APUNTS D’HABITATGE OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE Núm.10 ÍNDEX

Presentación del tema: "APUNTS D’HABITATGE OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE Núm.10 ÍNDEX"— Transcripción de la presentación:

1 APUNTS D’HABITATGE OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE Núm.10 ÍNDEX
1er. trimestre 2015 OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE Revista digital Apunts d’Habitatge ÍNDEX Presentació Breus Novetats legislatives en l’àmbit hipotecari Recuperació sector immobiliari? Certificat energètic: un any i mig en vigor Actualitat normativa Indicadors Context general Sector de l’habitatge Polítiques d’habitatge Anàlisi Estoc i oferta d’obra nova a la província.2014. OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE APUNTS D’HABITATGE Coordinació: Sònia Ballester Redactors: Núria Alonso Lluís Madrid Marina Pons Marta Pradal Albert Terrones Disseny i maquetació: Lena Vidal c Diputació de Barcelona 2015

2 Apunts d’habitatge Què ens diuen els Indicadors?
OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE Revista digital Apunts d’Habitatge PRESENTACIÓ “Apunts d’habitatge” us proposa una aproximació a la conjuntura del sector de l’habitatge pensada des de l’òptica de les polítiques locals d’habitatge. Es divideix en tres apartats: Breus, Indicadors i Anàlisi. A Breus es destaquen aquelles informacions d’especial rellevància per a il·lustrar la situació actual del sector. En l’apartat d’Indicadors, es troba informació estadística detallada sobre un total de 66 indicadors d’àmbit provincial. I, finalment, l’Anàlisi proposa una discussió en major profunditat i perspectiva temporal. En aquesta nova edició, l’apartat d’anàlisi exposa els resultats de l’estudi de l’oferta d’habitatge d’obra nova realitzat per l’APCE. Els breus paren atenció a les novetats legislatives en matèria hipotecària, a les dades de certificació energètica després d’un any i mig d’estar en vigor i analitzen si es pot parlar de recuperació del sector immobiliari. Com és habitual, també incorpora el resum de l’actualitat normativa. Què ens diuen els Indicadors? A nivell econòmic, destaca el creixement del PIB i les previsions de creixement pel 2015 si bé pel quart trimestre de 2014 la taxa d’atur va pujar moderadament tot i que es va mantenir per sota del 20% (19,50%). Continua creixent el nombre d’habitatges d’obra nova iniciats (marcant un creixement del 42%) així com el número d’ocupats en el sector de la construcció. A més a més, les transaccions d’habitatge lliure han tingut un creixement anual del 12,84% en el cas d’obra nova i d’un 33,60% en el cas de segona mà. Les rendibilitat de l’habitatge segueix a l’alça i es situa entre el 4,5 i el 5%. La bursàtil, que va de baixada, es situa al voltant del 10%. A nivell d’esforç, tan el del lloguer com el de la propietat continuen baixant al mateix temps que els problemes de morositat i els processos d’execució hipotecària creixen. Apunts d’habitatge

3 OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE
Revista digital Apunts d’Habitatge Breus NOVETATS LEGISLATIVES EN L’AMBIT HIPOTECARI En els últims 2 mesos han entrat en vigor dues normes que modifiquen substancialment la legislació en l’àmbit hipotecari: 1) el Reial Decret-Llei 1/2015 (RDLL 1/2015), de 27 de febrer, de mecanisme de segona oportunitat, reducció de càrrega financera i altres mesures d’ordre social. 2) i la Llei 20/2014 (L 20/2014), del 29 de desembre, de modificació de la Llei 22/2010, del 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya, per a la millora de la protecció de les persones consumidores en matèria de crèdits i préstecs hipotecaris, vulnerabilitat econòmica i relacions de consum. L’objectiu d’aquest breu és analitzar sintèticament les novetats que aporten les dues normatives limitant-nos a les modificacions que suposen en l’àmbit hipotecari. En primer lloc cal observar que en l’exposició de motius les dues legislacions fan referència als deutors hipotecaris. En el cas del RDLL 1/2015 es diu que conté iniciatives per a què les famílies i empreses redueixin la seva càrrega financera, per tant per reduir el seu sobreendeutament. Pel que fa L 20/2014 es diu que essencialment busca incrementar les garanties de la persona consumidora en la contractació de crèdits o préstecs hipotecaris. En aquest cas cal tenir en compte que la llei inclou en els préstecs o crèdits hipotecaris, a més d’aquells destinats a adquirir l’habitatge, els destinats a rehabilitar-lo i els destinats a rehabilitar l’immoble del qual forma part. Si analitzem les novetats que introdueixen les dues normatives de manera conjunta, les podem dividir en 5 blocs: 1) informació, publicitat i contracte; 2) Acord extrajudicial; 3) Mecanisme de segona oportunitat; 4) Clàusules abusives i 5) Codi de bones de pràctiques + moratòria de llançament.

