Mare de Déu dels Consellers Lluís Dalmau

La Mare de Déu dels Consellers (o Retaule dels Consellers) Autor: Dalmau, Lluís Datació: 1443 – 1445 Estil: gòtic internacional Escola: Flandès Tècnica: oli Suport: fusta; 3,11 m x 3,11 m Localització original: capella de la Casa de la Ciutat, a Barcelona Localització actual: Museu Nacional d’art de Catalunya (MNAC), a Barcelona

Biografia de l’autor: El pintor valencià Lluís Dalmau va treballar principalment a la cort del rei Alfons V d’Aragó. Gràcies al seu mecenatge, va viatjar a Bruges en 1431 per estudiar la tècnica del tapís. En aquest mereix viatge, Dalmau va descobrir la pintura de l’escola flamenca i quedà admirat per l’obra de Jan van Eyck. De tornada a la Península, aquest contacte amb la cultura flamenca i possiblement amb la persona de van Eyck va resultar un fet fonamental per a l’arribada de la tècnica de la pintura a l‘oli i la introducció de l’estil hispanoflamenc a la Corona d’Aragó. Avui només es conserven dues obres en les quals l’autoria de Dalmau està documentada: la Mare de Déu dels Consellers i el retaule de Sant Baldiri per a l’església parroquial de Sant Boi de Llobregat. Tot i que la seva obra no va ser abundant, es té constància de la realització d’altres pintures avui desaparegudes.

Descripció formal L’escena es representa emmarcada per una luxosa estructura arquitectònica d’estil flamíger en la qual es distribueixen en tres franges verticals els diferents grups de figures. Així mateix, en la seva representació, l’artista fa ús de la superposició de plans amb la finalitat de provocar una sensació més gran de profunditat i perspectiva. Per fer-ho, se situen la Mare de Déu, els consellers i els sants en primer pla, els àngels en un segon estadi, i finalment un paisatge de fons –més proper a la geografia nòrdica que a la mediterrània- que s’aprecia a través de la treballada traceria gòtica. Igualment, i amb el mateix objectiu, és interessant destacar el mosaic alicatat del paviment, que reforça la il·lusió espacial. D’altra banda, Dalmau utilitza la tècnica de les veladures, que consisteix en la superposició de capes de pintura que deixen transparentar-ne les més profundes i donen a l’obra una aproximació més gran a la realitat tangible. Això es pot apreciar en la coloració de les carnacions i en el vel translúcid (perizonium) que porta el Nen Jesús, que deixa entreveure clarament la seva anatomia. El color mostra una rica harmonia de vermells, verds i blaus en les vestimentes, que contrasten vivament amb els ocres i els grisos de la superfície arquitectònica, fet que ajuda a dinamitzar tot el conjunt. Evident predomini del color sobre el dibuix, característica en la pintura del segle XV. Hi predominen en el conjunt les línies verticals, fet que confereix a l’obra un cert hieratisme.

les històries de santa Eulàlia i de sant Andreu. Aquesta taula té un gran valor com a document històric. Temàtica Aquesta obra devocional retrata amb detall fidel els cinc consellers de Consell de Cent (Joan Llull, Francesc Llobet, Joan Junyent, Ramon Savall i Antoni de Vilatorta) que van pagar un altar per a la capella de la Casa de la Ciutat de Barcelona el 1443, i que a més van voler decorar-lo amb aquests retaule. Tots ells es disposen adorant la imatge de la Mare de Déu –que duu els cabells deslligats com a símbol de virginitat- amb el Nen, acompanyats per santa Eulàlia –patrona de la ciutat- i sant Andreu, en la festivitat del qual (30 de novembre) s’elegien els cinc consellers principals del Consell de Cent. En un segon terme apareix un cor d’àngels cantors, i tant el paviment com el medalló de la volta estan decorats amb l’escut de Barcelona. A la predel·la o peça inferior del retaule, hi figurava una imatge de la Pietat de Crist, flanquejada per les històries de santa Eulàlia i de sant Andreu. El rostre dels consellers és el real, tal i com havia quedat establert en el contracte signat per Lluís Dalmau. Es tracta d’un fet sense precedents fins al moment.

Models i influències La pintura de Lluís Dalmau evidencia un coneixement directe de l’obra del flamenc Jan van Eyck, els llenços del qual va poder estudiar durant el seu viatge a Flandes. L’acceptació per part de Dalmau del realisme flamenc, caracteritzat per un mimetisme absolut respecte dels models, queda clarament reflectit en l’estudi rigorós que fa el pintor valencià en l’expressió dels rostres dels diferents consellers. Lluís Dalmau està considerat el pioner del nou estil hispanoflamenc. La seva herència pictòrica va ser recollida, entre d’altres, per l’andalús Bartolomé Bermejo i el català Jaume Huguet, que es va preocupació per la diferenciació dels personatges d’acord amb el principi d’individualització dels rostres, els gestos i els vestits. Extret de: TRIADÓ, JR Història de l’Art. Ed. Vicens Vives, 2009