Laura Torres Iván de la Cruz Lorena Expósito
Al principi del segle funcionava un sol teatre estable, el de la Santa Creu, més tard conegut com Principal. L’any 1838 naixia el Liceu, i fins el 1847 no tingué el lloc que ocupa actualment. Entre aquests dos teatre hi va sorgir una competència amb enfrontaments que arribaven a les mans. El gènere més estès en els primers temps era el sainet, hi havien quatre varietats: de la vida picaresca, de triangle amorós, de tipus polític i de costums de la menestralia. En la dècada dels 60 començaren a representar-se en alguns locals les obres del teatre romàntic, a través de dos gèneres: el melodrama i el drama o tragèdia històrica.
A Catalunya las primer obres romàntiques varen ser escrites en Castella. No va ser fins a la segona meitat del segle XIX que hi va haver una gran proliferació. Les formes més destacades van ser el sainet. D’aquesta època, destaca la figura de Víctor Balaguer( ), que va començar escrivint drames històrics en castellà. Entrada la dècada dels 60, una nova generació de dramaturgs, encapçalada per Frederic Soler( ).
Antony – Alejandro Dumas (Villers-Cotterets) Casa de nines – Henrik Ibsen (Oslo) Com a Santiago Don Joan Tenori – José Zorrilla (Espanya) El ventall de Lady Windermere – Oscar Wilde (Regne Unit) El poeta creuat – Manuel Nicolás Corpancho (Perú) La gavina – Antón Chèjov (Rússia) Hermani – Victor Hugo (França) El jardí dels cirerers – Antón Chèjov (Rússia) Joan Moreira – Eduardo Gutièrrez (Argentina) Els mals pastors – Octave Mirbeau (França)
El segle XIX és una època de canvi a Europa. Es produeix l’anomenada “revolució industrial”. Per al teatre és un segle de progrés, en primer lloc en l’art d’escriure teatre. Els autors van passar del Classicisme al Romanticisme, i d’aquests al Realisme. En aquesta època es creen nous teatres. S’abandonen les bambolines i els cortinatges per a l'anomena't “mig calaix”. El vestuari es torna precís i d’acord amb l’època històrica, que es representa en l’acció dramàtica.