Pàgina 233 1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1.2 L’origen i la constitució del coneixement: Locke Biografia Pàgina 233 John Locke.

Presentación del tema: "Pàgina 233 1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1.2 L’origen i la constitució del coneixement: Locke Biografia Pàgina 233 John Locke."— Transcripción de la presentación:

1 Pàgina 233 1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1.2 L’origen i la constitució del coneixement: Locke Biografia Pàgina 233 John Locke ( ): dades biogràfiques i obres Va estudiar becat en el prestigiós Christ College d'Oxford, que reduïa el seu programa d’estudis a la filosofia aristotèlico-escolàstica sense cap referència a la filosofia cartesiana, els avenços de la nova ciència o les matemàtiques. Decebut per aquest tipus educació, es va reorientar cap els experiments químics (va ser col·laborador de Robert Boyle) i l'estudi de la medicina. Professor de grec clàssic a Oxford, fins als 34 anys no va llegir la filosofia de Descartes que li va provocar "el gust pels estudis filosòfics" i es va constituir en una influència decisiva sobre ell. La metafísica cartesiana va ser un gran descobriment, ja que representava una veritable alternativa a l'escolàstica. Va rebre la influència de Pierre Gassendi (filòsof crític amb Descartes i seguidor de l'epicureisme) i, en la filosofia política, dels britànics Hobbes i Shaftesbury. Va viure a Londres, durant quatre anys a França i un breu exili a La Haia (Holanda). De retorn a Londres, després de la Revolució Gloriosa, es va convertir en un col·laborador dels whigs (representants del partit liberal) que li feien consulta constantment sobre els diversos assumptes polítics. És considerat el pare de l'empirisme modern ja que la seva filosofia va posar-ne els fonaments en l’«Assaig sobre l’enteniment humà» (1690) (Teoria del coneixement/ Metafísica). És considerat el fundador del liberalisme clàssic en «Dos tractats sobre el govern civil» (1690) (Filosofia política) on les seves aportacions més rellevants són la idea de la democràcia liberal i la defensa de la tolerància.

2 Pàgina 233 1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1.2 L’origen i la constitució del coneixement: Locke L’origen i la constitució del coneixement en John Locke ( ) Quin és l’origen de les nostres idees?: negació de les idees innates Segons el racionalisme: en l'enteniment, hi ha certs principis innats i nocions primàries, com impreses en la ment, que l'ànima rep amb el seu ser, formen part de l’ànima d’una manera tan necessària com les facultats que li són inherents i són acceptades universalment per la humanitat. Locke constata que no hi ha cap principi al qual tota la humanitat doni un assentiment universal; a més, no estan impreses naturalment en l'ànima perquè les desconeixen els nens, les persones sense una formació filosòfica o amb les seves capacitats intel·lectuals minvades. La prova més clara en contra d’aquestes idees és que els éssers humans poden assolir tot el coneixement que posseeixen i arribar a la certesa sense tals nocions o principis innats i utilitzant només les seves facultats naturals. Per Locke, la ment, en néixer, és com un full en blanc (tabula rasa) que, a poc a poc, es va omplint amb les dades dels sentits. Per tant, totes les nostres idees provenen de l’experiència i no existeixen les idees innates. Ara, negar les idees innates no és el mateix que mantenir que «només» l'experiència, sense l'«auxili de la raó», és suficient per adquirir el coneixement. Allò que més s'apropa a les idees innates són els prejudicis que, des de l’edat més tendra, adquirim els éssers humans. Aquests prejudicis poden ser de grup, raça, religiosos o polítics

3 Pàgina 234 1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1.2 L’origen i la constitució del coneixement: Locke L’origen de les idees: explicació fisiològica del procés. Com els cossos produeixen les idees en nosaltres? Explicació mecanicista de la sensació, el cossos operen en nosaltres per impuls: Com que podem percebre a distància és evident que alguns cossos individualment imperceptibles han de venir d'aquests i han de tenir la capacitat d’afectar algunes parts del nostre cos. Els cossos del món físic entren en contacte amb els nostres sentits a través del xoc i el moviment de petites partícules (raigs de llum, ones sonores, etc.) que topen contra les nostres terminacions nervioses. Aquest xoc genera un moviment que es transmet pel conducte dels nostres nervis o «esperits animals» fins al cervell o l'assentament de la sensació, per produir en la nostra ment les idees particulars que tenim sobre aquests objectes. Per tant, les idees són produïdes per l'impuls sobre els nostres sentits d’aquestes partícules insensibles de matèria procedents dels cossos. Els diferents moviments i formes, volum i nombre d’aquestes partícules, en afectar els diversos òrgans dels nostres sentits, produeixen en nosaltres les diferents sensacions.

