LA CASA MILÀ (La Pedrera) Antoni Gaudí http://www.lapedreraeducacio.org/ Arquitectura segle XX

1.- Classificació Nom: Casa Milà (La Pedrera) Arquitecte: Antoni Gaudí Cronologia: 1907-1910 País: Espanya. Catalunya Estil: Modernisme

a.- Elements tècnics i estructurals: 2.- Descripció de l’obra    a.- Elements tècnics i estructurals: materials: pedra, maó, ferro i ceràmica. suport:L'edifici s'aguanta sobre pilars, estructura que elimina la necessitat de murs de càrrega i que permet una distribució lliure dels envans i de les obertures grans de la façana. L'estructura és bàsicament de ferro, tot i que els pilars també combinen altres materials, com ara el maó i la pedra. Coberta: Golfes que estan cobertes amb 270 arcs diafragmàtics de maó, tots diferents que adopten la forma catenària (similar a la parabòlica), que absorbeix perfectament les càrregues laterals. Les golfes constitueixen una cambra aïllant per als altres pisos, però gairebé no incrementa el pes atesa la lleugeresa dels materials emprats. A sobre de les golfes, el terrat, amb capricioses formes escultòriques, que acull els dipòsits de l’aigua i les caixes d’escala i dels ascensors.

b.- Elements decoratius: Els trobem en tot l’edifici, des de la façana (ritme ondulant i reixes de ferro), fins a l’interior dels habitatges (sostres i parets estucats, mobiliari), a l’escala (estucats, ceràmica, pintures, ferro) i, sobretot, al terrat. [Comentarem detalladament la decoració més endavant]. c.- Espais interiors: Gaudí cuidava fins a l'extrem l'estètica i la funcionalitat de l'espai interior. Ell i els seus ajudants van dissenyar els sostres de les habitacions i una bona part del mobiliari amb ritmes ondulants.    Planta: Lliure. L'edifici s'articula al voltant de dos grans patis, que Gaudí converteix en veritables "façanes interiors"; són amplis i originalment estaven decorats amb pintures al fresc. Cada habitatge s'obre a la façana exterior i a un dels patis, de manera que la llum i la ventilació adequades queden garantides. Parts: Planta baixa; cinc pisos; golfes i terrat.

d.- Espais exteriors: Façana: Malgrat l'aspecte poderós que ofereix, es tracta d'un simple revestiment i les pedres s'aguanten gràcies a l'estructura interior de ferro. Les fileres dels balcons pesants s'ondulen alternativament cap endins i cap enfora, i això confereix al conjunt una gran unitat plàstica. Formes que evoquen la naturalesa: la façana alhora ondulant i abrupta, materialitza la sensació d'unes aigües que trenquen la resistència d'una estructura pètria, en continuïtat natural amb les costes i els massissos muntanyosos de Catalunya. Les formes també recorden l'onatge del mar Mediterrani.    Baranes de ferro: plenes de vitalitat orgànica, imiten algunes marines sobre roques i sorra de la platja. Gaudí, fill d'un calderer, va conservar l'afecció al treball del ferro forjat, en el qual tenia un gran mestratge. Aquest tractament anticipa l'obra de metall soldat d'alguns escultors del segle XX, però sovint els supera en riquesa i varietat de formes.    Finestres: tenen una gran amplitud, amb formes ondulades i cantonades suaument corbades que doten l'edifici d'una gran plasticitat. Unitat plàstica: la successió exaltada de línies ondulades unifica la plàstica d’un edifici mancat de decoració. La seva força anticipa l'expressionisme arquitectònic.

