La Revolució Industrial

Què és una revolució? És un canvi ràpid i en profunditat que afecta a les estructures d’una societat. Implica, per altra part, una acceleració en el ritme de les transformacions històriques. Al segle XVIII es produí la doble revolució, la Industrial Anglaterra i la Francesa. Ambdues significaren una profunda transformació econòmica, política i social.

La Revolució Industrial Suposà el trànsit d’una economia agrària i artesanal a una altra significada per la indústria i la producció mecanitzada. El canvi s’inicià a Anglaterra a mitjans del segle XVIII. Afectà altres indrets al llarg del segle XIX. Actualment nombrosos països en el món presenten estructures marcadament preindustrials. Es parla aleshores de països en vies de desenvolupament.

El procés d’industrialització La situació preindustrial La demografia preindustrial L’economia preindustrial La primera revolució industrial: Anglaterra Conseqüències La segona revolució industrial

La demografia preindustrial Es troba determinada per un escàs creixement vegetatiu. Les altes taxes de natalitat es veuen contrarestades per una igualment alta mortalitat, especialment infantil. Al segle XVIII S’observa un canvi en el model, car en determinades zones (Anglaterra, França) augmenten els excedents alimentaris. Així disminuiran les fams catastròfiques i les epidèmies. Un altre factor que influí en la millora, encara que de manera menys determinant, va ser el progrés de la medicina. Paulatinament, s’abandonà l’ARD i es passà a la TD.

L’economia preindustrial És de base agrària La població és fonamentalment camperola i es concentra al camp, les ciutats són poques i amb escàs pes demogràfic.

El segle XVIII aportarà importants canvis Precursors de la revolució industrial, que han rebut el nom de “Protoindustrialització”, i que es manifestaren en: L’expansió del comerç a llarga distància, que estimulà les manufactures i va permetre l’acumulació de capitals, part dels quals es van invertir en la naixent indústria moderna. El desenvolupament d’una indústria rural denominada "Domestic System" (indústria domèstica).

Protoindustrialització “Domestic System” És una indústria de caràcter rural que conjuga el treball agrícola amb la manufactura a casa de peces tèxtils. No es desenvolupa en fàbriques. L’empresari (capitalista) és generalment un comerciant. És desenvolupada per camperols. El pagament es desenvolupa mitjançant un salari. La producció es destina a l’exportació. Aquesta activitat es desenvolupa al marge de l’activitat gremial.

El procés d’industrialització La primera revolució industrial: Anglaterra

Transformacions / Causes de la Revolució Industrial El que conoixem com a Primera Revolució Industrial s’inicià a Anglaterra durant la segona meitat del segle XVIII. Aquesta fou possibel gràcies a una sèrie de Transformacions / Causes de la Revolució Industrial Demogràfiques Agràries Tècniques Comercials, dels transports i les comunicacions La primera revolució industrial (fins el 1870), al seu torn es pot dividir en dues fases, considerant el sector productiu més destacat: Primera fase: Indústria Tèxtil Segona fase: Indústria Siderúrgica La industrialització s’extengué cap a altres països

Transformacions demogràfiques Es passà de l’ARD al RD. El trànsit s’ocasionà fonamentalment per dues causes: El manteniment d’unes elevades taxes de natalitat (al voltant de 40 x mil). El descens de la mortalitat catastròfica.                                                                                             Com a conseqüència de : La major disponibilitat d’aliments i la desaparició de les crisis de subsistència (Revolució agrícola). Els avenços higiènics, sanitaris (asèpsia) i mèdics (ex. la vacuna).

Transformacions agràries Foren essencials. Van precedir i afavoriren les de la indústria, constituint una autèntica Revolució Agrícola, que afectà a Anglaterra. S’assentaren sobre: Una nova estructura de la propietat agrària. Els "open fields" són substituïts por les "enclosures" (tancaments). Canvis legals La implantació d’innovacions, que van permetre el gradual abandonament del guaret, amb la posada en pràctica del "Sistema Norfolk“: estabulació dels ramatts, introducció de nous conreus (blat de moro, patata, plantes forratgeres, etc.) i l’ús de les primeres màquines agrícoles (segadores i trilladores). Canvis tècnics

Norfolk

Conseqüències de les transformacions agràries L’increment dels excedents alimentaris, que van servir per a satisfer la creixent demanda d’una població en creixement. La disponibilitat d’excedents de mà d’obra camperola, fonamental per a la nova indústria. El fenomen de l’emigració del camp a la ciutat (èxode rural) i internacional. L’increment de les rendes dels propietaris de terres, excedent de capital, part de les quals foren invertides en les primeres fàbriques. Igualment, l’augment de renda propicià un augment del consum.

