Què puc conèixer (2na part) La necessitat d´un criteri estable La teoria de les idees

Sòcrates no va deixar res escrit Sòcrates no va deixar res escrit. Fou el seu deixeble Plató qui recollí els seus pensaments i els presentà escrits en forma de diàleg. En la major part de l´obra platònica apareix Sòcrates discutint amb altres pensadors, fonamentalment els sofistes, i exercint el paper de protagonista. Plató heretà del seu mestre el seu combat contra la sofística i contra ella construí el més característic de la seva filosofia: la teoria de les idees. Per contrarestar el relativisme dels sofistes, Plató establí un criteri on la veritat no depenia de cap interès subjectiu o particular (la teoria de l´homo mesura) sinó de la naturalesa mateixa de les coses. Aquest criteri curiosament tenia característiques semblants a les de l´ésser de Parmènides: immobilitat, eternitat, només accessible a través de la raó, però a diferència del filòsof eleàtic no estava constituït per una realitat única, sinó per múltiples realitats. A aquestes realitats Plató les anomenà idees.

Les idees no eren realitats subjectives, productes del pensament o de processos mentals, sinó que eren realitats que tenien una existència independent de les nostres ments, de la nostra raó. Aquestes realitats no tenien una naturalesa material sinó espiritual i el seu lloc d´origen era també de naturalesa espiritual, estava situat fora de la dimensió física de les realitats que captem amb els sentits. A aquesta dimensió extra física (metafísica), Plató l´anomenava món de les idees. Les idees i el món de les idees foren descrits en oposició directa a les coses i al món de les coses. Si el món físic, el món que percebem és un món imperfecte, confús i caòtic, el món de les idees, en canvi, és un món perfecte, transparent i ordenat. Si les coses són materials, múltiples, temporals i, com diu Heràclit, sotmeses a un flux de canvis constants, les idees són espirituals, úniques, eternes i immutables, com l´ésser de Parmènides.

Món de les idees Perfecció, transparent, ordenat Realitats espirituals, úniques, eternes, immutables Món de les coses Imperfecció, confusió, desordre Realitats materials, plurals, temporals, canviants

La funció del món de les idees era la d´exercir de patró i de model objectiu a la realitat física i moral i substituir la inconstància i arbitrarietat dels criteris humans. Plató admet una realitat intermèdia entre la realitat absoluta i el no-res, entre la veritat i la falsedat, que és el món sensible o material, el món de l´aparença, d´allò que és però no és del tot. Les idees serveixen per determinar el grau de falsedat o veritat de les coses. El coneixement de les idees pot servir-nos per mesurar, calibrar i valorar el que existeix aquí, en el món sensible. Hom podrà dir si una cosa és més o menys vertadera si s´aproxima o no al model original, si participa en un major o menor grau de la veritat del seu original ideal.

Teoria de les idees - una dualitat ontològica: la realitat estava dividida en dos mons, un món ideal i un món material, - una dualitat antropològica: la naturalesa humana estava dividida en ànima i cos, - una dualitat epistemològica: el coneixement humà es pot desenvolupar a través de la raó o dels sentits, - una psicologia o teoria de l´ànima: la part espiritual de l´ésser humà era espiritual, immortal i reencarnable i tenia la possibilitat de fer de mitjancera entre el món de les idees i el món de les coses. La teoria de les idees estava fonamentada en