4 OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE
Revista digital Apunts d’Habitatge Breus 1) Informació, publicitat i contracte La L 20/2014 modifica la Llei 22/2010 del Codi de Consum de Catalunya afegint un nou títol al llibre segon anomenat : “Relacions de consum en matèria de crèdits o préstecs hipotecaris sobre habitatges”, donant d’aquesta manera entitat pròpia a aquest tipus de relacions de consum. En primer lloc la nova legislació estableix el mateix dret a les persones consumidores, els avaladors i els tercers hipotecants pel que fa a la informació i protecció efectiva per part de la Generalitat en els aspectes relacionats amb els contractes hipotecaris. D’altra banda la normativa regula la informació que el creditor ha de donar al deutor en tots els moments del contracte: especifica el contingut mínim que han de tenir les comunicacions publicitàries i la publicitat; incrementa i reforça les obligacions de transparència pel que fa els preus, comissions i despeses repercutibles; i regula el contingut de la informació prèvia (incloent advertiments sobre la possibilitat d’un increment del tipus d’interès, el risc de perdre l’habitatge, els serveis accessoris o les clàusules que poden suposar més risc). Així mateix, introdueix l’obligació a l’entitat prestadora d’avaluar la solvència del deutor hipotecari, de manera que si el resultat fos negatiu no podria concedir el préstec i així li hauria de comunicar. Finalment reforça les obligacions dels notaris, tant per la informació que han de donar (conseqüències de l’execució per impagament, fluctuacions del preu de l’habitatge, possibilitat de què les entitats de crèdit demanin ampliacions de garantia, etc. ), com per l’obligació que tenen de comprovar que als contractes no existeixin clàusules abusives, garantir que es compleix el Codi de Consum o assegurar-se que els consumidors i avaladors comprenen tot el contingut del contracte abans de signar-lo. Bona part dels nous preceptes de la normativa provenen de l’adaptació de la legislació catalana a la Directiva Europea 2014/17, resta pendent la transposició de la legislació espanyola a la mateixa.

5 OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE
Revista digital Apunts d’Habitatge Breus 2) Acord Extrajudicial Les dues normatives fan referència a la possibilitat d’acords extrajudicials i al paper de la mediació per evitar la judicialització dels casos, tot i així els dos enfocament són molt diferents. El RDLL 1/2015 proposa flexibilitzar tant el contingut com els efectes dels acords extrajudicials. Cal remarcar diferents punts: es regula un mecanisme específic i simplificat per a les persones naturals no empresàries; la sol·licitud l’ha de presentar el deutor davant del notari, aquest serà qui impulsarà les negociacions entre deutor i creditor; a l’iniciar la negociació es suspèn l’execució hipotecària (un màxim de tres mesos); i finalment l’acord, que pot implicar esperes de termini, quitaments, etc., vincula tant al deutor com al/s creditor/s. Per la seva banda la L 20/2014 pretén reforçar els mecanisme de resolució extrajudicial de conflictes en matèria de consum, fent especial esment als casos d’execució hipotecària d’habitatge habitual. En aquest sentit cal remarcar tres punts: 1- que en aquest cas la mediació es considera un pas previ al procediment judicial, podent-se considerar requisit necessari per a una posterior demanda judicial; 2- el procediment de mediació ha d’anar adreçat a què la persona pugui conservar la propietat de l’habitatge o, si no és possible, com a mínim el seu ús i gaudi; 3- i finalment es fa referència a la possibilitat de demanar un informe social durant la mediació per tenir un anàlisi socioeconòmic de la situació del deutor i possibles vies de solució, si no s’arriba a una solució pactada aquest informe pot ser requerit pel jutge. Entre les incerteses que planteja la L 20/2014 hi ha el fet que no clarifica quines seran les entitats que podran fer la tasca de mediació, i la possible inconstitucionalitat pel fet de què es modifica el procediment processal des del poder legislatiu autonòmic, sobre el qual en no té competència, cal remarcar que altres preceptes de la L 20/2014 també podrien ser susceptibles de ser recorreguts al Tribunal Constitucional segons alguns experts.