Ave Gratia M. Plena Dominus: aquesta inscripció es troba a la part superior de la façana, al costat d'una rosa simbòlica a la qual Gaudí va atribuir una gran importància. L'edifici havia d'estar coronat per una escultura de la Mare de Déu del Roser que no es va arribar a fer mai.   Terrat: És un dels espais més sorprenents que es pot trobar en l'arquitectura universal, i constitueix un veritable bosc de formes màgiques.      Xemeneies: N'hi ha una per a cada apartament. S'agrupen enroscant-se helicoïdalment, de manera que l'aire gira i facilita l'expulsió del fum.    Volums de les escales: Gaudí cuida tant la forma com la funció i la construcció; els elements útils es converteixen en bonics a través de la seva genial creativitat. Alguns d'aquests volums estan recoberts de trossos de marbre o ceràmica.     Obertures de ventilació: També adopten formes fantàstiques. Tan sols les tanques que protegeixen els visitants hi ha estat afegides més tard. Malgrat la innegable força suggestiva que ofereix, el significat d'aquestes formes continua sent un enigma. Alguns creuen veure figures islàmiques i ho relacionen amb les tradicions de moros i cristians. Uns altres creuen veure formes pètries procedents del paratge anomenat Fra Guerau, de Montserrat. Uns altres, fins i tot, el relacionen amb llocs encara més llunyans com ara la Capadòcia.   Trossos d'ampolles de cava trencades: Recobreixen un grup de xemeneies, i anticipen l'arte povera de la segona meitat del segle XX.

e.- Relació amb l’entorn. Està situada al passeig de Gràcia de Barcelona on destaca per l’originalitat de la seva façana. L’amplitud del passeig permet comtemplar-la amb bastant detall. Des del terrat es poden comtemplar tres obres més de Gaudí: la Sagrada Família, la casa Batlló i el Parc Güell. Gairebé devant la Pedrera hi ha tres cases modernistes importants: la casa Batlló ara mencionada i la casa Amatller (Josep Puig i Cadafalch):

3.- Funció Va ser un encàrrec fet a Gaudí per la Sra. Roser Segimon de Milà. La seva funció original era exclusivament residencial. Els Milà van ocupar la primera planta (1300 m2) En l’actualitat comparteix la funció residencial amb la museística.

4.- Simbolisme La Casa Milà, per la riquesa en tots els detalls, la importància donada a cada bloc, les evocacions oníriques de les xemeneies i l'audàcia constructiva, és un dels referents fonamentals de l'arquitectura moderna. Encara que actualment no sigui fàcil de detectar, la Casa Milà respon a la profunda religiositat de Gaudí. El projecte inicial contemplava que, al capdamunt de l'edifici, hi hagués una escultura de la Mare de Déu. Els atacs a la religió en els fets de la Setmana Tràgica (1909) van fer modificar el projecte i suprimir l'escultura. Encara es conserva, però, la frase “Ave Maria gratia plena”.

5.- Antecedents i influències posteriors Influenciat per Viollet Le Duc i Ruskin. Eugène Viollet le Duc (1814 - 1879), arquitecte, arqueòleg i escriptor francès. Es va dedicar principalment a la restauració de conjunts monumentals medievals. Les seves restauracions es fonamentaven amb recuperar i, a vegades, millorar l’estat de l’edifici. Va defensar l’art gòtic. Ruskin (1819-1900): Crític d’art i sociòleg anglès. Va formular la teoria de que l’art va arribar al seu zènit amb el gòtic. (historicisme: Palau Episcopal d’Astorga).

Influències posteriors: Després dels anys d’oblit i de crítica que va generar el "Noucentisme", avui en dia, la fama d’en Gaudí ha esdevingut un fet reconegut arreu del món, tant per part dels especialistes, com del públic en general Gaudí va tenir deixebles directes com són: Josep Maria Jujol: El treball arquitectònic de Jujol es modest tant pel que fa a les dimensions i característiques dels treballs que se li encarregaven (Especialment en comparació amb els grans arquitectes del Modernisme català), però aquesta no era una raó per frenar el seu geni. De fet, aquest contrast entre la limitació dels seus mitjans i la riquesa i originalitat dels seus treballs es un dels aspectes més apassionants de la seva obra. Ex. Can Negre de St. Joan Despí. Joan Rubió i Bellver: Va ser un dels més importants sintetitzadors de les idees arquitectòniques de Gaudí. Rubió considerava que els dissenys i estructures de Gaudí eren la solució als problemes posats de manifest per el eclecticisme durant el segle XIX. Obres: casa Golferichs, casa Roviralta.   