Innovacions tècniques Foren aplicades al sistema productiu, ocasionant un brutal increment dels béns materials. L’augment de la demanda estimulà innovacions per tal d’augmentar l’oferta. Les transformacions crearen crísis, que a la seva vegada provocaren noves innovacions. L’exemple paradigmàtic el constitueix la màquina de vapor de James Watt (1769, 1781), aplicada a la filatura i després al transport.

El sector tèxtil Fou impulsat per la indústria cotonera, que desplaçà la llanera en importància. En ell es produïren les principals innovacions tècniques: Llançadera volant de Kay (1773), Spinning Jenny de Hargreaves (1765), Water Frame d’Arkwright (1767), Mule Jenny de Crompton (1779), Teler Mecànic de Cartwright (1785). Tres fets contribuïren a aquest desenvolupament: La prohibició d’importar teixits de cotó de lÍndia. L’existència de grans plantacions a Nordamèrica. La inexistència de reglamentacions gremials.

L’expansió comercial Expansió comercial Es produí a Anglaterra, possibilitada per dos factors: L’ampliació del seu mercat intern, gràcies a: El creixement de la població, que augmentà la demanda de béns. La millora del sistema de transports i vies de comunicació (canals fluvials, carreteres i, més tard, el ferrocarril).

El 1829 Stephenson creà la locomotora El 1860, la xarxa ferroviària anglesa restava pràcticament acabada. De fet, el vapor s’aplicà al transport terrestre i marítim, originant una veritable revolució dels transports: clau: - Integra el mercat - És un lloc d’inversió - Estimula la siderúrgia - Permet ampliar mercats

Ferrocarril i vaixell de vapor

L’expansió del mercat exterior, possibilitada per: L’ampliació i diversificació del comerç exterior, estimulat per la demanda de primeres matèries (cotó) i l’exportació de productes industrials (teixits). La col·laboració d’una potent marina, mercant i militar. La possessió d’un imperi colonial.

La primera revolució industrial El sector tèxtil

Tots aquests canvis suposaren també transformacions en els mètodes d’organització del treball. S’abandonà el sistema domèstic i l’artesanal, per passar-se al nou sistema fabril. Les noves fàbriques: - Inicialment necessitaven poc capital. - Propietat familiar, amb capital procedent de l’agricultura o del comerç - Aconseguiren grans beneficis. - Aparegué la mentalitat capitalista (reinversió)

El sector siderúrgic La indústria del ferro va estar molt vinculada amb la mineria del carbó. Aquest mineral (hulla, coc) substituí la fusta com a combustible. En la primera fase de la revolució industrial va tenir menys rellevància que el tèxtil. Al seu desenvolupament contribuí la incorporació d’innovacions tècniques, com la pudelació (Henry Cort, 1783). Un factor clau de dinamització del sector va ser el ferrocarril.

La producció siderúrgica es disparà, fins al punt d’esdevenir un indicador clau del nivell de desenvolupament industrial d’un territori. El ferro servia per a la fabricació de maquinària, per al transport, per a la construcció… En definitiva, era bàsic. Per això calia aconseguir ferro econòmic i de gran qualitat (acer).

L’extensió de la primera revolució industrial

En l’Europa continental Cal distingir entre: Els “First Comers”: Els primers en arribar a la industrialització, després de Gran Bretanya. Bèlgica (després de la seva independència en 1830). França. Alemanya. Els països perifèrics: Arribaren més tard i menys uniformement. En la Mediterrània: Catalunya (Espanya) i Piemont (Itàlia). En l’Imperi Austríac: Moràvia i Bohèmia. En el Nord: Dinamarca i Suècia. En l’Est: Rússia.

Difusió de la industrialització a l’Europa continental Bélgica Francia Alemania First comers Rusia Austro-Hungría Italia España Late comers

Fora d’Europa Destaquen dues potències: Estats Units La seva industrialització s’accelera en finalitzar la Guerra Civil (1861-1865). A finals del segle XIX atrapa el Regne Unit. Japó La seva industrialització va anar paral·lela als canvis socials i polítics que acabaren amb les estructures feudals en el darrer terç del segle XIX, incentivades per la institució imperial (Era Meiji o de la Llum).

Conseqüències de la primera revolució industrial Econòmiques Socials

El liberalisme econòmic Adam Smith escriu 1776, “Assaig sobre la naturalesa i les causes de la riquesa de les nacions” Interès personal Llei de l’oferta i la demanda No intervenció estatal en matèria econòmica David Ricardo Llei del valor-treball Llei del salari (llei de bronze dels salaris) Robert Malthus Desequilibri entre recursos i població

Capitalisme Iniciativa lliure Recerca del màxim benefici Lliure competència: oferta i demanda Capitalisme Instruments de producció propietat privada: burgesia Però... Sistema de crisis cícliques (a causa de sobreproducció) Mecanització procés productiu: sistema fabril Força de treball: proletariat (salari)

Transformacions demogràfiques i socials Els canvis que es donaren en el camps econòmic tingueren la seva correspondència en l’estructura social. La revolució industrial va anar unida als següents fenòmens:

