+ En aquest breu i bonic salm s’estableixen les condicions necessàries per a esdevenir “hoste” del Senyor, és a dir, per a entrar en el Santuari i participar del culte diví (v. 1). + Entre les condicions exigides, no s’esmenta cap ritu exterior, sinó que totes tenen un caràcter exclusivament moral. + Això posa en evidència que el culte autèntic no es pot separar de la justícia i de l’amor al proïsme (vv. 2-5).

1. AMB ISRAEL 2. AMB JESÚS 3. AMB EL NOSTRE TEMPS Aquest salm 14 formava part de la catequesis ad portas: els pelegrins que venien de lluny podien estar contaminats per costums pagans. Per això els levites els donaven una catequesi elemental abans de deixar-los entrar al lloc sagrat. Aquest salm s’inicia amb la pregunta ritual dels pelegrins: “Senyor, ¿qui podrà estar-se a casa vostra?”. Allò que segueix és la resposta dels levites. 2. AMB JESÚS “Senyor, ¿qui podrà estar-se a casa vostra?”. Un dia algú proposà a Jesús una pregunta semblant: “-Mestre bo, què haig de fer per a posseir la vida eterna?”. I la resposta de Jesús fou també la de proposar normes de comportament humà (Mc 10,17-19)." 3. AMB EL NOSTRE TEMPS No pot haver-hi dicotomia entre “vida” i “fe”. L’autèntic equilibri es troba en la unitat total entre la fe i la vida quotidiana. Feliços els qui creuen! Al mateix temps, però, han de ser justos... Feliços els justos! Han de ser, però, igualment creients.

Senyor, ¿qui podrà estar-se a casa vostra? ¿Qui podrà viure a la muntanya sagrada?

El qui obra honradament i practica la justícia, diu la veritat tal com la pensa; quan parla no escampa calúmnies,

ni carrega a ningú res d’infamant, mai no fa mal al proïsme, ni carrega a ningú res d’infamant, compten poc als seus ulls els descreguts, honra i aprecia els fidels del Senyor;

no es desdiu de les promeses oneroses, no fia els seus diners a interès, ni es ven per condemnar cap innocent.

El qui obra així mai no caurà.

PROP DE DÉU Vull viure prop vostre, però perdo a cada pas el sentit de la vostra presència. Aquest és el meu dolor. M’oblido de vós sense més ni més, i puc passar-me hores i hores com si no existíssiu. Els moments d’oració durant el dia em recorden la vostra existència, però entremig em perdo i vaig a la deriva tota l’estona. Vull recobrar el contacte, vull “estar-me a casa vostra” i “viure a la vostra muntanya sagrada”. Digueu-me com ho puc fer!

Feu, Senyor, que siguem sempre homes de conducta irreprensible, que ens comportem honradament, que practiquem la justícia i no calumniem amb la nostra llengua ni fem mal al nostre proïsme. Així mereixerem d’estar a casa vostra i viure amb Vós a la vostra muntanya santa, pels segles dels segles. Amén.