La descarga está en progreso. Por favor, espere

La descarga está en progreso. Por favor, espere

APRENENTATGE COOPERATIU

Presentaciones similares


Presentación del tema: "APRENENTATGE COOPERATIU"— Transcripción de la presentación:

1 APRENENTATGE COOPERATIU
Aprendre junts alumnes diferents Pere Pujolas Abstracte Resum Josefina Masip Tarragó

2 Requereix la participació activa i directa de l’alumnat
Treballar junts per assolir objectius comuns L’alumnat obté els resultats beneficiosos per ell i per als altres membres del grup Entre els membres hi ha una relació d’igualtat Hi ha interdependència entre ells, ajudar a un membre repercuteix favorablement en un i en tot l’equip Lligam afectiu, celebrant junts els èxits

3 Cada membre té una doble responsabilitat:
APRENDRE ell mateix AJUDAR als companys a aprendre “Tots donen i reben, tots ensenyen i aprenen”

4 COM FEMS ELS EQUIPS COOPERATIUS (Pàg. 98)
- Els equips han d’ésser heterogenis. - L’equip és d’entre 4 o 5 membres. Aquest equip com més estable és, millor, l’anomenem equip-base. També es pot fer grups esporàdics no estables, en activitats de curta durada. També es pot fer Grups d’experts formats per un o dos membres de cada grup base que treballen junts durant unes sessions per especialitzar-se i retornar a l’equip base.

5 Hi ha un pla d’equip (pàg 121)i també es pot fer un pla individual (pag. 144)
L’avaluació serà individual i en equip.(pàg 158) Es pot dur a terme un quadern d’equip.(Pàg 124) Cal repartir de forma coordinada les diferents tasques o rols: animador, secretari, encarregat del material... Aquests haurien d’ésser rotatius. Cada membre té una part dels recursos de la informació o dels materials que es necessiten per completar l’aprenentatge. Quan els grups aprenen a funcionar,han de reflexionar sobre el propi funcionament com a equip.

6 NORMES PEL TREBALL D’EQUIP
Compartir-ho tot Treballar en silenci i quan calgui parlar en veu baixa Demanar la paraula abans de parlar Acceptar les decisions de la majoria Ajudar els companys Demanar ajuda quan es necessiti No rebutjar l’ajuda d’un company Fer la feina que em toca Participar en tots els treballs i les activitats de l’equip Complir aquestes normes i fer-les complir als altres

7 Hàbits pel treball cooperatiu
Posar-se d’acord sobre el que s’ha de fer. (pla d’equip). Decidir com es farà i què farà cadascú. (pla individual). Realitzar els treballs i proves individuals i de grup si s’escau. Valorar els resultats en funció dels criteris assumits i explicitat abans

8 Rols dins d’un equip cooperatiu
Responsable –coordinador Secretari Supervisor de l’ordre Animador i fomentador de la participació Observador Vetllador per la cura dels materials Sintetitzador i recapitulador Verificació de la correcció Verificar la comprensió .... (Pàg. 114)

9 Aprenentatge dels rols
Descobrir l’habilitat o destresa per treballar en equip Assegurar-se que entenen en què consisteix l’habilitat Exercir la destresa o habilitat durant un temps determinat Revisar la destresa o habilitat practicada Practicar les diferents destreses,fins assegurar-se que els diferents membres els practiqués de manera automàtica i natural.

10 TECNIQUES Trencaclosques Tutoria entre iguals Grups d’investigació
Coop-Coop TGT Assemblees de classe: Tècnica del Grup Nominal Tècnica de les Dues Columnes

11 TRENCACLOSQUES (Pàg 152) Cada equip base rep un material d’estudi o temàtica per desenvolupar i aprendre Es reparteixen la informació i cada membre es prepara a partir de la informació i la seva recerca Es reuneix cada membre amb els membres dels altres equips que treballen el mateix subtema per intercanviar, aprofundir, construir esquemes Cada un retorna al seu equip base i es responsabilitza d’explicar als altres, la part preparada.

12 Exemple de treball Trencaclosques: Edat Mitjana
Característiques Classes socials Models de vida Cultura i coneixement Castells Monestirs Ciutats Camp

13 Tutoria entre iguals ( Pàg 149)
Grup cooperatiu entre parelles d’un mateix grup o grup diferent. Un alumne/a ensenya a l’altre/a. FASES PREVIES: Negociació sobre els participants en el programa Prioritzar i seleccionar qui serà tutoritzat Dissenyar les sessions de tutoria: continguts,estructura de cada sessió i avaluació Seleccionar i aparellar els tutors i alumnes Desenvolupar un programa per la formació de tutors: objectius, responsabilitats, destreses Iniciar les sessions amb supervisió directa del professorat i fer-ne el seguiment.

14 Condicions per la tutoria entre iguals
Cada sessió ha d’ésser molt estructurada: especificar continguts i passos ha seguir Directament relacionat amb el que es treballa a la classe Garantir l’aprenentatge de cada contingut i destresa abans de passar als següents Sessions curtes (30’) i continuades (diàries)

15 PLA DE RECUPERACIÓ PERSONALITZAT (Pàg. 151)
Quan un alumne no ha assolit algun objectiu del currículum bàsic fonamental, el professor l’ajuda per mig d’aquests pla com pot aprendre-ho per mig de la tutoria entre iguals. Cal respondre’s: - Què és el que encara no he après? - Què em comprometo a fer per aprendre-ho? - Qui em pot ajudar ? - Quan ho revisarem ?