L’augment de la població europea Es produí com a conseqüència del manteniment d’elevades taxes de natalitat i de la dràstica reducció de les de mortalitat. Aquest increment (explosió blanca) fou més significatiu en les ciutats que en l’àmbit rural. La urbanització Les ciutats van crèixer, en part, per la immigració procedent de les zones rurals (èxode rural). En alguns països, també arribaren immigrants procedents d’altres nacions. La urbanització fou ràpida i desordenada, sense planificació. El naixements d’una societat capitalista dividida en classes Davant l’estamental-feudal, la societat de classes suposa, en principi, la igualtat de tots els individus davant la llei. Ara bé, aquesta igualtat legal no es correspon amb la divisió social, estructurada al voltant de dues classes fonamentals: la burgesia i el proletariat.

Propietat privada dels mitjans de producció Societat de classes Burgesia Propietat privada dels mitjans de producció Proletariat Força de treball Condicions miserables Precarietat laboral, salaris baixos, atur Jornades de 12 a 14 hores diàries Treball infantil Manca absoluta de regulació

Les noves classes socials: La burgesia Nova classe dominant: poder polític i cultural Control mitjans comunicació: estendre seus valors: - propietat privada - treball i estalvi - individualisme - família base patrimoni Aparició classe mitjana: professions liberals, tècnics, tècnics, funcionaris, oficinistes... No exercien treballs manuals Eren els propietaris de les fàbriques i tots els mitjans de producció (burgesia industrial)

El proletariat

La Segona Revolució Industrial

La 2ª Revolució Industrial Després de la Primera fase de la industrialització (Anglaterra) i la seva extensió (Europa, USA i Japó), s’inicia una nova fase que durà fins el 1914. Gran Bretanya va perdre el seu lideratge en benefici d’altres potències. La caracteritzen els següents trets: La utilització de noves fonts d’energia. El desenvolupament de nous sectors de producció. Canvis en l’organització del treball. Noves formes de capital empresarial La formació d’un nou mercat d’extensió mundial.

Noves fonts d’energia Si el vapor constituí la primera font d’energia aplicada a les màquines en la Primera R. Industrial, durant la Segona, es desenvoluparen altres: El Petroli Va servir de combustible al motor d’explosió i a l’automoció, que assolirà la seva maduresa amb H. Ford en el primer terç del segle XX. L’electricitat La seva aplicació fou essencial per a la il·luminació (Edison, bombeta, 1879), la transmissió de senyals electromagnètiques (telègraf), acústiques (ràdio de Marconi), i en determinats motors, entre ells els de metros i tramvies.

Nous sectors de la producció Front a la indústria tèxtil i la siderúrgica, motors de la primera industrialització, sorgiren nous sectors punters entre 1870 i 1914: La Indústria Química Colorants, explosius (Ex., la dinamita, de Nobel), adobs, medicaments, fibres artificials (Ex., el naylon), cautxú, etc. La nova siderúrgia Obté el níquel, l’alumini, etc. El ferro es sotmet a processos de refinat mitjançant el Convertidor de Bessemer o el de Siemens-Martin, estimulant el desenvolupament de la indústria d’armaments. Les indústries alimentàries Llaunes en conserva esterilitzades (1875), frigorífics industrials (1878), etc.

Noves formes d’organització del treball La complexitat de les noves empreses i dels processos de producció imposaren en aquesta segona fase de la R. Industrial nous sistemes d’organització del treball. Destaquen: El Taylorisme. Busca l’organització científica del procés productiu de l’empresa mitjançant l’especialització, l’estandarització, a fi i efecte de reduir les despeses de producció. El treball en Cadena ("Fordisme"). Aplicat amb èxit en les fàbriques d’automòbils de Henry Ford significa la màxima especialització i optimització del treball i els rendiments, abaratant les mercaderies i posant-les a l’abast dels consumidors.

Noves formes de capital Si els pioners de la industrialització s’havien finançat en gran mesura amb capital familiar, les noves necessitats impulsaren la recerca de noves fonts de finançament. La Banca Els empresaris necessitaven crèdits amb els que afrontar l’increment de les inversions. Les societats anònimes Constituïdes per socis propietaris de participacions (accions) de l’empresa. La compra i la venda d’accions té com a escenari la Borsa. Simultàniament, es produeix una concentració empresarial, que forma grans corporacions en forma de càrtels, trusts o holdings.

Una economia mundialitzada La globalització de l’economia es produeix com a conseqüència de la necessitat d’obtenir primeres matèries i controlar nous mercats on vendre els excedents de la producció industrial. Per aconseguir-lo, les principals potències s’embarcaren en la conquesta i control d’amplis territoris d’Àfrica i Àsia, forçant la integració de les diferents economies. Aquest tret obeeix al fenomen de l’Imperialisme, que constituirà una de les raons de l’esclat de la Primera Guerra Mundial.