UD1: Necessitats de repòs i moviment NA2: El moviment de l’ésser humà

El moviment de l’ésser humà 1.Higiene postural. Mecànica corporal o biomecànica. 2. Deambulació 3. Posicions de la persona i àrees corporals

1. Higiene postural  Concepte: La higiene postural és l’estudi de la profilaxi i de la correcció de les postures incorrectes en les activitats quotidianes i professionals de l’individu. Higiene postural: postura correcta que hem d'adoptar, ja sigui en una posició estàtica, com en la realització d'activitats, realització de tasques, exercici, etc..per tal de minimitzar el risc de patir problemes d’esquena  Per mantenir la higiene postural aplicarem els coneixements de mecànica corporal o biomecànica.

MECÀNICA CORPORAL O BIOMECÀNICA:  És el conjunt de coneixements sobre el funcionament mecànic de l’aparell locomotor que pot aplicar-se a les postures, al moviment i a la manipulació de càrregues.  La mecànica corporal és l’ús apropiat del nostre sistema músculo- esquelètic amb la finalitat d’evitar lesions en realitzar les activitats professionals o de la nostra vida diària.  La clau d’aquest aprenentatge és la REPETICIÓ.

MECÀNICA CORPORAL O BIOMECÀNICA:

PERQUÈ ENS INTERESSA LA BIOMECÀNICA? Postures i moviments inadequats Sobreesforç en músculs, lligaments i articulacions Postura i moviments inadequats Causa una despesa excessiva d’energia AFECTANT A COLL, ESPATLLES, ESQUENA, CANELL, GENOLL, AFECTA MÚSCULS, COR I PULMONS

Cal seguir les recomanacions d'HIGIENE POSTURA Recomanacions per a quan treballis dempeus. Recomanacions per a quan treballis assegut. Recomanacins per a carregar pesos mitjans. Recomanacions durant la càrrega d’objectes pesants. Recomanacions per a carregar objectes de les lleixes. Recomanacions per a carregar persones (tasca important del tcai). Vídeo Higiene postural

LA CLAU ESTA EN:  Alinear el cos (nas amb estern).  Mantenir la caixa quadrada (tronc – espatlles alineades entre elles i amb els malucs).  Inspirar i expirar al realitzar l’esforç.  Enfortir la musculatura profunda del tronc al realitzar la càrrega.  Articular la columna sense deixar-nos segments immòbils.  Concentració al realitzar el moviment, posició o càrrega.  Portar els objectes pesats a prop del cos i flexionar cames per aixecar-los.  Adaptar l’area a on es treballarà (treure objectes), explicar el procediment i tranquil·litzar al pacient.

CONCEPTES DE BIOMECÀNICA: LA POSTURA CORRECTA Per manterir la estabilitat d'un cos cal l'eix del seu centre de gravetat es situi dins de la seva area o base de sustentació

CONCEPTES DE BIOMECÀNICA: LA POSTURA CORRECTA Centre de gravetat: Punt en el que es resum tot el pes d'un cos. Si una persona pesa 60kg aquests 60 kg exerciran una força concentrada en el seu centre de gravetat.

CONCEPTES DE BIOMECÀNICA: LA POSTURA CORRECTA Línia de gravetat: Línia vertical imaginaria que atravessa el centre de gravetat MECÀNICA CORPORAL O BIOMECÀNICA:

CONCEPTES DE BIOMECÀNICA: LA POSTURA CORRECTA Línia de gravetat: Quina es la millor manera de portar càrrega sobre l'esquena? MECÀNICA CORPORAL O BIOMECÀNICA:

CONCEPTES DE BIOMECÀNICA: LA POSTURA CORRECTA Base de sustentació: Els peus i l'espai que hi ha entre ells constitueixen l'area de susutentació.

CONCEPTES DE BIOMECÀNICA: LA POSTURA CORRECTA La postura correcta és a dir equilibrada és aquella en que la nostra línia de gravetat cau dins de l'are que es dibuixa entre els nostres peus

LA POSTURA CORRECTA La postura equilibrada permet una eficiència fisiològica per disminuir l'estrés i la sobrecàrrega que la gravetat produeix en el nostre cos.

