VICTOR CATALÀ

BIOGRAFIA Nascuda a l’Escala al 1869 i morta a la mateixa població al 1966. La força del seu estil i la gran riquesa lèxica són elements definitoris del conjunt de la seva obra. PRIMERS ANYS, MODERNISME Inicià la seva carrera literària, de molt joveneta, col.laborant a l’Almanach de l’Esquella de la Torratxa. Entre el 1897 i el 1900 va publicar els seus primers textos, poemes de temàtica amorosa amb el pseudònim de Virgili d’Alacseal. El 1898, es presenta als Jocs Florals d’Olot amb el poema "Lo llibre nou" i el monòleg "La infanticida“; ambdues obres li foren premiades. A partir d’aquest moment va firmar les seves obres amb el pseudònim de Víctor Català.

Al 1901 va treure el seu primer llibre, “Lo cant dels mesos” i també va publicar el seu únic recull de monòlegs A partir d'aleshores, inicià la seva col·laboració literària a la revista modernista Juventut (1900-1906). Aquí, escrigué els seus primers ”drames rurals”. El 1902 surt el recull al llibre titulat “Drames rurals” i es comença a conéixer el misteri del seu pseudònim. Aquest mateix any rep les primeres crítiques pel fet d'escriure sobre l'aspecte més fosc de la condició humana. El 1904 publica un altre recull de contes “Ombrívoles”. Un any després publica “Llibre Blanc”. El 1907 va publicar el recull de narracions “Caires vius”.

SEGONA ETAPA, (A PATIR DEL 1907) El 1915 va ser membre de l’Acadèmia de la Llengua Catalana. El 1920 publica el recull de narracions ”La Mare Balena”. El 1923 va ser membre de l’Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona. El 1926 va publicar la seva segona i última novel·la, “Un film”. Al llarg de la seva carrera literària, va estar vinculada als Jocs Florals de Barcelona. POSTGUERRA El 1944 va publicar el seu primer recull de narracions en Castellà, “Retablo”. El 1946 publica un recull de proses literàries sobre temes domèstics, “Mosaic”. Pocs anys més tard, publicarà Vida Mòlta (1950) i Jubileu (1951), els seus últims reculls de narracions, i les seves Obres Completes (1951,1972).

L’OBRA Es pot dividir en tres etapes: Modernisme El cant dels mesos (1901), poemari. Quatre monòlegs (1901), recull de monòlegs. Drames rurals (1902), recull de contes. Ombrívoles (1904), recull de contes. Llibre Blanc - Policromi-Tríptic (1905), poemari. Solitud (1905), novel·la. Caires Vius (1907), recull de contes.

Segona etapa, del 1907 fins la guerra civil La Mare - Balena (1920), recull de contes. Un film 3.000 metres (1926), novel·la. Marines (1928), antologia. Contrallums (1930), recull de contes. Postguerra Retablo (1944), recull de contes en castellà. Mosaic (1946), proses literàries. Vida mòlta (1950), recull de contes. Jubileu (1951), recull de contes. Obres Completes (1951). Obres Completes (1972).

SOL·LITUD Publicada en fulletons inclosos a la revista Joventut entre el Març de 1904 i l’Abril de 1905. El 1909 va aparèixer com a novel·la sencera. TEMA L'obra tracta l'itinerari vital i interior de la Mila, la protagonista, fins que s'arriba a conèixer a si mateixa. És una dona insatisfeta amb la seva relació matrimonial. LES SEVES INFLUÈNCIES És una novel·la simbòlica que fuig del realisme descriptiu i selecciona elements de la realitat per transformar-los en símbols.

L’ESTIL DE LA NOVEL·LA Un dels trets característics d'aquesta novel·la és el llenguatge. L'ús d'una llengua viva i expressiva que utilitza diverses varietats i registres per donar més vivesa al relat i diferenciar l'estil dels personatges. PERSONATGES S'estableix un triangle narrador - protagonista-lector on aquest darrer descobreix què hi ha més enllà de les meres aparences de la realitat i ho fa al mateix temps que Mila i a través dels seus estats d'ànim. TRADUCCIONS alemany: Sankt Pons, tr. Eberhard Vogel, Berlin: S. Fischer Verlag, 1909 anglès: Solitude, tr. David H. Rosenthal, Londres: Readers International, cop., 1992. castellà: Soledad, tr. B. Losada. Madrid: Alianza Editorial/Enciclopèdia Catalana, 1986. esperanto: Soleco, tr. Josep Ventura i Freixas, Barcelona: Talleres Gráficos Hostench S.A., 1967. francès: Solitude, tr. Marcel Robin, París: Éditions Denoël. italià: Solitudine, tr. Alfredo Gianini, Carabba Editore, 1918. romanès: Singuratate, tr. Irina Calin, Bucarest: Meronia, 1998. txec: Samota, tr. Jan Schejbal, Praga: Odeon, 1987. aranès: "Solitud", tr. Maria Vergés i Pérez, Lleida: Pagés Editors, S.L., 2007.