APUNTS D’HABITATGE OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE Núm.4 ÍNDEX

APUNTS D’HABITATGE OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE Núm.4 ÍNDEX
3er trimestre 2013 OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE Revista digital Apunts d’Habitatge ÍNDEX Presentació Breus Habitatge i pobresa Emancipació dels joves La morositat en relació a l’habitatge Actualitat normativa Indicadors Context general Sector de l’habitatge Polítiques d’habitatge Anàlisi Altres formes d’accés a un habitatge: antecedents, concepte i càlcul de l’esforç familiar. OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE APUNTS D’HABITATGE Coordinació: Sònia Ballester Redactors: Núria Alonso Antonio Bleda Sara Espinosa Sergio Nasarre Mª José Soler Albert Terrones Disseny i maquetació: Lena Vidal c Diputació de Barcelona 2013

OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE
Revista digital Apunts d’Habitatge PRESENTACIÓ “Apunts d’habitatge” us proposa una aproximació a la conjuntura del sector de l’habitatge pensada des de l’òptica de les polítiques locals d’habitatge. Es divideix en tres apartats: Breus, Indicadors i Anàlisi. A Breus es destaquen aquelles informacions d’especial rellevància per a il·lustrar la situació actual del sector. En l’apartat d’Indicadors, es troba informació estadística detallada sobre un total de 66 indicadors d’àmbit provincial. I, finalment, l’Anàlisi proposa una discussió en major profunditat i perspectiva temporal. En aquesta quarta edició, l’apartat d’anàlisi para atenció a les tinences intermèdies. Es tracta de figures que prenen rellevància en el moment actual com a alternatives per accedir a un habitatge. Consell de la Joventut d’Espanya, es detallen les noves xifres sobre la morositat relacionada amb l’habitatge publicades pel Banc d’Espanya i es repassa l’actualitat normativa del tercer trimestre de 2013. De l’actualització dels indicadors es desprèn un estancament de l’economia i el sector de la construcció. El mercat de l’habitatge consolida la tendència de baixada de preus i de pujada en el número de transaccions d’habitatge de segona mà i contractes de lloguer. Finalment, el sector financer presenta una reducció en el número d’hipoteques així com en el termini i el tipus d’interès d’aquestes. També, continua creixent la morositat relacionada amb l’habitatge. Apunts d’habitatge Pel que fa als breus, es presenten les principals conclusions que es desprenen de la memòria de Cáritas 2012 envers la problemàtica de l’habitatge, s’analitza el primer informe de l’ Observatori d’ emancipació del

Revista digital Apunts d’Habitatge Breus DOS TERÇOS DE LES PERSONES AMB PROBLEMES D’HABITATGE TENEN PROBLEMES DE SALUT MENTAL Un any més Cáritas Diocesana de Barcelona ha publicat la seva memòria d’acció social. Les dades que ofereix sobre el perfil de les persones ateses són un bon indicador de les característiques i l’evolució de la pobresa al seu àmbit d’actuació. En termes generals, el document apunta a un creixement de les desigualtats i una major cronificació de la pobresa. En destaquen elements com la forta incidència de l’atur i dels problemes d’habitatge com a factor d’exclusió social, o l’ increment de les persones amb nacionalitat espanyola i famílies amb fills entre els usuaris dels seus serveis. Els primers resultats mostren que més de dos terços dels entrevistats amb problemes d’habitatge presenten també problemes de salut mental. En relació a l’habitatge, l’entitat va destinar el 71% dels ajuts econòmics a despeses relacionades amb l’habitatge, va triplicar els ajuts dedicats al pagament d’hipoteques i va atendre persones a través del Servei de Mediació en Habitatge. Respecte el perfil d’aquests darrers, es tracta sobretot de persones amb nacionalitat espanyola (58%) que presenten problemes tant en l’àmbit del La Memòria avança també les conclusions d’una recerca internacional* que vincula els problemes d’habitatge amb els trastorns mentals, i l’abús de l’alcohol i altres drogues. (*) L’estudi Sophie té com a objectiu l’avaluació de l’impacte de polítiques estructurals en les desigualtats en salut i els determinants socials. Està finançat per la CE i l’Agència de Salut pública de Barcelona.

