de les dades recollides. 7è Presentar els resultats. Quina importància tenen? Quina relació presente amb conclusions anteriors?

Ciència i mètode L´experimentació, l´observació sistemàtica, les enquestes, les entrevistes, els tests psicològics, l´estudi d´històries clíniques, l´examen acurat de restes arqueològiques, documents, inscripcions … són algunes formes d´aplicar l´experiència per part de les ciències socials.

L´objectivitat en les ciències humanes La sociología es una disciplina crítica, reflexiva y ética. No es meramente descriptiva. Es también una tarea normativa, prescriptiva. Si no lo es, es sociología colaboracionista, que traiciona sus ideales más decentes y atractivos. El sociólogo tiene que analizar la pobreza, el paro, la prostitución infantil y la distribución injusta de la renta, entre tantas cosas más. Pero tiene también que indicar, en la medida de lo posible, sendas para escapar de estas servidumbres. Quien practique su arte sabe que cultiva un oficio incómodo. Y que tal oficio no siempre le granjeará amistades. Más bien al contrario. Quien escoja, pues, tan peculiar oficio, que no se queje en demasía. De todo hay en la viña del sociólogo. Pero quien espere más vides que espinos, que se dedique a otros menesteres más convencionales y placenteros.  Salvador Giner, El oficio de sociólogo, La Vanguardia, 06/04/1999

La sociologia, una ciència social (en Salvador Giner, Sociologia, Península, Barna. 1997) Disciplina empírica Un coneixement sociològic no serà acceptat si no presenta les proves empíriques que avalin la seva validesa. Disciplina teòrica A partir de les dades empíriques s´han de construir lleis que connectades amb altres lleis constitueixen teories. Les teories expliquen d´una forma global i unitària una determinada realitat social. De les teories es poden deduir prediccions i noves hipòtesis que poden ser contrastada a través d´observacions. Disciplina oberta No és un conjunt de coneixements definitius, tancats, sinó una tasca que busca la perfectibilitat, la millora dels nostres sabers sobre la realitat social. Moralment neutral Tot i les dificultats anteriorment esmentades, no renuncia a l´assoliment d´una mirada de la realitat el més neutral possible. Aquest imperatiu obliga al sociòleg a ser conscient dels seus prejudicis ideològics i evitar el més possible que el condicionin en la seva investigació. Disciplina crítica Aquest afany d´objectivitat hauria d´allunyar el sociòleg de qualsevol pressió ideològica interessada, necessària per poder presentar el resultat de les seves investigacions com el més proper a la veritat.

Els mètodes d’investigació en sociologia MÈTODE CRITICORACIONAL Desenvolupada per l’escola de Frankfurt. No n’hi ha prou amb el mètode empíric per explicar els fenòmens i comprendre’ls, sinó cal tenir una observació crítica, per crear una societat més lliure, més racional i més justa (alliberar als individus). MÈTODE EXPERIMENTAL MÈTODES EMPIRICOANALÍTICS: 1. QUANTITATIUS: - Matematització - Enquestes (estudi pilot) - Mostratge (univers o població; mostra per qüota; mostra aleatòria) - Estadística 2. QUALITATIUS: - No busquen la generalització - Entrevistes - Històries de vida