CONCEPTES DE BIOMECÀNICA: LA POSTURA CORRECTA

El desplaçament del centre de gravetat provoca la reordenació del nostre sistema esqueletic

DEFECTES POSTURALS CIFOSI És la curvatura de la columna vertebral que produeix un arrodoniment de l'esquena. Això fa que es presenti una postura geperuda o ajupida.

DEFECTES POSTURALS LORDOSI És la corba cap a dins de la columna lumbar (just per sobre dels glutis). Un petit grau de lordosi és normal. Massa curvatura lordòtica es diu hiperlordosi

DEFECTES POSTURALS ESCOLIOSI L'escoliosi causa una curvatura cap als costats de la columna vertebral. Les corbes solen tenir forma de S o de C. L'escoliosi és més comú al final de la infantesa i l'inici de l'adolescència, quan el creixement és més ràpid. Sol afectar més a les nenes i sol ser hereditària. Els símptomes inclouen inclinació cap a un costat i tenir espatlles i malucs desiguals.

2. Deambulació  Deambulació o marxa:  mètode de locomoció sobre els peus en el qual sempre hi ha un  punt de recolzament en el terra.  Diferencia entre deambulació normal i patològica.  El TCAI no diagnostica però ha d’ajudar a les persones malaltes  que caminen així.  DEAMBULACIÓ NORMAL:  DEAMBULACIÓPATOLÒGICA: Marxa amb pacients amb polineurosis: Marxa atàxica: Marxa espàstica, marxa del hemiplègic, marxa parkinsoniana..:

 Ajut a la deambulació sense accessoris. Marxa guiada al costat de a persona El cuidador es col·loca ala costat del malalt però lleugerament avançat i li ofereix l' avantbraç perquè s'hi agafi. Cal adaptar-se al ritme de la persona i caminar amb el peu del mateix costat.

 Ajut a la deambulació sense accessoris. Marxa assistida Molts malalts han d’aprendre a caminar novament després de un període llarg al llit Marxa amb ajuda de la mà i passant-li la mà per la cintura Cal caminar amb el peu del mateix costat.

 Ajut a la deambulació sense accessoris. Marxa assistida Molts malalts han d’aprendre a caminar novament després de un període llarg al llit Marxa passant el braç del malalt pel colze del cuidador i passant-li la mà per la cintura Cal caminar amb el peu del mateix costat.

 Ajut a la deambulació sense accessoris. Marxa assistida Y Marxa assistida i dirigida al pacient hemiplègic Marxa assistida

 Ajut a la deambulació sense accessoris. Marxa assistida de cara Marxa assistida de cara - Col·locar-se davant de la persona - Els seus avantbraços seràn el seu punt de recolzament - Recolzi els seus cplzes sobre la pelvis per millor esytabilitat

 Ajut a la deambulació sense accessoris. Marxa assistida de cara - Utilitza els fints de fixació per guiar i acompanyar - Afavoreix el traspàs de càrrega d'un peu a l'altre - Adaptat al ritme de la persona

 Accessoris d’ajuda en la mobilitat: bastons, crosses, caminadors i cadires de rodes.  Marxa amb bastons  Marxa amb crosses  Marxa en quatre punts  Marxa en tres punts  Marxa en tres punts amb balanceig  La marxa en dos punts  La marxa amb caminadors (estacionari i rodants)  El moviment en cadira de rodes  Ajut a la deambulació amb accessoris.

La marxa amb bastó Parts:  Ajut a la deambulació amb accessoris.

La marxa amb bastó Els més còmodes de portar, però donen poc suport El bastó es desplaça a la vegada que la cama afectada que serà la més llunyana al bastó  Ajut a la deambulació amb accessoris. Vídeo : Ús de bastó per caminar

La marxa amb crosses La marxa en 4 punts: Persones amb 2 cames afectades, alteracions equilibri... Comença crossa esquerra-peu dret-crossa dreta (3 punts de suport)-peu esquerre La marxa en 3 punts: La persona només pot servir una cama la cama afectada estarà sempre flexionada i el pes del cos sempre cap a davant. S’avança les 2 crosses al hora uns 20 cm, després la cama afectada i la bona. La marxa en 2 punts: Persones amb cames dèbils i braços forts Adelanta: muleta-peu oposat-muleta-peu oposat.  Ajut a la deambulació amb accessoris.