Revista digital Apunts d’Habitatge Breus lloguer (58% dels casos) com en l’àmbit hipotecari (42% dels casos). Destaca la importància de l’atur i la repercussió sobre els menors d’edat (el 73% dels casos han estat famílies amb fills). habitatge. En la resta de resolucions s’ha aconseguit la dació en pagament, s’han concedit ajuts per a lloguer i s’han adjudicat habitatges de lloguer social. Per veure l’informe complert podeu consultar el següent link: De les solucions aportades per a aquest servei, en la majoria dels casos ha estat possible el manteniment de les famílies en el seu Solucions aportades pel servei de mediació en habitatge de Cáritas Diòcesis de Barcelona. Font: Memòria de Cáritas 2012

Revista digital Apunts d’Habitatge Breus CAU LA TAXA D’EMANCIPACIÓ ENTRE ELS JOVES TOT I LA REDUCCIÓ DE L’ESFORÇ ECONÒMIC PER ACCEDIR A UN HABITATGE El Consell de la Joventut d’Espanya ha publicat recentment el primer informe de l’Observatori d’Emancipació amb dades referents a les condicions d’ocupació i d’habitatge de la població jove del primer trimestre del 2013. L’informe mostra que Catalunya compta amb una de les taxes d’emancipació* més elevades d’Espanya. En total, un 64,9% dels joves d’entre 25 i 34 anys ha pogut emancipar-se del domicili dels seus progenitors. Aquesta taxa oscil·la entre el 49,3% dels joves situats en la franja anys i el 76,9% entre els joves de 30 a 34 anys. Tanmateix, s’ha produït un descens en la taxa d’emancipació en comparació amb les dades de l’informe 2008 (55,9% en el grup 25 a 29 anys, i 78,6% en el grup 30 a 34 any). Aquest descens de la taxa d’emancipació es produeix tot i la davallada experimentada pels preus de l’habitatge en els darrers anys i la conseqüent reducció de l’esforç econòmic en l’accés a l’habitatge. Així, una persona jove assalariada requereix el 55% dels seus ingressos en el tram de 25 – 29 anys i el 47,1% en el tram de 30 a 34 anys per accedir a una habitatge en propietat. Si es consideren els ingressos d’una llar (en comptes dels d’una persona assalariada), l’esforç es redueix fins al 43,6% i 34,3%, respectivament. Com a resultat, l’esforç necessari per accedir a la propietat s’apropa al del lloguer (veure taula). (*) percentatge de persones que viuen fora de l’habitatge d’origen sobre el total de la seva mateixa edat

Revista digital Apunts d’Habitatge Breus Per explicar aquesta fet, cal tenir en compte factors relacionats amb la degradació de les condicions d’ocupació dels joves ja que, tal i com confirma l’estudi, l’emancipació es produeix amb major freqüència entre aquells joves amb una millor posició i estabilitat en el mercat de treball. L’informe complet pot consultar-se al següent enllaç: Selecció d’indicadors de l’Observatori d’emancipació. Catalunya Font: Observatori d’emancipació 2013 i Observatorio joven de vivienda en España 2011

Evolució dels índexs de morositat. 2005-II trim 2013. Espanya.
OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE Revista digital Apunts d’Habitatge Breus CONTINUA CREIXENT LA MOROSITAT RELACIONADA AMB L’HABITATGE Segons les dades publicades pel Banc d’Espanya, continua creixent la morositat de les llars i torna a pujar la morositat de la construcció i les activitats immobiliàries després de dos trimestres de baixada. En el cas de les llars, creix la morositat tant per adquisició com per rehabilitació de l’habitatge. El gruix important de morositat per adquisició de l’habitatge és el de la compra amb garantia hipotecària que es situa en el 4,91% pujant 0,91 punts respecte el trimestre anterior i amb una creixement interanual del 55% ( el segon trimestre del 2012 la morositat era del 3,16%). Evolució dels índexs de morositat II trim Espanya. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Banc d’Espanya