                                      Casa Roviralta Can Negre.

6.- Relacions amb obres similars de l’autor Antoni Gaudí es va formar a Barcelona, on va dur a terme la major part de la seva obra. En els seus inicis reflecteix una forta influència dels estils historicistes, sobretot del neomudèjar i del gòtic (Palau Episcopal d’Astorga). Al costat d’aquestes influències, cal tenir en compte la passió de Gaudí per la natura: les formes vives dels vegetals i animals van ser fonts de la seva inspiració. La seva obra està lligada a la febre constructiva de l’Eixample de Barcelona (casa Batlló i casa Milà), al patrocini d’Eusebi Güell (Palau Güell, Parc Güell, Colònia Güell, Jardins Artigas) i a les obres del temple de la Sagrada Família.

La Sagrada Família

Casa Batlló

Col·legi de les Teresianes

Palau Güell

Cripta Güell

Parc Güell

Palau Episcopal d’Astorga. Lleó.

El Capricho. Comillas (Santander)

7.- Diferències amb altres solucions coetànies Podríem establir semblances entre la casa Tassel de Victor Horta i l’obra que estudiem. Ambdues pertanyen al Modernisme Ondulant (predimini de la línia corba). Un segon corrent dins el Modernisme és el geomètric (predomini de la línia recta) que té com un dels seus representants més importants l’arquitecte R. Mackintosh. L’obra més significativa de Mackintosh és l’Escola d’Art de Glasgow que es caracteritza per: - Funcionalitat - Predomini de la línia recta i els plans perpendiculars. - Combinació de pedra, metall i vidre - Habitacions ortogonals - Planta rectangular - Tractament asimètric de la façana. - Lluminositat i austeritat decorativa.

Charles Rennie Mackintosh és a Glasgow el que Gaudí és per Barcelona

8.- Context històric i artístic El segle XIX és una centúria de canvis ràpids i transcendentals (revolucions burgeses, liberalisme i romanticisme, expansió colonial, etc.) El fet més important serà la Revolució Industrial que no és només un canvi tècnic (nous materials, noves fonts d’energia, augment producció), sinó que té moltes repercussions socials: creixement de la població; aparició d’una nova classe social (proletariat); concentració demogràfica a les ciutats; suburbis que creixen sense control i barris burgesos ben dissenyats; sorgiment de les ideologies socialistes, etc. Aquesta nova situació social i econòmica portarà a tres tendències en l’arquitectura del segle XIX: Historicista:(mirada al passat i a móns exòtics) Dels nous materials: ús del ferro i el vidre Modernisme: És un moviment fortament arrelat a Catalunya.

A finals del segle XIX hi havia a Catalunya una burgesia industrial pròspera, culta i nacionalista que dóna suport als arquitectes modernistes. La revitalització cultural que suposà la Reinaxença té la seva expressió artística en el Modernisme, que satisfà tres condicions bàsiques que expliquen el seu èxit a Catalunya: - enllaça amb la tradició del gòtic nacional dels segles XIV i XV. - satisfà les aspiracions de modernitat de la burgesia per les seves innovacions tècniques i estètiques - és un art refinat que permet a la burgesia fer ostentació de la seva riquesa i del seu bon gust.

Artístic: Les principals característiques de l’arquitectura modernista són: Art de la burgesia enriquida amb la Revolució Industrial Inspiració en el passat, però amb més qualitat i elegància que l’historicisme o l’arquitectura del ferro. Fantasia i creativitat. Subjectivitat i gaudi en les formes artístiques. Revaloració d’allò artesanal davant d’allò industrial. Predomini de les línies corbes, inspirades en la natura. Decoracions florals i animalístiques en murs i sostres. Unificació de les diferents arts (majors i menors): adequació entre estructura i ornamentació.