Forma substancial (essència)

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
2. L' idealisme transcendental:la síntesi kantiana 2. 3
Advertisements

2. L’escolàstica i la filosofia de Tomàs d’Aquino 2
LA FILOSOFIA EMPIRISTA (1)
Pàgina El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1.2 L’origen i la constitució del coneixement: Locke Biografia Pàgina 233 John Locke.
1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1
Unitat 12 L’empirisme modern José Vidal González Barredo.
3. Els presocràtics 3.3. Heràclit d’Efes
NIVELLS D’0RGANITZACIÓ
L’Expressió escrita.
3. Karl Marx: el materialisme històric 3. 5
La teoria hilemòrfica d’Aristòtil
JOHN LOCKE EPISTEMOLOGIA.
regit per llei: el logos
1. L’empirisme de Locke 1.2. Els límits del coneixement
Epistemologia i ontologia medievals
3.4 El problema del coneixement
Diverses parts (òrgans)
1. Aristòtil 1.4 El problema de l’ésser humà i del coneixement
Forma substancial (essència)
La filosofia d' Aristòtil i les escoles hel·lenístiques
EL PROBLEMA DE LA VERITAT
1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat
2. El problema de la realitat en la metafísica racionalista 2
Què hi ha a l'Univers?.
Aprendre junts alumnes diferents: Una escola per a tothom
2. El cristianisme aristotèlic de Tomàs d’Aquino
Pàgina El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1.2 L’origen i la constitució del coneixement: hume L’origen i la constitució del coneixement.
1. L’empirisme de Locke 1.1. L’origen i la constitució del coneixement
Pàgina El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1.2 L’origen i la constitució del coneixement: Locke Biografia Pàgina 233 John Locke.
RENÉ DESCARTES ( ) El Racionalisme.
1. L’empirisme de Locke 1.3. L’anàlisi dels conceptes de la metafísica escolàstica Pàgina 258 Els dos sentits de la substància: com a substrat i com a.
4. Pirró d’Èlide i l'escepticisme
2. L’empirisme de Hume 2.1. L’origen i la constitució del coneixement
1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1
Què existeix i què no existeix.
1. Epicur de Samos i l’epicureisme
Pàgina El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1.3 La recerca d’un criteri de veritat La crítica al dubte metòdic cartesià i el seu.
2. Zenó de Cition i l'estoïcisme
Objectiu Educatiu Trienni
Pàgina El problema de realitat en l’empirisme modern 2.3 La crítica dels conceptes de la metafísica de Hume La crítica dels conceptes de la metafísica.
2. L’empirisme de Hume 2.4. La crítica dels conceptes de la metafísica escolàstica Pàgina 270 Posa en qüestió la realitat de la substància entesa tant.
Gestió de les emocions PEX. SPR Curs U B.
2. El materialisme històric de Marx
2. El materialisme històric de Marx
4. El problema de la moral: eudemonisme
3. Diògenes de Sínope i el cinisme
Sòlids Líquids Gasos Plasma
Meditacions metafísiques
Pàgina El problema de realitat en l’empirisme modern 2.0 Límits del coneixement en Locke Distinció entre idees i qualitats Idees en la ment. Qualitats.
Sentit inicial de la tragèdia Canvi amb Eurípides
3. El problema del coneixement: teoria de la reminiscència
2.2 El mètode socràtic: la inducció maièutica
2. Sòcrates 2.4. El problema del coneixement: el racionalisme socràtic
1. El problema de la realitat: teoria hilemòrfica
2. El problema de la realitat en la metafísica racionalista 2
1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat
1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1
El que cal saber sobre l’estafa del FLA
1. Aristòtil 1.4 El problema de l’ésser humà i del coneixement
3.4 El problema del coneixement
1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1
Principi del canvi (immanent)
2.2 El mètode socràtic: la inducció maièutica
Organització i creixement
CONCURS BÍBLIC NOM: CÉSAR COGNOMS: GARCÍA MEDINA GRUP B DATA NAIXAMENT: 02/07/2003 COL·LEGI: SANT JOSEP OBRER CARRER: COVADONGA S/N
Pàgina El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1.2 L’origen i la constitució del coneixement: hume L’origen i la constitució del coneixement.
2. El problema de la naturalesa i del coneixement als inicis de la reflexió filosòfica 2.1. El concepte de physis Pàgina 21 Primer problema: Què és la.
1. Aristòtil 1.2 El problema de la naturalesa: teoria hilemòrfica
Pàgina El problema de realitat en l’empirisme modern 2.3 La crítica dels conceptes de la metafísica de Hume La crítica dels conceptes de la metafísica.
Pàgina El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1.3 La recerca d’un criteri de veritat La crítica al dubte metòdic cartesià i el seu.
Transcripción de la presentación:

Forma substancial (essència) Pàgina 248 2. El problema de realitat en l’empirisme modern 2.1 L'anàlisi dels problemes metafísics en Locke L’anàlisi dels conceptes de la metafísica escolàstica A la pregunta què és la realitat, la metafísica escolàstica respon, la realitat és substància. La substància s’identifica amb l’ésser individual i concret, resultat de la composició de matèria i forma en dos nivells: Però, el concepte de substància té dos sentits complementaris en la metafísica d'Aristòtil: Substrat (substància primera): allò que roman encara que canviïn els accidents. Essència (substància segona): allò que fa que una cosa sigui el que és (i no una altra cosa). 1r nivell Matèria primera 2n nivell Matèria segona S1 Forma substancial (essència) Abstracció Forma accidental (accidents) Substància primera (Individual) S2 Substància segona (Universal)

Pàgina 248 2. El problema de realitat en l’empirisme modern 2.1 L'anàlisi dels problemes metafísics en Locke L’anàlisi dels conceptes de la metafísica escolàstica La idea de substància com a substrat o substància individual. Com es forma? La ment no percep la informació de les qualitats dels cossos separadament, sinó que estem acostumats a percebre-les unides. Per això creiem que pertanyen a una sola cosa i suposem que existeix algun suport sobre el qual resideixen, al qual assignem un nom. Què és? Un nom d’una idea complexa que designa una col·lecció d’idees simples que apareixen unides amb una certa regularitat com si fossin una mateixa cosa. Quina realitat posseeix? (Aplicació del principi de la còpia) - L’única cosa de la qual tenim sensació és de cada una de les qualitats de l’objecte però no de la idea d’aquest suport; per tant, és una idea obscura, de la qual no tenim una percepció immediata. - Però com que sempre, aquestes qualitats apareixen unides, encara que Locke no admet aquesta idea de substància, la substitueix per la idea d’un conglomerat de qualitats unides per una coherència necessària. Si en Aristòtil o Descartes les qualitats resideixen en la substància, en Locke resideixen sense la substància. Text pàgina 249

Pàgina 250 2. El problema de realitat en l’empirisme modern 2.1 L'anàlisi dels problemes metafísics en Locke L’anàlisi dels conceptes de la metafísica escolàstica La idea de substància com a essència: les idees abstractes i els universals. Com es formen aquestes idees? Mitjançant el procés d’abstracció: la ment, observant els objectes, para atenció en les seves similituds i diferències. Segons els nostres interessos concrets, separem (abstraiem) uns trets o uns altres, deixant de banda els altres i agrupem el conjunt d’idees que es corresponen amb aquests sota una denominació comuna, és a dir, li assignem un nom. Quina realitat posseeix? (Aplicació del principi de la còpia) - No podem dir que designi una essència real universal ja que no en tenim cap idea procedent de l’experiència; per tant, - No existeix més realitat que la dels éssers individuals. Què son? - Un nom (nominalisme) d’una idea complexa formada per abstracció que serveix per classificar i anomenar de manera comuna aquells éssers individuals que tenen unes mateixes qualitats. - Una fórmula d’economia de pensament que, basant-se en les semblances d’alguns éssers particulars, inventa un nom per designar-los de manera única. - Simples i útils convencions lingüístiques produïdes pel propi enteniment humà.

Pàgina 250 2. El problema de realitat en l’empirisme modern 2.1 L'anàlisi dels problemes metafísics en Locke L’anàlisi dels conceptes de la metafísica racionalista Demostra l’existència de tots tres seguint raonaments similars als cartesians i basant-se en el tres graus del coneixement que prèviament havia establert: Encara que Locke afirmi l’existència d’aquests tres objectes, és molt més escèptic que Descartes quant a la possibilitat de poder arribar a conèixer com són o quines qualitats tenen. Coneixement intuïtiu: existeix perquè és impossible pensar sense ser. La idea de substància pensant, jo o ànima Coneixement demostratiu: existeix com a causa última de la nostra existència i la del món. La idea de substància infinita o Déu Coneixement sensitiu: existeix com a causa de les nostres sensacions. La idea de substància extensa, món material o realitat extramental

Pàgina 251 2. El problema de realitat en l’empirisme modern 2.1 L'anàlisi dels problemes metafísics en Locke El coneixement sensible de l'existència dels ens particulars Plantejament del problema: El punt de partida són les nostres sensacions. Tenim el coneixement intuïtiu que aquestes idees són en la nostra ment; però, ¿podem inferir amb certesa l'existència d’alguna cosa fora de nosaltres que es correspongui amb aquestes idees? És possible que els éssers humans tinguin en la ment aquestes idees, sense que existeixi la cosa, sense que hi hagi un objecte que afecti els seus sentits. A més, el somni pot produir el mateix efecte (en ell totes aquestes idees poden ser produïdes en nosaltres sense la intervenció de cap objecte exterior). Argumentació a favor: La vivesa amb què sentim la diferència que existeix entre qualsevol idea reviscuda en la ment per la memòria i qualsevol que ens ve a la ment pels sentits, és la mateixa que podem sentir entre dues idees distintes qualsevol (evidència que ens situa fora de tot dubte). Existeix una diferència manifesta entre somiar que s'està al foc, i estar-hi realment. Advertim amb certesa el plaer i el dolor que se segueixen en l'un i l'altre cas, així com les respectives conseqüències. José Vidal González Barredo