Revista digital Apunts d’Habitatge Breus Destaca, però, el fort increment de la morositat de la rehabilitació de les llars que pràcticament s’ha doblat en l’últim trimestre, passant del 4,72% del primer trimestre al 8,02% en el segon. Tot i això, els índexs de morositat que més han crescut amb l’esclat de la crisi immobiliària i financera, han estat els de la construcció i activitats immobiliàries. Aquests, que l’any 2005 presentaven uns índexs inferiors a l’1% ( igual que els de les llars en aquell període), han passat a estar al voltant del 30%. Per tant, tot i que la morositat relacionada amb l’habitatge ha crescut, no ho ha fet al ritme ni al nivell que ho ha fet la morositat del sector de la construcció i els serveis immobiliaris. establiments financers de crèdit serien els més afectats en referència a l’adquisició de l’habitatge amb garantia hipotecària i les cooperatives de crèdit ho serien en el cas de la morositat de la construcció, les activitats immobiliàries i la rehabilitació de les llars. Tant en un cas com en l’altre presenten percentatges de morositat per sobre de la mitjana del sector financer. En quant a la distribució de la morositat entre les diferents categories d’entitats de crèdit, els

Revista digital Apunts d’Habitatge Breus ACTUALITAT NORMATIVA De les disposicions normatives aprovades en matèria d’habitatge durant el tercer trimestre del 2013 destaca el següent: A nivell estatal, és rellevant l’actualització del Codi Tècnic de l’Edificació en matèria d’estalvi energètic a fi d’adaptar-se a les directives europees; la publicació de les llistes d’entitats de crèdit que s’han adherit al Codi de Bones Pràctiques per a la reestructuració viable dels deutes amb garantia hipotecaria sobre l’habitatge habitual i finalment la Llei d’ajut als Emprenedors que crea la figura de l’Emprenedor de Responsabilitat Limitada, rellevant pel fet que es pot limitar la responsabilitat derivada dels seus deutes empresarials per tal que no afectin a l’habitatge habitual. Catalunya, que coordina l’acció de totes les entitats signants en el moment de l’execució del llançament de l’habitatge habitual, per ajudar a persones en situació de vulnerabilitat social; l’increment en dos punts, fins al 10%, del l’Impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats (ITP-AJD); en matèria de foment, subvencions i ajuts s’obren convocatòries de subvencions per a l’any 2013 dels Programes de suport al Desenvolupament Local i del Projecte de Treball a les 7 comarques; i finalment destacar que s’ha aprovat el projecte de llei de modificació del Llibre Cinquè del Codi civil de Catalunya relatiu als drets reals, que preveu una profunda reforma del règim de la propietat horitzontal i de l’organització de les comunitats de propietaris. Podeu consultar el document Habitatge i Món Local - Actualitat Normativa - Juliol-Setembre 2013 al següent enllaç: ( En l’àmbit autonòmic català, destaca la signatura del Protocol d’execució de les diligències de llançament als partits judicials de

Indicadors CONTEXT GENERAL OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE
Revista digital Apunts d’Habitatge CONTEXT GENERAL Indicadors

Indicadors CONTEXT GENERAL OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE
Revista digital Apunts d’Habitatge CONTEXT GENERAL Indicadors *E indica dades que són Estatals

Indicadors SECTOR DE L’HABITATGE OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE
Revista digital Apunts d’Habitatge SECTOR DE L’HABITATGE Indicadors *E indica dades que són Estatals

Revista digital Apunts d’Habitatge SECTOR DE L’HABITATGE Indicadors

Revista digital Apunts d’Habitatge SECTOR DE L’HABITATGE Indicadors *E indica dades que són Estatals

Indicadors POLÍTIQUES D’HABITATGE OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE
Revista digital Apunts d’Habitatge POLÍTIQUES D’HABITATGE Indicadors

Indicadors POLÍTIQUES D’HABITATGE OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE
Revista digital Apunts d’Habitatge POLÍTIQUES D’HABITATGE Indicadors Les fonts i metodologia dels indicadors es poden consultar al següent enllaç:

Revista digital Apunts d’Habitatge ALTRES FORMES D’ACCÉS A L’HABITATGE. LES TINENCES INTERMÈDIES: ANTECEDENTS, CONCEPTE I CÀLCUL DE L’ESFORÇ FAMILIAR. Anàlisi 1. Origen La Universitat Rovira i Virgili, a través del seu grup de recerca d'accés a l'habitatge, dirigit pel Professor Dr. Sergio Nasarre Aznar, catedràtic de Dret Civil, ha desenvolupat des de 2009 treballs sobre les denominades "tinences intermèdies", és a dir, la conceptualització i disseny de la naturalesa jurídica i regulació de noves figures alternatives de tinença de béns, especialment d'habitatge. Són la propietat compartida i la propietat temporal, que resulten ser una important novetat en la conceptualització del dret de propietat privada en el nostre sistema jurídic - privat. Els treballs d'aquesta primera etapa van quedar especialment publicats en l'obra Nasarre Aznar, Sergio (dir.), L'accés a l'habitatge en un context de crisi, Madrid, Edisofer, 2011. Fins a finals de 2011 aquesta investigació no va oficialitzar-se, comprometent-se el grup de recerca a lliurar un esborrany de normativa a la Generalitat de Catalunya (Secretaria d'Habitatge, Agència de l'Habitatge) sobre propietat compartida i propietat temporal, amb la finalitat que fos una base per a la seva regulació en el dret civil de Catalunya. Aquest treball va ser lliurat el juliol del 2012 i recollia una primera proposta de regulació per a les dues figures. Una ulterior decisió va portar a desenvolupar aquesta obra per a la seva incorporació i bona imbricació en el Codi Civil de Catalunya a través de la Comissió de Codificació de Catalunya, Subcomissió de Drets Reals, que va lliurar la seva versió al ple de la Comissió el Actualment el text es troba en la fase final prelegislativa, esperant que entri al Parlament per a la seva incorporació en el Codi Civil de Catalunya en l'últim trimestre de

Revista digital Apunts d’Habitatge Anàlisi Tant la propietat temporal com la propietat compartida estan concebudes per tenir una eficàcia doble. Per una banda, volen crear un tercer mercat d’habitatge privat realment alternatiu als mercats d’habitatge en propietat i habitatge en lloguer, cap dels quals han funcionat o estan funcionant òptimament. Per altra banda, són dues les tinences intermèdies estan concebudes per a contribuir a superar els obstacles en els que actualment es troba l’accés a l’habitatge a les nostres ciutats figures fàcilment adaptables per a ser utilitzables com a mètodes de tinença d’habitatge social, també alternatius a l’habitatge de protecció oficial en propietat. Tant la propietat temporal com la propietat compartida estan concebudes per tenir una eficàcia doble. Per una banda, volen crear un tercer mercat d’habitatge privat realment alternatiu als mercats d’habitatge en propietat i habitatge en lloguer, cap dels quals han funcionat o estan funcionant òptimament. Per altra banda, són dues figures fàcilment adaptables per a ser utilitzables com a mètodes de tinença d’habitatge social, també alternatius a l’habitatge de protecció oficial en propietat. En definitiva, les tinences intermèdies estan concebudes per a contribuir a superar els obstacles en els que actualment es troba l’accés a l’habitatge a les nostres ciutats. Una tinença estable però limitada (en el temps o en la seva progressiva adquisició) en relació a la propietat absoluta possibilita un menor esforç econòmic per a les famílies, al temps que hi ha una menor necessitat de liquiditat per a les entitats de crèdit. També afavoreix la reducció de l’estoc d’habitatge buit al donar més opcions a la seva progressiva mobilització.

