TEMA 1.- L’EUROPA DE L’ANTIC RÈGIM.

Presentación del tema: "TEMA 1.- L’EUROPA DE L’ANTIC RÈGIM."— Transcripción de la presentación:

1 TEMA 1.- L’EUROPA DE L’ANTIC RÈGIM.
Història del Món Contemporani 1r de Batxillerat

2 0.- INTRODUCCIÓ Què és? Un sistema econòmic, social i polític.
On es va produir? A Europa. Quan? Entre els segles XVI i XIX. Característiques: Economia: règim senyorial (feudalisme tardà). Societat: estamental. Demografia: població estancada. Política: absolutisme monàrquic.

3 1.- UNA ECONOMIA DE BASE SENYORIAL.
1.0.- Introducció. 1.1.- La propietat de la terra. 1.2.- Els drets senyorials. 1.3.- L’estancament agrícola. 1.4.- Indústria tradicional i manufactures. 1.5.- La insuficiència dels transports. 1.6.- Comerç interior i comerç colonial.

4 1.0.- Introducció. Economia rural: 80 % de la població al camp.
Economia d’autoconsum (comerç escàs). Els privilegiats (noblesa i clergat) posseixen quasi tota la terra. Des del segle XVI: desenvolupament del comerç → creixement de l’artesania.

5 1.1.- La propietat de la terra.
Era la principal font de riquesa. Pertanyia majoritàriament als senyors. No la podien vendre ni perdre mai (propietat vinculada). Divisió de la senyoria territorial en: Reserva senyorial. Masos.

6 1.2.- Els drets senyorials. Definició. Procedència:
Drets territorials (derivats de la terra i monopolis). Drets jurisdiccionals: ban, justícia, immunitat,… L’església, a més, rebia el delme.

7 1.3.- L’estancament agrícola.
Agricultura endarrerida, de subsistència i policonreu → escàs comerç. Tipus d’explotacions: Camps oberts o openfields: rotació triennal. Terres comunals. Insuficient producció ramadera. Conseqüències: crisis de subsistència → fam → desnutrició → mortalitat alta i menor natalitat. Pàg. 7 Doc. 4

8 1.4.- Indústria tradicional i manufactures.
Autosuficiència econòmica al camp. Els gremis a les ciutats: Associacions d’artesans del mateix ofici. Controlen la producció i venda dels productes. Eviten la competència. Assistència mútua dels seus associats. Per a evitar el control dels gremis: Domestic system o treball a domicili. Manufactures reials o privades. Pàg. 9 Doc. 5 Imatge pàg. 5

9 1.5.- La insuficiència dels transports.
Mitjans de transport rudimentaris → dificulten el creixement del comerç. Transport terrestre molt deficient → desplaçaments llargs i costosos. Navegació marítima lenta i limitada (càrrega) → dependència dels vents. Navegació fluvial més fàcil i barata → dependència de la hidrografia i els canals.

10 1.6.- Comerç interior i comerç colonial.
Comerç interior limitat a les fires i mercats. Noves rutes marítimes (segle XVI) → creixement del comerç colonial → acumulació de capital, nous mercats i matèries primeres. Enriquiment de la burgesia comercial i financera (creixement de les finances). El mercantilisme (segles XVII i XVIII): protegir l’economia nacional per acumular metalls preciosos (proteccionisme i riquesa fixa). COLBERT.

11 RUTES DEL COMERÇ MARÍTIM DURANT EL SEGLE XVIII

12 2.- LA SOCIETAT ESTAMENTAL.
2.1.- Privilegiats i no privilegiats. 2.2.- Una població estancada.

13 2.1.- Privilegiats i no privilegiats.
Divisió teòrica en tres ordres o estaments: Clergat. Noblesa. Tercer Estat. Divisió real en dos classes socials: Privilegiats. No privilegiats.

14 ELS PRIVILEGIATS Gaudien de drets i privilegis.
Composició: noblesa i clergat. La noblesa: Eren el 2-3% de la població. Riquesa procedent de les seues propietats territorials i els seus privilegis. Diferències internes segons títol i procedència. El clergat: Eren menys de l’1% de la població. Es dividia en: Alt clergat: fills de nobles que ocupaven els alts càrrecs. Baix clergat: origen modest i vida més senzilla.