6 OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE
Revista digital Apunts d’Habitatge Breus Com s’ha anunciat els dos enfocaments són molt diferents, una de les principals diferències és que segons el RDLL 1/2015 estatal la mediació es farà a petició del deutor sempre que aquest no estigui negociant amb els creditors un refinançament ni que la sol·licitud de concurs ja hagi estat admesa a tràmit. I en canvi segons la L 20/2014 la mediació serà un requisit previ a la demanda, serà el creditor qui haurà demostrar que s’ha intentat o realitzat la mediació si vol que la demanda prosperi. 3) Mecanisme de segona oportunitat El RDLL 1/2015 amplia i flexibilitza el mecanisme de segona oportunitat, les novetats principals són: que s’hi poden acollir les persones naturals no empresàries; la creació d’ un procediment específic més simplificat per a elles; i la possibilitat de demanar l’exoneració del deute (alliberament del deute) en el procediment concursal, sempre que hagin actuat de bona fe i liquidat prèviament el seu patrimoni. Tot i així, pel que fa a l’àmbit hipotecari cal tenir en compte alguns punts importants: .- d’una banda el concurs no paralitza l’execució hipotecària que continua el seu curs; .- d’altra banda el benefici d’exoneració de deutes només s’aplicaria al deute residual pendent després de l’execució, en cap cas a la totalitat del deute hipotecari; .- i finalment, la possibilitat d’exoneració del deute té uns requisits molt estrictes, com que s’ha de sol·licitar als 2 mesos del primer impagament, que hagi intentat un acord extrajudicial previ i sempre que el deutor no sigui culpable de la situació.

7 Breus Altres punts que creen incertesa en l’eficàcia de la mesura són:
OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE Revista digital Apunts d’Habitatge Breus Altres punts que creen incertesa en l’eficàcia de la mesura són: .- el fet que no es parla dels avaladors i per tant tornen a quedar desprotegits; .- que durant els següents 5 anys després de l’exoneració el creditor pot reclamar la totalitat del deute si el deutor ha incomplert el pla de pagaments o millorat la seva situació econòmica; .- i que durant 5 anys el deutor quedarà inscrit en un registre d’accés públic. 4) Clàusules abusives El RDLL 1/2015 fa referència a les clàusules sòl, establint la seva inaplicació definitiva per a totes aquelles famílies que s’acullin al Codi de Bones Pràctiques. Pel que fa a la L 20/2014 es tracten les clàusules abusives des de tres aspectes: 1- En primer lloc s’estableixen les clàusules que es consideraran abusives: aquelles que inclouen un tipus de demora superior a tres vegades l’interès legal del diner (seguint la recent jurisprudència); i les que inclouen l’anomenada clàusula sòl per alguns casos concrets que estableix la pròpia L 20/2014. 2- En segon lloc es preveu com a obligació dels notaris comprovar que els contractes no inclouen clàusules que en altres casos ja han estat judicialment declarades abusives. 3- I finalment s’estableix el dret dels consumidors a sol·licitar protecció a l’Administració, aquest dret suposa que l’Agència Catalana del Consum ha de vetllar perquè en la documentació contractual no s’hi cla

