DE L’EDAT MITJANA A L’EDAT MODERNA SOCIALS 4t ESO UNITAT 0

ÍNDEX Introducció Diapositives 3-4 DE l’EDAT MITJANA A L’EDAT MODERNA SOCIALS 4t ESO UNITAT 0 ÍNDEX Introducció Diapositives 3-4 La monarquia autoritària Diapositives 5-8 Els descobriments geogràfics Diapositives 9-16 La societat moderna Diapositiva 17 Humanisme i Renaixement Diapositives 18-20 La unió dinàstica de Castella i Aragó Diapositiva 22

ELEMENTS QUE FACILITEN EL CANVI DE L’EDAT MITJANA A L’EDAT MODERNA DE l’EDAT MITJANA A L’EDAT MODERNA SOCIALS 4t ESO UNITAT 0 INTRODUCCIÓ ELEMENTS QUE FACILITEN EL CANVI DE L’EDAT MITJANA A L’EDAT MODERNA 2a meitat del segle XV  clima de certa pau i estabilitat que permet la recuperació econòmica i social després de la gran crisi del segle XIV: Lent creixement demogràfic, gràcies a les bones collites i a la remissió de les epidèmies de pesta negra Auge del comerç, a la Mediterrània, al centre d’Europa i a l’Atlàntic Vitalitat de les ciutats amb creixement del comerç i, per tant, de l’artesania 1453  Conquesta de Constantinoble pels turcs que dificulta el comerç a la Mediterrània (ruta oriental cap a l’Àsia ESPÈCIES)

CANVIS FONAMENTALS QUE ES PRODUEIXEN DE l’EDAT MITJANA A L’EDAT MODERNA SOCIALS 4t ESO UNITAT 0 CANVIS FONAMENTALS QUE ES PRODUEIXEN EDAT MITJANA EDAT MODERNA MONARQUIA AUTORITÀRIA – MONARQUIA ABSOLUTA LIMITACIÓ DEL PODER FEUDAL FEUDALISME – MONARQUIA FEBLE QUE HA CEDIT PODER ALS FEUDALS POLÍTICA ACTIVITAT ECONÒMICA PREDOMINANT: COMERÇ (DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICS) ACTIVITAT ECONÒMICA PREDOMINANT: AGRICULTURA I RAMADERIA ECONOMIA SOCIETAT ESTAMENTAL GRUP SOCIAL MÉS PODERÓS NOBLESA (PROPIETARIS DE LA TERRA) SOCIETAT ESTAMENTAL MALGRAT AUGMENTAR LA IMPORTÀNCIA DE LA BURGESIA (COMERCIANTS I FINANCERS) SOCIETAT L’ESGLÉSIA DOMINA LA CULTURA ROMÀNIC I GÒTIC CULTURA LA CULTURA ES LAÏCITZA HUMANISME I RENAIXEMENT

MONARQUIA AUTORITÀRIA FEUDALISME DE l’EDAT MITJANA A L’EDAT MODERNA SOCIALS 4t ESO UNITAT 0 LA MONARQUIA AUTORITÀRIA: ORIGEN DE L’ESTAT MODERN Ubicació en el temps: s XV i s XVI Ubicació en l’espai: Europa Àmbit: Polític Durant els segles XV i XVI es produeix a Europa un procés de centralització del poder polític: S. F. S. F. S. F. S. F. S. F. S. F. S. F. MONARQUIA AUTORITÀRIA FEUDALISME

Com es produeix aquest procés de centralització? DE l’EDAT MITJANA A L’EDAT MODERNA SOCIALS 4t ESO UNITAT 0 Com es produeix aquest procés de centralització? El rei necessita recuperar el control de les activitats necessàries per garantir el cobrament d’impostos, l’administració de justícia i la defensa del territori (exèrcit). Per tal de fer-ho, crearà unes institucions que s’encarreguin d’aquestes tasques i que permetin al rei deixar de dependre dels senyors feudals: Administració centralitzada (burocràcia), formada per funcionaris (treballadors que depenen directament de l’Estat) que s’encarreguen de cobrar impostos, administrar justícia, encunyar moneda i, tot això, en nom del rei. Exèrcit permanent, format per mercenaris (soldats professionals) a sou de l’Estat.

