Tema 5. Economia i societat a l’Espanya del segle XIX (1) repartiment desigual aument urbanització (x2 entre 1850-1900) L’economia el s. XIX obstacles: escassa capacitat de compra de la població manca d’inversions i absència burg. industrial problemes de transport escassetat de fonts d’energia llunyania dels nuclis europeus avançats va produir va viure ciutats (>1860): Madrid, Barna, Biscaia emigra a transformacions importants Amèrica (dar. segle): Cuba, Arg., Uruguai, ... pateix portaran a població: creixement (11,5 a 18,6) desenv. industrial parcial implantar proteccionisme dels sectors reforma agrària liberal tèxtil: dècada 1830: mecanització (vapors) 1830-60: gran impuls > 1860: colònies industrials conjunt de canvis que tenia com a objectiu la dissolució de l’AR al camp i la introducció de models de producció i de propietat capitalistes es defineix modificat amb siderúrgia: Andalusia (Marbella, 1826) Astúries (1868-74) País Basc (> 1876): eix comercial amb GB i diversificació (construcció mecànica i naval, banca) abolir el règim senyorial desvincular la terra noble desamortitzar la terra d’Església i municipis (i nacionalitzar-la i vendre-la) va consistir l’expansió al tombant s. XIX - transformar la terra en mercaderia compra per burgesos i pagesos benestants augmentar la producció agrària pocs canvis en la propietat dels nobles mineria: explotació massiva (> 1868) capital estranger carbó (Astúries), ferro (Biscaia) va produir en sorgir sense evitar problemes sense resoldre: desigual estructura propietat (latifundis, minifundis) molta gent amb poca o sense cap propietat no mecanització ni augment productivitat (=> baixos rendiments) noves energies (electricitat i petroli) noves indústries (metal·lúrgia, química, etc.) ferrocarril: impuls: Llei Gral. de Fer. (1855) material importat amplada diferent a l’europea efectes positius van restar desequilibris territorial: Cat, PB, Madrid: més població i PIB superior a mitjana resta: agric. i poca indústria desenvol. agrari a Catalunya: afavorit per: arrendaments a llarg termini especialització agrària va ajudar

Tema 5. Economia i societat a l’Espanya del segle XIX (2) La societat estamental noves classes dirigents: noblesa terratinent: conserva prop alta burgesia: ind, comerç, banca burgesia mitjana (escassa) va transformar-se en per raó de societat de classes formada per classes populars rurals: petits props i jornalers (majoria de la població) la industrialització parcial i la revolució liberal difícil mitjançant classes populars urbanes: artesans, botiguers, empleats i obrers (Cat, PB, Astúries i Madrid) en relació amb evolució lenta lluita per millorar les condicions de vida van iniciar d’on va resultar pervivència mentalitat i costums aristocràtics influència de l’Església poc arrelament de les formes de vida burgeses a través de luddisme: destrucció màquines (Alcoi, 1821; Bonaplata, 1835) sindicats d’ofici (Assoc. de Teixidors de Barcelona, 1840) ideologies obreres van viure anarquisme: arrelat a Catalunya i Andalusia finals XIX: terrorisme començament XX: impuls a sindicats (1907: Solidaritat Obera; 1910: CNT) prohibicions Bienni: impuls (vagues de 1854 i 55) van arribar socialisme: influència a Madrid, PB i Astúries fundació PSOE (1879) i UGT (1888) creixement lent (1910: primer diputat) Sexenni Dem.: expansió (1870: Congrés de Socs. Obreres de Barna, que crea la FE de l’AIT)