ELS ALUMNES SORDS A L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA

Presentación del tema: "ELS ALUMNES SORDS A L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA"— Transcripción de la presentación:

1 ELS ALUMNES SORDS A L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA
GRUP DE TREBALL 14-15 Dolors Mestre Anna Paredes Anabel Navarro Cels Verge Cristina Ferrando Sandra Ciurana

2 ÍNDEX 0.- INTRODUCCIÓ: Objectius Justificació: variables Itineraris alumnes DA: CI Itineraris alumnes DA: CM i CS TREBALL LOGOPÈDIC: Prèvies necessàries Blocs de treball: Treball auditiu Treball de llenguatge oral Treball de llenguatge escrit Treball de fonètica I fonologia Participació en la programació individual.

3 0.- INTRODUCCIÓ REFLEXIÓ INICIAL: 0.0.- OBJECTIUS DEL GRUP DE TREBALL.
0.1.- JUSTIFICACIÓ DEL TREBALL REALITZAT. 0.2.- ITINERARI ALUMNES DA A PRIMÀRIA: CI. 0.3.- ITINERARIS ALUMNES DA A PRIMÀRIA: CM I CS. *

4 0.- INTRODUCCIÓ 0.0.- ELS NOSTRES OBJECTIUS VAN SER:
Establir les línies generals de treball logopèdic amb els alumnes sords a l’Educació Primària (DOCUMENT QUE ESTEM ELABORANT). Diferenciar el treball per CL: B, C, D, E, G i normalitzat (ITINERARIS PER CL). Treballar sobre les dificultats lingüístiques freqüents que ens trobem (EN AQUEST APARTAT NO HEM ARRIBAT). 0.1.- JUSTIFICACIÓ DEL TREBALL ELABORAT: Aquest curs hem començat a plantejar les línies generals de treball logopèdic amb els alumnes sords a l’Educació Primària. Ha estat un treball que ha partit d’un esquema inicial que ha servit de punt de partida per una reflexió conjunta per part del grup. El document que s’ha iniciat no ha estat acabat I per tant hi ha apartats que falta fer o modificar. *

5 Establim la base del nostre treball des del punt de vista lingüístic exclusivament. Per tant els blocs que després es detallaran no faran referència a cap suport curricular de les àrees escolars si no amb un treball de desenvolupament lingüístic. Serà un treball de llenguatge i audició que tindrà com a finalitat donar estratègies a l’alumne per accedir al currículum escolar i participar amb l’escola en l'elaboració de la seva programació individual en cas necessari. Per tant la resposta educativa i el treball logopèdic que realitzarem amb cadascun dels nostres alumnes deficients auditius serà diferent en funció de les següents variables:

6 VARIABLES: Cicle. ↓ Tipus de comportament lingüístic (B/C/D/E/NORMALITZAT). ↓ Si/No dificultats de comprensió lectora (determinats CL no hi haurà comprensió lectora del seu nivell però si mecànica). ↓ Si/No accés currículum. ↓ Resposta Educativa. ↓ TREBALL LOGOPÈDIC.

7 VARIABLES: G. Cicle. ↓ Tipus de comportament lingüístic (G)
VARIABLES: G. Cicle. ↓ Tipus de comportament lingüístic (G). ↓ Resposta Educativa. ↓ TREBALL LOGOPÈDIC GRAELLA CICLE INICIAL (ITINERARIS) GRAELLA CICLE MITJÀ/SUPERIOR (ITINERARIS).