DE l’EDAT MITJANA A L’EDAT MODERNA SOCIALS 4t ESO UNITAT 0 Però, per què aquestes institucions es creen als segles XV i XVI i no anteriorment i els reis havien permès veure limitat el seu poder pels senyors feudals? Per poder crear aquestes institucions els reis NECESSITEN DINERS De qui podrien obtenir diners els reis durant l’edat Mitjana i durant l’inici de l’edat Moderna? Els PRIVILEGIATS (NOBLESA i CLERGAT), propietaris de la terra en una època, l’edat Mitjana, en què l’economia està basada en l’agricultura i la ramaderia. La BURGESIA (COMERCIANTS), que a finals del segle XV es veuen beneficiats per l’auge del comerç i adquireixen una major importància econòmica.

DE l’EDAT MITJANA A L’EDAT MODERNA SOCIALS 4t ESO UNITAT 0 EXERCICI 1 De qui creieu que obtindrà els diners el rei per a recuperar el poder que havia cedit als senyors feudals? Evidentment, de la BURGESIA, ja que els PRIVILEGIATS no cediran de bon grat el seu poder polític al rei. Així doncs, el canvi polític de l’inici de l’edat Moderna tindrà relació amb el canvi econòmic que representa l’augment de la importància del comerç i la creixent importància econòmica de la burgesia. Explica per què diem que els monarques autoritaris deixen de dependre dels senyors feudals. Explica quines són les institucions que ajudaran els monarques autoritaris en aquest propòsit.

ELS DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICS DE l’EDAT MITJANA A L’EDAT MODERNA SOCIALS 4t ESO UNITAT 0 ELS DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICS Ubicació en el temps: s XV i s XVI Ubicació en l’espai: Europa ( i Amèrica, Àfrica i Àsia) Àmbit: Polític, econòmic i social Els descobriments geogràfics dels representaran l’impuls definitiu al com a ja que aportarà beneficis enormes als estats que aconsegueixin dominar territoris colonials. segles XV i XVI comerç activitat econòmica predominant a Europa

DE l’EDAT MITJANA A L’EDAT MODERNA SOCIALS 4t ESO UNITAT 0 EXERCICI 2 CAUSES DELS DESCOBRIMENTS Motius econòmics Voluntat de difondre la fe cristiana. Relaciona cadascuna de les causes dels descobriments amb cadascun dels tipus de motiu de què es tracta. Intent de confirmar hipòtesis com la de l’esfericitat de la Terra. Motius polítics Motius religiosos Instruments per conèixer el rumb i la posició i nous vaixells. Coneixement dels vents. Motius científics Recerca de recursos per al manteniment dels estats i força i prestigi davant altres estats. Motius tècnics Recerca de països idealitzats i llocs llegendaris. Recerca de noves rutes comercials per arribar a l’Àsia després de la pressió turca a la Mediterrània. Desig d’aventura

DE l’EDAT MITJANA A L’EDAT MODERNA SOCIALS 4t ESO UNITAT 0 LES RUTES 1497 1519 1522 1492 1493 1521 1498 - Ruta de Vasco da Gama - Ruta de Colom - Ruta de Magalhães - Elcano

CONSEQÜÈNCIES DELS DESCOBRIMENTS DE l’EDAT MITJANA A L’EDAT MODERNA SOCIALS 4t ESO UNITAT 0 CONSEQÜÈNCIES DELS DESCOBRIMENTS Per als europeus Beneficis econòmics importantíssims per als països colonitzadors: Castella i Portugal són els primers en formar grans imperis colonials que els situaran entre les principals potències. També Anglaterra i França i, més tard, Holanda, van voler formar els seus imperis a Amèrica del Nord i a l’Àsia. Per als indígenes Desintegració de la seva organització política. Explotació en benefici dels colonitzadors. A Amèrica, importantíssima davallada de la població indígena per: Actes violents i de guerra derivats de la conquesta. Dures condicions de vida i de treball imposades pels colonitzadors. Malalties desconegudes a Amèrica, importades involuntàriament pels europeus, per a les quals els indígenes no tenien defenses naturals creades.

