Marià Fortuny (1838-1874) Retrat de Fortuny fet per Federico de Madrazo 1867 Autoretrat 1858

Ramon Berenguer III a la torre del castell de Fòs 1856-1857 Aconsegueix la plaça de pensionat de Pintura a Roma, creada per la Diputació de Barcelona. Estudi per a una crucifixió 1860

Té com a compromís lliurar a la Diputació diverses composicions: diversos dibuixos acadèmics, còpia d’un quadre d’autor clàssic i un oli sobre un assumpte de la història general de Catalunya. L’odalisca 1861

Cronista de la guerra hispanomarroquina La batalla de Tetuan. Oli sobre llenç 300 x 972 cm. 1862-1864 Pensionat per la Diputació de Barcelona, el 12 de febrer de 1860 Fortuny arriba a Tetuan. El motiu d’aquest viatge a Àfrica és la realització d’una sèrie d’obres on es reculli les gestes del general Prim en la guerra de Marroc.

Gràcies a aquests estudis va obtenir una pensió de la Diputació per poder viatjar a tota Europa i poder estudiar els quadres més importants de temàtica de batalles Paisatges marroquí, estudis per a La batalla de Tetuan 1860

Escenes de gènere El col·leccionista d’estampes 1866 1863-1865 L’elecció de la model 1873-1874 Escenes de gènere Com “La vicaria” pertanyen a l'anomenada pintura de casaques “casacón”.

Escenes orientalistes Músic àrabs 1872 El marroquí (aquarel·la) 1869 El venedor de tapissos (aquarel·la) 1870

Etapa granadina 1870-1872 Un gran canvi - llum i color andalús - Pati en l’Alhambra 1870-72 Vista de Granada 1870-72 Jardí de la casa Fortuny 1870-72

Portici 1874 Impressionisme i japonessisme Platja de Portici 1874 Els fills del pintor en el saló japonès 1874 Senyora Agrasot 1874 Portici 1874 Impressionisme i japonessisme Nu a la platja de Portici 1874

La vicaria Marià Fortuny 1867-1870 Realisme “fortunyisme” (1838-1874) MNAC. Barcelona 1867-1870 Realisme “fortunyisme” Oli sobre fusta 60 x 94 cm

Apunt per a la primera versió de “La vicaria” 1867 La vicaria es va inicia l’hivern de 1867 quan Fortuny va haver de visitar un diverses ocasions la sagristia de l’església madrilenya de Sant Sebastià amb motiu del seu casament amb Cecília de Madrazo. Apunt per a la primera versió de “La vicaria” 1867

Lagartijo en la capella (aquarel·la) 1867 Fortuny va utilitzar aquesta figura per a la realització de “La vicaria” Primera versió de “La vicaria” 1867 Aquerel·la “La vicaria” 1867- 1868

Tableautin de 60 x 94 cm Increïble virtuosisme tècnic. El juny de 1868 i instal·lat a Roma pinta la versió definitiva. Increïble virtuosisme tècnic. Tècnica de treball de miniaturista que aquí es fa evident en el vestit del torero.

Línia compositiva horitzontal Capellà i home conversant discretament Acció principal desplaçada a l’esquerra (capellà, testimoni, nuvi, núvia i noia) Marcada concentració de personatges a la dreta (convidats parlant entre ells, dama girada cap al penitent, toreros)

Espai arquitectònic fictici on Fortuny reuneix elements de diferents llocs. pintura pot ser el martiri d’un Sant S’exposà a la galeria del seu marxant, Adolphe Goupil a París. La gent feia cua al carrer per poder-lo contemplar i els principals periòdics van comentar llargament el fet. A tall anecdòtic, hem de dir que Goupil va vendre el quadre per 70.000 francs. làmpada Reixa i biblioteca còpia d’una església romana catifa vella i desarrelada reflexos dels metalls fusta dels banc gastada per l’ús paper oblidat

Meissonier (el militar) pintor realista francès, aleshores molt cèlebre, de qui és sabut com s'enorgullia d'haver posat per a aquesta obra Isabel (la núvia) la cunyada del pintor Arlequino (el torero) model habitual de Fortuny Nicolina (la "maja") la model romana Raimon (el nuvi) el germà d’Isabel Cecília esposa del pintor

RIQUESA DE COLORS, PREDOMINI DELS CÀLIDS SOBRE ELS FREDS LLUM REPARTIDA HOMOGÈNIAMENT LES OMBRES SITUEN ELS PERSONATGES EN L’ESPAI

ESTIL REALISME BURGÉS: TEMES ANECDÒTICS I JOVIALS, LLUNY DE TOTA CRÍTICA SOCIAL REALISME OPOSAT AL DE COURBET FORTUNYISME PRECIOCISME (TRAÇ MINUCIÓS, DETALLISME) PINZELLADA RÀPIDA, TAQUES DE COLOR (GOYA: LA LLETERA DE BURDEUS) ESTUDI DE LLUM I COLOR EXPRESSIONS DELS PERSONATGES ESPAIS AMPLES PRECURSSOR DE L’IMPRESSIONISME

INTERPRETACIÓ Dins d’una vicaria (possiblement la madrilenya de Sant Ginés on es va casar Fortuny amb Cecília Madrazo) s’està signant un contracte matrimonial. Apareixen diversos tipus socials que acompanyen la boda. Tema costumista ambientat en el segle XVIII (nostàlgia de l’Antic Règim) Tipologia de pintura per a decorar cases burgeses, ja que la burgesia vol distreure’s i no veure les misèries de la societat industrial. S’exposà a la galeria del seu marxant, Adolphe Goupil a París. La gent feia cua al carrer per poder-lo contemplar i els principals periòdics van comentar llargament el fet. A tall anecdòtic, hem de dir que Goupil va vendre el quadre per 70.000 francs. Fortuny tingué molts imitadors i falsificadors, fins i tot en vida. Morí als 36 anys a Roma, probablement de malària, complicada per una malaltia gàstrica derivada del vici de xuclar els pinzells de l’aquarel·la.