Les paraules del Senyor son autèntiques +++ Aquest salm mostra un conflicte entre dos grups: per una banda, els qui tenen llavis mentiders, doble cor (v. 3) i una llengua arrogant (v. 4). Es tracta dels malvats que exalten la corrupció (v. 9); les seves armes són la mentida i la falsedat (v. 3). +++ L’altre grup és el dels fidels que no es conformen i que clamen demanant salvació (v. 2), mentre contemplen com la societat està basada en la falsedat i en la mentida (v. 3). Els fidels, per una banda, són valents; però, per l’altra, saben que estan amb la corda al coll. El seu clam pot costar-los molt car. +++ Per això s’adrecen al Senyor perquè intervingui, perquè, d’un cop, talli els llavis mentiders i la llengua arrogant (v. 4), ja que és molt difícil mantenir-se fidel al seu projecte quan el nombre dels malvats creix i la corrupció s’ha convertit en la llei de la societat (v. 9).

Déu, sempre sincer, infon serenitat i pau a qui el suplica, perquè no és insensible davant els oprimits i assedegats d’alliberament. El cristià, més que no pas el salmista jueu, sent vivament tot el desordre en el terreny social, s’apassiona per la justícia, lluita contra la infidelitat i l’engany.

Salveu-nos, Senyor, que no queda gent bona, entre els homes ja no hi ha fidelitat. Tot el que es diuen uns als altres és mentida, fruit d’uns llavis aduladors i d’un cor fals.

Que el Senyor acabi amb el llavi adulador i la llengua que parla amb altivesa. Són els qui diuen: «Tenim llengua, en tenim i ens en valem, ¿qui ens pot manar?»

«Si els desvalguts sofreixen, a salvar del perill al qui ho demana.» El Senyor respon: «Si els desvalguts sofreixen, i ploren els pobres, ara mateix m’aixeco a salvar del perill al qui ho demana.»

L’oracle del Senyor és de bona llei; és plata sense escòries, refinada set vegades.

Vós, Senyor, ens protegireu, ens guardareu de tots aquests per sempre. Ronden els injustos i no van enlloc, mentre ell enalteix els homes menyspreats.

PARAULA DE DÉU I PARAULA D’HOME Visc en un món de paraules, i noto el cansament i la molèstia d’haver d’estar escoltant tot el dia paraules que no diuen res o que diuen el contrari del que volen dir, paraules que afalaguen i paraules que amenacen, paraules que sedueixen i paraules que enganyen. El compliment, l’excusa, la simulació, la mentida despullada, nua. Mai no acabo de saber si puc fiar-me del que sento o creure el que llegeixo. Em trobo cohibit davant la jactància dels “llavis mentiders i de la llengua fanfarrona” que explica el vostre salm: “La llengua és la nostra força, els nostres llavis ens defensen, qui serà el nostre amo?” I llavors em giro, Senyor, a la vostra Paraula. La vostra Paraula és una i eterna, la vostra Paraula crea i dóna vida. La vostra Paraula m’arriba, ferma i vivificadora, en les pàgines del vostre Llibre, en el silenci del meu cor, en els cants de la litúrgia i en l’encarnació del vostre Fill: el Verb que és veritat i vida enfront de la mentida que és el món. La contemplació de la vostra Paraula és el meu refugi i refrigeri enmig de l’allau de paraules falses que m’inunden tot el dia. La vostra Paraula és la meva salvació. “Les paraules del Senyor són paraules autèntiques, com plata neta de ganga, refinada set vegades.”

Sembla, Senyor, que a la terra s’acaben els bons, mentre que els dolents aconsegueixen el que volen: aixequeu-vos i allibereu el qui ho desitja; que la propaganda i la manipulació no repercuteixin en els vostres fills; porteu-nos cap a Crist, ja que en ell no hi ha engany ni mentida.