DE l’EDAT MITJANA A L’EDAT MODERNA SOCIALS 4t ESO UNITAT 0 EXERCICI 3 DADES DEMOGRÀFIQUES POBLACIÓ INDÍGENA AMERICANA Població indígena del Perú (1570-1620) Any Població indígena 1570 1.265.000 1580 1.083.000 1590 947.000 1600 834.000 1610 738.000 1620 589.000 Fes una gràfica de barres amb les dades sobre la població indígena al Perú i una gràfica lineal amb les dades sobre la població indígena a l’Amèrica Central Població indígena de l’Amèrica Central (1519-1605) Any Població indígena 1519 25.300.000 1523 16.800.000 1548 6.300.000 1568 2.600.000 1580 1.900.000 1595 1.300.000 1605 1.000.000

LES PRINCIPALS CIVILITZACIONS PRECOLOMBINES DE l’EDAT MITJANA A L’EDAT MODERNA SOCIALS 4t ESO UNITAT 0 LES PRINCIPALS CIVILITZACIONS PRECOLOMBINES ELS ASTEQUES L’imperi asteca es va desenvolupar entre els segles XII i XVI i ocupava part de l’actual territori de Mèxic. Va ser un imperi guerrer que va sotmetre els pobles veïns. Format per una federació de ciutats amb capital a Tenochtitlan. L’emperador era el cap polític i religiós. Van desenvolupar estudis d’astronomia i una escriptura pictogràfica.

LES PRINCIPALS CIVILITZACIONS PRECOLOMBINES DE l’EDAT MITJANA A L’EDAT MODERNA SOCIALS 4t ESO UNITAT 0 LES PRINCIPALS CIVILITZACIONS PRECOLOMBINES ELS MAIES Aquesta cultura es va estendre del segle IV al XVI a la península del Yucatán, al sud de Mèxic. Civilització en decadència a l’arribada dels castellans. Organitzada en ciutats Estat, governades per l’halach-uinic, cap suprem i religiós. Grans coneixements en astronomia i matemàtiques i havien elaborat un calendari molt precís. Van desenvolupar una complexa escriptura jeroglífica.

Traduït i adaptat de: Ospina, W., La América mestiza. Escriu en 6-8 línies la teva opinió sobre el text que tens a continuació: “La majoria dels pobles americans respectaven en el temps de la invasió uns estrictes codis d’honor. Tan sols l’acatament reverencial d’aquests codis per part dels asteques va poder permetre que Hernán Cortés, al capdavant de només quatre-cents homes, s’apoderés en un temps tan breu d’un imperi de milions. Tan sols el respecte dels inques per les lleis de l’hospitalitat va permetre que Francisco Pizarro, amb 168 soldats brutals, pogués assassinar en una tarda set mil persones del seguici d’Atahualpa, que, per demostrar la seva confiança i la seva voluntat de pau, va arribar al campament desarmat i abillat amb vestits ceremonials. Des de la perspectiva de la força i de la capacitat de destrucció, els europeus eren més avançats, i els pobles americans eren endarrerits, ingenus i dòcils. Però des de la perspectiva d’una veritable civilització cal preguntar-se sempre qui és més civilitzat, el qui mata o el qui respecta. Traduït i adaptat de: Ospina, W., La América mestiza. El país del futuro. Villegas Editores, 2000 DE l’EDAT MITJANA A L’EDAT MODERNA SOCIALS 4t ESO UNITAT 0 EXERCICI 4 LES PRINCIPALS CIVILITZACIONS PRECOLOMBINES ELS INQUES Van formar un imperi molt organitzat en el territori de l’actual Perú que es va desenvolupar entre els segles XIII i XVI Organitzat en quatre províncies, cadascuna de les quals governada per un curaca i amb capital a Cuzco. L’inca era l’emperador i cap suprem, considerat fill del déu Sol. Disposaven d’un servei de correus i una xarxa de carreteres a través de la serralada dels Andes. Posseïen grans coneixements de medicina.

