Política de desinflació

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
Capítol 19 El mercat de béns en una economia oberta.
Advertisements

AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ CdA Empúries.
L´energia.
SEGONA AVALUACIÓ Treball i energia. Potència. Calor.
2. L' idealisme transcendental:la síntesi kantiana 2. 3
La Guerra del Francès: resistint en nom de qui?
3.- LES EIXIDES A LA CRISI (I): LA DOCTRINA DE KEYNES.
LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL
La politja Una politja és una roda amb un eix central al voltant del qual pot girar i que, a la part exterior, té col.locada una corda o cable.
L’ÈPOCA DE L’IMPERIALISME
LES MÀQUINES SIMPLES.
EL DINER, ELS BANCS I LA POLÍTICA MONETÀRIA
EL DESPLAÇAMENT EN BICICLETA NO ÉS UN EXOTISME
Sònia Carrasco Trullàs Mercè Fabrés Montesinos
ELS INDICADORS ECONÒMICS: OCUPACIÓ I PREUS
Construeix la gràfica de valors
LA INDEXACIÓ A LA INFLACIÓ
EXEMPLES HISTÒRICS DE RECESSIONS.
de qualitat a l’administració local
3. Karl Marx: el materialisme històric 3. 5
PROPIETATS PERIÒDIQUES DELS ELEMENTS
Tema 5 (1ª part) Cinètica química.
1 u n i t a t El departament de Recursos Humans.
1 u n i t a t Electricitat bàsica.
LES RESPOSTES A LA CRISI
la depressió dels anys trenta
Evolució dels perfils professionals a logística
ANÀLISI DELS ESTATS FINANCERS DE L´EMPRESA
DGCEC - ICEC SERVEI DE DESENVOLUPAMENT EMPRESARIAL (SDE)
Com podem ser solidaris d’una manera pràctica?
PLA REACTIVACIÓ MUNICIPAL Ajuntament de Sant Pere de Ribes
LES RECESSIONS ECONÒMIQUES
HORT = TREBALL EN EQUIP - 4t
Infraestructures i Productivitat Universitat de Barcelona
AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ.
Ruben Balada Tripiana Informática
INDEX 1.- Introducció 2.- Abast i objectius del projecte
Potser la seva vestimenta deia el que la seva ànima volia reflectir
Preinscripció a la UPF Curs 2017/18
HORT = TREBALL EN EQUIP - 4t
CONNEXIONS SENSE CABLES I DISPOSITIUS MÒBILS
Creixement econòmic de Liquats Vegetals: Presència als lineals de les grans distribuidores d’alimentació. Núria Arimany Anna Sabata Xavier Ferràs Petra.
TREBALL I ENERGIA 1. CONCEPTE DE TREBALL
El que cal saber sobre l’estafa del FLA
II. EL PRECIO Quantitat de diners que el comprador d’un determinat producte o servei lliura al venedor a canvi de la seva adquisició. És la variable del.
PRIMERA LLEI DE NEWTON Si no actuen forces exteriors, la velocitat d’un cos no varia ni en mòdul ni en direcció.
CONCURS BÍBLIC Laia Garrit Mª del Mar Puigferrat.
Els sistemes materials
Funció DAM amb taxa de canvi fixa
Jessica, Gerard, Laura P, Alex
Tema 4. Política macroeconòmica
6.5.- La magnitud del deute al Tercer Món.
Política d’oferta (supply-side policy)
EL SISTEMA ECONÒMIC.
Xoc negatiu de DA amb canvi fix (I)
En aquest tema veurem els apartats següents:
Dèficit extern i devaluacions
1r. BLOC. INTRODUCCIÓ ALS CONCEPTES COMPTABLES BÀSICS.
la depressió dels anys trenta
la depressió dels anys trenta
Taxa d’endeutament: receptes
La política fiscal És el conjunt de mesures de política econòmica que empren com a instruments G, TR i/o T. Es parla de política fiscal (PF) expansiva.
PF expansiva amb canvi flotant
Tema 3. Anàlisi macro a curt i mitjà
COM NEIX UN PARADIGMA?.
Canvis de la funció DA amb taxa flotant
El model SA-DA El model d’oferta agregada (aggregate suppy) i de demanda agregada (aggregate demand) és un model adreçat a explicar les fluctuacions del.
Funcions de demanda agregada
3.- LA GLOBALITZACIÓ És una acceleració de la interdependència de les economies nacionals, provocada pels canvis tecnològics i la reducció de les barreres.
Xoc negatiu d’SA amb canvi fix (II)
Transcripción de la presentación:

Política de desinflació Amb canvi flotant, el BC pot triar . Si  és excessiva a mitjà, la causa és l’excessiu creixement d’M. Si es vol retallar , el remei és fàcil però dolorós: apli-car una PM contractiva. P.e., suposem que partim de c a 86 i l’objectiu és ar-ribar a a. Cal doncs reduir la taxa de creixement d’M d’m' fins a m. Inicialment, es passaria de c a d: caldria una recessió per a assolir la desinflació. Amb ER, però, es podria passar directament de c a a, si fos creïble que el BC pretén compremetre’s a . 89

La política canviària És el conjunt de mesures de política econòmica que empren la taxa de canvi e com a instrument. La gran decisió de política canviària (PC) es concreta en l’elecció de sistema canviari: canvi fix, canvi flotant o algun sistema intermedi. Triat un canvi flotant, no hi ha gairebé més marge de política canviària. Triat un canvi fix, la PC consisteix en mantenir la taxa fixa i, si s’escau, modicar-la devaluant (si es vol des-plaçar la funció DA a la dreta) o revaluant. 90

Arguments a favor del canvi flotant Modificacions de la taxa de canvi són necessàries per a compensar els diferencials de taxa d’inflació (PRPA). Amb canvi fix, el desajustament pot ser durador. En fer-se evident la necessitat de realineament de la taxa de canvi, ens arrisquem a atacs especulatius. Modificacions de la taxa de canvi són necessàries per a compensar xocs que alteren la competitivitat. Amb canvi fix, e no es pot ajustar i els preus han de caure per a guanyar competitivitat. Per la corba de Phillips, caiguda de pot requerir augment d’u. 91

Arguments a favor del canvi fix La taxa de canvi és una macromagnitud massa impor-tant com per a deixar-la en mans dels mercats. Però com esbrinar la taxa de canvi “correcta” a fixar? Una excessiva variabilitat de la taxa de canvi és per-judical per als fluxos internacionals de béns i d’actius financers, en ser font d’incertesa i inestabilitat. Per als països econòmicament integrats, una taxa de canvi fixa facilita la presa de decisions econòmiques. Per a països amb problemes d’inflació, adoptar una ta-xa fixa fa creïble el compromís de lluitar contra ella. 92

Correcció del dèficit exterior Amb canvi flotant, e es mou per a corregir-lo. Amb canvi fix, és l’economia que s’ajusta per a cor-regir-lo, forçant el  que millora la competitivitat. L’ajustament de l’economia pot, però, ser massa lent. El dèficit exterior implica que C+I+G és superior a Y. Retallar-lo requereix polítiques de reducció de DA. Per a no fer caure l’economia en recessió, cal combinar-les amb polítiques de desviament de DA (per a desplaçar DA de l’exterior a l’interior, de Z fins a C+I). L’altra opció és la devaluació. 93

Efectes del realineament del canvi fix El realineament pot ser a l’alça (revaluació d’e) o a la baixa (devaluació d’e). Els realineaments de la taxa de canvi fixa són la forma en què pot implementar-se la PM, ja que una devalua-ció va acompanyada d’un augment d’M (ja que el BC ha de vendre € per aconseguir reduir el seu valor) i una revaluació va acompanyada d’una reducció d’M. Amb canvi fix, la PM i la PC són les dues cares d’una mateixa moneda. Problema: l’anticipació dels realinea-ments poden generar atacs especulatius contra e. 94

Efectes d’una devaluació (I) Els efectes sobre  i Y d’una reducció de la taxa de canvi fixa partint de l’equilibri a mitjà els il·lustra 66 i són equivalents al d’una PF expansiva. La reducció d’e, quan  encara no ha canviat, redueix er, millora la competitivitat i millora el saldo corrent. Atès que la devaluació amaga un augment d’M,  aca-ba augmentant, la competitivitat guanyada es perd i er s’aprecia fins a compensar la devaluació. L’economia retorna a l’equilibri inicial. Aquest seria un altre cas il·lustrant la neutralitat del diner a mitjà. 95

Efectes d’una devaluació (II) Si el BC devalua un altre cop, el guany de competitivi-tat es tornarà a prendre a través de l’augment de . Una successió de devaluacions pot impulsar Y per da-munt d’Y+ temporalment. Cada devaluació fa augmen-tar er. Cada devaluació fa caure er de cop, per a tornar a augmentar amb l’increment de . Aquesta estratègia (seqüència devaluació nominal-inflació-apreciació real) permet a l’economia separar  de * i recuperar un marge mínim per a la PM. 96

Crisis canviàries: explicació 1 Les crisis són el resultat d’aplicar polítiques inconsis-tents amb un sistema canviari de taxa de canvi fixa. RX • 1 és la trajectòria ideal que redueix les oscil·la- cions del cicle. 2 il·lus- tra el pitjor: la política ar- rriva a destemps i aprofon- deix expansió i recessió. CB M0 x M0 CB CB = crèdits als bancs RX = reserves exteriors M0 = CB + RX a RX x c b temps 62