La marxa amb crosses  Ajut a la deambulació amb accessoris.

La marxa amb crosses  Ajut a la deambulació amb accessoris.

Caminadors  Ajut a la deambulació amb accessoris.

Cadires de rodes  Ajut a la deambulació amb accessoris.

Cadires de rodes  Ajut a la deambulació amb accessoris.

Cadires de rodes Pujar una rampa: Caminar cap darrera i si és molt inclinada inclinar la cadira Pujar i baixar esglaons: De cara Pujar i baixar d’escales: D’esquena/ De cara  Ajut a la deambulació amb accessoris.

3. Posicions de la persona i àrees corporals Per parlar de les posicions de la persona i les àrees o regions corporals necessitem:  Una posició determinada de referència o partida.  Un sistema d’eixos i plans que permeti ubicar cada punt en relació a un altre i cada moviment en relació a la posició de partida.

3.1 POSICIÓ DE PARTIDA, DE REFERÈNCIA O ANATÒMICA.  És la posició que té l’individu quan està dempeus amb els membres inferiors junts: el cap, els ulls i els dits dels peus estan dirigits cap endavant i els membres superiors, estesos als costats, tenen els palmells de les mans mirant cap endavant.

3.1 POSICIÓ DE PARTIDA, DE REFERÈNCIA O ANATÒMICA.

3.1 POSICIÓ DE PARTIDA ESTRUCTURES BÀSIQUES

3.2 PLANS I EIXOS EN EL COS Plans:  Sagital o longitudnal  Transversal  Frontal o coronal o anteroposterior Eixos:  Vertical o longitudinal o craneocaudal  Sagital o anteroposterior o ventrodorsal -Transversal o horitzontal o latero-lateral

Eix longitudianl o sagital: Atravessa el cos del cap als peus i de dalt a baix, es a dir, atravessa el pla transversal (craneo-caudal o vertical). Eix transversal: Atravessa el cos de costat a costat, és a dir al pla sagital (latero- lateral). Eix anteroposterior: Atravessa el cos de davant cap endarrera, és a dir, atravessa el pla coronal (ventro-dorsal). EIXOS EN EL COS

Pla sagital (mig): Atravessa longitudinalment el cos i el divideix en dues meitats, dreta i esquerra. En la seva intersecció amb la superfície del cos, el pla defineix la línia mitja del cap, coll i tronc. Pla coronal (frontal): s’orienta de manera vertical passant per la sutura coronal (crani), de forma tal que divideix el cos en anterior i posterior. El Pla transversal (horitzontal): s’orienta horitzontalment, a diferencia dels altres dos plans. D’aquesta manera, divideix el cos en zona inferior i superior. PLANS EN EL COS

Plans parasagitals: plans verticals que atravessen el cos paral·lels al pla mig, s’orienten verticalment però son perpendiculars als plans coronals i paral·lels als sagitals. Plans oblics: tallen la part del cos en una direcció que no es paral·lela a cap dels plans anteriors. PLANS EN EL COS

 Digues per quin eix està atravessat cada pla:

1. En quina posició està el fetge en relació a la bufeta urinària??? Més cranial o caudal??? 2. L’estern està a la cara ventral del tòrax o a lacara dorsal??? 3. En les mans, palmar, dorsal??? En peus, plantar, dorsal??? 3.2 PLANS I EIXOS EN EL COS