8 0.2.- Alumnes DA a primària  *Alumnes nouvinguts i/o amb altres factors associats **Complementar treball llenguatge oral./ ***Comprensió lectora adaptada. Treball auditiu Treball de llenguatge Participació PI CL. B* NO Comprensió lectora NO accés currículum Treball auditiu Treball de llenguatge Participació PI NO Comprensió lectora CICLE INICIAL NO accés currículum CL. C/D Treball auditiu Treball de llenguatge Participació PI Expressió escrita** SI Mecànica lectora Treball auditiu Treball de llenguatge Treball llenguatge escrit: Expressió escrita** + Tipologia textual SI Comprensió lectora SI accés currículum CL. E Treball auditiu Treball de llenguatge Participació PI Treball llenguatge escrit: Expressió escrita**+ Comprensió lectora*** NO Comprensió lectora NO accés currículum Treball fonològic Treball fonètic CL. G SI Comprensió lectora SI accés currículum Seguiment CL. N Treball llenguatge escrit: ***Comprensió lectora+Expressióescrita+ Tipologia textual de CI. Participació PI NO Comprensió lectora No accés currículum

9 NO Comprensió lectora **
0.3.- ALUMNES DA A PRIMÀRIA *Alumnes nouvinguts i/o amb altres factors associats. ** Comprensió lectora referent al nivell educatiu. *** Treball de Tipologia textual adaptat al seu nivell competencial. **** Complementar treball de llenguatge oral. Treball auditiu Treball de llenguatge Participació PI NO Comprensió lectora NO accés currículum CL. B* CICLE MITJÀ I SUPERIOR NO Comprensió lectora Treball auditiu Treball de llenguatge Participació PI CL. C/D* NO accés currículum Treball auditiu Treball de llenguatge Participació PI Expressió escrita**** SI Mecànica lectora Treball auditiu Treball de llenguatge Treball llenguatge escrit: Tipologia textual*** , Comprensió lectora adaptat, Expressió escrita**** Participació PI CL. E NO Comprensió lectora ** NO accés currículum Seguiment SI Comprensió lectora SI accés currículum CL. N Treball llenguatge escrit: Tipologia textual*** , Comprensió lectora adaptada, Expressió escrita Participació PI NO Comprensió lectora No accés currículum

10 1.- TREBALL LOGOPÈDIC: REFLEXIONEM SOBRE: QUÈ FEM?
1.1.- Prèvies comunicatives necessàries. 1.2.- Blocs de treball.

11 1.- TREBALL LOGOPÈDIC: E QUÈ FEM? 1.1.- Prèvies necessaries:
Per començar a fer un treball de llenguatge considerem que es necessari que les prèvies comunicatives estiguin totalment establertes: Prèvies per a facilitar la comunicació i/o interacció amb l’adult. Restar assegut un cert temps. Estar en actitud d’escolta. Mantenir contacte ocular adequat. Aconseguir centrar l’atenció en l’activitat. Crear hàbits d’atenció mútua. Crear hàbits d’acció mútua. Crear hàbits de regulació de la conducta. Crear hàbits d’alternança comunicativa. Observar i exploració de les pròpies necessitats. Manifestar d’intencions comunicatives. Manifestar i expressió de sentiments i emocions. Iniciar-se en l’ús d’habilitats per començar a informar i obtenir informació Iniciar-se en l’ús d’habilitats per a la gestió de la comunicació i fórmules socials (ús social) amb requeriment de l’adult.

12 1.- TREBALL LOGOPÈDIC: E QUÈ FEM? 1.2.- Blocs de treball:
TREBALL AUDITIU. (FET) ÚS I CONTROL DELS APARELLS. EL TREBALL AUDITIU EN RELACIÓ AL LLENGUATGE. TREBALL DE LLENGUATGE ORAL. (INICIAT I FALTA AMPLIAR) TREBALL DE CARÀCTER MENTALISTA. TREBALL NARRATIU. TREBALL DE CONVERSA. TREBALL DEL CALENDARI I PAS DEL TEMPS. TREBALL PER PROMOURE CL. ALTRES ACTIVITATS.