8 OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE
Revista digital Apunts d’Habitatge Breus incloguin clàusules declarades abusives judicialment, si les detecta, d’ofici, pot iniciar un expedient sancionador a l’entitat financera. I que les persones consumidores tenen el dret de sol·licitar l’eliminació i el cessament de les clàusules i pràctiques abusives o deslleials, en el cas dels crèdits o préstecs hipotecaris es pot preveure l’opció de la dació en pagament. 5) Codi de bones pràctiques + moratòria de llançament El RDLL 1/2015 modifica tant el Reial Decret Llei 6/2012 com la Llei 1/2013 que feien referència a mesures urgents de protecció dels deutors hipotecaris, canviant els criteris de vulnerabilitat social per acollir-se al Codi de Bones i a la suspensió de llançaments. Els principals canvis són incloure com a supòsit de vulnerabilitat que el deutor sigui major de 60 anys, calcular el límit d’ingressos amb 14 pagues (i no amb 12 com es feia fins ara), i crear un nou sistema de càlcul del preu màxim que es va pagar per l’habitatge tenint en compte el preu mig de l’habitatge lliure i els metres quadrats (i no la població del municipi). Els nous requisits socioeconòmics amplien el número de persones que poden acollir-se al Codi de Bones Pràctiques i a la moratòria, tot i així els criteris continuen sent molt restrictius pel que no es preveu un augment important. Pel que fa al sistema de càlcul és difícil valorar el seu impacte sense un estudi més acurat. Finalment el RDLL 1/2015 amplia el període de la suspensió dels llançaments dos anys més: fins el 2017.

9 OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE
Revista digital Apunts d’Habitatge Breus RECUPERACIÓ SECTOR IMMOBILIARI? Segons les dades del Ministeri de Foment, les transaccions d’habitatge van acabar l’any 2014 amb un creixement anual del 31,34% per a la província de Barcelona. Aquest creixement ve impulsat, sobretot, per les transaccions de segona mà que van créixer un 33,60% respecte l’any 2013 mentre que les transaccions d’obra nova ho van fer un 12,84%. Tot i aquest increment, el preu s’ha reduït respecte l’any anterior: un 5,47% els d’obra nova i un 1,32% els de segona mà. Així, en l’últim trimestre de 2014 els preus es situaven en 2.024,25€/m2 per l’obra nova i en 1.847,68€/m2 per segona mà. Davant d’aquesta recuperació de les transaccions són moltes les veus que apunten a la recuperació del sector immobiliari o si més no al final de l’ajust. El Banc d’Espanya, en l’informe trimestral de març de 2015, preveu que continuï avançant la inversió residencial en els anys 2015 i 2016 amb taxes mitges de creixement del 4,2% i del 6,6%, respectivament. Aquestes previsions es basen en la millora de la demanda i en la reducció de les existències d’habitatges acabats (especialment en determinades àrees geogràfiques). Tot i així, és important tenir en compte que fins ara s’ha produït un repunt de les vendes just abans de l’entrada en vigor de diferents novetats fiscals en l’àmbit de l’habitatge. És el cas de les pujades de l’any 2010 i 2012 que responen a les novetats fiscals següents: 1) 1 de Gener de 2011: queda eliminada la deducció per habitatge habitual per a persones que superin els €/any 2) 1 de Gener de 2013: queda eliminada la deducció per habitatge habitual per qualsevol supòsit. Evolució del nº de transaccions Província de Barcelona. Font: Ministeri de Foment

10 OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE
Revista digital Apunts d’Habitatge Breus La normativa que ha entrat en vigor l’1 de gener de 2015 sobre la desaparició dels coeficients correctors aplicables a les plusvàlues generades per la venda d’habitatges adquirits amb anterioritat al 31 de desembre de 1994, podria ser un motiu de la recuperació del 2014, sobretot tenint en compte que, segons dades del Consell General del Notariat, al gener del 2015 es van signar un 10,9% menys operacions que al mes de gener de 2014 (a nivell estatal). Caldrà estar atents a les dades per veure si es manté aquest creixement, tal i com apunta el Banc d’Espanya i si realment es pot parlar del final de l’ajust..