15 ELS NO PRIVILEGIATS Grup heterogeni sense drets ni privilegis que suposa més del 90% de la població. Composició: burgesia, classes populars urbanes i camperolat. La burgesia: Classe minoritària que s’enriqueix i aconsegueix més poder (ennobliment). Divisió interna segons la riquesa i ocupació. Classes populars urbanes: treballadors urbans que vivien en males condicions (artesans,…). El camperolat: Més del 80% de la població, vivint en pèssimes condicions. Diferències internes segons la riquesa i si són lliures o serfs. Imatge Pàg. 19 Pàg. 11 Doc. 12 Imatge p.19 Pàg. 11 Doc. 11

16 2.2.- Una població estancada.
Escàs creixement demogràfic. Causes: pèssimes condicions alimentàries, sanitàries, higièniques i de vida de la major part de la població. Provoca: mortalitat i natalitat altes, baixa esperança de vida i alta mortalitat infantil.

17 3.- L’ABSOLUTISME MONÀRQUIC.
3.1.- La monarquia absoluta de dret diví. 3.2.- Els límits de l’autoritat reial: el model anglès.

18 3.1.- La monarquia absoluta de dret diví.
Pàg. 12 Doc. 13 El rei tenia el poder absolut, provinent directament de Déu i sense control. Lluís XIV. L’ajuden en el govern els Consells i secretaris d’Estat (nomenats pel rei), funcionaris i buròcrates. Administració local: governadors i intendents, també nomenats pel rei. Límits teòrics del poder reial: La llei divina. El dret natural i lleis fonamentals (les pot canviar). Les Corts o Parlaments (perden competències i no les convoca). Pàg. 13 Doc. 14

19 3.2.- Els límits de l’autoritat reial: el model anglès.
Llocs sense monarquia absoluta: Anglaterra, Països Baixos i repúbliques italianes. El model anglès: Revolució de 1649: República fins 1660. Es tracta d’una monarquia parlamentària. L’Habeas Corpus (1679). La Revolució de 1689: Destronament de Jacob II (Guillem d’Orange). Declaració de Drets (Bill of Rights): limits al poder reial. Separació de poders. Límits del model anglès: el rei té el poder executiu sense control i és un pacte entre noblesa i burgesia (sols vota el 15%). Influència en el pensament il·lustrat. Pàg. 12 Doc. 13 Pàg. 13 Doc. 15

20 4.- LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM.
4.0.- Introducció. 4.1.- L’esperit de la Il·lustració. 4.2.- El despotisme il·lustrat.

21 4.0.- Introducció. Causes de la crisi de l’Antic Règim:
Expansió del comerç. Noves formes de producció: domestic system i manufactures. Poder econòmic de la burgesia → demanarà tindre privilegis i poder polític. Construcció d’una ideologia burgesa: la Il·lustració.

22 4.1.- L’esperit de la Il·lustració.
Ideologia al servei de la burgesia. Racionalisme (atac al teocentrisme). Llibertat de consciència (Voltaire). Igualtat legal i d’oportunitats (atac a la societat estamental). Llibertat econòmica: fisiòcrates i liberals. Crítica a l’absolutisme: Locke: igualtat legal i drets bàsics individuals. Montesquieu: divisió de poders. Rousseau: sobirania nacional, llibertat i igualtat. Pàg. 15 Doc. 18 Pàg 17 Doc. 7 Pàg. 15 Doc. 19 Pàg. 15 Doc. 20

23 4.2.- El despotisme il·lustrat.
“Tot per al poble, però sense el poble”. Exemples: Frederic II (Prússia), Mª Teresa (Àustria), Caterina (Rússia), Carles III. Què fan?: centralisme, reformes administratives, foment de l’educació i millores econòmiques (agricultura, indústria i comerç). Límits: reformes econòmiques, però no socials i polítiques de fons → caiguda de l’Antic Règim.