13 1.- TREBALL LOGOPÈDIC: E. Concr.T
QUÈ FEM? 1.1.- Blocs de treball: TREBALL DE LLENGUATGE ESCRIT. * REFLEXIÓ INICIAL. * JUSTIFICACIÓ DEL TREBALL ESCRIT. * PROPOSTES DE TREBALL: - Itineraris. Treball d’expressió escrita a partir del seu llenguatge oral. Treball de comprensió lectora a partir del text narratiu: * Idees generals. - Treball inicial d’historietes i contes. - Treball de comprensió de faules. a. Dossier de faules adaptades. * Índex. * Introducció. * Classificació de les faules segons nivell de complexitat. * Recull de les faules i de les preguntes de comprensió inferencial o interpretativa. * Annex: moralines.

14 1.- TREBALL LOGOPÈDIC: E QUÈ FEM? 1.1.- Blocs de treball:
TREBALL DE LLENGUATGE ESCRIT. TREBALL DE TIPOLOGIA TEXTUAL A CICLE INICIAL I CICLE MITJÀ: Text descriptiu: persones, animals i paisatges. Text narratiu: conte. Text poètic: poemes. Text conversacional: diàleg, còmic i narració estil directe. CADASCUNA DE LES TIPOLOGIES CONTÉ: L’explicació de la tipologia. El quadre del professor: objectius generals, ús de la normativa i elements de coherència, cohesió i presentació del treball. Les diferents propostes de treball. Guia d’avaluació: comprensió lectora i expressió escrita (no es valorarà en el text poètic).

15 1.- TREBALL LOGOPÈDIC: E QUÈ FEM? 1.1.- Blocs de treball:
TREBALL FONÈTIC- FONOLÒGIC. (FET) TREBALL DE CONSCIÈNCIA FONOLÒGICA: Habilitats auditives i unitats sonores. Relació del treball auditiu en relació a la lectoescriptura. TREBALL FONÈTIC I ARTICULATORI: Treball pràxic per facilitar la producció oral.

16 1.- TREBALL LOGOPÈDIC: E QUÈ FEM? 1.1.- Blocs de treball:
PARTICIPACIÓ EN LA PI. (REESTRUCTURAR I FALTA AMPLIAR) ORIENTACIONS PER L’ELABORACIÓ DE LA PI: - Elements d’accés: adaptacions metodològiques (cóm ensenyar i avaluar). - Elements preescriptius: adaptacions dels continguts i objectius de determinades àrees curriculars (què ensenyar i avaluar). Àrea de matemàtiques: estructures lingüístiques i lèxic. Àrea de medi: vocabulari específic i coneixements previs. Àrea llengua catalana: què li podem demanar a nivell d’expressió i comprensió (oral i escrita). Àrea de llengua castellana: què li podem demanar a nivell d’expressió i comprensió (oral i escrita). Àrea d’anglès: què li podem demanar a nivell d’expressió/comprensió (oral i escrita) i tot el tema de les adaptacions metodològiques en quan a activitats concretes, per exemple: tema “listening”. Àrea de música: què li podem demanar a nivell de continguts propis de l’àrea de música i la part relaciona amb la comprensió/expressió de les cançons. CONCRECIÓ D’AQUESTES ORIENTACIONS EN LA SEVA RESPOSTA EDUCATIVA.

17 1.2.1.- TREBALL AUDITIU: REFLEXIONEM SOBRE:
- ÚS I CONTROL DELS APARELLS. - EL TREBALL AUDITIU EN RELACIÓ AL LLENGUATGE. *

18 1.2.1.- QUÈ FEM A NIVELL AUDITIU?
- ÚS I CONTROL DELS APARELLS: La família hauria de informar amb el mestre tutor sobre l’ús i funcionament dels aparells en el cas de que el mestre tingui a l’alumne sord per primera vegada. El/la logopeda a l’inici de curs tornarà a explicar al mestre tutor i altres especialistes implicats el seu ús i funcionament. MESTRES: A cicle inicial: els mestres demanaran la col·laboració de l’alumne per encendre-apagar, posar- treure i canviar les piles dels aparells. ALUMNE SORD: A cicle inicial: l’alumne sord amb l’ajuda de l’adult han de saber encendre-apagar, posar-treure, canviar les piles dels seus aparells i avisar quan l’aparell no funciona. COMPANYS DE CLASSE: Fer una explicació a la resta del grup sobre el tema de la sordesa adaptada al nivell dels alumnes sempre que sigui necessari. Fer-la conjuntament o ells sols en el cas d’alumnes més grans amb suficient competència lingüística. Seria el cas d’alumnes sords que canvien de grup per canvi d’escola o d’etapa (per exemple quan inicien la ESO). *