11 OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE
Revista digital Apunts d’Habitatge CERTIFICAT ENERGÈTIC: UN ANY I MIG EN VIGOR Breus L'Institut Català d'Energia (ICAEN) en la seva pàgina web ha publicat un informe sobre la certificació d'eficiència energètica d'edificis de Catalunya. La certificació energètica és el procés pel qual s’atorga una qualificació energètica a un edifici en forma de certificat i d’etiqueta d’eficiència energètica. El certificat proporciona informació sobre el consum d’energia necessari per satisfer la demanda energètica de l’edifici en condicions normals de funcionament i ocupació. L’1 de juny de 2013 va esdevenir obligatori el certificat si es volia vendre o llogar un edifici o part d’aquest. En el cas de noves construccions i grans rehabilitacions ja era obligatori des de l’1 de novembre del 2007. A 31 de desembre de 2014 a Catalunya hi ha edificis certificats dels quals corresponen a la província de Barcelona (73,36 %). A Catalunya hi ha edificis, segons dades del Cens 2011, per tant hi ha certificats el 28% del total. A més a més, la publicació mostra com amb les diferents normatives de construcció desenvolupades, la qualitat dels edificis ha millorat considerablement. Així, de l'any 1981 fins al 2014 hem passat del 0,53% al 5,47% pel que fa a les categories A i B, del 11,41% al 37,17% per a les categories C i D i del 88,06% al 57,35% per a les categories E, F, G (les menys qualificades). Per a més informació: Classificació edificis certificats a 31 de desembre de Catalunya. De les dades, es poden deduir els percentatges corresponents a cada una de les categories de classificació. Així, destaquen els edificis de qualificació energètica tipus E. Font: Institut català d’energia

12 OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE
Revista digital Apunts d’Habitatge ACTUALITAT NORMATIVA Breus En el primer trimestre de 2015, d’entre la normativa en matèria d’habitatge i altra d’interès pel món local, destaquem les següents disposicions: En l’àmbit autonòmic català destaca el Decret Llei 1/2015 de mesures extraordinàries i urgents per a la mobilització dels habitatges provinents de processos d’execució hipotecària. El Govern aprova mecanismes per garantir la funció social d’aquests habitatges, el dret de tanteig i retracte a favor de l’Administració, mesures sancionadores i coercitives per assegurar la rehabilitació d’aquests habitatges i també la creació del registre administratiu d’habitatges buits. Aquest Decret Llei, tot i haver entrat en vigor, es troba pendent de convalidació pel Parlament de Catalunya. En matèria d’ajuts i subvencions la Resolució TES/559/2015, de 12 de març, per la qual es convoquen subvencions per a la rehabilitació d’edificis d’ús residencial per a l’any 2015, i se n’aproven les bases reguladores. I en matèria econòmica, financera i tributària s’han aprovat la Llei 2/2015, de l’11 de març, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2015 i la Llei d’acompanyament, Llei 3/2015, de l’11 de març, de mesures fiscals, financeres i administratives que modifica, entre d’altres, la Llei pel Dret a l’habitatge i el Text Refós de la Llei d’Urbanisme En l’àmbit estatal s’ha aprovat, en matèria hipotecària, el Reial Decret Llei 1/2015, de mecanisme de segona oportunitat, reducció de càrrega financera i altres mesures d’ordre social, que aprova tres mesures per protegir als deutors, entre elles la segona oportunitat en l’àmbit concursal, l’ampliació de condicions per accedir al Codi de bones pràctiques i la suspensió temporal per 2 anys més dels llançaments. En matèria econòmica, financera i tributària s’aprova la Llei 2/2015 de desindexació de l’economia espanyola, que crea l’Índex de Garantia de la Competitivitat (IGC), com a índex de referència que substitueix a l’IPC, modificant en aquest sentit la Llei d’Arrendaments Urbans. Finalment, com altra normativa estatal d’interès local, destaca la Resolució sobre instruccions tècniques als Ajuntaments sobre la gestió del padró municipal. Podeu consultar el document Habitatge i Món Local, Actualitat Normativa, gener-març 2015 al següent enllaç:

13 Indicadors CONTEXT GENERAL OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE
Revista digital Apunts d’Habitatge CONTEXT GENERAL Indicadors Les fonts i metodologia dels indicadors es poden consultar al següent enllaç: i

14 Indicadors CONTEXT GENERAL OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE
Revista digital Apunts d’Habitatge CONTEXT GENERAL Indicadors *E indica dades que són Estatals

15 Indicadors SECTOR DE L’HABITATGE OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE
Revista digital Apunts d’Habitatge SECTOR DE L’HABITATGE Indicadors *E indica dades que són Estatals

