Taxa d’endeutament: receptes

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
Capítol 19 El mercat de béns en una economia oberta.
Advertisements

TEMA 6. Macro II. Capítulo 19 (Blanchard, 2006)
Segundo examen parcial
IS-LM II. Economía abierta.
Marcos Araya Fuentes Marzo 2009
Marta Damunt Meritxell Esquius Núria Puigivila Sonia Sánchez
2. L' idealisme transcendental:la síntesi kantiana 2. 3
3.- LES EIXIDES A LA CRISI (I): LA DOCTRINA DE KEYNES.
En aquest tema veurem els apartats següents:
No te la juguis: posa’t el cinturó !
EL DINER, ELS BANCS I LA POLÍTICA MONETÀRIA
EL DESPLAÇAMENT EN BICICLETA NO ÉS UN EXOTISME
En aquest tema veurem els apartats següents:
Alimenta el teu cos.
MITJANS DE PAGAMENT INTERNACIONAL
La Revolució Industrial
El Comerç Just com a model econòmic solidari
L’equilibri en les reaccions químiques
EXEMPLES HISTÒRICS DE RECESSIONS.
3. Karl Marx: el materialisme històric 3. 5
La funció de relació en els vegetals
LES RESPOSTES A LA CRISI
Liquidació del Pressupost Exercici 2016
Evolució dels perfils professionals a logística
Tema 8: Magnituds en cinemàtica
ANÀLISI DELS ESTATS FINANCERS DE L´EMPRESA
L’equilibri en les reaccions químiques
Com podem ser solidaris d’una manera pràctica?
TEMA 5 : FUNCIÓ DE NUTRICIÓ
INCORPORACIONS ROMANENTS GENÈRICS
LES RECESSIONS ECONÒMIQUES
Capitalisme i liberalisme
LA SOSTENIBILITAT DEL MODEL DE CREIXEMENT DE BALEARS: NOVES APORTACIONS PER AL DEBAT JORNADES DE REFLEXIÓ ESTRATÈGICA DINS EL MARC DE LA “RECERCA I INNOVACIÓ.
Infraestructures i Productivitat Universitat de Barcelona
Curs de Llenguatge Administratiu Valencià Juli Martínez Amorós
Perspectives Mercats Financers 2012
RYT a matrícula (MAT) reunió de centres 21/05/2015.
Servei d’Assistència en RRHH Aspectes pràctics de la implementació en nòmina del R.D. Llei 8/2010 DOCUMENT INTERN DE TREBALL 3 juny 2010.
ALUMNES DE 4T ESCOLA L’ESTEL
El màrqueting i els seus elements
Curs de Llenguatge Administratiu Valencià Juli Martínez Amorós
Pràctica 1.2: Hipòtesis i plantejament de problemes
(posició d’equilibri)
El que cal saber sobre l’estafa del FLA
II. EL PRECIO Quantitat de diners que el comprador d’un determinat producte o servei lliura al venedor a canvi de la seva adquisició. És la variable del.
Grup 2: Conseqüències de la vulneració dels drets humanas.
Pràctica 1.2: Hipòtesis i plantejament de problemes
Funció DAM amb taxa de canvi fixa
Tema 4. Política macroeconòmica
GROSSA DE CAP D’ANY 26 de setembre de 2013.
Els “trapicheos” d’uns quants socialistes al nostre poble Palau-solità i Plegamans $
Política d’oferta (supply-side policy)
TEMA 7. COMPRES, VENDES I EXISTÈNCIES
EL SISTEMA ECONÒMIC.
Xoc negatiu de DA amb canvi fix (I)
Dèficit extern i devaluacions
1r. BLOC. INTRODUCCIÓ ALS CONCEPTES COMPTABLES BÀSICS.
la depressió dels anys trenta
Política de desinflació
2.1.- La crisi als Estats Units: causes del crack del 1929 (II).
la depressió dels anys trenta
AQUESTA QUARESMA TU POTS SER MÉS!
La política fiscal És el conjunt de mesures de política econòmica que empren com a instruments G, TR i/o T. Es parla de política fiscal (PF) expansiva.
PF expansiva amb canvi flotant
Tema 3. Anàlisi macro a curt i mitjà
Canvis de la funció DA amb taxa flotant
El model SA-DA El model d’oferta agregada (aggregate suppy) i de demanda agregada (aggregate demand) és un model adreçat a explicar les fluctuacions del.
Funcions de demanda agregada
3.- LA GLOBALITZACIÓ És una acceleració de la interdependència de les economies nacionals, provocada pels canvis tecnològics i la reducció de les barreres.
Xoc negatiu d’SA amb canvi fix (II)
Transcripción de la presentación:

Taxa d’endeutament: receptes Les economies avançades no recorren a la monetitza-ció del deute (ja que els seus BCs són independents). Atès que la raó deute/PIB no pot créixer indefinida-ment i, eventualment, s’haurà d’estabilitzar, l’estabi-lització de la taxa d’endeutament públic passa per: la reducció del quocient DP/Y (dèficit primari/PIB) as-solint superàvit públic primari (T – G – TR > 0); i/o l’augment de la taxa de creixement y del PIB; i/o la reducció de la taxa d’interès real ir ; i/o la reducció de la taxa inicial d’endeutament D/Y. 81

La política monetària És el conjunt de mesures de política econòmica que empren com a instruments M0, la taxa d’interès oficial i/o les condicions creditícies, generalment amb l’objec-tiu de controlar la taxa d’inflació. Es parla de política monetària (PM) expansiva quan s’incrementa M0, es redueix i, s’afavoreix el crèdit o s’aplica una combinació d’aquestes mesures. Es parla de PM contractiva en cas contrari. Una PM expansiva desplaça la funció DA a la dreta. Una PM restrictiva mou la funció DA a l’esquerra. 82

Política monetària i demanda agregada La PM pot afectar la DA a través de varies vies. La via de la taxa d’interès: La via de la taxa de canvi: La via creditícia: la disponibilitat de crèdit (raciona-ment, exigències de garanties addicionals) afecta a i. A economies obertes, aquesta via és menys efectiva per la possibilitat d’endeutar-se a l’exterior. La via borsària: M0  M  i  ir  DA M0  M  i  e  er  DA i  preu    DA accions 83

L’esterilització Les operacions d’esterilització són dutes a terme pel BC per a neutralitzar els efectes sobre M d’una inter-venció del BC al mercat de divises. P.e., suposem que e està disminuint i el BC desitja que s’apugi. Aleshores, ven reserves exteriors i compra €. Això fa reduir M0. L’esterilització consisteix en reinjectar les compres d’€ a l’economia a fi d’immunitzar M0 contra les interven-cions al mercat de divises. La reinjecció es faria a tra-vés d’operacions de mercat obert. 84

Operacions de mercat obert Són el mitjà més comú del BC d’implementar la PM. Les operacions de mercat obert (open market opera-tions) s’empren per a controlar M i consisteixen en la compra i venda per part del BC de (principalment) títols de deute públic. El BC implementa una PM expansiva comprant títols, típicament als bancs. El BC paga els títols augmentant les reserves dels bancs al BC, fet que implica un M0. A la inversa, el BC implementa una PM restrictiva venent títols (= retira liquiditat de l’economia). 85

PM expansiva amb canvi flotant (I) Partim d’a. Si ha un m, d’m a m’, DA0 canvia a DA1. El canvi és més intens per la depreciació d’e (ja que m  i  e), que estimula DA. L’equilibri a curt passa d’a a b:  i Y. Però a b, DA1 continua canviant, perquè  fa apujar i i e s’aprecia, i DA1 es mou a l’esquerra. A més,  provoca e i SA1 es mou a l’esquerra.  e SA'  m' c SA0 = SA1 b II d a I m III IV  e m DA1  DA0 Y+ Y, DA 86

PM expansiva amb canvi flotant (II) L’economia en principi s’adreça, a mitjà, al punt c. Si m és transitori, retornem a a. En algun moment caldrà cancel·lar m (PM contractiva) i DA es mourà a l’esquerra, potser duent a Y per sota Y+ temporalment. Si m és permanent, l’economia manté via cap a c. La taxa d’inflació superior es compensa amb la depre-ciació suficient d’e i amb una taxa d’interès superior. Una altra il·lustració de la neutralitat del diner: m no-més acaba afectant a variables nominals. Amb ER, la neutralitat tendeix a manifestar-se abans. 87

PM expansiva: recapitulació Amb taxa fixa, la PM expansiva no té efectes: m ten-deix a depreciar e i la intervenció al mercat de divises exigeix comprar els € injectats amb l’m. a curt trànsit a mitjà partint d’Y = Y+  Y  Y  Y taxa flotant m transitori     = = m permanent      = taxa de canvi fixa = = = = = = també vàlid partint d’Y  Y+ 88