VICTOR CATALÀ.

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
Antologia de Poesia Catalana.
Advertisements

Quan anàvem a l’estraperlo
"No pot escollir príncep qui vessa sang“ (La pell del Brau 1960)
AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ CdA Empúries.
ELS LLENGUATGES VISUALS
GASPARD MONGE GIRARD DESARGUES.
Les varietats lingüístiques
El Modernisme i Joan Maragall
II. Déu és el nostre Pare 4. La creació és obra de l’amor de Déu.
El comentari de text.
Giacomo Leopardi, l’Infinito.
P-3 P-4 P-5 QUÈ FEM AL LABORATORI ? ESCOLA PAU DELCLÒS. TARRAGONA Curs FEM HIPÒTESIS SOBRE ELS FENÒMENS FÍSICS I QUÍMICS OBSERVEM,
Entrevistem a Joaquín Castel Mas
Joan Puig i Ferreter.
JESÚS DE NATZARET.
I transforma un llibre en un nou lector
LA PSICOLOGIA DELS PERSONATGES EN LA PRODUCCIÓ DE MERCÈ RODOREDA
Novel·la Cavalleresca Catalana
Oda a Guynemer ADRIÀ VELASCO SAURA.
EL LLEÓ Maite Rodriguez.
CICLE D’EDUCACIÓ INFANTIL
CLAUDE MONET.
L’ÚS DE LES LLIBRETES A LES SESSIONS DE FILOSOFIA 3/18
ANÀLISI EL CAFÈ DE LA MARINA
MONESTIR DE PEDRALBES El Monestir de Pedralbes és un dels edificis més valuosos del gòtic català, que conserva el claustre gòtic considerat el més gran.
CALES DE L’ESCALA.
LA FAULA.
Les referències creuades
24 de l’any cB Regina Seguim al Jesús que “es lliura” en el camí vers la Creu (T. Ll. de Victòria)
QÜESTIÓ NÚM. 14 Explica l’obra teatral de Josep Maria Benet i Jornet i la seua relació amb el món audiovisual.
Literatura catalana medieval. Prosa
MIQUEL MARTÍ I POL ( ) EN HOMENATGE.
PREMATRÍCULA PROVES ACCÉS UNIVERSITAT
Castell de Castelldefels
EL MISTERIÓS CAS DE LA ROBA BRUTA
L’AMIC RETROBAT MARC RIUS CASAN.
BERNAT METGE.
▬ El salmista, un ministre de la casa de Déu, assisteix a la intriga d’un rival sense escrúpols, que vol suplantar-lo en les seves funcions dins el.
COSES  QUE  ENS  FAN  POR!!!.
ANTECEDENTS I OBJECTIUS
Tipus segons l’extensió CONTE LLARG/NOVEL·LA CURTA
L’interrigatiu ON serveix per demanar un lloc i és invariable:
NOVETATS ESPAI MARGALEF
L´assaig de postguerra
DRAMES RURALS DALTABAIX
Projecte interdisciplinari:
FET PER L’ÈRIC I L’ANASTASIA
AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ.
El Pensador Auguste Rodin
L’orientació acadèmica i professional dels alumnes d’ESO:
Entrevista a Enric Larreula
EN EL VENTRE DE LA TEVA MARE
Llorenç Villalonga.
EL LLENGUATGE LITERARI
La narrativa de postguerra
Jonathan Rigol Eirena amo Endre Del Pino Juan Ambrosio
LA VIDA DE LES PERSONES.
Treball de Recerca de Batxillerat
LA NARRATIVA DE LA POSTGUERRA
ELABORAR-DESCOBRIR-IMAGINAR Diferents maneres de créixer jugant
Treball efectuat per GUILLEM BIRBA i MARIA JORDANA
La narrativa de la postguerra
Un animal en perill d’extinció
Ser u amb totes les coses, aquesta és la vida de la divinitat, aquest és el cel dels homes. El castell dels Pirineus (1959)
La literatura i les matemàtiques van de la mà.
Comèdia romana Plaute i Terenci.
Mercè Rodoreda ( ).
Vincent Van Gogh.
TRETS DIFERENCIADORS 4t ESO
La lírica.
Transcripción de la presentación:

VICTOR CATALÀ

BIOGRAFIA Nascuda a l’Escala al 1869 i morta a la mateixa població al 1966. La força del seu estil i la gran riquesa lèxica són elements definitoris del conjunt de la seva obra. PRIMERS ANYS, MODERNISME Inicià la seva carrera literària, de molt joveneta, col.laborant a l’Almanach de l’Esquella de la Torratxa. Entre el 1897 i el 1900 va publicar els seus primers textos, poemes de temàtica amorosa amb el pseudònim de Virgili d’Alacseal. El 1898, es presenta als Jocs Florals d’Olot amb el poema "Lo llibre nou" i el monòleg "La infanticida“; ambdues obres li foren premiades. A partir d’aquest moment va firmar les seves obres amb el pseudònim de Víctor Català.