19 1.2.1.- QUÈ FEM A NIVELL AUDITIU?
2.- EL TREBALL AUDITIU EN RELACIÓ AL LLENGUATGE: ABANS: Comprovació del correcte funcionament dels aparells sempre que sigui necessari (depenent de cada alumne fins que sigui capaç d’avisar sobre el seu correcte funcionament). Es podria utilitzar la prova dels sons de Ling, paraules i frases conegudes ja que l’objectiu seria detecció del correcte funcionament. No valorariem la comprensió auditiva. DURANT: El treball auditiu que es realitzaria durant la sessió es desenvoluparia en situació natural de treball, sense tapar-se la cara, mitjançant la qual l’alumne faria ús de la labiolectura segons les seves necessitats. Nosaltres li facilitariem i ell en faria ús o en cas contrari NO. *

20 1.2.1.- QUÈ FEM A NIVELL AUDITIU?
2.- EL TREBALL AUDITIU EN RELACIÓ AL LLENGUATGE: DESPRÉS: El treball de comprensió auditiva per darrera es realitzaria a partir del treball lingüístic realitzat per davant. Seria convenient fer-ho en totes les sessions en CCL C-D i segons necessitats en CCL E i comportaments normalitzats. No demanar-li per darrera el que l’alumne no és capaç de fer per davant. En el treball auditiu per darrera li demanariem: 1.- Repetir el missatge oral. 2.- Identificar el missatge oral: assenyalant, contestant o donant. La identificació del missatge ens portaria al punt 3 de comprensió. 3.- Finalment comprendre el missatge oral. *

21 1.2.2.- TREBALL DE LLENGUATGE ORAL.
TIPUS DE TREBALL: Treball de caràcter mentalista. Treball narratiu d’historietes i contes. Treball de conversa. Treball del calendari i pas del temps. Treball per promocionar de CL més pautat. Altres activitats lingüístiques.

22 1.2.3.- TREBALL DE LLENGUATGE ESCRIT. E
* Reflexió inicial: - L’ADQUISICIÓ DE LA LECTOESCRIPTURA: El treball de la lectura i escriptura es realitza durant tota l’etapa de l’EP. La seva mecànica és fàcilment assolida però les dificultats estaran al voltant de la comprensió lectora. Per tant el seu desenvolupament lingüístic a nivell oral serà fonamental per comprendre el que llegeix i per tant accedir al currículum escolar. - INICI DEL TREBALL ESCRIT: El treball de llenguatge escrit pot iniciar-se si l’alumne ha assolit la mecànica de la lectoescriptura inicialment com a suport al seu llenguatge oral.

23 1.2.3.- EL TREBALL DE E LLENGUATGE ESCRIT A PRIMÀRIA.
A.- Justificació del treball. B.- Propostes de treball. Itineraris. El treball escrit a partir del seu llenguatge oral: expressió escrita. El treball escrit partint del text: comprensió lectora. Idees generals i presentació del treball de faules. a.- TREBALL DE FAULES: * Índex. * Introducció. * Classificació de les faules segons nivell de complexitat lingüística i de raonament. * Recull de les faules i preguntes de comprensió inferencial o interpretativa. * Annex: moralines

