SOM POBLE… FEM HISTÒRIA... XIRIVELLA SOM POBLE… FEM HISTÒRIA...

Xirivella està situada a la comarca de l'Horta Sud.

ORIGENS I EVOLUCIÓ HISTÒRICA

ÈPOCA ROMANA

Apareix en època romana Apareix en època romana. Els romans li posaren per nom Silvella -que significa «xicotet bosc»- per trobar-se situat entre plantacions d'oliveres, garrofers i pinars.

Hui en dia, es conserven com a restes d'època romana algunes bases i fustes de columnes al poliesportiu municipal.

Abans hi havien restes de canalització d'aigües i d’una calçada romana, avui desaparegudes durant la construcció del Polígon Industrial.

ÈPOCA MUSULMANA

Des del segle VIII al XIII Xirivella quedà sota la influència musulmana i passà a ser un lloc agrícola.

Les influències de la cultura àrab foren diverses: 1. Elements arquitectònics, com ara l'arc de mig punt que encara es pot veure a la Closa. 2. El sistema de sèquies per al regadiu 3. Alqueries

ALQUERIES 1. Fundació: Les alqueries eren antigues viles romanes 2. Localització: estaven situades prop d'una població 3. Explotació de la terra: era una explotació agraria de regadiu 4. Vivenda: és de planta rectangular i es situa a la part baixa. L'andana s'utilitzava com a graner i per a la cria de cucs de seda.

ALQUERIES 5. A Xirivella hi havien moltes alqueries; una de les més importants era l‘Alqueria de Castillo. 6. Hui en dia a soles podem veure l‘Alqueria de la Torreta i l‘Alqueria de Moret. Alqueria de Moret

CONQUISTA CRISTIANA

Poc després, el rei Jaume I va conquerir València i li va donar les terres de Xirivella a l'Ordre de Calatrava (ordre militar que va ajudar a Jaume I en la conquesta del territori valencià).

Fins fa uns anys, encara subsistia a la plaça de l‘església la Casa del Delme, on els camperols feien efectiu el delme a l'Ordre de Calatrava.

L‘Ordre de Calatrava cedí les terres a uns nobles d'origen aragonés, Pere Boïl i la seua dona Caterina Dies, primers senyors de Xirivella.

ÈPOCA MEDIEVAL

Ramon Muntaner va posseir una alqueria a Xirivella on va escriure la seua obra anomenada «La Crònica» que comença així: “E estan jo en una alqueria mia per nom Xirivella, que és en l´horta de València...”

De l'època medieval queden encara en peu :

LA CASA DEL DAU Es troba al carrer de la Pilota. Li posaren aquest nom perquè la població de Xirivella jugava allí a la pilota valenciana.

LA CLOSA Està situada al Camp Baix. Era una antiga alqueria romana. A soles queden com a restes de l’època gòtica la finestra i la porta.

CASA DEL DEU O DELME Els xirivellers que tenien terres arrendades als calatraves, havien de pagar-los la part concertada per aquest arrendament, més el deu per cent del valor de les mercaderies. Aquest pagament rebia el nom de “delme”. Es trovaba situada a la plaça de l’església.

LA CREU DE CALATRAVA Encara es troba situada dalt d'una de les cúpules de l'església parroquial de la Verge de la Salut.

LA PICA BAPTISMAL Coneguda com «la pica de Xirivella», es conserva també a l’Església Verge de la Salut. Té dues parts: El peu, de l’època visigòtica. La tassa, del segle XIV.

ÈPOCA MODERNA

Segons la tradició, uns terrissers van trobar una campana on dins d’ella aparegué una imatge de la Mare de Deu.

Al lloc on va ser trobada la imatge, actualment hi ha l’ermita dedicada a la Mare de Déu de la Salut.

Amb l'expulsió dels moriscos de tots els regnes d'Espanya (1609), Xirivella quedà quasi deshabitada.

La recuperació demogràfica fou ràpida, ja que al voltant de 1683, es va iniciar la reconstrucció de l'església parroquial

Aquesta reconstrucció es va fer perquè una riuada va assolir la primitiva església de la Verge de la Salut construida al segle XIII.

La nova església fou edificada al mateix lloc que l’altra, per això es pensa que estava construida en aquesta capella.

L’església va ser acabada l’any 1780.

Al acabar la Guerra de la Independència passà a ser senyor de Xirivella el Maqués de Dos Aigües

En l’actualitat, les terres cultivables en règim d’arrendament pertanyen als hereders de Salvador Castillo, Marqués de Llanera.

ECONOMiA

POBLACIÓ

EVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA DE XIRIVELLA

AGRICULTURA

Va ser la base econòmica més important. Va tindre el seu origen en l’època romana i el seu desenvolupament amb el àrabs.

El sistema de reg va transformar els cultius de secà (blat, vid, oliveres) en cultius d’horta (ceba, tabac, creïlles) Ha hagut un gran creixement d’arbres fruiters, sobretot tarongers.

INDÚSTRIA

El desenvolupament industrial es va produir amb l’arribada de la immigració en les dècades dels 50, 60, 70. Les primeres indústries foren químiques, confecció, textils, ceràmica, plàstics. Feycu

Amb la construcció del Polígon Industrial Verge de la Salut es concentraren les indústries fora del casc urbà i augmentaren en varietat i quantitat.

COMERÇ

El comerç va créixer amb el desenvolupament industrial No existeixen grans comerços exceptuant el àrea comercial Gran Túria. La majoria dels establiments són de tradició familiar.

AUTORA: SANDRA GUZMÁN ASUNCIÓN 2º BACHILLERATO IES Gonzalo Anaya