Què puc conèixer (2na part)

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
FILOSOFIA MODERNA IMMANUEL KANT. 2 IMMANUEL KANT- XVIII (1) PRINCIPIS GENERALS  De formació racionalista, la lectura de l’obra de Hume li fa plantejar.
Advertisements

P L A T Ó.
EL TEMPS. ¿QUÈ ÉS EL TEMPS? El temps és un concepte físic que tots experimentem quotidianament, però que es difícil de definir formalment. Es pot partir.
2. L' idealisme transcendental:la síntesi kantiana 2. 3
3.3 El problema de la realitat: teoria de les Idees
UNITAT 1 L’ORIGEN DE LA FILOSOFIA OCCIDENTAL.
UNITAT 2 LA FILOSOFIA EN L’ÈPOCA CLÀSSICA: PLATÓ.
1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1
31 de l’any Regina Els “Records de pluja” de Marcel Olm ens fan desitjar una vida fecunda en l’amor.
JESÚS DE NATZARET.
Crítica al Platonisme i a la tradició judeocristiana
3.3 El problema de la realitat: teoria de les Idees
Quina és la fórmula de la felicitat que ens dóna la paraula de Déu?
3. Els presocràtics 3.5. Els pluralistes
Unitat 12 L’empirisme modern José Vidal González Barredo.
3. Els presocràtics 3.3. Heràclit d’Efes
L’escola Pitagòrica i els filòsofs atomistes.
2. La recerca de la felicitat en l'hel·lenisme 2.3 Els estoics
FILOSOFIA MODERNA RENÉ DESCARTES.
Jorge Porta 2ºBach B Filosofia
ELS SOFISTES MARIA DE SANDE MARINA AUCEJO PAULA CUBEL LARA MARTINEZ
L´Escola pitagòrica. Els filòsofs atomistes: leucip i demòcrit.
Unitat 14 L’idealisme alemany José Vidal González Barredo.
3.4 El problema del coneixement
Diverses parts (òrgans)
Pàgina 398 La filosofia de l’ésser i la filosofia de l’esdevenir.
EL PROBLEMA DE LA VERITAT
2. El problema de la realitat: la metafísica racionalista 2. 1
Impressions sensibles
2. L’idealisme absolut de Hegel
Impressions sensibles
Pàgina El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1.2 L’origen i la constitució del coneixement: hume L’origen i la constitució del coneixement.
Per tant, hi ha d’existir
Intuïcions empíriques
Sentit inicial de la tragèdia Canvi amb Eurípides
1. L’empirisme de Locke 1.3. L’anàlisi dels conceptes de la metafísica escolàstica Pàgina 258 Els dos sentits de la substància: com a substrat i com a.
1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1
Què existeix i què no existeix.
Els sofistes Protàgores i Gòrgies Carla Domenech Marta Crespo
Pàgina El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1.3 La recerca d’un criteri de veritat La crítica al dubte metòdic cartesià i el seu.
1. La crítica de la tradició occidental: la filosofia del martell 382
2. Sòcrates 2.1. La personalitat i la vida d’un filòsof singular
1. Els sofistes 1.3. El problema de la naturalesa: el gir antropològic
Pàgina El problema de realitat en l’empirisme modern 2.3 La crítica dels conceptes de la metafísica de Hume La crítica dels conceptes de la metafísica.
2. L’empirisme de Hume 2.4. La crítica dels conceptes de la metafísica escolàstica Pàgina 270 Posa en qüestió la realitat de la substància entesa tant.
2.2 El mètode socràtic: la inducció maièutica
Sòcrates Treball fet per: Judith Zarcos, Amor Estrela, Sonia Valcárcel, Chema Roque, Carlos Gimeno y Pedro Lopez.
Potser la seva vestimenta deia el que la seva ànima volia reflectir
Platonisme.
Pàgina 398 La filosofia de l’ésser i la filosofia de l’esdevenir.
1. Aristòtil 1.5 El problema de la moral: l’eudemonisme
3. El problema del coneixement: teoria de la reminiscència
PRESENTACIÓ DEL PENSAMENT DE DESCARTES.
COMPARACIÓ DEL PENSAMENT DE PLATÓ I NIETZSCHE
1. El problema de la realitat: teoria hilemòrfica
1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat
1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1
1. Aristòtil 1.4 El problema de l’ésser humà i del coneixement
1. Aristòtil 1.2 El problema de la naturalesa: teoria hilemòrfica
LLENGUATGE PENSAMENT I REALITAT
3.4 El problema del coneixement
1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1
5. Els pluralistes 39 Qui hi forma part?: Quins trets tenen en comú
2. El problema de la realitat: teoria de les Idees
HERÀCLIT D’EFES aC.
Cant espiritual Joan Maragall.
Principi del canvi (immanent)
+ En aquest breu i bonic salm s’estableixen les condicions necessàries per a esdevenir “hoste” del Senyor, és a dir, per a entrar en el Santuari i.
2. El problema de la naturalesa i del coneixement als inicis de la reflexió filosòfica 2.1. El concepte de physis Pàgina 21 Primer problema: Què és la.
Pàgina El problema de realitat en l’empirisme modern 2.3 La crítica dels conceptes de la metafísica de Hume La crítica dels conceptes de la metafísica.
Transcripción de la presentación:

Què puc conèixer (2na part) La necessitat d´un criteri estable La teoria de les idees

Sòcrates no va deixar res escrit Sòcrates no va deixar res escrit. Fou el seu deixeble Plató qui recollí els seus pensaments i els presentà escrits en forma de diàleg. En la major part de l´obra platònica apareix Sòcrates discutint amb altres pensadors, fonamentalment els sofistes, i exercint el paper de protagonista. Plató heretà del seu mestre el seu combat contra la sofística i contra ella construí el més característic de la seva filosofia: la teoria de les idees. Per contrarestar el relativisme dels sofistes, Plató establí un criteri on la veritat no depenia de cap interès subjectiu o particular (la teoria de l´homo mesura) sinó de la naturalesa mateixa de les coses. Aquest criteri curiosament tenia característiques semblants a les de l´ésser de Parmènides: immobilitat, eternitat, només accessible a través de la raó, però a diferència del filòsof eleàtic no estava constituït per una realitat única, sinó per múltiples realitats. A aquestes realitats Plató les anomenà idees.

Les idees no eren realitats subjectives, productes del pensament o de processos mentals, sinó que eren realitats que tenien una existència independent de les nostres ments, de la nostra raó. Aquestes realitats no tenien una naturalesa material sinó espiritual i el seu lloc d´origen era també de naturalesa espiritual, estava situat fora de la dimensió física de les realitats que captem amb els sentits. A aquesta dimensió extra física (metafísica), Plató l´anomenava món de les idees. Les idees i el món de les idees foren descrits en oposició directa a les coses i al món de les coses. Si el món físic, el món que percebem és un món imperfecte, confús i caòtic, el món de les idees, en canvi, és un món perfecte, transparent i ordenat. Si les coses són materials, múltiples, temporals i, com diu Heràclit, sotmeses a un flux de canvis constants, les idees són espirituals, úniques, eternes i immutables, com l´ésser de Parmènides.

Món de les idees Perfecció, transparent, ordenat Realitats espirituals, úniques, eternes, immutables Món de les coses Imperfecció, confusió, desordre Realitats materials, plurals, temporals, canviants

La funció del món de les idees era la d´exercir de patró i de model objectiu a la realitat física i moral i substituir la inconstància i arbitrarietat dels criteris humans. Plató admet una realitat intermèdia entre la realitat absoluta i el no-res, entre la veritat i la falsedat, que és el món sensible o material, el món de l´aparença, d´allò que és però no és del tot. Les idees serveixen per determinar el grau de falsedat o veritat de les coses. El coneixement de les idees pot servir-nos per mesurar, calibrar i valorar el que existeix aquí, en el món sensible. Hom podrà dir si una cosa és més o menys vertadera si s´aproxima o no al model original, si participa en un major o menor grau de la veritat del seu original ideal.

Teoria de les idees - una dualitat ontològica: la realitat estava dividida en dos mons, un món ideal i un món material, - una dualitat antropològica: la naturalesa humana estava dividida en ànima i cos, - una dualitat epistemològica: el coneixement humà es pot desenvolupar a través de la raó o dels sentits, - una psicologia o teoria de l´ànima: la part espiritual de l´ésser humà era espiritual, immortal i reencarnable i tenia la possibilitat de fer de mitjancera entre el món de les idees i el món de les coses. La teoria de les idees estava fonamentada en