HOLA, COM ESTEU TOTS?.

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
Fet per Lluna Iglesias.
Advertisements

Cambios en el espacio: transformaciones geométricas
L´energia.
L’electricitat:l’energia més versatil.
PROPORCIONALITAT 1 Funciona amb “clics”.
Superfícies.
Mecanismes 3er ESO.
Tipus de matrius quadrades Matriu inversa A-1
Classificació dels instruments
ELS INSTRUMENTS DE LA COBLA
ELS INSTRUMENTS DE L’ORQUESTRA
INSTRUMENTS DEL ROMANTICISME
Treball de MÚsica les castanyoles
Els instruments musicals
ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICA DE PUIG-REIG
Mecanismes 1er ESO.
LES MÀQUINES SIMPLES.
MÚLTIPLES I DIVISORS.
EL SISTEMA SOLAR ELS PLANETES.
SA XEREMIA, FLABIOL I TAMBORÍ
Mecanismes de transmissió del moviment
COSSOS GEOMÈTRICS LA VINYA.
EL SISTEMA SOLAR.
Ciències per al món contemporani
MÚSICA TRADICIONAL VALENCIANA
MÚLTIPLES I DIVISORS ESCOLA EL Cim- 6è de primària.
Tectònica de plaques. Moviment de la pangea.
Cambios en el espacio: transformaciones geométricas
ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICA DE PUIG-REIG
L’art a la Grècia clàssica
1 Biologia i Geologia 1r ESO.
1r ESO TEMA 4 ESTRUCTURES.
ELS PLANETES DEL SISTEMA SOLAR
MANIFESTACIONS DE L´ENERGIA INTERNA DE LA TERRA
MONESTIR DE PEDRALBES El Monestir de Pedralbes és un dels edificis més valuosos del gòtic català, que conserva el claustre gòtic considerat el més gran.
HIPONÍMIA Què és? HIPÒNIMS Diverses paraules (significat + concret)
PROPIETATS PERIÒDIQUES DELS ELEMENTS
LES CATEGORIES GRAMATICALS
JÚPITER,SATURN,URÀ,NEPTÚ
Els instruments: De Rock Núria Vaz.
Coneixement del Medi Social i Cultural
1 Gasos: conceptes bàsics La velocitat de difusió dels gasos
Éssers vius i éssers inerts
LA LLUM És una forma d’energia que percebem amb el sentit de la vista
COM VIATJA EL SO? Nenes i nens de 4t de primària IEA Oriol Martorell
Tema 4. La Terra i la Lluna. Pàg 52
COSSOS GEOMÈTRICS LA VINYA.
DE LA DURADA AL RITME.
8 TIPUS D'AQÜÍFERS El modelatge del relleu Biologia i geologia 3r ESO
Paula Aguilar Ian Garcia Ayoub Garra Paula Cabrera Vano Barbakadze
TEMPERATURA I TERMÒMETRES
Gèneres Musicals.
Voleibol Ada S. David J. Álvaro S..
Tema 5: Nombres naturals i enters
Exercicis sobre l'Àtom:
CONNEXIONS SENSE CABLES I DISPOSITIUS MÒBILS
COM NEIX UN PARADIGMA?.
Grup 2: Conseqüències de la vulneració dels drets humanas.
ESCOLA ANTONI TÀPIES- 5èB
La llum i el so.
Jessica, Gerard, Laura P, Alex
L’ ELEFANT.
Organització i creixement
TEMA 2: LA MATÈRIA I ELS MATERIALS
COM NEIX UN PARADIGMA?.
LES MÀQUINES.
Pàgina El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1.3 La recerca d’un criteri de veritat La crítica al dubte metòdic cartesià i el seu.
LA TERRA.
L’EMPORDÀ A VISTA D’OCELL 
AL NOSTRE INSTITUT #AQUIPROUBULLYING!
Transcripción de la presentación:

HOLA, COM ESTEU TOTS?