Revista digital Apunts d’Habitatge 2. La propietat compartida Es tracta de la transmissió del domini d’una part de l’habitatge i la retenció de la resta per part del venedor, amb la possibilitat per part del comprador de poder anar “escalant” progressivament fins a Anàlisi l’adquisició total de l’habitatge. El venedor pot ser o no un ens públic, el que flexibilitza encara més la figura, possibilitant el desenvolupament d’un mercat tant públic com privat d’habitatges en propietat compartida. Tal i com indica el Dr. Nasarre*, la propietat compartida consisteix en l’accés per part d’un nou propietari a una part de l’immoble que ja és propietat d’un altre propietari original, coexistint ambdós. la propietat compartida consisteix en l’accés per part d’un nou propietari a una part de l’immoble que ja és propietat d’un altre propietari original, coexistint ambdós. Les característiques principals d’aquesta figura són: Qui necessita l’habitatge és propietari des del començament el que diferencia aquesta figura d’altres possibilitats com el lloguer amb opció de compra o el dret de superfície (on s’esdevé superficiari no propietari). Té totes les facultats dominicals: les d’ús i gaudi sobre la totalitat de l’immoble i en exclusiva (no pot ser destorbat pel propietari original) i les de disposició (intervivos i mortis causa) i gravamen sobre la quota que té en propietat. El domini queda acreditat pel dret que té el nou propietari a assistir amb ple dret a les Juntes de Propietaris. * veure NASARRE, Sergio, Les tinences intermitges: combinant assequibilitat, flexibilitat i estabilitat en l’accés a l’habitatge.

Revista digital Apunts d’Habitatge Quant al gravamen, aquest pot consistir en la hipoteca, que seria la manera de finançar la progressiva adquisició de l’immoble, sense que això impliqui un sobreendeutament familiar. En adaptar-se aquesta figura per poder-se utilitzar com a habitatge social, la disposició pot quedar limitada en favor d’aquelles persones que compleixin els requisits per optar a un habitatge d’aquestes característiques (acreditar uns ingressos mínims i màxims, per exemple). També es podrà limitar l’ús (ex. només per a habitatge habitual) i el gaudi (ex. no es podrà donar en lloguer o en usdefruit). Té el dret i en el seu cas, si s’ha pactat així, el deure d’anar adquirint progressivament més quota de participació en el domini de l’habitatge. En habitatge social, a l’esquema que s’ofereixi podrà també “escalar cap a vall”, és a dir, podrà anar desfent-se de quota sobre l’habitatge segons les seves possibilitats i necessitats econòmiques. Anàlisi Si bé, doncs, la figura està concebuda per atorgar totes les facultats dominicals necessàries per a que se senti i sigui propietari de l’immoble des del començament, ha de tenir uns certs límits que protegeixin al propietari original (promotor públic o privat) i, indirectament, a l’entitat finançadora, de les seves possibles actuacions negligents que puguin provocar una disminució del valor de l’immoble. Així, l’adquirent (propietari compartit) no podrà alterar la substància de l’immoble i l’haurà d’utilitzar amb la finalitat pactada (ex. l’adquirent no podrà alterar la substància de l’immoble i l’haurà d’utilitzar amb la finalitat pactada i no podrà alterar els elements estructurals de l’immoble habitatge habitual en cas d’habitatge social) i no podrà alterar els elements estructurals de l’immoble. A més d’això, la contrapartida de l’ús total de l’immoble és fer-se’n càrrec d’aquelles despeses i tributs relacionats amb aquest.

Revista digital Apunts d’Habitatge Anàlisi En relació al propietari original (ex. promotor), també podrà disposar inter vivos i mortis causa de la part del bé de la que encara sigui propietari i tindrà diverses facultats per a verificar que l’immoble no es depreciï per culpa del nou propietari. Tant si aliena la seva part el propietari original com si ho fa el nou, l’altre tindrà drets de tanteig i retracte legals. 3. La propietat temporal Es constitueix una propietat temporal quan un nou propietari adquireix d’un propietari original la titularitat d’un immoble per un temps cert i determinat (des dels 6 fins al 99 anys, en la versió actual), el que suposa una important estabilitat en la seva tinença i augmenta considerablement la seva accessibilitat. Es constitueix una propietat temporal quan un nou propietari adquireix d’un propietari original la titularitat d’un immoble per un temps cert i determinat Durant aquest temps el nou propietari té totes les facultats dominicals sobre l’immoble (ús, gaudi, gravamen i disposició) que, naturalment, poden veure’s condicionades si la institució s’utilitza per a potenciar l’habitatge social. En contrapartida, és clar, s’hauria de fer càrrec de totes les despeses generades per l’immoble. Transcorregut aquest número d’anys, la propietat de l’immoble revertirà al propietari original, si no es pacten pròrrogues. El propietari original tindrà dret a recuperar-se de totes les depreciacions de la finca que s’hagin causat per una negligent actuació del nou propietari.

