Estellés i la seua època com a tema teatral “Quan deixàvem de ser infants” o Vicent Andrés Estellés, des del fons de la memòria és un repàs dels anys joves del poeta i de la València del seu temps. Un espectacle amb poesia, humor i lluita que apropa els joves a una de les èpoques més significatives i convulses del nostre país i al nostre poeta.

A manera d’ ÍNDEX La web http://avecteatre.googlepages.com/v.a.e. és una aproximació a la figura d’Estellés i al món que s’evoca a l’obra de teatre. Trobareu activitats per tal d’introduir l’alumnat en el món i l’època de l’obra, per ex. a  La resistència silenciosa. Per iniciar-los en el món de la poesia i la recitació recomanem la webquest "La poesia no és un rotllo". Si el que us va més és el tema del taller de literatura comenceu per Viu la poesia. Per a les activitats dramàtiques cliqueu “Dossier didàctic de l’obra”, "Poemes a l’obra” o a Poemes VAE per dramatitzar.

SINÒPSI Miquel Pons, actor valencià ja major, que triomfa als teatres de París, rep la notícia de la mort del seu amic Vicent Andrés Estellés. A partir d’aquest moment, recordarà els anys d’infantesa i joventut viscuts al seu Burjassot natal. Quan va conèixer Vicent, nét de Nadalet el forner i a l’Harmonia que jugava al futbol millor que qualsevol dels seus amics. Quan la dictadura de Primo de Rivera va donar pas als anys d’esperança de la Segona República i el seu pare es va fer guarda d’assalt. Quan ell, el Vicent i l’Harmonia robaven melons de l’horta i corrien pels camps desafiant les normes, i després, ja més grans, representaven teatre al poble, amb els actors de la “Companyia del Poal”... Quan  l’Harmonia va marxar per sempre. Quan va esdevenir la guerra, les bombes i la fam. La postguerra, la repressió i, de nou, més fam.

Burjassot, L'Horta 1924 - València 1993 De família humil, fou aprenent de forner i d'orfebre, i mecanògraf. Becat, estudià, a l'Escola Oficial de Periodisme. Des del 1949 treballà com redactor en cap al diari "Las Provincias" de València. Poeta prolífic i amb una curiositat infatigable per la vida, corregia els primers llibres a partir d'un corpus que ell mateix anomenava "Els manuscrits de Burjassot", sempre reelaborant. Els seus poemes han estat musicats per Ovidi Montllor, Paco Muñoz, etc. Els títols del seu poemari "Llibre de meravelles“ serveixen de base a l’animació de fotos.

RETRAT D’UNA ÈPOCA Joan Genovés i el compromís de l’art.

Estellés i el REALISME SOCIAL Identifica els recursos a la poesia d’Estellés i a l’obra: Tècnica narrativa per trencar els límits del gènere poètic. Llenguatge viu, col·loquial i directe. Predomini del contingut sobre la forma. Focus sobre problemàtiques col·lectives, no individuals. Poesia com a eina de transformació social. Altres poetes del R.S. Espriu, Quart i Ferrater.

LLENGUA COL·LOQUIAL Mots tabú Enumeracions Polisíndeton Dialectalismes Expressions i frases fetes Forma dialogada Arcaismes Identifica als poemes d’Estellés que tens a la pàgina els recursos que li serveixen per crear un estil poètic col·loquial inspirat en la parla popular.

ESTIL PÒETIC Estil periodístic Els recursos estilístics d’Estelles s’ajustaven a la seua necessitat de narrar una època –la postguerra- i la lluita d’un poble per a defensar la seua llengua i la seua cultura. Quins dels recursos següents tenen aquesta finalitat? Estil periodístic Definicions (de persones, de coses, de llocs, de temps). Enumeració caòtica Poema confessió Epítets i superlatius

TIPOLOGIA DE POEMES Poemes confessió que ofereixen un testimoni íntim o una crònica col·lectiva. Poemes diàleg, caracteritzats per l’abundància de col·loquialismes. Poemes de trencament on amb un estil antiretòric trenca el ritme, el to o les frases fetes, tot produint ironia i sorpresa.

POETA AUTODIDÀCTA La llengua dels nostres clàssics. Estellés construeix una llengua poètica pròpia sobre la base: La llengua dels nostres clàssics. Especialment A. March. La literatura catalana s. XX La llengua del carrer amb dialectalismes de L’Horta.

POETA I PERIODISTA Estellés, que era periodista de professió, descriu a les seues poesies els temps que li han tocat viure: la guerra sagnant, la postguerra humiliant, i la lenta represa. Arrelat a la seua terra, parla d’aquests fets no des d’una perspectiva personal, sinó erigint-se en veu i clam del seu poble. A l’obra, a més apareix el tema de l’exili París del seu amic actor.

EQUIP CRÒNICA

TEMÀTIQUES La vida quotidiana és la font d’inspiració poètica d’Estellés. Recrea les formes de vida de les classes populars en oposició a les de la cultura dominant. Revolta contra les humiliacions (personals, socials i col·lectives) que li imposa el sistema. Preocupacions quotidianes en èpoques difícils com la fam, el sexe i la mort.

The End Josep Renau Joan Fuster Blog de Jordi Sebastià