FILOSOFIA ANTIGA PLATÓ 21/09/2018 Plató

PLATÓ (IV aC) esquema general Referents intel·lectuals Fonaments de l’epistemologia i l’ontologia platòniques. Fonaments bàsics de l’antropologia platònica. El model de coneixement al Menó L’al·legoria de la caverna Antropologia platònica Ètica i política 21/09/2018 Plató

PLATÓ (IV aC) Referents intel·lectuals Sofística: orientació pedagògico-pràctica del saber. Sòcrates: actitud contrària a l’empirisme, l’escepticisme i al relativisme dels sofistes. La dialèctica com a procediment. Parmènides: eternitat del ser Heràclit: la natura és canvi constant (devenir) Pitagorisme: Admiració del coneixement geomètric. Dualisme antropològic. Eternitat de l’ànima. 21/09/2018 Plató

PLATÓ PLANTEJAMENT ONTOLÒGIC (com és la realitat?) Si la realitat fos tan sols el que els sentits ens mostren, aleshores seria absolutament inestable i canviant (Heràclit) CONCLUSIÓ EPISTEMOLÒGICA (què en podem saber?) Si fos així, tot coneixement seria particular i contingent (δόξα, opinió) i no n’hi hauria cap d’universal i necessari (ε̉πιστέμη, ciència) (escepticisme sofistic) OBJECCIÓ DEL GEÒMETRA PLATÓ ¿Com explicar l’existència de coneixements que són veritats universals i necessàries, com les certeses matemàtiques? 21/09/2018 Plató

PLATÓ Tan sols queda una sortida al problema plantejat: a) La realitat no pot ser tan sols el que els sentits ens mostren (rebuig del realisme ingenu). b) L’experiència sensible és font d’alguns dels nostres coneixements (els més insegurs o opinions), no pas de tots (rebuig de l'empirisme). c) Ha d’existir una realitat no sotmesa a la generació ni a la destrucció (parmenidiana), fonament dels nostres coneixements universal i necessàriament vertaders. 21/09/2018 Plató

PLATÓ Quin és l’origen de les nostres representacions mentals? Unes són fugisseres i canviants, d’altres sòlides i estables: "un rostre bonic" / "la Bellesa en si“ ¿de què són representacions? ¿són coneixements de la mateixa realitat, o de realitats diferents? Són coneixements de realitats diferents: Realitats sensibles / Realitats intel·ligibles 21/09/2018 Plató

PLATÓ coneixement i realitat 21/09/2018 Plató

PLATÓ Quina és la naturalesa de les representacions mentals abstractes o conceptes? Són anteriors a les representacions particulars, i no posteriors, però ¿com i quan hem adquirit aquestes representacions? Les hem adquirides abans de néixer (innates). Això pressuposa que no som un cos, sinó una ànima preexistent! 21/09/2018 Plató

PLATÓ conclusions Hi ha una realitat diferent de la que ens mostren els sentits: Una realitat eterna (parmenidiana). És la realitat per excel·lència (model de la sensible) Aquesta realitat (Idees) ha estat coneguda per l’ànima – enteniment. En néixer, el nostre enteniment sembla buit, però no ho és. En encarnar-se l’ànima en el nostre cos, ha oblidat el que coneixia. El coneixement de les còpies (particulars i canviants) dels models (universals i eterns), a través dels sentits pot desvetllar en l’enteniment el coneixement oblidat (anamnesi -α̉νάμνησις- record) 21/09/2018 Plató

PLATÓ conclusions Si tots els coneixements són fruit de l’experiència sensible i aquesta és diferent per a cadascú (base del relativisme sofístic), no podrem explicar la universalitat dels coneixements matemàtics. Podem estendre el model de coneixement matemàtic (segur, indubtable i no experimental sinó especulatiu) a altres àrees de coneixement. La veritat, doncs, no és l’opinió més convincent. El savi no és l’orador eloqüent, sinó aquell que coneix (recorda) l’autèntica naturalesa de les coses. Aprendre és recordar. 21/09/2018 Plató

PLATÓ. El Menó Problema que s’hi presenta: En aprendre adquirim coneixements nous o bé recordem coneixements ja existents? Tesi defensada per Sòcrates: Aprendre és recordar. Estratègia argumental maièutica: Sòcrates planteja a un esclau que no sabia geometria un problema que acabarà resolent a partir de les preguntes de Sòcrates. Conclusió: Si tot i no saber geometria ha resolt el problema, és que el saber era ja dins seu i les preguntes l’han fet recordar (anamnesi). 21/09/2018 Plató