Revista digital Apunts d’Habitatge 4. Càlcul de l’esforç familiar en les tinences intermèdies Paral·lelament a aquest procés legislatiu, es fa imprescindible dotar a aquestes figures de determinats càlculs numèrics. En concret, la Universitat Rovira i Virgili i la Diputació de Barcelona han estat treballant conjuntament al llarg de i 2013 per a "traduir" la lletra del text legal de la propietat compartida i de la propietat temporal (en les seves diferents versions) al "càlcul de l'esforç econòmic” que les famílies haurien de fer per a accedir a un habitatge a través de les dues noves formes de tinença, comparades entre elles i, a més a més, amb les dues tinences tradicionals, el ple domini i el lloguer. Anàlisi En la versió actual del sistema de càlcul de l’esforç, es tenen en compte l'estat actual de l'avantprojecte de llei de tinences intermèdies abans descrit (setembre 2013) i el recent pla estatal , així com el projecte de pla per al dret de l'habitatge de Catalunya 2013, si bé el sistema s'anirà adaptant a mesura que l'íter legislatiu de tinences intermèdies progressi i hi hagi canvis en la normativa, fonamentalment, en relació als ajuts públics a l'habitatge. La importància d'aquest càlcul resideix en evidenciar quina és la forma de tinença d'un determinat habitatge que més li convé a una família atenent al seu nivell de renda La importància d'aquest càlcul resideix en evidenciar quina és la forma de tinença d'un determinat habitatge que més li convé a una determinada família atenent al seu nivell de renda, és a dir, quina forma de tinença li representa el menor esforç econòmic mensual possible. Per això, es tenen en compte una sèrie de variables fonamentals que donen com a resultat el percentatge dels ingressos que haurà de destinar una família al pagament de l'habitatge.

Revista digital Apunts d’Habitatge Així doncs, es desenvolupa una eina de càlcul dissenyada amb l'objecte de calcular les quotes mensuals a pagar i l'esforç econòmic que representa per a una unitat familiar les diferents formes d'accedir a un habitatge. L'esforç econòmic és un indicador de l'accessibilitat econòmica a l'habitatge. Mesura la capacitat econòmica de cada unitat familiar en relació al cost de l'habitatge i s'expressa com el percentatge d'ingressos nets que una unitat familiar ha de dedicar al pagament de l'habitatge. Anàlisi Aquest estudi es realitza a través d'un full de càlcul en el qual s'introdueixen una sèrie de variables que calculen i comparen l'esforç econòmic d'accedir a l'habitatge segons els diferents tipus de tinences com el lloguer, el ple domini o noves formes d'accés a l'habitatge, posant especial atenció en l'anàlisi del model d'accés a l'habitatge en propietat compartida (combinant propietat i lloguer en un mateix bé immoble) o en propietat temporal (domini limitat en el temps), és a dir, les anomenades "tinences intermèdies". Aquest estudi calcula i compara l'esforç econòmic d'accedir a l'habitatge segons els diferents tipus de tinences com el lloguer, el ple domini o les tinences intermèdies Les variables bàsiques a introduir seran: la superfície de l'habitatge, la renda familiar disponible, el nombre de membres que componen la unitat familiar, l'import de venda i/o lloguer d'un habitatge amb protecció oficial o en règim lliure, el percentatge que es pretén llogar i/o adquirir i les dades financeres de cada tipus de préstec. Es creen diferents escenaris amb l'objecte de calcular, comparar i orientar en la forma d'accés més convenient al demandant d'un habitatge: s’analitza l'adquisició, el lloguer, la propietat compartida i la propietat temporal tant en règim protegit com en règim lliure, combinant règims i diferents formes de finançament.