16 Els Grups d’Investigació ( Pàg. 154) Treball per projectes -cooperatius
Elecció i distribució de subtemes Constitució d’ equips de treball dins la classe de 3 a 5 membres i heterogenis Planificació de l’estudi del subtema (Concretar objectius i procediments a utilitzar) Distribuir tasques: trobar informació, sistematitzar-la, resumir-la, expressar-la.. Desenvolupar el pla Presentar-lo a la classe Avaluar

17 EXEMPLE: PLA D’EQUIP S Presentar el tema M i T Buscar informació
L’expansió de la llengua catalana Buscar informació Colonització romana Domini dels francs Aportacions germàniques i àrabs Jaume I i la política expansiva Responsable: X x m s t Organitzar la informació Resumir Fer un esquema Dibuixa i pintar mapes S X Presentar el tema Preparar la presentació Preparar power-point , video, murals.... Exposar el tema M i T Tots Una part cadascú

18 COOP-COOP (Pàg. 161) Millor a CS de primària, ESO, Estudis Superiors
Descobrir i expressar temes d’interès Seleccionar equips d’aprenentatge Exercici de formació de grup: conèixer-se, relacionar-se Seleccionar el tema de l’equip Seleccionar subtemes , si hi ha alguns membres que tenent el mateix s’hauran de coordinar i posar d’acord, de tal manera que cada subtema es una contribució única al grup Individualment tothom es prepara el subtema Presentació als companys d’equips dels diferents subtemes Reelaborar , discutir i negociar la informació (no juxtaposar) Preparar la presentació a la resta de classe (sintetitzar, idees claus..) Presentar el tema i respondre dubtes Avaluar

19 TGT- Estimular l’estudi (Pàg 161)
Cada alumne es assignat a un equip de competició de capacitat homogènia i té l’oportunitat de contribuir a la puntuació del seu equip. Es formen equips de base heterogenis per estudiar junts els temes Cada alumne juga amb grups de tres , amb dos companys d’altres equips que tinguin un rendiment similar El professor lliura a cada grup de tres un plec amb preguntes sobre els temes tractats Els alumnes agafen una pregunta del plec, la llegeixen i la responen,si la resposta es correcta es queden la pregunta, si es incorrecta tornen a posar la pregunta al plec Els altres dos companys poden refutar la resposta, si creuen que no es correcta, si el que refuta l’encerta es queda la fitxa, si no ha de tornar una de les que havia guanyat El joc acaba quan s’acaben totes les preguntes del plec.Cal que es reparteixin 12 punts de la següent manera: 6 punts pel guanyador,4 punts pel 2n i 2 pel 3r.Si hi ha empat es queden 5 cada un i 2 el que perd.. Si guanya un i els altres queden empatats serà 6 el 1r i 3 cadascú Els punts obtinguts els sumen a la resta dels membres del seu equip de base i la fita més que mirar qui guanya és veure de superar-se en puntuació des de l’última prova realitzada abans.

20 Assemblea de classe Tècnica de grup nominal
Tècnica de les dues columnes

21 Tècnica del grup Nominal (Pàg. 104)
El professor/a explica l’objectiu que es pretén i es presenta el tema o problema. Cinc minuts perquè tot l’alumnat individualment escrigui solucions, informació, propostes, suggeriments... Cada un expressa en veu alta una sola de les idees que han escrit, un cop tots han dit la seva, es pot fer un segon o tercer tomb fins que tots han aportat les idees. Del llistat d’idees exposades, cada participant puntuarà de 1 a 10 d’acord a les idees que considera més valuoses, començant per 10 la millor i anat baixant fins que algunes no tindran cap puntuació. S’anoten les puntuacions que han donat tots a les idees, i se suma, sabent que les de més puntuació seran les mes valorades. Finalment es comenta, resumeix segons els resultats obtinguts.

22 Tècnica de les dues columnes (Pàg.105)
Serveix per valorar alternatives, canalitzar el diàleg i facilitar les decisions. Pot aplicar-se en claustres nombrosos, Departaments, equips docents... Es pot fer desprès de la tècnica del grup nominal. S’anoten alternatives. De cada alternativa els aspectes positius. De cada alternativa les conseqüències no desitjades. Es realitza un anàlisi de totes les propostes amb les vessants positives i negatives . Es prenen decisions.

23 Alternatives Aspectes positius Conseqüències no desitjades

24 TAI- Tècnica Aprenentatge Individualitzat (Pàg. 131)
Combina el treball individualitzat amb el cooperatiu Cal que el professorat marqui un currículum bàsic comú Es formen equips base de 5 membres heterogenis Professor fa una presentació general dels continguts a treballar i dels objectius que s’espera assolir Cada alumne concreta el seu pla de treball personalitzat tant d’objectius com d’activitats Treballen en equip sobre el propi pla de treball El professorat pot agafar l’alumnat en grups segons el pla de treball similar Paral.lelament cada equip fa el seu Pla d’equip S'avalua el pla individual i de l’equip


Descargar ppt "APRENENTATGE COOPERATIU"

Presentaciones similares


Anuncios Google