LA CÈL·LULA EUCARIOTA 3r A.- Curs 2014/15

TEORIA CEL·LULAR La cèl·lula és la unitat genètica dels éssers vius Unitat anatòmica i fisiològica dels éssers vius. Tots els éssers vius estan formats per una o més cèl·lules. Tota cèl·lula prové d’una altra cèl·lula ja existent. La cèl·lula és la unitat genètica dels éssers vius

Hi ha cèl·lules PROCARIOTES EUCARIOTES Sense nucli Amb nucli Regne Moneres Amb nucli Vegetal Animal

Els orgànuls de la cèl·lula eucariota 3r A.- Curs 2014/15

La Membrana Plasmàtica Mar Fernández Pol Frias Olga Isàbal LA CÈL·LULA: La Membrana Plasmàtica

ANATOMIA: La membrana cel·lular és una bicapa fosfolípida formada per proteïnes 55%, fosfolípids 25%, colesterol 13%, hidrats de carboni 3% i d’altres substàncies 4% La membrana cel·lular té dos parts: La part hidrófila La part hidrófoba Totes les cèl·lules tenen la mateixa estructura, són universals. Això vol dir que estan formades per les mateixes substàncies i tenen la mateixa composició.

FISIOLOGIA: La cèl·lula utilitza la estratègia de transport passiu y actiu: Transport passiu: és el moviment de partícules de la membrana que no requereix l'energia. Un dels mecanismes de transport passiu és la difusió. Transport actiu: És el moviment de partícules de la membrana que requereix l’energia. Un mecanisme de transport actiu és la endocitosis. Hi han dos tipus de endocitosis: Fagocitosis: la cèl·lula engloba grans partícules. Pinocitosis: la cèl·lula engloba petites quantitats de líquids.

LISOSOMES QUÈ SÓN? FORMACIÓ Els lisosomes són vesícules unides a la membrana. Estan presents en cèl·lules eucariotes, tant animals com vegetals, tot i que en les animals estan més desenvolupats. Tenen una forma quasi esfèrica i són de mida intermèdia entre els mitocondris i els ribosomes, mesuren 2 micres. FORMACIÓ Es formen a partir del reticle endoplasmàtic rugós, on els enzims són transportats per vesícules transportadores fins a l’aparell de Golgi, on són empaquetats i formen els lisosomes. QUÈ TENEN EN EL SEU INTERIOR? En el seu interior tenen enzims hidrolítics, (trenquen les molècules d’aigua). Són unes proteïnes produïdes per les cèl·lules vives que catalitzen les reaccions químiques en la matèria orgànica, és a dir, augmenten la velocitat dels processos químics.

QUINA ÉS LA FUNCIÓ PRINCIPAL? La seva funció bàsica és la digestió cel·lular, que consisteix en el fet que els enzims descomponen la matèria orgànica complexa, i la transformen en molècules més senzilles. Les substàncies químiques romanen en la seva membrana i si aquesta rebentés, tota la cèl·lula seria digerida. D’una altra banda, també degraden proteïnes, àcids nucleics, lípids i carbohidrats, i digereixen orgànuls envellits com mitocondris; a més de virus i bacteris per fagocitosi. La majoria es produeixen en quantitats mínimes.

Kendy Lopez, Javier García i Mario Carando Els ribosomes Kendy Lopez, Javier García i Mario Carando

Anatomia Els ribosomes solen tenir forma rodona i consten de dues parts, una subunitat major i una de menor. Aquests són presents tant en les cèl·lules animals com en les ve- getals. Es troben a totes les cèl·lules del nostre cos excepte en els espermatozoides.

Fisiologia Els ribosomes es formen en el nucli a partir de l’ARN. Els ribosomes són els orgànuls encarregats de traduir la informació genètica que conté l’ARN missatger (Què és l’àcid ribonucleic que conté l’informació genètica de l’ADN). Els ribosomes es formen en el nucli a partir de l’ARN.

APARELL DE GOLGI Elia Serra Yeray Ariza Maria Diaz 3r eso a

ANATOMIA La forma de l’aparell de Golgi sol ser de bosses o sacs aplanats anomenats dictiosomes. Es troba en totes les cèl·lules ecuariotes (les cèl·lules animals i en algunes cèl·lules vegetals). Els lisosomes primaris són aquells acabats de formar a partir de l'aparell de Golgi. Tenen forma rodona o ovalada. No intervenen en cap procés digestiu. Quan s'hi uneixen altres partícules poden formar el lisosoma secundari. Els lisosomes secundaris es formen quan un lisosoma primari es fusiona amb altres partícules com, per exemple, les que provenen de l'exterior de la cèl·lula, en un procés de digestió. Tenen una forma més variable que els primaris.

FISOLOGIA Empaqueta els productes que venen del reticle endoplasmàtic per enviar-los a les vesícules i així sortir de la cèl·lula. També s’encarrega de modificar, distribuir i enviar les macromolècules sintetitzades a la cèl·lula.

El mitocondri

Forma, parts i on la trobem Orgànul que sol tenir forma allargada, com un cogombre. Es compon de: Membrana interna i externa. Matriu Ribosoma Grànuls Crestes Espai intermembranal Els mitocondris estan presents en la majoria de les cèl·lules eucariotes, tant animals com vegetals.

Funció del mitocondri La funció principal és dur a terme la respiració cel·lular, és a dir, la producció d’energia cel·lular en forma d’ATP. El mitocondri incorpora oxigen i molècules petites de sucres i greixos, que al ser transformats en ATP, els residus que queden d’aquesta transformació, s’expulsen.

