Dèficit extern i devaluacions Suposem que hi ha dèficit exterior. La devaluació pre-tén X i Z. L’efecte net és XN i un desplaçament de la funció DA cap a la dreta. Això causa un  que tendeix a empitjorar la compe-titivitat i a neutralitzar la reducció del dèficit exterior. És per aquest motiu que una devaluació adreçada a re-duir el dèficit exterior s’hagi de combinar amb políti-ques contractives (p.e. PF contractiva): la devaluació fa augmentar XN i la política contractiva fa reduir C+I+G per a què la funció DA no canviï i no hi hagi . 97

Crisis canviàries Durant els anys 1990 s’accelerà la integració financera internacional. Molts països de Llatinoamèrica i Àsia van permetre la mobilitat quasi perfecta de capital. La liberalització financera vingué acompanyada de creixement i de considerables entrades de capital. A algunes economies emergents, el flux d’entrada es tornà de sortida, primer moderat i després en allau. Les autoritats tractaren de defensar la moneda, exhau-rint les reserves exteriors. Al final, es produiren grans devaluacions (fins al 50%). Per què tot plegat? 98

Crisis canviàries: explicació 1 Les crisis són el resultat d’aplicar polítiques inconsis-tents amb un sistema de taxa de canvi fixa. P.e., supo-sem que el BC duu una PM expansiva incrementant els crèdits als bancs CB (M). L’augment d’M fa reduir i. Com surt més a compte invertir financerament fo- ra, surt capital i e es depre- cia. Per a mantenir el canvi fix, el BC ven reserves RX. RX CB M0 x M0 CB CB = crèdits als bancs RX = reserves exteriors M0 = CB + RX a RX x c b temps atac especulatiu 99

Crisis canviàries: explicació 1 Per tant, CB va augmentant i, en paral·lel, RX dismi-nuint. La taxa de canvi es devaluarà segur quan el BC no disposi de reserves (punt c). Però el col·lapse arriba abans. Quan els especuladors al mercat de divises poden aconseguir l’equivalent x a les reserves de què disposa el BC, els especuladors fan l’atac final contra la moneda: venen de sobte el volum x de moneda nacional que obliga al BC a comprar-la emprant totes les reserves restants. Un cop exhaurides, e es devalua i victòria per als especuladors (vegeu 27). 100

Crisis canviàries: explicació 2 Una segona explicació diu que les crisis canviàries succeeixen quan hom creu que succeiran. La creença que succeiran està motivada per una pèr-dua de confiança en la sostenibilitat del canvi fix. La pèrdua de confiança generalment va lligada a algu-na vulnerabilitat de l’economia que fa poc creïble que s’esmerci tot per a defensar la taxa de canvi fixa. En última instància, tot depèn de com cregui el mercat que el BC reaccionarà davant un atac especulatiu. 101

Crisis canviàries: explicació 2 L’atac consisteix en una venda massiva de la moneda nacional adquirida a crèdit. El BC respon comprant-la. Si el BC no esterilitza la intervenció, M cau i i puja. Això atreu capital i les reserves es recuperen per a de-fensar el canvi fix. A més, l’augment d’i imposa costs importants als especuladors que s’han endeutat en mo-neda nacional (alt cost de refinançament); vegeu 27. Si el BC esterilitza per a mantenir M (augmentant el crèdit als bancs), els especuladors tenen una altra opor-tunitat per a atacar i, eventualment, guanyaran. 102

Crisis canviàries: explicació 2 Així, hi haurà atac si s’expecta que el BC esterilitzarà i no deixarà apujar i; no hi haurà atac en cas contrari. L’existència de vulnerabilitats (febleses) a l’economia fa costós per al BC deixar apujar i (i resistir l’atac): si u és elevat, i dificulta la reducció d’u; si la borsa està inflada i hi ha risc de crac, i fa caure els preus i podria engegar el crac; si el govern està molt endeutat, i apuja el servei del deute; un sistema financer feble es pot enfonsar amb i; l’endeutament en divises crea vulnerabilitat a la devaluació. 103

La defensa de la taxa de canvi • 0- Prudència 1- Intervenir al mercat comprant i venent reserves. 2- Imposar controls de canvis, restringint oferta o de-manda de la moneda (p.e., amb quotes a la importació). 3- Modificar la taxa d’interès a molt curt termini, per a influir en el moviments de capital a molt curt termini. 4- “Ajustar” les macromagnituds (amb la PF o la PM) per a què siguin compatibles amb la taxa de canvi. 5- Rebre ajuda (rebre crèdit extern; rescat de l’FMI). 6- Rendir-se: (i) re/devaluant; o (ii) deixar flotar e. 104

Seqüència prudent de liberalització Ronald McKinnon ha suggerit la següent seqüència. Eliminació de les restriccions al comerç intern de béns. Liberalització gradual del comerç extern de béns: eliminant quotes, després aranzels a l’exportació i per últim aranzels a la importació. Liberalització de l’activitat bancària interna (llibertat per a fixar i, d’expansió d’oficines, de serveis bancaris) acompanyada de regulació i supervisió. Liberalització de tota la resta d’activitat financera interna (desenvolupament de les borses i els mercats de bons). Liberalizació financera externa (fora controls de capital). 104