Mireia Brocal Alcázar Raquel Higueras Castelló Yurema Cano Pino Marta Mata i Garriga Mireia Brocal Alcázar Raquel Higueras Castelló Yurema Cano Pino

Biografia Marta Àngela Marta i Garriga (Barcelona, 1926-2006). Filla de la també pedagoga Àngels Garriga. Professió: pedagoga. Autora de diverses obres pedagògiques. Fundadora del moviment de renovació pedagògica Rosa Sensat. Valors laics i ciutadans. Mestra a Saifores (Baix Llobregat). Vocació política des del seu viatge a Israel. Rep diversos premis com el XXè premi per la Pau en nom de l’Escola de Mestres Rosa Sensat. Sòcia d’honor de l’AELC (Associació d’Escriptors de Llengua Catalana).

Context històric Inicia un moviment de renovació pedagògica a la segona República. Crea de forma clandestina l’Escola de Mestres Rosa Sensat a l’època del franquisme. Apareixen les Escoles d’Estiu, clandestinament. Després del franquisme s’afilia al PSC. Va ser escollida diputada. Va ser escollida membre del consell escolar de l’estat del 1986 al 2002. Va ser consellera d’educació a l’Ajuntament de Barcelona (1987-1995). A 1990 va fundar la Fundació Àngels Garriga de Mata destinada a la formació del professorat. Ha rebut diversos premis.

Idees principals de la seva obra Es basa en els pensaments que li va transmetre la seva mare (que era mestra). Educació i ensenyament van lligats per a ella. Pedagogia oberta i moviment de renovació pedagògica. Promoure l’educació per la llibertat i la creativitat. Tècniques d’ensenyament actiu. Mestres amb aficions il·limitades. Convertir l’escola en una activitat alegre. Pedagogia humanista (no discriminació). L’educació és una eina per la millora la societat. Dret a l’educació i escola pública. Aconfessionalitat i pluralisme ideològic.

Fragment on es reflexen diverses idees de l’autora. “L’educació hauria de guiar-se per l’habilitat dels mestres en explorar, promoure i escoltar les sorpreses que cada nen descobreix quan aprèn”. "El argumento de la religión en la escuela es una vergüenza nacional y también religiosa. Yo, como maestra cristiana, cuando he querido hacer educación religiosa he ido a la parroquia, he hecho catecismo y he aconsejado a los padres de las escuelas en las que he trabajado que vayan a la catequesis de la parroquia. La religión principal de la escuela es la de la convivencia, del civismo, y en la escuela deben aprender a convivir distintas creencias y convicciones. Éste es el objetivo de la escuela. De la escuela pública, indefectiblemente, pero yo diría que de toda la escuela."

Fi!