I. Introducci ó als incendis II. Geografia del garraf III. Incendis al Garraf ( ) IV. Incendi a Olivella, 29/VII/2000

Font: ICC MAPA DE RIESGO DE INCENDIOS

Abocador del Garraf

Màxims al juliol: - dèficit hídric / poca humitat - temperatura mitjana elevada - més nombre de visitants al parc i la resta del massís

Hores de: - màxima insolació - màxima activitat humana

- Tendència a l’alça per la creixent pressió humana del territori del Garraf

Juliol 1982: enorme incendi que cremà gairebé 7000 ha Abril 1994: Arrassat gran part del Massís (unes 3500 ha)

1982: només un incendi molt important 1994: temporada especialment crítica amb nombrosos incendis

NOMBRE D’INCENIS PER MUNICIPI ( ) Municipis costaners: - pressió urbanística - pressió turística

HECTÀRIES CREMADES PER MUNICIPI Municipis més afectats: - difícil accés - vegetació altament inflamable - superfície extensa de boscos

MITJANA D’HECTÀRIES CREMADES PER INCENDI ( ) Municipis més urbanitzats: - més facilitat d’accés - menys espais forestals

CAUSES D’INCENDI - Causes antròpiques - Causes naturals - Cases desconegudes

COMPARACIÓ GAVÀ - BEGUES Causes naturals: - Begues: 6 % - Gavà: 0 %

SITUACIÓ DE L’EPISODI - Municipi: Olivella/ Olerdola - Lloc: Can Surià/ Arboçar - Inici: a les 12:50h - Extinció: a les 21:00h -Devastació: 420 hectàries (270 h d’Olivella i 150 d’Olérdola)

SITUACIÓ DEL DIA CLIMA

SITUACIÓ DEL DIA 30

MAPA HUMITAT RELATIVA, dia 29 Font:

MAPA HUMITAT RELATIVA, dia 30 Font:

METEOGRAMA DE LA FACULTAT DE FÍSICA DE LA UB DESCENS BRUSC DE LA HUMITAT Font: SMC

Observatori del Vendrell Observatori de Sitges DADES DE PRECIPITACIONS i TEMPERATURA Font: SMC

CONCLUSIONS DE LA CLIMATOLOGIA DE L’EPISODI Dades de l’observatori de Sitjes. Font: SMC -La temperatura registrada es alta, però no excessiva com per haver estat la principal causa d’incendi -El vent prové de ponent; és sec i càlid -La humitat pateix un descens brusc al mig dia del dia 29, hora d’inici -La precipitació acumulada es 0, degut a que l’últim dia q va ploure va ser el 23 amb 1.8mm

2. MEDI FÍSIC Font: Diputació de Barcelona OROGRAFIA Pendent entre 20 i 30% Medi calcari Vessant solana

- Predomini de bosc de pi blanc (pinus halepensis). - Zones de matolls baixos amb predomini de romaní (rosmarinus officinalis), coscoll (quercus coccifera) i bruguerola (calluna vulgaris); amb substrat herbaci format per festuca. Font: Mapa de cultivos y aprovechamientos del suelo del M.A.P.A. VEGETACIÓ

Inflamabilitat * Facilitat d’un vegetal a cremar-se a certa temperatura. * En una escala de l’1 al 10: Pinus halepensis Quercus coccifera Colluna vulgaris Festuca Contingut hídric * Contingut d’aigua en les plantes. * Al passar 5-6 dies sense ploure, en un ambient de relativament alta EVT, es redueixen els continguts hídrics: Fullaraca % Branques mortes % Gramínies % * Augmenta la inflamabilitat

CONCLUSIONS DEL MEDI FÍSIC DE L’EPISODI - La presència de certa pendent va facilitar la propagació de l’incendi. - El tipus de vegetació de la zona es caracteritza pel seu grau d’inflamabilitat. - La precipitació acumulada nul·la, més la alta EVT augmentà el grau d’inflamabilitat al reduir els continguts hídrics d’aquestes.

3. POBLACIÓ Presència d’urbanització prop del focus d’inici. Es desenvolupen activitats d’oci i lleure. Font: Generalitat de Catalunya

UN FOC INTENCIONAT