Els Virus: Robots biològics en la frontera de la vida III. PATOGÈNIA VIRAL I SISTEMÀTICA 6. Sistemàtica (2): Virus RNA (I)

Sistemàtica: Virus RNA Flaviviridae Picornaviridae Coronaviridae Rhabdoviridae i Filoviridae

Flaviviridae Virus RNA: Flaviviridae Principal representant Virus Hepatitis C. Associat a les antigues No A/No B Descobert al 1987 ssRNA (9.5 kb) Icosaèdric (~30 nm) amb envolta i espícules prominents Sensible a detergents

Virus RNA: Flaviviridae

Flaviviridae Virus RNA: Flaviviridae Transmissió per via parenteral, sexual i vertical (similar Hepatitis B) Símptomes similars a l’Hepatitis B però evolució en alguns casos l’evolució de la malaltia és més greu. Hepatitis crònica en un 70% de casos, dels que un 20% desenvolupen càncer de fetge i un 20% cirrosi. La majoria de casos (50–80%) resulten en portadors crònics. Alta prevalència del virus degut bàsicament a les seves altes taxes de mutació (és RNA). Brot epidèmic a València (2000)

Virus RNA: Flaviviridae

Picornaviridae Virus RNA: Picornaviridae ssRNA+ (7–9 kb). Cua de poliA a 3’ i Vpg a 5’ Icosaèdrics simples, molt petits (22–30 nm), sense envolta Resistents a pH àcid (més de 4h a pH 3), a detergents i dissolvents orgànics. Resistent també tant a baixes (–20 °C i –70 °C) com a altes temperatures (60 °C) Inactivació: – clor (>1mg/l durant 30 min) – formol – autoclau, ebullició, UV i microones.

Picornaviridae Poliovirus Coxsackievirus ECHOVirus Enterovirus Virus RNA: Picornaviridae Picornaviridae 8 Gèneres Poliovirus Coxsackievirus ECHOVirus Enterovirus Enterovirus Rhinovirus Rhinovirus Cardiovirus Encefalomiocarditis Hepatovirus VHA Aphtovirus Virus Febre Aftosa Parechovirus, Erbovirus, Kobuvirus i Teschovirus

Gènere Hepatovirus Virus RNA: Picornaviridae Agent causal de l’Hepatitis A (hepatitis infecciosa) Símptomes idèntics a l’hepatitis B (indistingibles clínicament) però recuperació total i sense complicacions associades. No portadors crònics. Transmissió oral-fecal (aigua de consum, peixos i marisc, femtes, etc.) Sobretot en nens. No sol estar associada a adults excepte en els casos de brots epidèmics causats per la ingesta de menjar o aigua contaminada.

Gènere Enterovirus Virus RNA: Picornaviridae Els principals representants són el Poliovirus, el Coxsackievirus, l’ECHOvirus i el Enterovirus. Poliovirus: agent causal de la poliomielitis Es transmet per via oral-fecal (aerosols, secrecions, aigua contaminada, etc.). Entrada per via digestiva. Evolució a partir del sistema gastrointestinal (infecció localitzada, multiplicació primària, propagació als ganglis limfàtics i disseminació sistèmica a òrgans diana). En la majoria de casos es dona una malaltia lleu (similar a una grip) tot i que en un 1% dels infectats el virus envaeix el SNC. La malaltia esdevé greu, paralitzant i, a vegades, mortal.

Gènere Enterovirus Virus RNA: Picornaviridae Poliovirus: agent causal de la Poliomielitis Depenent del lloc d’acumulació del virus tenim: Poliomielitis espinal (medul·la espinal) Poliomielitis bulbar (bulb raquidi i tronc cerebral) Poliomielitis encefàlica (escorça motora) La gravetat dels símptomes depèn molt dels pacient (factors afegits)

Poliovirus Virus RNA: Picornaviridae Vacuna de Salk (1953) – IPV, intravenosa – virus inactivat – problemes! Vacuna de Sabin (1960) – Oral – virus mutant temperat – efectivitat 96–100% – immunització permanent

Picornaviridae: Gènere Rhinovirus Virus RNA: Picornaviridae Picornaviridae: Gènere Rhinovirus Un dels responsables dels constipats (30–35%) però no l’únic!! NO VACUNA! – 102 serotips diferents – 62 milions de casos/any (EEUU) – 22 milions dies d’escola perduts/any – 45 milions dies al llit/any

Picornaviridae: Gènere Aphtovirus Virus RNA: Picornaviridae Picornaviridae: Gènere Aphtovirus Agent causal de la Febre Aftosa (Foot and Mouth Disease). Afecta a Ungulats (bovins, caprins, ovins) Virió icosaèdric T=1, sense envolta (~30 nm) ssRNA+, 7500 nt

Picornaviridae: Gènere Aphtovirus Virus RNA: Picornaviridae Picornaviridae: Gènere Aphtovirus Febre Aftosa Període d’incubació: 2–14 dies Vesícules i pústules a la boca, nas, mames i ungles. Principals símptomes: - cansament i esgotament, febre, salivació - pèrdua de la gana i disminució en la producció de llet - complicacions: mastitis i avortaments. - Mortalitat del 50% degut a infeccions oportunistes.

Virus RNA: Picornaviridae – Epidèmia greu de febre aftosa a Anglaterra (2001) – Control: restricció del moviment dels animals (quarantena) i eliminació dels ramats (incineració) en una àrea dins un radi de 3–5 km. – Existeix vacuna però no és efectiva ni rentable.