Reticle endoplasmàtic Arnau Bayer Alexia Fernández Mireia Palomar

Anatomia: Existeix dos tipus de reticle endoplasmàtic, el rugós i el llis. El reticle endoplasmatic rugós té forma de sacs aplanats al voltant de la membrana nuclear. El reticle endoplasmàtic rugós té aquesta forma perquè té associat els ribosomes. El reticle endoplasmàtic llis és la prolongació del reticle endoplasmàtic rugós. Aquest orgànul és present en totes les cèl·lules.

Parts del reticle endoplasmàtic: Lumen: Té uns sàculs, més arrodonits a l'interior que es coneix com "llum del reticle" o "lumen" on cauen les proteïnes sintetitzades en ell. El reticle endoplasmàtic té forma de cisterna.

Funció: El reticle endoplasmàtic és l’encarregat de produir i empaquetar les proteïnes i lípids; per tal d'enviar-les al voltant de tota la cèl·lula. El R.E. Rugós sintetitza les proteïnes, en canvi el R.E. Llis sintetitza els lípids, colesterol i derivats.

Paula Curiel, Zulema Prada i Àlex Guerra NATURALS El Nucli Paula Curiel, Zulema Prada i Àlex Guerra NATURALS

Anatomia: 1. Quina forma solen tenir? 2. Què té en el seu interior? Solen tenir una forma esfèrica. 2. Què té en el seu interior? En el seu interior trobem tota la informació genètica de la cèl·lula en forma d’ADN, la embolcall nuclear i el nuclèol. 3. És un orgànul present en totes les cèl·lules? És un orgànul embollat per una membrana present en totes les cèl·lules eucariotes.

Fisiologia: 1. Quines son les seves funcions? La funció principal del nucli cel·lular és controlar l'expressió gènica i mitjançant la replicació de l'ADN durant el cicle cel·lular. 2. En quins moments de la vida cel·lular les realitza? En la reproducció i regula tota la funció cel·lular.

Paret cèl·lular

Anatomia: On està situada? Està situada al voltant de la membrana cel·lular, habitualment en les cèl·lules vegetals . És un orgànul present en totes les cèl·lules, amb les mateixes característiques? Es troba majoritariament en les cèl·lules vegetals.

Fisiologia: Quina és la seva funció. Té varies funcions: Protegeix la cel·lula, permet el pas de substàncies i evita l’explusió Quin tipus de molècules les formen? Està formada per microfibres, que aquestes estan per celulosa. Una matriu en la que es troba gran quantitat d’aigua, sals minerals, hemicelulosa i pectina(són tipus de sucres)

Vacuol Són estructures cel·lulars constituïdes per una membrana i un contingut intern . Existeixen algunes diferències entre els vacúols vegetals i les animals . Les cèl·lules vegetals solen presentar un únic vacúol de grans dimensions a diferència de les animals que presenten diverses vacuoles de dimensions més petites .

Les vacuoles tant vegetals com animals solen tenir forma ovalada

Funcions Funció emmagatzemar substàncies de reserva i , en certs casos , d'emmagatzematge de substàncies tòxiques .

Serveix de medi de transport entre orgànuls o entre aquests i el medi extern.

PLASTIDIS O CLOROPLAST Cloro: verd clar Plast: formar,modelar

Estructura: Són de color verd, degut a que contenen el pigment clorofil·la. Poden tenir formes diverses, mesuren entre 3 i 19 micres de diàmetre gran i d'1 a 2 micres de diàmetre petit, i hi sol haver entre 20 i 40 cloroplasts per cèl·lula. Presenten una cobertura formada per una doble membrana: una externa , que és permeable i l'altra interna, impermeable. En ninguna de les dues membranes trobem clorofil·la ni colesterol. A l'interior, i delimitat per la membrana interna, trobem l'estroma que és el medi intern on trobem un elevat nombre de components , com ADN, bacteris, ribosomes... Dins de l’estroma tobem el tilacoides ( que són sàculs aplanats ), trobem la membrana tilacoïdal ( que te una cavitat interior anomenada espai tilacoïdal ).

FOTOSÍNTESIS: Són els orgànuls encarregats de la fotosíntesis en els organismes eucariotes fototintetitzadors. Per a la realització de la fotosíntesis necessiten llum solar. El cloroplast pot tenir colors diferents depèn de la llum que absorbeixi, es per això que les plantes són verdes.

Els cloroplasts estan especialitzats en el metabolisme energètic Els cloroplasts estan especialitzats en el metabolisme energètic. En el seu interior es duen a terme els processos de la reacció de la fotosíntesis. Els cloroplasts capturen l’energia de la llum solar per produir energia, emmagatzemada a l’ATP.

ALTES TIPUS DE PLASTS CROMOPLASTS: AMILOPLASTS: LEUCLOPLASTS:

CENTROSOMA

Té forma cilíndrica, i els seus components són: - Microtúbuls: formats per tubulina - Paret cel·lular - Citoesquelet - Microfilaments El centrosoma només està present en les cèl·lules animals. El citoesquelet està format per microfilaments i per microtúbuls.

Les funcions del centrosoma i el citoesquelet són: - Centrosoma: produeix microtúbuls. Intervé en la seva distribució per permetre la mobilitat cel·lular. - Citoesquelet: dóna forma a la cèl·lula i fa possible la seva consistència. Intervé en els fenòmens de transport i divisió cel·lular.