16 Indicadors SECTOR DE L’HABITATGE OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE
Revista digital Apunts d’Habitatge SECTOR DE L’HABITATGE Indicadors

17 Indicadors SECTOR DE L’HABITATGE OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE
Revista digital Apunts d’Habitatge SECTOR DE L’HABITATGE Indicadors *E indica dades que són Estatals

18 Indicadors SECTOR DE L’HABITATGE OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE
Revista digital Apunts d’Habitatge SECTOR DE L’HABITATGE Indicadors *E indica dades que són Estatals

19 Indicadors POLÍTIQUES D’HABITATGE OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE
Revista digital Apunts d’Habitatge POLÍTIQUES D’HABITATGE Indicadors

20 Anàlisi L’OFERTA D’HABITATGE D’OBRA NOVA A LA PROVÍNCIA. 2014.
OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE Revista digital Apunts d’Habitatge L’OFERTA D’HABITATGE D’OBRA NOVA A LA PROVÍNCIA Introducció Anàlisi El mercat de l’habitatge d’obra nova és un dels principals termòmetres de la situació del sector en el seu conjunt. L’inici de la crisi va suposar la reducció dràstica tant del nombre de noves promocions, com del nombre de transaccions d’aquesta tipologia d’habitatges. A mode d’il·lustració, si durant l’any 2007 es van acabar un total de habitatges a la província, l’any 2014 la xifra va ser només de Igualment, les transaccions d’habitatge nou passen de les l’any 2006 a les registrades durant 2014[1]. Juntament amb el descens de l’activitat i el seu impacte sobre el conjunt de l’economia, l’existència d’un volum important d’habitatges d’obra nova no comercialitzat (el conegut com a “estoc”), ha estat l’altre focus de preocupació en els darrers anys. Com es va comentar en edicions anteriors (veure Apunts d’Habitatge nº 6), han estat diversos els intents de quantificar i caracteritzar aquest estoc d’habitatge d’obra nova pendent de comercialitzar. En un estudi promogut l’any 2012 per l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i el deganat dels Registradors de la propietat i Mercantil de Catalunya, s’estimava que existien a la província habitatges nous pendents de vendre[2]. Per la seva banda, el Cens A mode d’il·lustració, si durant l’any 2007 es van acabar un total de habitatges a la província, l’any 2014 la xifra va ser només de Igualment, les transaccions d’habitatge nou passen de les l’any 2006 a les registrades durant 2014 de Població i Habitatges de 2011 calculava l’existència de habitatges construïts a partir de 2002 que es trobaven vacants (independentment de si havien estat objecte d’una transacció). [1] Font: Secretaria d’Habitatge i Millota Urbana de la Generalitat de Catalunya (construcció d’habitatge) i Ministeri de Foment (Transaccions) [2]

21 OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE
Revista digital Apunts d’Habitatge Anàlisi Una de les fonts d’informació més directes sobre la situació de l’estoc d’habitatge d’obra nova prové de l’Estudi de l’Oferta d’Habitatge Obra Nova realitzat per l’Associació de Promotors de Barcelona, amb la col·laboració conjunta de la Generalitat de Catalunya, el Patronat Municipal de l’Habitatge, l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona. A més del volum, el treball permet aproximar-se a les característiques de l’habitatge d’obra nova que està efectivament en oferta al mercat. Té com a avantatge el fet que ofereix una informació molt detallada sobre aspectes com la tipologia dels habitatges o el preu. Com a limitacions, per una banda, l’estudi inclou únicament 50 municipis de la província de Barcelona; per l’altra, el fet que es realitzi per mitjà d’un treball de camp que implica que alguns habitatges no són detectats i, per tant, tampoc inclosos en l’estudi. Aquest anàlisi desenvolupa les dades de la darrera onada de l’estudi (2on semestre de 2014). Està realitzat a partir d’una base censal obtinguda a partir de l’actualització del segon semestre de 2013 (no inclou, per tant, noves promocions) i ha estat realitzat a partir de visites a totes les promocions i cerca documental. L’estudi permet aproximar-se a les característiques de l’habitatge d’obra nova que està efectivament en oferta al mercat i ofereix una informació molt detallada sobre aspectes com la tipologia dels habitatges o el preu