Coronaviridae: Gènere Coronavirus Virus RNA: Coronaviridae Coronaviridae: Gènere Coronavirus Estructura complexa, nucleocàpside helicoïdal o tubular (9–13 nm) amb envolta. Sovint Pleomòrfics (120–160 nm) Espícules molt evidents, composades per proteïnes diverses amb diferent funció (Hemaglutinina, fusió, adsorció). Les espines estan voltades per una estructura prominent que sembla una corona. ssRNA, 25000–33000 nt. PoliA a 3’ i mG a 5’ Sensibles a tractament tèrmic, solvents, detergents no- iònics, formaldèhid i agents oxidants.

Virus RNA: Coronaviridae Coronavirus SARS Virus

SARS Gènere Coronavirus Virus RNA: Coronaviridae Malalties respiratòries agudes. Generalment lleus. Són responsables de gran part dels constipats comuns. Transmissió per secrecions respiratòries i microgotes. (Severe Acute Respiratory Syndrome) Síndrome Respiratori Agut Greu. Pneumònia viral. SARS

SARS Virus RNA: Coronaviridae Símptomes: febre, mialgies, calfreds, tos seca, respiració curta i tallada, mal de cap, hipòxia (baixada del nivell d’oxigen en sang), i dany pulmonar (destrucció alvèols) Diagnòstic clínic: reducció en el nº de limfòcits, nivells elevats d’aminotransferases hepàtiques. Transmissió per microgotes i aerosols. No es descarten altres fonts (aire, aigua, etc.) Període d’incubació 6–14 dies. Recuperació després de la primera setmana i agreujament en les posteriors. Mortalitat: Les darreres dades indicaven mortalitats entre el 12 i el 15% en pacients <60 anys i del 43% en >60 anys. Epidèmia a Xina i sud-est asiàtic (inici Novembre 2002. fase aguda Febrer-Abril 2003)

Virus RNA: Coronaviridae – Nou tipus de Coronavirus, fins ara no identificat en humans http://www-micro.msb.le.ac.uk/3035/Coronaviruses.html#SARS http://www.cdc.gov/ncidod/sars/index.htm

Rhabdoviridae: Gènere Rhabdovirus Virus RNA: Rhabdoviridae Rhabdoviridae: Gènere Rhabdovirus Morfologia característica en forma de bala. Mida: 130–240 nm × 70–80 nm Càpside helicoïdal (3 proteïnes diferents L, N i NS) Proteïnes Matriu (M1 i M2) Envolta amb espícules (activitat HA) Genoma ssRNA(–) 11–14 kb. No infecciós. Sensible a solvents orgànics. Inestables a temperatura ambient i a 4 °C. Un únic tipus antigènic. Rang d’hostes: tots els mamífers. Virus de la ràbia i de l’Estomatitis Vesicular (VSV)

Virus RNA: Rhabdoviridae

La Ràbia Virus RNA: Rhabdoviridae Egipte 2800 aC; Aristòtil a Grècia i Mesopotàmia 2000 aC. Naturalesa contagiosa al 1804. Pasteur al 1880, suggereix que no és un bacteri i en desenvolupa una vacuna. Virus neurotròpic: – Infecció per ferida o abrasió a la pell. Multiplicació local al múscul o al teixit connectiu (aprox. 2 mesos). Disseminació a partir dels nervis perifèrics fins els ganglis i el SNC. Infecció de les glàndules salivals a partir dels nervis eferents. Multiplicació al SNC (sistema límbic): encefalitis greus i mort. Període d’incubació entre 3 i 8 setmanes (variable) Símptomes: augment del to muscular, problemes de deglució, contraccions doloroses i espasmòdiques quan es veu o beu aigua (hidrofòbia), degeneració neuronal de la medul·la i el cervell.

Virus RNA: Rhabdoviridae Neurona infectada Cossos de Negri

Virus RNA: Rhabdoviridae – Vacuna de Pasteur (1880). – Virus inactivats amb formol o b-propiolactona. Virus atenuats o glucoproteïnes d’envolta purificades. – Control difícil: transmissió per animals salvatges (guilles, llops, gossos, rats-penats).

Filoviridae: Gènere Filovirus Virus RNA: Filoviridae Filoviridae: Gènere Filovirus Virions de morfologia filamentosa o en forma de bastó Llargada variable (130–14000 nm). Màxima infectivitat i virulència 790 nm (Marburg) i 970 nm (Èbola). Diàmetre 80 nm. Nucleocàpside helicoïdal i envolta amb espícules. ssRNA(–), no infecciós. (19 kb. 7 gens, alguns solapats) Un únic tipus antigènic. Rang d’hostes: tots els mamífers. Èbola Zaire

Virus RNA: Filoviridae Èbola Zaire Marburg Èbola Reston

Virus RNA: Filoviridae Classificació: Dos gèneres Marburg Èbola: tres sub-tipus Èbola Zaire Èbola Sudan Èbola Reston 80–90% no humans, només mones Relació filogenètica amb Paramyxoviridae i Rhabdoviridae. Els tres constitueixen l’Ordre Mononegavirales.

Filoviridae: Gènere Filovirus Virus RNA: Filoviridae Filoviridae: Gènere Filovirus Causen febres hemorràgiques molt greus, sovint mortals. Símptomes: febre alta, trastorns gastrointestinals, prostració, urèmia, exantemes i hemorràgies subcutànies, necrosi dels òrgans interns i liqüefacció, afectació del SNS. Nivell de seguretat 4! Infecta sobretot primats i l’home. No es coneix l’hoste natural. Transmissió: secrecions corporals i sang. Contacte sexual? També infecció per material contaminat i per ingesta de carn contaminada o sang durant l'esquarterament (ximpanzés i goril·les). La variant Èbola Reston es pot transmetre via aerosols (només primats!) “Zona Caliente” Richard Preston

Virus RNA: Filoviridae

Virus RNA: Filoviridae