DE l’EDAT MITJANA A L’EDAT MODERNA SOCIALS 4t ESO UNITAT 0 LA SOCIETAT DE L’EDAT MODERNA: LA SOCIETAT ESTAMENTAL Ubicació en el temps: s XV a s XVIII Ubicació en l’espai: Europa Àmbit: Social EXERCICI 5 L’estructura social de l’edat Moderna és molt semblant a la de l’edat Mitjana. EN LA SOCIETAT ESTAMENTAL LA POSICIÓ SOCIAL NO DEPÈN DE LA RIQUESA SINÓ DEL NAIXEMENT I AIXÒ NO AGRADA GENS A UNA BURGESIA QUE TINDRÀ CADA COP UN PAPER MÉS IMPORTANT EN LES ECONOMIES DELS ESTATS EUROPEUS. Manté la distinció clara entre privilegiats i no privilegiats. Fes un esquema de la societat estamental pròpia de l’edat Moderna com el que t’ha estat presentat en aquesta diapositiva Cal destacar però en la societat moderna, a diferència de la medieval, la gran i creixent importància de la burgesia, amb poder econòmic però sense poder polític i amb una posició social inferior a la dels privilegiats. SOCIETAT ESTAMENTAL PRIVILEGIATS NO PRIVILEGIATS NOBLESA CLERGAT PAGESOS ARTESANS BURGESIA COMERCIAL FINANCERA Tenen privilegis i no paguen impostos No tenen privilegis i paguen impostos Guerrers i propietaris de la terra. Alts càrrecs de l’Església i propietaris de la terra Treballen la terra Fan productes manufacturats. Comerciants, es dediquen a comprar i vendre productes Prestamistes, banquers. Deixen diners que han de ser tornats amb interessos

La manifestació artística de l’Humanisme es coneix amb el nom de DE l’EDAT MITJANA A L’EDAT MODERNA SOCIALS 4t ESO UNITAT 0 HUMANISME I RENAIXEMENT Ubicació en el temps: s XV i s XVI Ubicació en l’espai: Itàlia i la resta d’Europa Àmbit: Cultural En els segles XV I XVI es va desenvolupar una nova forma de pensament que rebutjava les idees medievals i reprenia els valors de l’Antiguitat clàssica L’HUMANISME La manifestació artística de l’Humanisme es coneix amb el nom de RENAIXEMENT

DE l’EDAT MITJANA A L’EDAT MODERNA SOCIALS 4t ESO UNITAT 0 EXERCICI 5 L’HUMANISME Llegeix el text següent i indica si reflecteix un pensament teocèntric o antropocèntric. Justifica-ho. “Quan tot va ser creat i el món ja estava complet, va emergir l’home i Déu li va dir: No t’he adjudicat cap lloc, ni tasca, ni pla, de manera que pots emprendre qualsevol empresa i ocupar el lloc que vulguis. Tu seràs l’únic capaç de determinar el que ets” Es va originar a Itàlia en el segle XV i es va difondre ràpidament per la resta d’Europa. Es va caracteritzar pels trets següents: Revaloració de l’ésser humà, considerat el centre de l’Univers (antropocentrisme, davant el teocentrisme medieval) Recuperació de les idees, la cultura i l’art de l’Antiguitat clàssica Diferenciació de la fe religiosa i el saber (mètode científic davant el criteri d’autoritat medieval)

Ús de les formes artístiques pròpies de l’antiguitat clàssica DE l’EDAT MITJANA A L’EDAT MODERNA SOCIALS 4t ESO UNITAT 0 EL RENAIXEMENT Aquest moviment artístic neix a Itàlia al segle XV i després s’estén per la resta d’Europa i les seves característiques principals són: Ús de les formes artístiques pròpies de l’antiguitat clàssica Combinació de temàtiques mitològiques, religioses i profanes Recerca d’un ideal de bellesa (cànons grecoromans) Interès per la figura humana i per la natura Perfecció tècnica Podem distingir dues grans etapes dins el Renaixement: Quattrocento, al segle XV, es desenvolupa principalment a Florència Cinquecento, al segle XVI, es desenvolupa principalment a Roma

Carles I Felip II LA UNIÓ DINÀSTICA DE CASTELLA I ARAGÓ DE l’EDAT MITJANA A L’EDAT MODERNA SOCIALS 4t ESO UNITAT 0 LA UNIÓ DINÀSTICA DE CASTELLA I ARAGÓ Ubicació en el temps: s XV i s XVI Ubicació en l’espai: Espanya Àmbit: Polític Isabel I de Castella Ferran II d’Aragó Maximilià I d’Àustria Maria de Borgonya Regne de Castella Regne de Navarra Possessions al Nord d’Àfrica Possessions a Amèrica Corona d’Aragó Sicília Sardenya Nàpols Territoris de la dinastia dels Habsburg (Àustria) Imperi germànic Països Baixos Franc Comtat Ducat de Borgonya Joana la Boja Felip el Bell Carles I Felip II