22 Anàlisi Resultats de l’estudi
OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE Revista digital Apunts d’Habitatge Resultats de l’estudi S’han localitzat 815 promocions d’obra nova a la província amb habitatges en oferta (un total de habitatges). Aquesta xifra apunta a un notable procés d’absorció de l’oferta ja que suposa un descens del 18% en el nombre de promocions i un 20% en el nombre d’habitatges respecte els detectats en l’estudi de Entre 2012 i 2013, el descens dels habitatges en oferta va ser únicament del 2,5%. El municipi amb més presència d’oferta és Barcelona, amb un total de 168 promocions i 926 habitatges en venda. També aquí s’observa una deducció notable del 17% en el nombre de promocions i del 22% en els habitatges. El segueixen Badalona amb 30 promocions i 485 habitatges, Terrassa amb 38 promocions i 377 habitatges, Sabadell amb 38 promocions i 250 habitatges, l’Hospitalet amb 18 promocions i 189 habitatges, i Vic amb 22 promocions i 168 habitatges. Anàlisi Ara bé, en termes relatius, els municipis estudiats amb una major oferta per habitant serien Berga (4,68 habitatges per cada habitants), Sitges (4,58), Vic (4,00), Cardedeu (3,79), Torelló (3,73) o Igualada (3,51). Per contra, es detecta un baix nivell d’oferta en municipis com Santa Coloma de Gramenet (0,19), el Prat de Llobregat (0,21), Masnou (0,22), Gavà (0,28), Premià de Mar (0,39) o Mollet del Vallès (0,43). El nivell relatiu d’oferta és també molt baix al municipi de Barcelona (0,58). Hi ha 815 promocions d’obra nova amb un total de habitatges, un descens del 20% i el 18%, respectivament respecte les xifres de l’any 2013 Com a mitjana, un 24% dels habitatges existents en les promocions estudiades estaven encara en oferta. En un 58% de les promocions estudiades els habitatges disponibles suposaven menys del 30% dels habitatges totals de la promoció. En l’altre extrem, en un 19% dels casos restava sense destí més del 70% dels habitatges de la promoció.

23 OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE
Revista digital Apunts d’Habitatge Anàlisi Entre els municipis on hi ha un nivell més elevat d’absorció dels habitatges (habitatges venuts sobre el total dels habitatges de les promocions observades) destaquen Premià de Mar (87,9% de l’habitatge venut), Sant Adrià del Besòs (84,7%) o Hospitalet de Llobregat (84,2%). En l’altre extrem, Sant Pere de Ribes (amb només el 50% dels habitatges venuts), Badalona (51,8%) o Pineda de Mar (54,6%), que destaquen pel seu baix nivell mitjà d’habitatges venuts en les promocions de l’estudi. Taula 1: Oferta d’habitatge d’obra nova a la província. Principals indicadors. Província de Barcelona El gruix de l’oferta d’habitatge d’obra nova a la província és habitatge de tipus plurifamiliar (95,5%). Per tipologies, el gruix de l’oferta d’habitatge d’obra nova a la província és habitatge de tipus plurifamiliar (95,5%). L’oferta d’habitatge unifamiliar és particularment rellevant a municipis com Masnou (45,4% de l’oferta), Arenys de Mar (25,6%) o Piera (22,2%). En tots els casos, es tracta fonamentalment d’habitatges adossats.

24 OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE
Revista digital Apunts d’Habitatge Anàlisi En els darrers anys, els ens locals han experimentat certa transformació en la forma en com intervenen en matèria de política d’habitatge. Més enllà de les funcions més tradicionals com la promoció, gestió o control d’habitatge protegits, els municipis han anat ampliant les seves formes d’actuació abordant funcions que pretenen incidir en la relació entre agents privats (propietaris, llogaters, deutors, veïns/ veïnes, etc. ). La configuració més habitual és la dels habitatges de 3 o 2 habitacions (42,17% i 33,5% del total de l’oferta, respectivament). Ara bé, l’estudi mostra una reducció significativa en el percentatge total de l’oferta que pot definir-se com a “convencional”. S’ha definit com a oferta “convencional” – amb voluntat d’excloure aquella oferta més específica i/o exclusiva - la formada per habitatges plurifamiliars de 2 a 4 dormitoris, amb un preu inferior als €. Aquesta oferta “convencional” passa de representar el 79% del total l’any 2013, al 65% l’any 2014 pel total de la província. Per municipis, la presència d’oferta “convencional” és especialment escassa a municipis com Viladecans (25%), Arenys de Mar (29%), Santa Perpètua (45%), Sant Just (46%), Castelldefels (47%) o Manresa (50%). Gràfic 1: % d’habitatges en oferta segons dormitoris. Província de Barcelona L’estudi mostra una reducció significativa en el percentatge total de l’oferta d’habitatges plurifamiliars de 2 a 4 dormitoris, amb un preu inferior als €.