PLATÓ. Al·legoria de la caverna l’al·legoria pot ser entesa com una imatge: de l’aprenentatge (de la foscor de la ignorància cap a la lluminositat del saber), com a alliberament de les determinacions inevitables de l’ésser humà. de les dificultats del camí de l’aprenentatge (que exigeix dolor, sacrifici i l’ajut de l’educador) de la naturalesa dual de l’ésser humà (una ànima-enteniment presonera en un cos-caverna) de la vida i de la mort (que esdevé alliberament). de la naturalesa dual de la realitat i del coneixement (ombres-aparença-opinió, enfront de realitats externes-realitat-veritat) del necessari compromís polític (pedagògic) del savi. 21/09/2018 Plató

PLATÓ. Antropologia La comprensió dels éssers humans requereix la comprensió dels principis que ens impulsen: Ànima intel·ligible (enteniment) Ànima irascible (voluntat, ànim, esforç) Ànima concupiscible (desig) 21/09/2018 Plató

PLATÓ. Al·legoria de la caverna el mite la interpretació facultats cognitives tipus de saber de realitat l’ésser humà interior de la caverna Sensibilitat Opinió saber particular contingent Aparença material i canviant Cos exterior de la caverna Enteniment Veritat universal necessari Realitat immaterial i eterna Ànima 21/09/2018 Plató

PLATÓ. Ètica Intel·lectualisme moral: Si algú desitja el mal és perquè considera bo el que és dolent (Mal=Ignorància/Bé=saviesa) La justícia, virtut general que inclou totes les altres: La prudència o saviesa (pròpia de l’ànima racional) La fortalesa o valor (pròpia de l’ànima irascible) La temperança (pròpia de l’ànima concupiscible) Explicació de l’al·legoria del carruatge (Fedre 247a) 21/09/2018 Plató

PLATÓ. Política Objectiu de la política: el bé de la majoria. La forma ideal de govern de la polis és aquella que fa possible el benestar de tots els individus. Un ciutadà serà feliç si ha de dedicar-se a les tasques que s’adeqüin més a la seva naturalesa. Els governants de la ciutat ideal hauran de distribuir les tasques amb aquest criteri. 21/09/2018 Plató

Camperols, comerciants PLATÓ. Política Distinció de tres categories bàsiques de ciutadans en funció de l’ànima (caràcter) predominant en cadascú. La ciutat ideal serà la governada per la raó. Bo, just = sàviament governat. Savis, filòsofs Anima racional Milícia, guerrers Ànima irascible Camperols, comerciants Ànima concupiscible 21/09/2018 Plató

PLATÓ EL BÉ 21/09/2018 Plató LA VIRTUT (“Menó”) L’ÀNIMA (“Fedó”) Sòcrates conflueixen en Epistemologia pretén El pitagorisme reflexiona sobre LA VIRTUT (“Menó”) L’ÀNIMA (“Fedó”) L’ESTAT IDEAL (“La República”) és entesa com a té relacionades amb amb analitza relacionades amb VIRTUTS IMMORTAL FORMES DE GOVERN FUNCIONS són CLASSES SOCIALS EXCEL·LÈNCIA RAÓ PRUDÈNCIA GOVERNANTS que són reencarnant-se per són són que es pot ÀNIM VALOR GUARDIANS aristocràcia DESIG MODERACIÓ TREBALLADORS timocràcia APRENDRE PURIFICAR-SE constitueixen la oligarquia mitjançant la fonament de JUSTÍCIA democràcia ANÀMNESI a través del tirania on exposa que és EL MITE DE LA CAVERNA RECORD distingeix de és MÓN D’IDEES imita és MÓN SENSIBLE que han de tornar al IMMUTABLE simbolitzat per MUTABLE són simbolitzat per percebut per que és REAL VALORS El seu coneixement és HOMES ALLIBERATS HOMES ENCADENATS APARENT estètics ELS SENTITS per a morals EPISTEME FONAMENT DE L’EXISTENT L‘EROS I LA DIALÈCTICA és LA DOXA (OPINIONS) que és és que contemplen GRAU INFERIOR DEL CONEIXEMENT és GRAU SUPERIOR DEL CONEIXEMENT 21/09/2018 Plató El seu objecte superior és EL BÉ fonament de