6. Societat i moviments socials al segle XIX

Presentación del tema: "6. Societat i moviments socials al segle XIX"— Transcripción de la presentación:

1 6. Societat i moviments socials al segle XIX
pèrdua de privilegis per part de la noblesa i el clero i igualtat legal de tots els ciutadans La societat caracteritzada per formes de vida tradicionals, analfabetisme, importància de la religió, família patriarcal i clientelisme (caciquisme) la societat és majoritàriament rural dissolució dels estaments privilegiats experimenta implica canvis importants malgrat que constitució de grups socials segons riquesa com són desenvolupament d’una cultura urbana són alta noblesa: gran propietària; manté influència política i social degut a caracteritzada per petita noblesa (hidalgos): acaben barrejats amb els mitjans props burgesia distingim el creixement d’algunes ciutats (Madrid i la perifèria): el 1900 les ciutats de > hts acumulen el 12% de població total vida més secularitzada, família nuclear, treball femení, desig de benestar material, estima pel progrés i la democràcia alta burgesia: vinculada als negocis, comerç, banca i capital estranger que concentren porta a classes mitjanes (<5% total): petits fabricants, props. mitjans terres, prof. liberals, funcionaris funcions culturals, econòmiques i polítiques més avançades: ensenyament superior i de més qualitat, premsa i centres culturals, dinamisme econòmic, professions liberals, etc. formen artesans (fusters, sabaters...) i grups de treballadors urbans classes populars nou grup dirigent distingim pagesos (petits props, jornalers, arrendataris) riquesa en propietats rurals i urbanes, relació amb capital estranger, inversió en deute públic i ferrocarrils, rendista però no immobilista caracteritzat per proletariat: condicions de vida i treball dolentes

2 6. Societat i moviments socials al segle XIX
6.5. Les primeres organitzacions obreres pateixen Els treballadors industrials una vida dominada per la pobresa i unes dures condicions de treball tendeixen a destrucció de màquines (ludisme): Alcoi (1821), fàbrica Bonaplata (1835), Barcelona, Madrid i Málaga (1854) actuar socialment des d’un principi els porta a caracteritzades per mutualitats o societats de socors mutus (legals des de 1839) mitjançant habitatge poc digne dieta desequilibrada jornades llargues accidents freqüents treball infantil necessitat de beneficència (atur o malaltia) elevat índex de mortalitat i poca esperança de vida destaca associacions culturals i recreatives (Catalunya, València, Salamanca, Madrid) influïts per destaca il·legalitzats: període moderat i final del Bienni (1857) seran socialisme utòpic de Cabet i Fourier (des de la dècada de 1830: Abreu [Cadis], Cámara, Garrido [Madrid], Monturiol [Barcelona]) provoca Societat de Teixidors i Ass. Mútua de Teixidors de Cotó de Barcelona (1840), que es difon per altres ciutats vagues anys (govern Espartero) fins que els patrons aconsegueix la prohibició ampliació i radicalització aprofitant la llibertat del Bienni (1854, 1855: 1ª vaga gral) partit demòcrata (Abdó Terrades, Pi i Margall), sobretot a partir del Bienni desenvolupa una societat de resistència i reivindicació: dret d’associació, augment de sou, reducció jornada, prohibició treball infantil, protecció social, ... premsa obrera, que difon les noves ideologies lluites pageses: dècada 1840 (crema collites), 1855, 1861 acompanyat cooperativisme catòlic (>1860): Cercles d’Obrers Catòlics (Manresa)

3 6. Societat i moviments socials al segle XIX
6.6. L’arribada de l’internacionalisme ( ) es veu facilitada per L’actuació del moviment obrer espanyol revolta cantonalista i viratge moderat (Salmerón, Castelar) i el cop de Pavía: el govern dissol la FRE, n’ocupa els locals i en prohibeix l’actuació destaca nou règim de llibertats canvia predomini inicial de la ideologogia republicana federal (però allunyament des de 1869 a causa del fracàs de les insurreccions federals, el manteniment de quintes i consum, ...) durant el Sexenni revolucionari augmenta fins al degut a durant la Primera República constitució de Dir. Central de les Societats Obreres de B. (X-68: Farga Pellicer), transformada el 69 en Centre Federal de les Societats Obreres, que integra la Federació de les Tres Classes de Vapor destaca la influència de l’AIT (fundada a Londres el 1864), en el vessant anarquista, portada per Fanelli Barcelona: reclamacions de societats obreres (armament del poble, plena autonomia municipal, reducció jornada, augment salarial), vaga promoguda per la F. de les Tres Classes de Vapor (jornada de deu hores) Andalusia: motins i ocupacions de terres arreu: participació al moviment cantonalista manifestada en promou constitució de la Federació Regional Espanyola (FRE) de l’AIT aprova Primer Congrés Obrer Espanyol (VI-70, Barcelona) tesis anarquistes i revolucionàries: apoliticisme, resistència solidària, cooperació com a base de la societat futura, sindicats d’ofici adopta seguit expulsa els marxistes (Mesa, Iglesias), que funden la Nova Federació Madrilenya, reconeguda per l’AIT Congrés de Zaragoza (IV-72) el qual Congrés de Córdoba (XII-72) confirma la tendència anarquista i l’orientació apolítica

4 6. Societat i moviments socials al segle XIX
6.7. Anarquisme i socialisme ( ) FRE: actuació clandestina, extremista i minoritària fins que desapareix 1881: fundació de la FTRE que s’implanta bé a tot el llevant i el sud 1888: desaparició, degut a la repressió (Mano Negra: 1883), disputes internes i competència sindical reformista aparició i desenvolupament de grups d’acció directa terrorista (dècada 1890): procés de Montjuïc, 1897 organitzacions de caràcter sindical a l’inici del s. XX (Solidaridad Obrera i CNT) L’acció obrera formes antigues (insurreccions, amotinaments) però decantant-se cap a les noves: el terrorisme anarquista i la vaga general es divideix en corrent anarquista utilitzant conflictes socials importants (1881-2, ) 1872: fundació del PSOE (clandestí) contactes amb Les Tres Classes del Vapor 1881: actuació legal 1888: refundació del PSOE i fundació de la UGT a Barcelona (context del Congrés Obrer) trencament amb les organitzacions obreres reformistes catalanes degut a la intransigència pactista dóna suport a vagues, al Primer de Maig i es presenta a les eleccions dècada 1890: implantació a Madrid, Biscaia i Astúries, però nul·la al camp destaca desenvolupa sector marxista 1878: primeres lleis (infants, asils, barris per a obrers) Comissió de Reformes Socials (Moret, 1883), que es convertirà en l’Institut de Reformes Socials (1903) dóna lloc a l’inici del moviment feminista - Les Tres Classes del Vapor agrupa republicans, socialistes, cooperativistes i mutualistes promou mútues i cooperatives de consum acompanya sindicalisme reformista destaca després de la De Rerum Novarum (Lleó XIII) destaquen els Cercles Catòlics, amb forta implantació al nord d’Espanya sindicalisme catòlic 1889: Societat Autònoma de Dones de Barcelona (l’anarquista Teresa Claramunt, la republicana Ángeles López i l’espiritista Amalia Domingo) 1898: Societat Progressiva Femenina (Ángeles López)