Política d’oferta (supply-side policy) Les polítiques considerades fins ara (PF, PM, PC) són polítiques de demanda, ja que actuen principalment so-bre la funció DA (demand-side management policies). Les polítiques adreçades a augmentar el PIB potencial s’anomenen polítiques d’oferta. Actuen: millorant el funcionament dels mercats, incrementant la com-petència i reduint els efectes de les externalitats negatives; minimitzant l’impacte negatiu de la intervenció pública: des-regulant, reduint imposts distorsionadors (corba de Laffer), retallant subsidis i privatitzant sectors sobreprotegits... reduint u+ i les distorsions del mercat de treball. 105

Pros i contres de la política d’oferta En contra: en comparació amb les polítiques de demanda, triga generalment molt de temps a produir efectes sobre l’economia. A favor: permet incrementar el PIB potencial i, a curt, des-plaçar a la dreta la funció SA; permet neutralitzar els xocs negatius d’oferta, xocs contra els quals les polítiques de demanda no són instruments apropiats. 106

Política econòmica estabilitzadora Un xoc negatiu de DA es neutralitza amb una política de demanda expansiva. Un xoc negatiu d’SA fa que l’ús de polítiques de demanda s’enfronti a un dilema. Si s’aplica una política de demanda expansiva, augmen-ta Y (i es redueix u) però augmenta , que és font de no-ves complicacions (quines?). Si la política de demanda és contractiva per a controlar , llavors Y cau encara més i s’aprofondeix la recessió. En canvi, una política d’oferta permetrà desplaçar SA a la dreta i aconseguir Y sense . 107

Resum: el que sabem (N.G. Mankiw) Lliçó 1: A mitjà i llarg, la capacitat d’una economia per a produir béns determina el nivell de vida. A mitjà i llarg, el PIB depèn dels factors de producció i de la tecnologia productiva. Per tant, la política econòmica només pot augmentar el PIB a mitjà i llarg millorant la capacitat productiva. Lliçó 2: A curt, la demanda agregada afecta el PIB. Raó: l’ajustament lent dels preus. Això permet que, a curt, l’economia pugui situar-se fora del PIB potencial. A curt, la política econòmica afecta el PIB via DA. 108

Resum: el que sabem (N.G. Mankiw) Lliçó 3: A mitjà, la taxa de creixement de la quantitat de diner determina la taxa d’inflació però no afecta ni al PIB ni a la taxa d’atur. Això és conseqüència de la dicotomia clàssica: a mitjà, les variables nominals no afecten les variables reals. A mitjà, les mesures de política econòmica per a comba-tre la inflació són diferents de les mesures per a comba-tre l’atur. Lliçó 4: A curt, la política econòmica s’enfronta a un dilema entre inflació i atur (corba de Phillips). 109

Resum: el que no sabem (N.G. Mankiw) Qüestió 1: Quina és la millor manera d’augmentar el PIB potencial? Qüestió 2: Cal intentar estabilitzar l’economia i, en particular, el PIB? Qüestió 3: Quin és el cost de tenir inflació i quin el cost d’eliminar-la (d’una desinflació)? Qüestió 4: Fins a quin punt és un problema seriós l’existència d’un dèficit públic? Qüestió extra: no sabem quant podrem arribar a saber. 110

Tema 5. L’economia en el llarg termini Definicions K = factor de producció “capital” (mitjans de producció) L = factor de producció “treball” (serveis de producció) F = funció de producció, on F(K, L) és la producció Y que resulta d’emprar les quantitats K i L de factors A = constant que representa l’estat de la tecnologia k = K/L = intensitat de capital (raó capital/treball) y = Y/L = producció per càpita (raó producció/treball) F(K, L) = A·K ·L , funció de producció Cobb-Douglas, on  i  són constants. 111

Fets estilitzats del creixement econòmic Deguts a Nicholas Kaldor (1908-1986). Fet 1: y i k mostren una tendència a créixer (Y i K ten-deixen a créixer més ràpidament que L). Fet 2: la raó K/Y no mostra tendència sistemàtica. Fet 3: el Fet 1 significa que cada unitat d’L empra més capital per a produir cada cop més; l’augment de productivitat fa augmentar la retribució del factor L. Fet 4: la taxa de benefici no mostra tendència. Fet 5: no hi ha tendència per a les proporcions d’Y que van a parar a K i L (proporcions estables). 112

Crisis canviàries: explicació 2 Així, hi haurà atac si s’expecta que el BC esterilitzarà i no deixarà apujar i; no hi haurà atac en cas contrari. L’existència de vulnerabilitats (febleses) a l’economia fa costós per al BC deixar apujar i (i resistir l’atac): si u és elevat, i dificulta la reducció d’u; si la borsa està inflada i hi ha risc de crac, i fa caure els preus i podria engegar el crac; si el govern està molt endeutat, i apuja el servei del deute; un sistema financer feble es pot enfonsar amb i; l’endeutament en divises crea vulnerabilitat a la devaluació. 112