CALENDARI ROMÀ I FESTIVITATS ROMANES

Calendari romà Roma va ser fundada l’any 753 a.C. i els romans comptaven els anys sempre a partir de la creació de la ciutat.

Primera etapa (calendari lunar) Martius, en honor del déu Mart. Aprilis, potser per deessa Afrodita, nom grec de Venus o de aperire 'obrir', perquè la terra s'obre aquest mes. Maius, potser per la nimfa Maia, mare del déu Mercuri. Iunius, en honor de la deessa Juno. Quintilis. Sextilis. September. October November. December.

Segona etapa (calendari lunar- solar) L’any 700 a.C. el rei Numa Pompili, per tal d’adaptar-se al cicle solar, va crear un any de dotze mesos i 355 dies. Els mesos podien tenir 29 dies o 31 dies, tot i que febrer tenia 28 dies. A partir d’aquell moment va afegir el mes de Januarius i Februarius com els dos últims mesos de l’any. Malgrat això, encara quedava l’any curt per 11 dies respecte l’any solar. Ianuarius dedicat a Janus, el déu de les entrades. El nom de Februarius, era degut a les festes de purificació de la ciutat (februa) celebrades al final de l'any

Problemes amb el calendari. L'any tenia, doncs, 355 dies. Dotze llunes no arriben a completar l'any solar i, per tal de mantenir aproximadament el calendari en concordança amb l'any solar, el pontífex màxim, responsable del calendari, intercalava de tant en tant (normalment cada dos anys) un mes entre el 23 i el 24 de febrer, el mensis intercalaris, de 22 o 23 dies. Així l'any no tenia una durada exacta, sinó que, molt sovint, depenia dels coneixements astronòmics del pontífex o dels interessos polítics al quals servia, si volia que els magistrats governants es mantinguessin en el poder durant més o menys temps. No és estrany, doncs, que en època de Juli Cèsar l'any oficial hagués sobrepassat en tres mesos l'any solar. En vista de tal situació, Juli Cèsar, que era el pontífex màxim, va emprendre la reforma del calendari.

Transició al nou calendari Juli Cèsar va encarregar a l'astrònom alexandrí Sosígenes la confecció d'un calendari solar. Va escaure's que l'any 46 tocava afegir-hi el mensis intercalaris i que es van haver d'afegir dos mesos per resoldre definitivament un desfasament de 67 dies. Finalment l'any 46 va ser el més llarg de tots: va tenir 15 mesos, és a dir, 445 dies. Amb aquestes mesures s'aconseguí que l'u de gener del 45 a. C. comencés el calendari julià, de 365 dies amb any de traspàs, que, amb unes esmenes introduïdes pel papa Gregori XIII el 1582, és el que fem servir actualment.

Tercera etapa (calendari solar) L’any 46 a.C. Juli Cèsar va afegir deu dies a l’any, que va quedar en 365 dies. Els dies els va distribuir entre els mesos que tenien 29 dies. I va establir la norma de posar un dia més al febrer cada 4 anys. També va canviar el nom del mes Quintilis a Julius, en honor al seu nom. I més tard, l’emperador August va canviar el nom del mes Sextilis a Augustus.

Calendari julià Januarius (30 dies) En honor a Janus, el déu protector de les entrades. Julius (31 dies) En honor al nom de Juli Cèsar Augustus (31 dies) En honor al nom de August, el primer emperador. Februarius (28 dies) En honor a les februa , les festes de purificació. September (30 dies) Referent al numeral 7, ja que abans era el seu número de mes. Martius (31 dies) En honor a Mart, déu de la guerra i pare dels fundadors de Roma, Ròmul i Rem. October (31 dies) Referent al numeral 8, ja que abans era el seu número de mes. Aprilis (31 dies) En honor a Venus (Afrodita en grec i Apru en etrusc) o al verb aperire en llatí que significa obrir. November (30 dies) Referent al numeral 9, ja que abans era el seu número de mes. Maius (31 dies) Associat a la deessa Maia, la nimfa de la mare de Mercuri. December (31 dies) Referent al numeral 10, ja que abans era el seu número de mes. Junius (30 dies) Consagrat a Juno, deessa i esposa de Júpiter.

DIVISIÓ DELS MESOS: Segons el calendari lunar, el mes tenia tres dates fonamentals relacionades amb les fases de la Lluna i que servien com a punt de partida per als altres dies: Les calendes (lluna nova), les nones (quart creixent) i els idus (lluna plena). Les calendes eren el primer dia del mes, les nones eren el dia 5 (menys al març, maig, juliol i octubre que eren el dia 7) i els idus eren el dia 13 (menys el març, maig, juliol i octubre que eren el dia 15).

DIES DE LA SETMANA: La setmana de set dies va sorgir durant l'Imperi i es va establir definitivament a finals del segle II d.C. Abans existia una període similar: les nundiae, que significa "nou dies".El romans celebraven cada nou dies un "dia de mercat" en el qual cessaven les activitats ordinàries i es dedicaven al descans i a les invitacions entre amics i parents, com enl'actual diumenge

Dies de la setmana Lunae dies, era el dia de la lluna. Durant molt de temps es va comptar pels mesos lunars. Encara avui hi han països i cultures que ho fan, com a Israel o països africans. Iovis dies, dedicat a Júpiter. En la mitologia romana era el déu assimilat a Zeus. Déu del cel i del temps atmosfèric. Veneris dies, dia de Venus. Deessa associada a Afrodita, deessa de l’amor a Grècia. Martis dies, era el dia de Mart. Mart va ser el déu de la guerra, també anomenat Ares pels grecs. Saturni dies, dia de Saturn. Saturn és el déu del temps, Cronos a la mitologia grega. El nostre dissabte prové del “sabbath”, de l’hebreu, dia de descans. Mercuri dies, era el dia de Mercuri, déu del comerç i dels viatgers. Per aquest motiu els seus temples s'edificaven a l'entrada dels pobles. Solis dies, era el dia del Sol. Avui dia, per influencia de la religió cristiana, tenim el diumenge, dia del Senyor (dominus). En anglès tenen Sunday, dia del sol.

DIES FASTI ET NEFASTI Dies fasti: dies en els quals es podien fer transaccions comercials. Dies nefasti: diez en els quals no es podien fer transaccions comercials o votacions públiques.

Com diem els dies si no són ni Calendas ni Nonas ni Idus? Per dir els dies del mes s’utilitzaven com a referencia les Calendas, les Nonas i els Idus. Es contaven els dies abans d’aquestes referències. Per exemple: 5 de març : Ante Diem III Nonas Martius (3 dies abans de les nones de març). Fixeu- vos que es compten tots els dies (5,6,7). Quan era el dia abans es deia Pridie, per exemple, Pridie Idus Martius, sería el 14 de març. Quan el dia coincidia amb les calendas, nones o idus, simplement es deia així: Calendas Aprilis (1 d’abril).

ACTIVITAT Com dirien els romans els següents dies de l’any? 15 de març: 18 d’abril: 1 de desembre: 5 d’agost: 6 de maig:

CORRECCIÓ 15 de març: Idus Martius 18 d’abril: Ante diem XV Kalendas Maius 1 de desembre: Kalendas December 5 d’agost: Nonas Augustus 6 de maig: Pridie Nonas Maius