4 Pàgina 234 1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1.2 L’origen i la constitució del coneixement: Locke La gènesi de les idees simples: la sensació i la reflexió “Totes les idees procedeixen de la sensació o de la reflexió”. Text pàgina 234 Tipus Segons origen Sensació (Experiència externa: en ser afectats els nostres sentits pels objectes de diversa forma) [Imatge p. 234] (qualitats sensibles dels objectes) Reflexió (Experiència interna: en percebre les operacions internes de la pròpia ment) (actes de la pròpia ment: percebre, recordar, imaginar, pensar, etc.) D’un sol sentit (Idees de les olors, colors, etc.) De diversos sentits (Idees de magnitud, moviment, situació, etc.) Idees (Qualsevol contingut de la consciència) (Representacions) Simples L’enteniment és passiu (es limita a rebre-les) De la reflexió (Idees de record, percepció, etc.) De combinació de sensació i reflexió (Idees d’existència, plaer, nombre, etc.)

5 Pàgina 235 1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1.2 L’origen i la constitució del coneixement: Locke La gènesi de les idees complexes: les operacions de l’enteniment Idees (Qualsevol contingut de la consciència) (Representacions) Simples L’enteniment és passiu (es limita a rebre-les) Sensació (Experiència externa: en ser afectats els nostres sentits pels objectes de diversa forma) (qualitats sensibles dels objectes) Reflexió (Experiència interna: en percebre les operacions internes de la pròpia ment) (actes de la pròpia ment: percebre, recordar, imaginar, pensar, etc.) D’un sol sentit (Idees de les olors, colors, etc.) De diversos sentits (Idees de magnitud, moviment, situació, etc.) De la reflexió (Idees de record, percepció, etc.) De combinació de sensació i reflexió (Idees d’existència, plaer, nombre, etc.) Tipus d’idees simples Segons origen Són els àtoms del coneixement (però estan inconnexes) Complexes L’enteniment és actiu (opera sobre les idees simples i les combina) Operacions de l’enteniment Tipus d’idees complexes Percepció (reflexió) Retenció (memòria) Discerniment Composició Comparació Abstracció Substàncies (Representen coses particulars: cavall, arbre, etc.) Modes (Representen qualitats o complexos de qualitats: espai, gratitud, etc.) Relacions (Resultat de comparar diverses idees: pare - fill, identitat -diversitat, causa - efecte, etc) Text pàgina 235

6 els diferents graus d’evidència que s’hi donen depenen de
1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1.2 L’origen i la constitució del coneixement: Locke Tipus de coneixement: intuïtiu, demostratiu i sensitiu. Hi ha tres graus de coneixement, a saber: intuïtiu, demostratiu i sensitiu. Cadascun té un mode d'evidència i de certitud diferent: Com que tot el nostre coneixement consisteix en la visió que de les seves pròpies idees té la ment, els diferents graus d’evidència que s’hi donen depenen de les diferents maneres que té la ment de percebre l'acord o el desacord de qualsevol de les seves idees.

7 1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1
1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1.2 L’origen i la constitució del coneixement: Locke Definició: «Quan la ment percep de manera immediata l'acord o el desacord de dues idees per si soles, sense la intervenció de cap altra idea.» Exemples: Un cercle no és un triangle, tres és més que dos, el color blanc no és el color negre. Trets característics: Veritats que la ment percep per mera intuïció, s'imposen a la ment immediatament i sense cap possibilitat de dubte. Aquesta intuïció és el coneixement més clar i de major certitud que és possible en l'ésser humà i la base de tota l’evidència i certesa posterior. Coneixement intuïtiu Definició: «Quan la ment no pot reunir les seves idees per advertir l'acord o el desacord per una comparació immediata i es veu obligada, mitjançant la intervenció d’altres idees (d'una o de vàries, segons calgui), a descobrir l'acord o el desacord que busca.» (és el que anomenen «raonar».) Exemples: Determinar la magnitud que pot existir entre els tres angles d'un triangle i dos angles rectes. Trets característics: Depèn de proves (les idees intermèdies utilitzades) i la sagacitat (promptitud en trobar-les i disposició de saber-les aplicar). No té el grau de certitud indubtable del coneixement intuïtiu. Coneixement demostratiu Definició: «Quan la ment, a partir del coneixement intuïtiu que té de les idees infereix, de les seves sensacions l'existència d’alguna cosa fora d’ella que es correspongui amb aquestes idees: l'existència d'objectes externs particulars.» Exemples: El coneixement sensible de l'existència dels ens particulars. Trets característics: Aquest coneixement excedeix la mera probabilitat, sense assolir, no obstant, cap dels dos graus de la certitud dels coneixements anteriors. Coneixement sensitiu José Vidal González Barredo