Al 1901 va treure el seu primer llibre, “Lo cant dels mesos” i també va publicar el seu únic recull de monòlegs A partir d'aleshores, inicià la seva col·laboració literària a la revista modernista Juventut (1900-1906). Aquí, escrigué els seus primers ”drames rurals”. El 1902 surt el recull al llibre titulat “Drames rurals” i es comença a conéixer el misteri del seu pseudònim. Aquest mateix any rep les primeres crítiques pel fet d'escriure sobre l'aspecte més fosc de la condició humana. El 1904 publica un altre recull de contes “Ombrívoles”. Un any després publica “Llibre Blanc”. El 1907 va publicar el recull de narracions “Caires vius”.

SEGONA ETAPA, (A PATIR DEL 1907) El 1915 va ser membre de l’Acadèmia de la Llengua Catalana. El 1920 publica el recull de narracions ”La Mare Balena”. El 1923 va ser membre de l’Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona. El 1926 va publicar la seva segona i última novel·la, “Un film”. Al llarg de la seva carrera literària, va estar vinculada als Jocs Florals de Barcelona. POSTGUERRA El 1944 va publicar el seu primer recull de narracions en Castellà, “Retablo”. El 1946 publica un recull de proses literàries sobre temes domèstics, “Mosaic”. Pocs anys més tard, publicarà Vida Mòlta (1950) i Jubileu (1951), els seus últims reculls de narracions, i les seves Obres Completes (1951,1972).

L’OBRA Es pot dividir en tres etapes: Modernisme El cant dels mesos (1901), poemari. Quatre monòlegs (1901), recull de monòlegs. Drames rurals (1902), recull de contes. Ombrívoles (1904), recull de contes. Llibre Blanc - Policromi-Tríptic (1905), poemari. Solitud (1905), novel·la. Caires Vius (1907), recull de contes.

Segona etapa, del 1907 fins la guerra civil La Mare - Balena (1920), recull de contes. Un film 3.000 metres (1926), novel·la. Marines (1928), antologia. Contrallums (1930), recull de contes. Postguerra Retablo (1944), recull de contes en castellà. Mosaic (1946), proses literàries. Vida mòlta (1950), recull de contes. Jubileu (1951), recull de contes. Obres Completes (1951). Obres Completes (1972).

SOL·LITUD Publicada en fulletons inclosos a la revista Joventut entre el Març de 1904 i l’Abril de 1905. El 1909 va aparèixer com a novel·la sencera. TEMA L'obra tracta l'itinerari vital i interior de la Mila, la protagonista, fins que s'arriba a conèixer a si mateixa. És una dona insatisfeta amb la seva relació matrimonial. LES SEVES INFLUÈNCIES És una novel·la simbòlica que fuig del realisme descriptiu i selecciona elements de la realitat per transformar-los en símbols.

L’ESTIL DE LA NOVEL·LA Un dels trets característics d'aquesta novel·la és el llenguatge. L'ús d'una llengua viva i expressiva que utilitza diverses varietats i registres per donar més vivesa al relat i diferenciar l'estil dels personatges. PERSONATGES S'estableix un triangle narrador - protagonista-lector on aquest darrer descobreix què hi ha més enllà de les meres aparences de la realitat i ho fa al mateix temps que Mila i a través dels seus estats d'ànim. TRADUCCIONS alemany: Sankt Pons, tr. Eberhard Vogel, Berlin: S. Fischer Verlag, 1909 anglès: Solitude, tr. David H. Rosenthal, Londres: Readers International, cop., 1992. castellà: Soledad, tr. B. Losada. Madrid: Alianza Editorial/Enciclopèdia Catalana, 1986. esperanto: Soleco, tr. Josep Ventura i Freixas, Barcelona: Talleres Gráficos Hostench S.A., 1967. francès: Solitude, tr. Marcel Robin, París: Éditions Denoël. italià: Solitudine, tr. Alfredo Gianini, Carabba Editore, 1918. romanès: Singuratate, tr. Irina Calin, Bucarest: Meronia, 1998. txec: Samota, tr. Jan Schejbal, Praga: Odeon, 1987. aranès: "Solitud", tr. Maria Vergés i Pérez, Lleida: Pagés Editors, S.L., 2007.