24 A.- Justificació: E 1.- El treball de llenguatge escrit a primària ha de ser un treball contextualitzat i significatiu ja que el llenguatge s’aprèn en interacció. 2.- Per iniciar el treball de llenguatge escrit a primària l’alumne ha de partir d’un CL C i haver assolit la mecànica de la lectoescriptura. Abans d’aquest CL fer només treball de narració oral i posteriorment el treball combinaria l’oral i l’escrit. 3.- Inicialment aquest treball escrit anirà adreçat a alumnes a partir d’un CL C, de Cicle Inicial que tinguin assolida la mecànica de la lectoescriptura. Els resultats que els hi demanarem a nivell escrit seran diferents segons el nivell de l’alumne, la seva pèrdua auditiva i altres factors afegits que pugui tenir associats. 4.- Començar per l’expressió escrita d’historietes adaptades al nivell del nen, no al seu CL. Haurà de ser un requisit haver fet prèviament tot el treball oral a nivell narratiu (estats, intencions, causes, problema/imprevist, personatges, connectors narratius, títol, hipòtesis, etc.).

25 A.- Justificació: E 5.- Diferenciar el treball de les historietes i el conte com a narracions que es treballen en diferents temps verbals i per tant ha de quedar reflectit també a nivell escrit (les historietes sempre en present i els contes en passat). 6.- Hi hauran dos tipus de treball: El treball d’expressió escrita: fer un text narratiu a partir d’una historieta o un conte i anar confegint frases relacionades amb cadascuna de les vinyetes o làmines segons el cas. El treball de comprensió lectora: llegir i comprendre narracions de diversa complexitat segons el cas.

26 B.- Propostes: E - Itineraris del alumnes sords a l’EP: ja vam fer constar amb aquests recorreguts la necessitat d’un treball escrit diferenciat segons cicle, el seu CL, si/no comprensió lectora i si/no accés currículum. El treball d’expressió escrita a partir del seu llenguatge oral: * Indicat per alumnes que han assolit la mecánica de la lectoescriptura i a partir d’un CL C. * Seria un treball progressiu d’expresió escrita començant per l’escriptura d’allò que pot explicar oralment. * Es començaria pel treball de narració escrita d’HISTORIETES I CONTES augmentant el nivell de complexitat en funció de la seva evolució lingüística ORAL.

27 B.- Propostes: E - El treball de comprensió lectora partint del text: indicat per alumnes que ja han assolit la mecánica de la lectoescriptura i a partir d’un CL C però diferenciant dos nivells: *La comprensió d’historietes i contes tradicionals redactats de manera senzilla. * La comprensió de faules diverses (a partir d’un CL E a CM, CS i/o primer cicle de l’ESO).

28 El treball d’expressió escrita a partir del seu llenguatge oral:
A.- Materials: historietes (aguado, ploum i racomte principalment) i contes tradicionals. B.- Procediment de treball: B.1.- Explicar la historieta a nivell oral. B.2.- Cóm passem de la narració oral al treball de narració escrita: Es a dir una vegada que ja hem fet tot el treball oral cóm passem a fer el seu treball escrit corresponent. En aquest cas és important treure la por per escriure. Per tant es tractaria de començar a produir per escrit tot allò que verbalitza oralment. L’expressió escrita esdevindrà un suport al seu llenguatge oral. 1.- Escriure el títol en el temps verbal correcte (present per les historietes i passat pels contes). 2.- Escriure frases associades a cadascuna de les imatges. Primer l’alumne les haurà de recordar per tornar-les a verbalitzar i finalment escriure-les (pensar-dir-escriure).

29 El treball d’expressió escrita a partir del seu llenguatge oral:
3.- Corregir la frase oral partint del seu nivell abans d’escriure-la. Es tracta de que a partir de la seva producció, ens adaptem i millorem la seva estructura lingüística. 4.- Escriure la frase numerant-les i posant punt i a part. 5.- No corregir l’escriptura inicialment. Fer-ho quan ja ha acabat d’escriure tota la narració. 6.- Durant el procés si l ‘alumne no sap continuar el/la logopeda marcarà l’inici de la frase següent donant-li alguna pista de cóm continuar o demanant-li que torni a llegar el que ja ha escrit. 7.- Quan hagi acabat d’escriure cadascuna de les vinyetes, tornar- ho a llegar i posteriorment corregir l’escrit. Procediment de correcció: 7.1.- Lectura de frase per frase. 7.2.- Detecció per part de l’alumne dels errors lingüístics i ortogràfics que hi pugin haver en l’escrit. Es corregirán els errors de llenguatge escrit en funció del seu nivell oral.