25 OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE
Revista digital Apunts d’Habitatge El descens en els preus per m² de superfície útil va ser d’un 9,3% en relació a l’any anterior situant-se com a mitjana en els 3.003,78 €. Anàlisi Pel que fa als preus, el fenomen més evident és el manteniment de la tendència decreixent. El descens en els preus per metre quadrat de superfície útil va ser d’un 9,3% en relació a l’any anterior situant-se com a mitjana en els 3.003,78 €. Gràfic 2: % d’habitatges en oferta segons preu. Província de Barcelona Respecte la mitjana de preu total dels habitatges en oferta a la província, el descens va ser del 8,3% situant el preu mitjà en els €. Entre els municipis amb una mostra d’habitatges superior als 100, són especialment importants les caigudes de preu per superfície útil a Terrassa (-14,5%), Granollers (-17,2%) o Vic (-12,7%). El grup més nombrós d’habitatges es situa en la franja de preu entre € i € (38,4%) o entre i € (28,6%). Cal fer notar igualment que un 8,2% dels habitatges estudiats tenen un preu inferior a €. Les diferències entre municipis són molt significatives en relació als preus dels habitatges. Entre els municipis que mantenen un preu més elevat en relació al metre quadrat de superfície útil cal destacar Barcelona (4.985,36€), Sitges (3.713,30 €), Esplugues de Llobregat (3.608,13€) o Sant Just Desvern (3.403€). Entre els municipis amb preus inferiors es troben Manlleu (1.406,42€), Vilafranca del Penedès (1.594,56€), Sant Vicenç de Castellet (1.725,57€) o Manresa (1.805,54€).

26 Anàlisi OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE
Revista digital Apunts d’Habitatge El preu de l’habitatge en relació a la renda mitjana dels ciutadans dels municipis dóna lloc a l’esforç econòmic que aquests han de realitzar per a accedir a un habitatge d’obra nova. Així, per al conjunt de la província, caldria dedicar un 51% de la renda familiar disponible mitjana per accedir a un habitatge d’obra nova[3]. Els municipis que requereixen un esforç més elevat són, per aquest ordre, Arenys de Mar (96%), Sitges (81%), Esplugues de Llobregat (81%), Mataró (73%), el Prat de Llobregat (73%) Barcelona (70%) o Piera (69%). Per contra, l’esforç requerit és baix a municipis com Manlleu (25%), Sant Vicenç de Castellet (26%), Manresa (27 %), Berga (29%), Torelló (28%) o Igualada (31%). Finalment, cal comentar que un mínim del 55% dels habitatges apareix com a comercialitzats per entitats financeres[4] entre les que destaquen Catalunya Caixa (13% dels habitatges en oferta), Solvia (12%) i BBVA (13%). Anàlisi Quadre complert amb les dades per municipis de la província de Barcelona [3] Si considerem una hipòtesi en la que es financia el 80% del preu mitjà de l’habitatge d’obra nova amb una hipoteca a 35 anys amb el tipus d’interès mitjà de les hipoteques publicat pel Banc d’Espanya (3,3%). La renda familiar disponible té com a font l’Hermes de la Diputació de Barcelona i correspon a l’any 2014. [4] Inclou únicament aquells que en treball s’ha registrat correctament aquesta condició.

27 Anàlisi OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE
Revista digital Apunts d’Habitatge Anàlisi

28 Anàlisi OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE
Revista digital Apunts d’Habitatge Anàlisi Albert Terrones