Dimecres, 26 de desembre de 2007 ORQUESTRA DE CAMBRA DEL GARRAF CONCERT DE SANT ESTEVE ORQUESTRA DE CAMBRA DEL GARRAF ALA VORONKOVA Violí solista SALVADOR BROTONS Direcció Dimecres, 26 de desembre de 2007 Concertino: Àlex Loscertales Violins I: Joan Bosch Cati Alzamora Àlex Arajol Àlex Vidal Rafael Dengrà Violins II: Jaume Safont Carmina Font Margarita Güell Marta Ortega Ramon Alonso Violes: Joan Ignasi Ferrer Jordi Macaya Francesc Serra Pere Espulgas Violoncels: Liudmila Kojina Miquel Bernadó Alexis Lanza Contrabaixos: Esteve Colomès Rafael Esteva Flautes: Meritxell Carbonell Melissa Mercadal Oboès: Edmon Elgström Berta Gasull Clarinets: Miquel Bagó Francesc Puig Fagots: Vasil Nikolov Pere Benítez Trompes: (Raül Garrido) Oleguer Bertran Jordi Guasp Trompetes: Emili Serrano Gerard Serrano Percussió: Pep Figueras

Ala Voronkova, violí solista I PART  ÀRIA DE LA SUITE EN RE J. S. BACH CONCERT PER A VIOLÍ I ORQUESTRA N. 3 EN SOL M. K216 Allegro Adagio Rondeau W.A. MOZART Ala Voronkova, violí solista II PART SIMFONIA N. 1 EN RE M. F. SCHUBERT Adagio-Allegro Vivace Andante Menuetto Allegro vivace NADALES CATALANES S. BROTONS La Primera Simfonia, de les nou que va arribar a escriure Franz Schubert, encara que segueix fidelment el model que van crear tant Haydn com Mozart, és el producte genial d’un jove de 16 anys (!), un aplicat alumne a Viena del mateix Salieri. La simfonia presenta les quatre parts clàssiques: dos moviment extrems ràpids, un moviment central contrastat i lent… i l’inevitable minuet, un records dels temps passats. El primer moviment arranca amb un Adagio solemne que es veu interromput per un Allegro vivace del qual en destaquen dos temes contrastats i perfectament diferenciables. L’Andante fa alternar tonalitats majors i menors en un estil que ja ens fa pensar en el millor Schubert. El Menuetto, Allegretto és directament deutor de Haydn, malgrat que el trio (la part central del minuet) tingui ressonàncies de dansa popular. L’endiablat final, Allegro vivace ja evoca, per la seva energia, el primer Beethoven. El segon tema fa referència al primer moviment de la simfonia i proporciona unitat estructural. L’estrena d’aquesta simfonia va tenir lloc a Londres, el 5 de febrer de 1883, més de 70 anys transcorreguts des de la seva composició. NADALES CATALANES és l’obra núm. 76 de l’ampli catàleg del mestre Brotons. De fet el que avui escoltarem és una adaptació de l’obra original, per a orquestra simfònica, feta expressament pel mateix autor per a la plantilla de la nostra orquestra de cambra. Tot un luxe. La brillantor de l’obra no en surt ressentida i la podreu comprovar tot identificant melodies extremadament populars de tema nadalenc que s’entrecreuen de forma extraordinària fins a arribar a un final apoteòsic propi del mateix Britten de la Guia d’Orquestra per a Joves! Les Suites per a Orquestra de Johann Sebastian Bach són unes composicions breus amb característiques de dansa. El segon moviment de la Suite en Re Major, nomenat Ària, es va popularitzar el segle XIX quan el violinista alemany August Wilhelmj va arranjar la peça per a solo de violí. El Concert núm. 3 per a violí i orquestra, en sol major, de Mozart va “nèixer” el 12 de setembre de 1775 i es tracta d’un magnífic diàleg entre un solista i la totalitat de l’orquestra que segueix la fórmula tripartita que va ser establerta al nord d‘Itàlia per Corelli, Vivaldi, etc. L’Allegro inicial arranca amb un preludi orquestral de dos temes un dels quals es reprès pel solista en la seva entrada, abans de presentar idees pròpies. L’Adagio és una de les millors pàgines de Mozart. L’orquestra “canta” fent sobresortir alternadament flauta i oboè per sobre d’un acompanyament de violins amb sordina. El Rondeau, Allegro, posa en evidència un cop més la gran imaginació musical de l’autor. Estrofes i tornades s’alternen fent treballar de valent al solista i permetent una curta part central, Andante, en ritme de pavana i acompanyament de pizzicato de les cordes. Tot pegat una demostració contundent de la genialitat d’un Mozart amb només 19 anys!