30 El treball d’expressió escrita a partir del seu llenguatge oral:
B.- Procediment de treball: Per tant s’haurà de partir sempre d’allò que s’ha treballat a nivell oral i que per tant també se li haurà d’exigir a nivell escrit. Respecte a l’ortografía es corregirán els errors en funció del seu nivell escrit. 7.3.- Finalment tornar-ho a escriure sense errors. C.- Exemple del treball d’expressió escrita d’una historieta: Historieta ordenada i explicada a nivell oral. Expressió escrita de la historieta: Títol de la historieta. Frases numerades relacionades amb cadascuna de les vinyetes. Expressió escrita de la historieta corregida.

31 El treball d’expressió escrita a partir del seu llenguatge oral:
* Posteriorment es pot continuar el treball d’escriptura de la historieta sense el suport de les vinyetes.

32 IDEES GENERALS: Fer un treball de comprensió lectora a partir del text narratiu. Iniciar aquest tipus de treball de comprensió a partir de la lectura d’historietes i contes. Progressivament augmentar el nivell de dificultat fent la comprensió de contes tradicionals i finalment la lectura de textos narratius de major complexitat com per exemple el treball de les faules. Aquest curs el grup ha volgut crear un dossier amb faules adaptades que a continuació presentarem i que van dirigides amb una tipologia d’alumna determinat. El treball de comprensió lectora a partir del text narratiu: pensat per fer un treball progressiu d’historietes, contes i faules.

33 - La idea es continuar amb aquest treball i elaborar materials adaptats però en aquest cas dirigit als nivells inicials de comprensió encara que hauran de tenir assolida la mecànica de la lectoescriptura. - A continuació us presentarem el TREBALL D’ADAPTACIÓ DE FAULES. El treball de comprensió lectora a partir del text narratiu: pensat per fer un treball progressiu d’historietes, contes i faules.

34 PRESENTACIÓ DEL DOSSIER DE FAULES ELABORAT PER LES LOGOPEDES DEL GRUP DE PRIMÀRIA: * ÍNDEX. * INTRODUCCIÓ. * CLASSIFICACIÓ DE LES FAULES SEGONS NIVELL DE COMPLEXITAT. * RECULL DE LES FAULES I DE LES PREGUNTES PER TREBALLAR LA COMPRENSIÓ INFERENCIAL O INTERPRETATIVA. * ANNEX: MORALINES.

35 1.2.3.- TREBALL DE LLENGUATGE ESCRIT.
TIPUS DE TREBALL: Treball de tipologia textual: - TREBALL DE TIPOLOGIA TEXTUAL A CICLE INICIAL I CICLE MITJÀ: Text descriptiu: persones, animals i paisatges. Text narratiu: conte. Text poètic: poemes. Text conversacional: diàleg, còmic i narració estil directe. - CADASCUNA DE LES TIPOLOGIES CONTÉ: L’explicació de la tipologia. El quadre del professor: objectius generals, ús de la normativa i elements de coherència, cohesió i presentació del treball. Les diferents propostes de treball. Guia d’avaluació: comprensió lectora i expressió escrita (no es valorarà en el text poètic).