Per entendre i descriure les parts del cos humà així com la seva posició és necessari conèixer aquests termes:  CRANIAL (SUPERIOR)/CAUDAL (INFERIOR) -HUMANS ELS PEUS- Si l’òrgan o part del cos està més a prop del cap o de la cua.  LATERAL/MEDIAL Si l’òrgan o part del cos està més a prop o lluny de la línia mitja o pla sagital mig.  SUPERFICIAL/PROFUND Si l’òrgan o part del cos està més a prop de la pell.  VENTRAL(ANTERIOR)/DORSAL (POSTERIOR) S’hi l’òrgan està més a prop de la panxa o de l’esquena (mà; palmar i dorsal – peus; plantar i dorsal).  PROXIMAL/DISTAL Si l’òrgan o part del cos està lluny o a prop respecte l’origen o arrel del membre. 3.3 LOCALITZACIÓ DE PUNTS EN EL COS HUMÀ O TERMES ANATÒMICS DE DIRECCIÓ EN LA POSICIÓ ANATÒMICA (DIRECCIONS ANATÒMIQUES):

Altres termes:  BILATERAL: a ambdós costats (com els pulmons)  UNILATERAL: a un sol costat (com la melsa “bazo”)  IPSOLATERAL (HOMOLATERAL): Estructures que es troben d’un mateix costat.  CONTRALATERAL: Que passa en el costat oposat del cos en relació a una altra estructura (relacionat amb dolor o paràlisis – contrària a l’altra part del cos).

3.3 LOCALITZACIÓ DE PUNTS EN EL COS HUMÀ O TERMES ANATÒMICS DE DIRECCIÓ EN LA POSICIÓ ANATÒMICA (DIRECCIONS ANATÒMIQUES):

3.4 REGIONS I CAVITATS CORPORALS: El cos es pot dividir en regions corporals a partir de les tres regions bàsiques:  Cap: crani, cara, coll  Tronc: tòrax, abdomen, dors, pelvis  Extremitats: membre superior, membre inferior A part de les grans regions, internament els òrgans es disposen en diferents compartiments o cavitats, com la cavitat cranial (encèfal), conducte vertebral (medul·la espinal), cavitat toràcica amb les dues regions pleurals i el mediastí, la cavitat abdominal, separada de la toràcica pel diafragma, i la cavitat pelviana.

3.4 REGIONS I CAVITATS CORPORALS: Cavitats: espais que es troben dins del cos i a l’interior dels quals es troben els òrgans interns. Les cavitats corporals contenen, protegeixen, separen i sostenen els òrgans i estan delimitades per diverses estructures que poden ser ossos, músculs i cartílags.  Hi ha dues grans cavitats corporals: -Cavitat dorsal: -Cavitat cranial: conté l’encèfal -Cavitat vertebral o espinal: conté la medul.la espinal i les arrels dels nervis espinals. - Cavitat ventral: Envoltada d’una membrana serosa que recobreix, a més, tots els òrgans (vísceres), se subdivideix en altres dues cavitats separades pel diafragama: - Cavitat toràcica - Cavitat abdominopèlvica

Fig.: Esquema de les cavitats corporals 3.4 REGIONS I CAVITATS CORPORALS:

-Cavitat toràcica: Presenta tres compartiments. -Dues cavitats: que contenen els pulmons i limitades cada una per una membrana serosa (pleura). -Una cavitat: On es troba el cor, que està delimitada per una altra membrana serosa (pericardi). L’espai que queda entre les dues pleures s’anomena mediastí i es pot dividir en: -Mediastí posterior: hi trobem l’esòfag toràcic, conducte toràcic o conducte limfàtic esquerra, artèria aorta descendent, vena cava inferior i rames nerviosos del sistema nerviós autònom. -Mediastí anterior: Tim, cor, pericardi, grans vasos i bifurcació de la tràquea. 3.4 REGIONS I CAVITATS CORPORALS:

-Cavitat abdominopèlvica: Dividida en dues parts: l’abdominal i la pèlvica. -Envoltada per el PERITONEU (visceral i parietal - de la cavitat pèlvica només engloba els ovaris -). -Cavitat abdominal: Conté l'estómac, la melsa, el fetge, la vesícula biliar, el pàncrees, l’intestí prim i la major part de l’intestí gros. -Es divideix per un sistema de quadrants o regions, cada una de les quals conté un òrgan representatiu (fig.: Esquema de les regions corporals). -Cavitat pèlvica: conté la bufeta urinària, porcions de l’intestí gros i els òrgans interns de la reproducció en la dona. 3.4 REGIONS I CAVITATS CORPORALS:

Fig.: Esquema del es regions anatòmiques  Hipocondri dret. Fetge i còlon ascendent (A).  Hipocondri esquerre. Melsa i còlon descendent (A’).  Epigastri. Part de l’estómac i esòfag abdominal (B).  Buit dret. Intestí prim (D).  Buit esquerre. Intestí prim (D’)  Mesogastri. Estómac i duodè (C)  Fosa ilíaca dreta. Cec, apèndix i ovari i trompa i dreta (F)  Fosa ilíaca esquerra. Sigma, recte i ovari i trompa esquerra (F’) -Hipogastri. Recte, bufeta, úter, pròstata, vesícules seminals, intestí prim (E) 3.4 REGIONS I CAVITATS CORPORALS:

 Estudi a l’aula de les cavitats corporals en un maniquí.

3.5 LES POSICIONS DEL PACIENT  Posicions del malalt o pacient enllitat per a estada al llit i canvis posturals no quirúrgics: Decúbit supí o dorsal. Decúbit pron o ventral. Decúbit lateral dret o esquerre. Semiasseguda o de Fowler. Sims, semiprona o posició anglesa.  Posicions quirúrgiques o d´exploració: Litotomia o ginecològica. Trendelenburg. Trendelenburg invertit, antitrendelenburg o de Morestin. Mahometana o genupectoral. Navalla Roser Fetal.  Dempeus  Assegut S’usen per la planificació d’un pla de cures en què es procura que la pressió produïda en certs punts degut a la postura no arribi a produir lesions. PLA DE CANVIS POSTURALS S’usen per exploracions mèdiques o facilitar l’accés quirúrgic. Un cop finalitzada l’exploració, es posa el pacient en qualsevol de les posicions vistes anteriorment. No és necessari utilitzar coixins.

 Planificat per l’equip d’infermeria seguint les necessitats del pacient i tenint en compte les limitacions de la seva patologia.  Objectiu: limitar el temps que una zona del cos es troba comprimida degut al pes del propi cos. Perquè? Reducció de la circulació sanguínia  anòxia  necrosi  úlceres  Temps aconsellat per estar a la mateixa posició 2-3 hores.  S’alternen les següents posicions: Decúbit supí, decúbit lateral, decúbit pron, sims i Fowler.

POSICIÓ DECÚBIT SUPÍ  Pacient recolzat sobre la seva esquena.  Braços i cames esteses amb les mans en pronació.  Genolls lleugerament flexionats.  Peus en angles recte.  Ús: Exploracions mèdiques. Cirurgia abdominal i toràcica; de cara i coll; vascular. Postoperatori. Estada al llit. Pla de canvis posturals Posar recolzaments i descàrregues (coixins, fèrules) per alinear i reduir la pressió de zones de risc

POSICIÓ DECÚBIT LATERAL  Pacient de costat dret o esquerre.  Cap repenjat sobre coixí.  Braç inferior flexionat a l’alçada del colze, paral·lel al cap i amb el palmell de la ma cap amunt.  Braç superior flexionat i repenjat sobre el cos o el llit.  Cama inferior amb el genoll lleugerament flexionat.  Cama superior flexionada a l’alçada del maluc.  Ús: Posició de descans. Com a part d’un pla de canvis posturals. Per a l’administració d’ènemes i medicacions via rectal. Per cirurgia renal i ortopèdica. Per a la higiene del pacient enllitat. Per fer el llit estant ocupat. Per a fisioteràpia respiratòria.

POSICIÓ DECÚBIT PRON  Pacient estirat sobre el seu abdomen.  Cap girat cap a un dels seus costats i cames estirades.  Braços flexionats a ambdós costats del cap o estirats al llarg del cos amb els palmells de les mans cap amunt.  Ús: Pla de canvis posturals. Cirurgia dorsal. Exploració d’esquena. Massatges.