Anàlisi OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE
Revista digital Apunts d’Habitatge Anàlisi Per entendre millor aquest treball de càlcul, a continuació es desenvolupa un exemple de propietat compartida mitjançant 3 gràfics resultants: Marc de l’exemple: Municipi: Badalona. (Zona A) Superfícies: 60 m2 útils habitatge i 25m2 útils d’aparcament. Tipologia adquisició HPO: Règim General. Renda neta mensual unitat familiar: € Membres unitat familiar: 2 % de Propietat Compartida: 25% propietat i 75% lloguer. Finançament: PH (préstec hipotecari)+ PP (préstec personal) + RP (recursos propis) Opcions Finançament: - 80% PH i resta RP. - 80% PH i resta PP + RP En els gràfics que es presenten, observem el % d’esforç econòmic d’accés a un habitatge i la quantitat de recursos propis a aportar.

Revista digital Apunts d’Habitatge Anàlisi El gràfic número 1 fa referència a la propietat compartida i presenta diferents tipus de règims per a la part que s’adquireix i per al lloguer. L’estructura de finançament del 25% que s’adquireix és: 80% de Préstec Hipotecari + Préstec Personal + Recursos Propis. Gràfic 1. Propietat compartida: Esforç econòmic i aportació de recursos propis Esforç econòmic (% ingressos unitat familiar) Recursos propis (en Euros) Font: Elaboració pròpia

Revista digital Apunts d’Habitatge Anàlisi El gràfic número 2 presenta els resultats de l’adquisició al 100% (barres en vermell) i del lloguer (barres en blau). Pel que fa a l’adquisició, es fan els càlculs tan en règim lliure com en règim protegit tenint en compte diferents estructures de finançament per a cada cas. En el cas del lloguer, s’ha tingut en compte el preu de lloguer protegit ( en règim general i concertat) i lloguer lliure. Gràfic 2. Adquisició al 100% i Lloguer: Esforç econòmic i aportació de recursos propis Esforç econòmic (% ingressos unitat familiar) Recursos propis (en Euros) Font: Elaboració pròpia

Revista digital Apunts d’Habitatge Anàlisi El tercer i últim gràfic és un extracte dels resultats del Gràfic 1 i 2. Compara les diferents formes de tinença en règim Lliure i presenta per a cadascuna d’elles la quota mensual a pagar, el % d’Esforç econòmic i la quantitat de Recursos Propis necessària. L’adquisició, ja sigui en propietat compartida com en ple domini, s’analitza amb dues formes de finançament. Gràfic 3 . Règim Lliure: Comparació Propietat Compartida amb Adquisició i Lloguer Font: Elaboració pròpia MENSUAL Sergio Nasarre i Mª José Soler

Revista digital Apunts d’Habitatge Anàlisi Les conclusions que s’extreuen són les següents: En propietat compartida el % d’esforç està entre el 33% i el 36% i la quantitat de recursos propis és reduïda. En l’adquisició al 100%, l’esforç es situa al voltant del 30% sempre que hi hagi una quantitat elevada de recursos propis. Quan els recursos propis baixen, l’esforç es dispara al voltant del 50% ja que no només s’ha de fer front al préstec hipotecari sinó que hi ha necessitat de préstec personal amb el conseqüent increment dels costos financers. El lloguer és la figura que presenta un % d’esforç econòmic inferior a la resta i es situa per sota del 30%. Tot i així, cal tenir en compte els avantatges i inconvenients d’aquesta forma d’accés ja que el cost de l’habitatge a llarg termini, pot resultar ser superior que en l’adquisició. Sergio Nasarre i Mª José Soler

APUNTS D’HABITATGE OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE Núm.4 ÍNDEX

Presentaciones similares

Presentación del tema: "APUNTS D’HABITATGE OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE Núm.4 ÍNDEX"— Transcripción de la presentación:

Presentaciones similares

Sobre el proyecto

Feedback

Iniciar la sesión

Autorizarse a través de una red social:

APUNTS D’HABITATGE OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE Núm.4 ÍNDEX

Presentaciones similares

Presentación del tema: "APUNTS D’HABITATGE OBSERVATORI LOCAL D’HABITATGE Núm.4 ÍNDEX"— Transcripción de la presentación:

Presentaciones similares

Sobre el proyecto

Feedback