36 1.2.4.- TREBALL DE PARLA: EN QUIN PRECÍS MOMENT S’INICIARIA EL TREBALL DE PARLA? EN QUIN CL?
REFLEXIONEM SOBRE: - TREBALL DE CONSCIÈNCIA FONOLÒGICA: 1.- Sobre unes habilitats auditives concretes i unes unitats sonores. 2.- La importància respecte a l’adquisició de la lectoescriptura. - TREBALL FONÈTIC I ARTICULATORI: 1.- Sobre quines activitats articulatòries? 2.- Quan es necessari aquest treball productiu? 3.- Seqüenciació de les activitats. *

37 TREBALL DE PARLA: Es tractaria d’alumnes sords que també presentarien alteracions en la seva parla. El treball seria el mateix que amb trastorns diferenciant si les dificultats són de caràcter fonètic i/o fonològic. Si la parla està molt afectada i mostra poca intel·ligibilitat, creiem que cal iniciar aquest treball a partir d’un CL C. Per tant les activitats a realitzar serien (dossier formació M.Giro i M.Valls): - De treball de CONSCIÈNCIA FONOLÒGICA: TREBALL HABILITATS AUDITIVES. A.1.- Relació del treball auditiu amb l’adquisició de la lectoescriptura. - De treball FONÈTIC I ARTICULATORI: treball pràxic. - D’una COMBINACIÓ DELS DOS TIPUS DE TREBALL: fonètic i fonològic. *

38 TREBALL DE PARLA: - EL TREBALL DE CONSCIÈNCIA FONOLÒGICA AMB EL ALUMNES SORDS. 1.- SOBRE UNES HABILITATS AUDITIVES I UNITATS SONORES: pensem que la base d’una adequada organització fonològica és l’ús correcte del conjunt d’habilitats auditives respecte a unes unitats sonores (discriminar correctament les qualitats i punts d’articulació dels sons per a organitzar-los i finalment produir-los correctament). Quines habilitats auditives? discriminació, memòria, atenció, localització, comprensió, anàlisi i síntesi auditiva. Quines unitats sonores? sons i sorolls, elements suprasegmentals, paraula, síl.laba i a nivell de fonema. Exemples d’alguns exercicis que ja coneixem: 1.- SONS I SOROLLS: treball de les característiques dels sons mitjançant el quadre fonològic, treball a partir de les onomatopeies, etc. 2.- ELEMENTS SUPRASEGMENTALS: treball de cadències, de la síl.laba tònica i àtona, de les cançons, etc. 3.- PARAULA: treball de classificació de paraules segons nombre de síl.labes, segons cadència inicia o final, segons si són llargues o curtes, etc. 4.- SÍL.LABA: treball de separació de síl.labes, de localització de la seva situació, de reconeixement o classificació de paraules segons tipologia de síl.laba, etc. 5.- FONEMA: de diferència i equivalència entre sons, de treure i afegir fonemes per formar paraules noves, d’ordre i seqüència dels sons, etc. *

39 1.2.4.- TREBALL DE PARLA: B.- EL TREBALL D’ARTICULACIÓ:
2.- PER QUÈ ÉS IMPORTANT EN RELACIÓ A LA LECTOESCRIPTURA? Per què el treball auditiu és la base per a llegir i també representar els sons mitjançant l’escriptura (PER A DECODIFICAR I ESCRIURE). En sords amb CL C pensem que tot el treball de la lectoescriptura és un suport/complement al treball lingüístic ja que els ajuda a fer visibles determinats elements que alteren, ometen o substitueixen. - EL TREBALL FONÈTIC I ARTICULATORI AMB ELS ALUMNES SORDS: Els alumnes sords també poden presentar alteracions en la seva parla d’origen pràxic. El treball serà el mateix que amb alumnes amb trantorns. Exemples d’alguns exercicis que ja coneixem PER FACILITAR LA PRODUCCIÓ ORAL: 1.- Treball de relaxació, respiració, buf, propicocepció i pràxies segons sons implicats: buf (f,s,x), llengua (l, ll, t, d, r, rr, n), llavis (m,b,p) i gola (k,g). 2.- Treball de ritme corporal, grafisme fonètic i ritmes musicals. 3.- Treball de jocs d’articulació d’onomatopeies, sons, síl.labes i paraules. 4.- Treball final de generalització (cançons, embarbussaments, dites, poemes i jocs per automatitzar l’articulació del so en diferents posicions de la paraula). - COMBINACIÓ DELS DOS TIPUS DE TREBALL: FONÈTIC I FONOLÒGIC. B.- EL TREBALL D’ARTICULACIÓ: c.- COMBINACIÓ DELS DOS TREBALLS. *

