La política fiscal És el conjunt de mesures de política econòmica que empren com a instruments G, TR i/o T. Es parla de política fiscal (PF) expansiva quan s’incre-menten G o TR, es redueix T o s’aplica una combina-ció d’aquestes variacions. Es parla de política fiscal contractiva en cas contrari. Una PF expansiva desplaça la funció DA a la dreta: si G, perquè augmenta el component G de DA; si T o TR, perquè augmenta YD i, per tant, augmenta C. Una PF restrictiva mou la funció DA a l’esquerra. 65
PF expansiva amb canvi fix (I) Partim d’a. Suposem que G. Lllavors DA0 canvia fins a DA1. L’equilibri a curt passa d’a a b: i Y. Però a b, DA1 continua canviant, perquè > * tendeix a fer apujar el dè- ficit exterior, e tendeix a depreciar-se, i el BC ha de vendre reserves, fet que redueix M0 i, a través del multiplicador monetari, M. SA' M d c SA0 b a II I * III IV G e DA0 DA1 Y+ Y, DA 66
PF expansiva amb canvi fix (II) D’altra banda, a a b és superior a la taxa expectada e (que és *) a la funció SA que passa per b. Vist això, e tendirà a pujar, movent SA0 a l’esquerra. L’equilibri a curt tendirà a moure’s fins a algun punt del quadrant II. Des d’aquí, convergirà a a o passarà al III. Des d’aquí, convergirà a a o passarà al IV. Des d’aquí, convergirà a a o passarà a l’I i així successiva-ment per a eventualment retornar al punt a. Si G desplacés Y+, l’equilibri a mitjà no seria a sinó el punt d’intersecció entre * i el nou valor Y+. 67
PF expansiva amb canvi fix (III) Si a a el dèficit públic és 0, G fa augmentar el dèficit. Inicialment, Y provoca T. Això pot reduir el dèficit, però, atès que a la llarga es retorna a a, mantenir G farà augmentar el dèficit. Per tant, caldrà G (la PF es cancel·la i, per tant, és transitòria) o T (la PF expansiva és permanent i es financia amb més imposts). Tots dos canvis desplacen la funció DA a l’esquerra. Si això passa quan l’equilibri és als quadrants II o III, la recessió s’aprofondeix. 68
Atenent als moviments de capitals L’anàlisi anterior es basa en la següent seqüència, on BP representa el saldo de la balança per compte corrent més el saldo del compte de capital, SCC (BP no inclou els moviments de reserves del BC): Però si SCC és molt sensible a variacions d’i i BP és dominat a curt per l’SCC, l’impacte positiu a curt d’G serà més gran per l’entrada de capital quan i > i*. G DA BP M DA G DA i BP M DA 69
L’equivalència ricardiana en acció Partint d’a a 66, si el públic sap que s’aplicarà G, sap que en algun moment G s’haurà de finançar amb T. Si l’equivalència ricardiana és vàlida, el públic estal-viarà ara per a fer front a T. Això provoca C ara. Si és el cas que C = G, la PF no aconsegueix moure DA0 a 66, i l’economia no abandona el punt a. Tornem a a, amb el públic sabent que hi haurà G. Amb expectatives racionals (ER), el públic sap que hi haurà . Aleshores, SA0 pot desplaçar-se a l’esquerra abans o simultàniament amb el canvi de DA0. 70
El cas d’expectatives racionals (I) Llavors G duria a un punt com ara d en comptes de b. Però si el públic anticipa aquest resultat, el desplaça-ment inicial d’SA0 a l’esquerra serà més gran, duent a l’economia a un punt a l’esquerra de d. Un cop més, aquesta anticipació farà que el canvi de e que desplaça SA0 a l’esquerra sigui més gran. Aquesta seqüència d’anticipacions s’atura quan el resultat pre-vist és d:expectant la taxa d’inflació de d, SA0 fa el salt a SA'; atès que G desplaça DA0 fins a DA1, el nou e-quilibri a curt és d, on el públic encerta . 71
El cas d’expectatives racionals (II) Per tant, amb ER, la PF expansiva anticipada no tindria efectes a curt termini sobre Y: la correcció d’expectati-ves seria tan ràpida i tan encertada, que l’economia no ultrapassaria la producció potencial. Per tal que la PF faci que Y > Y+, cal que l’ajustament de e es retardi. Atès que amb ER és més difícil que e s’allunyi de , és més difícil allunyar Y d’Y+. L’ajustament de e pot retardar-se no anunciant la PF, perquè el públic no tindrà motius per a canviar e fins que la PF hagi produït efectes sobre l’economia. 72