POSICIÓ SEMIASSEGUDA O FOWLER  Pacient en decúbit supí amb el capçal del llit elevat 45º  Braços sobre l’abdomen o als costats (sobre d’un coixí).  Cames esteses en lleugera flexió.  Ús: Part del pla de canvis posturals. Posició ideal per problemes respiratoris o cardíacs. Per menjar, beure o llegir. Per realitzar exploracions de cap, coll, ulls, oïda, nas i pit. Per administrar medicació via oral. En postoperatoris.  Dues variants d’aquesta posició: Semifowler elevació capçal del llit 30º. Fowler alta elevació capçal del llit pròxima als 90º.

POSICIÓ SEMIASSEGUDA O FOWLER

POSICIÓ SIMS, SEMIPRONA O POSICIÓ ANGLESA  Posició intermèdia entre decúbit lateral i pron.  Si està sobre el costat esquerre, el braç esquerre està estès darrera l’esquena.  Braç dret, flexionat, proper al cap.  Cama esquerra estesa o lleugerament flexionada i la dreta flexionada o avançada sobre l’esquerra.  Ús: Pacients inconscients. Col·locació sondes rectals. Administració ènemes. Exàmens rectals. Intervencions toràciques d’accés lateral, renals o ortopèdiques.

POSICIÓ GINECOLÒGICA O LITOTOMIA  Pacient en decúbit supí.  Cuixes flexionades sobre la pelvis.  Cames flexionades lleugerament sobre cuixes i genolls separats.  Les cames es col·loquen sobre uns estreps que tenen les lliteres ginecològiques.  Si la pacient està en un llit normal les cames es troben separades i flexionades amb els peus sobre el llit.  Ús: Exàmens i intervencions ginecològiques. Exàmens rectals i vesicals. El part. Cirurgia del perineu i recte. Presa de mostres. Sondatge vesical en la dona. Rentat dels genitals.

POSICIÓ DE TRENDELENBURG  Pacient col·locat en decúbit supí.  S’aixequen els peus del llit de manera que el pacient queda en un pla inclinat amb el cap més baix que els peus.  Ús: Per a situacions en què necessitem millorar la circulació sanguínia al cervell, com en les lipotímies o síncopes. Per a drenatge de secrecions bronquials. Shock. Cirurgia pèlvica, per tal que el paquet abdominal es desplaci cap al tòrax i permeti millor l’accés quirúrgic.

POSICIÓ D’ANTITRENDELEMBURG, TRENDELEMBURG INVERTIT O MORESTIN  Pacient en decúbit supí.  En un pla inclinat amb el cap més alt que els peus (posició contrària a la Trendelemburg).  Ús: Exploracions radiogràfiques. Algunes intervencions quirúrgiques. Cirurgia de cap i part superior del coll. Per evitar problemes de reflux gàstric. En pacients amb problemes respiratoris en què no es pugui utilitzar la posició de Fowler.

POSICIÓ GENUPECTORAL O MAHOMETANA  Pacient col·locat de genolls sobre el llit o llitera.  Cap de costat sobre el llit o llitera.  Avantbraços flexionats i col·locats on resulti més còmode.  Molt important: MANTENIR INTIMITAT PACIENT.  Ús: Exploracions rectals. Cirurgia rectal. Cures de fístules rectals.

POSICIÓ DE NAVALLA  Col·locació del pacient en decúbit pron sobre la taula operatòria la qual forma un angle al nivell dels malucs d’aquest, així queden exposats el recte i el còccix.  Ús: Operacions de recte i còccix.

POSICIÓ DE ROSER  Pacient en decúbit supí amb el cap penjant.  Ús: Exploracions faríngies. Intubació endotraqueal. Intervencions quirúrgiques de la part superior del coll.

POSICIÓ FETAL  Flexió màxima de la columna del pacient, amb els genolls flexionats, com la que adopta el fetus al final de la seva estada a la cavitat uterina.  Ús: Serveix per a fer puncions lumbars.

 Observa les següents posicions del pacient i digues a quina correspon de les vistes anteriorment:  Observa les descàrregues (coixins) per evitar punts de pressió.

Webgrafia a-posicion-anatomica-planimetria-y.html anos-anatomicos.html ive.html