40 1.2.5.- PARTICIPACIÓ EN LA PI:
- ORIENTACIONS PER L’ELABORACIÓ DE LA PI: Elements d’accés: adaptacions metodològiques (cóm ensenyar i avaluar). Elements preescriptius: adaptacions dels continguts i objectius de determinades àrees curriculars (què ensenyar i avaluar). Àrea de matemàtiques: estructures lingüístiques i lèxic. Àrea de medi: vocabulari específic i coneixements previs. Àrea llengua catalana: què li podem demanar a nivell d’expressió i comprensió (oral i escrita). Àrea de llengua castellana: què li podem demanar a nivell d’expressió i comprensió (oral i escrita). Àrea d’anglès: què li podem demanar a nivell d’expressió/comprensió (oral i escrita) i tot el tema de les adaptacions metodològiques en quan a activitats concretes, per exemple: tema “listening”. Àrea de música: què li podem demanar a nivell de continguts propis de l’àrea de música i la part relacionada amb la comprensió/expressió de les cançons. - CONCRECIÓ D’AQUESTES ORIENTACIONS EN LA SEVA RESPOSTA EDUCATIVA. B.- EL TREBALL D’ARTICULACIÓ: c.- COMBINACIÓ DELS DOS TREBALLS. *

41 PRESENTACIÓ D’UN CAS PRÀCTIC CONCRET SOBRE CÓM DESENVOLUPAR EL TREBALL LINGÜÍSTIC AMB DA A PRIMÀRIA
*

42 PRESENTACIÓ D’UN CAS: alumne CL C (CM amb PI) 1
PRESENTACIÓ D’UN CAS: alumne CL C (CM amb PI) REGISTRE VÍDEO : treball de llenguatge i treball auditiu. 2.- Descripció graelles (arxius): Graella general Esquema Programació (mapa conceptual).

43 GRAELLA GENERAL (esquema programació: document adjunt).
OBJECTIU COORDINACIÓ TIPOLOGIA D’ACTIVITAT ESQUEMA PROGRAMACIÓ SESSIÓ DEL NOSTRE TREBALL LOGOPÈDIC. APORTACIONS TUTOR/LOGOPEDA. TREBALL AUDITIU ESPECÍFIC: Abans/durant/després. TREBALL LINGÜÍSTIC: ORAL: tipus d’activitat. ESCRIT: tipus d’activitat. DOCUMENT ADJUNT. *

44 ESQUEMA PROGRAMACIÓ SESSIÓ (DOCUMENT ADJUNT): 1
ESQUEMA PROGRAMACIÓ SESSIÓ (DOCUMENT ADJUNT): 1.- ALUMNE (CICLE I PÈRDUA AUDITIVA). 2.- TIPUS D’ACTIVITATS (en el cas de narració detallar l’argument) I MATERIAL DE SUPORT: 3.- OBJECTIUS: EXRESSIÓ I COMPRENSIÓ (oral/escrita) AUDITIUS. 4.- PLANTEJAMENT ACTIVITATS. 5.- VERBALITZACIONS QUE SE LI DEMANARAN. 6.- CONEIXEMENTS DE CARÀCTER COGNITIU-LÒGIC (en el cas de treball narratiu): ESTATS I CAUSES ASSOCIADES INTENCIONS DIVERSES PROBLEMA HIPÒTESIS. 7.- ORGANITZADORS NARRATIUS (en el cas de treball narratiu). 8.- TREBALL AUDITIU PER COMPROVAR LA COMPRENSIÓ. 9.- DIFICULTATS: PREVISIBLES AMB LES QUALS ENS HEM TROBAT CONCLUSIONS: MAPA CONCEPTUAL.

45

46

47

48

49 *