ELS INSTRUMENTS DE CORDA Yeray Mateo Alba Marc Martínez Barroso Víctor Gallego Gladiador Alex Lozano Pedrera Kevin Conde Garcia YERAY MATEO ALBA MARC MARTINEZ BARROSSO I DEMAS

Index. Instruments de Corda. Instruments de corda fregada. La freqüència. Violí i Viola. Violoncel. Contrabaix. Instruments de corda polsada. Instruments de corda percudida.

INSTRUMENTS DE CORDA Definició: Els instruments de corda són instruments en els quals el so es produeix en posar-se en vibració. Unes cordes tibades entre dos punts i fixades sobre un suport.

Instruments de corda fregada Els instuments de corda fregada són aquells que poden produir un so per la vibració de corda (quan són fregades amb arc). Alguns exemples són: Violí. Viola. Viola de gamba. Violochel. Contrabaix.

Els instruments de corda fregada o d’arc deuen el seu nom al fet que les cordes sonen en ser fregades amb un arquet. Constitueixen el nucli principal de l’orquestra i, de fet, en són l’origen. Afegint instruments de vent i percussió. Són, també, els únics instruments de corda que formen part permanentment de l’orquestra. Altres instruments de corda: l’arpa, el piano i la guitarra no hi són pas sempre presents.

Actualment, el grup es composa de quatre instruments: el violí, la viola, el violoncel i el contabaix. El violí i la viola actuals provenen de les violes de braç i el violoncel, tot i que la manera de tocar-lo recorda a les violes de gamba, té la mateixa morfologia. El contabaix és l’únic dels quatre que conserva formes més similars a les violes de gamba. Les cordes poden ser tocades, també, amb els dits, en una tècnica que s’anomena “pizzicatto”, però no sol ser el més habitual en la música clàssica.

La Freqüència La freqüència de l’ona general( i per tant la nota produïda) depèn de la longitud de la porció de corda que vibra, de la tensió, del pes, la longitud i del punt en què la corda és excitada. El timbre varia segons la forma de la caixa de ressonància.

El Violí i la Viola Actualment, el violí i la viola tenen la mateixa morfologia, només que la viola és més gran i està afinada una quinta més avall. La viola té un so més avellutat. El violí se sol tocar amb un arquet més llarg que la viola. Tant la tapa superior com la posterior són convexes, amb perforacions acústiques en forma de “f”. El pont s’aguanta sobre la tapa només per la pressió de les cordes.

L’instrumentista es col·loca assegut amb l’instrument entre les cames. El Violoncel El violoncel té exactament els mateixos elements que el violí i la viola, i una morfologia igual. S’ha de tocar recolzant-lo a terra, té una pica a la part inferior, les seves característiques són: afinació de cordes per quintes i les dues tapes són convexes. L’instrumentista es col·loca assegut amb l’instrument entre les cames.

El Contrabaix És l’unic dels quatre del grup que conserva les antigues tapes posteriors planes, l’afinacio de les cordes per quartes. En el quartet de corda estàndar no hi apareix. Té quatre cordes.

Les quatre cordes estan fixades al cordal per la part de baix i a les clavilles, que en permeten l’afinició, per la part de dalt. Estan afinades per quintes. A l’interior de la caixa de ressonància hi ha dos elements importantíssims per a la sonoritat de l’instrument: la barra d’harmonia, encolada longitudinalment sota la tapa, l’ànima, que s’aguanta per pressió entre les dues tapes.

Instruments de corda polsada Sonen per per la vibració de diverses cordes, que vibren quan són polsades. Poden ser polsades amb: Directament amb els dits. L’ungla. Pues o plectres. L’ud, popular en molts països àrabs.

Instruments de corda percudida En els instruments de corda percudida es fan sonar les cordes donant-t’hi cops. Al tocar una tecla, s’acciona un mecanisme que porta un martellet folrat i que percudeix la corda produint el so. Els intruments de corda percudida són: Piano. Clavicordi.

Fi !!!!!!!!!