La industrialització de Catalunya

Deficiències de la indústria espanyola Preeminència del sector agrícola i de la influència aristocràtica. Escassa capacitat de compra de la població espanyola Necessitat de fonts d’energia i primeres matèries de les quals Espanya és deficitària Posició allunyada dels principals centres industrials Limitació al mercat nacional per la utilització del proteccionisme. Explotació dels jaciments miners per part de companyes estrangeres. Materials per la construcció del ferrocarril a Espanya importats en la seva major part. Utilització de l’electricitat com a font d’energia a la indústria a partir de la I guerra mundial. Consolidació de desequilibris profunds en la distribució regional de la industrialització i de la riquesa. Immigracions interiors i exteriors. Excepte el País Basc i Catalunya, manca de burgesia adinerada per a invertir en la indústria. Dependència dels sectors tèxtil i siderúrgic també durant la segona revolució industrial, amb limitació d’establiment de nous sectors al metal·lúrgic, naval, químic i de l’automòbil.

CLASSES SOCIALS NOBLESA ALTA BURGESIA BURGESIA MITJANA PAGESIA PROLETARIAT PETITS PROPIETARIS JORNALERS

Les classes populars

Eix cronològic

Esquema

EL TRABAJO INFANTIL "Trabajo en el pozo de Gawber. No es muy cansado, pero trabajo sin luz y paso miedo. Voy a las cuatro y a veces a las tres y media de la mañana, y salgo a las cinco y media de la tarde. No me duermo nunca. A veces canto cuando hay luz, pero no en la oscuridad, entonces no me atrevo a cantar. No me gusta estar en el pozo. Estoy medio dormida a veces cuando voy por la mañana. Voy a escuela los domingos y aprendo a leer. (...) Me enseñan a rezar (...) He oído hablar de Jesucristo muchas veces. No sé por qué vino a la tierra y no sé por qué murió, pero sé que descansaba su cabeza sobre piedras. Prefiero, de lejos, ir a la escuela que estar en la mina." Declaraciones de la niña Sarah Gooder, de ocho años de edad. Testimonio recogido por la Comisión Ashley para el estudio de la situación en las minas, 1842 LAS CONDICIONES SANITARIAS EN LAS FÁBRICAS "Tuve frecuentes oportunidades de ver gente saliendo de las fábricas y ocasionalmente atenderles como pacientes. El pasado verano visité tres fábricas algodoneras con el Dr. Clough de Preston y con el Sr. Baker de Manchester y no fuimos capaces de permanecer diez minutos en la fábrica sin empezar a jadear por falta de aire. ¿Cómo es posible que quienes están condenados a permanecer ahí doce o catorce horas lo soporten? Si tenemos en cuenta la temperatura del aire y su contaminación no puedo llegar a concebir como los trabajadores pueden soportar el confinamiento durante tan largo periodo de tiempo." Declaraciones efectuados por el Dr. Ward de Manchester en una investigación sobre la salud en las fábricas textiles en marzo de 1.819

Cigrons, 125 g.0,12 Carn, 250 g.0,50 DinarCansalada, 72 g.0,15 Verdura, ½ quilo0.08 TOTAL DIARI3,97 Els dies feiners de l’any, descomptats els 67 festius, són 298, que, a raó de 2,5 ptes. de jornal, donen un resultat de 745 ptes. Vivint amb el mínim per no morir-se de fam, una família proletària gasta, a l’any, 1449 ptes, i suposant que treballi cada dia de l’any, en guanya 745. El dèficit anual serà de 704. I cal tenir en compte que no s’hi han inclòs ni les despeses per malaltia ni les de vestir, perquè ja he dit que anem mig despullats. SALARICH, J.: Higiene del tejedor. O sea, medios físicos y morales para evitar las enfermedades y procurar el bienestar de los obreros ocupados en hilar y tejer el algodón. Vic, DESPESES D’UNA FAMÍLIA OBRERA Amb cèntims Casa0,50 Pa, 2 quilos, a 36 cts.0,72 Carbó, 1 quilo0,23 Esmorzar (cafè amb llet)0,36 Carn, 250 g.0,50 Patates, ¾ de quilo0,12 Oli, 125 g.0,24 SoparLlum, oli mineral0,10 Sabó i altres0,25 Tabac0,10 TOTAL DIARI3,97

Una amenaça ludita “Senyor: se m’ha informat que vostè és propietari d’unes quantes d’aquestes detestables màquines esquiladores. Sàpiga que si no són retirades al final de la setmana entrant, encarregaré a un dels meus lloctinents que la destrueixi. I si vostè té l’audàcia de disparar contra qualsevol dels meus homes, ells tenen ordres d’assassinar-lo a vostè i d’incendiar la casa. “ Signat: Ned Ludd, general de l’exèrcit dels justiciers (1812)

La lluita de classes “Tota la història de la societat humana, fins avui, és una història de lluita de classes. Lliures i esclaus, patricis i plebeus, barons i serfs de la gleva, mestres i oficials, en una paraula, opressors i oprimits, sempre enfrontats, obstinats en una lluita ininterrompuda, de vegades oculta i d’altres franca i oberta, en una lluita que condueix en cada etapa a la transformació revolucionària de tot el règim social o a l’extermini de les dues classes bel·ligerants. “ Marx, K. I Engels, F., Manifest comunista.

La Dictadura del proletariat “El primer pas de la revolució obrera serà la conquesta del poder pel proletariat. Un cop al poder, el proletariat anirà desposseint de mica en mica la burgesia de tot el capital i de totes les seves altres propietats, que passaran a mans de l’Estat. “ Karl Marx i Friedrich Engels, Manifest Comunista (1848)

“Nosaltres volem la llibertat i creiem impossible l’existència, al mateix temps, de poder i de llibertat. El mal, als ulls dels anarquistes, no està en la forma de govern. Està en la idea mateixa de govern, en el principi de l’autoritat en si. Els anarquistes ens proposem d’ensenyar al poble a viure sense govern. El poble també aprendrà a prescindir dels propietaris, ja que no hi ha llibertat sense igualtat. Declaració de Piotr Kropotkin davant un tribunal de justícia (1883) L’anarquisme, segon Kropotkin