UN VIATGE A LA CONQUESTA ROMANA

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
EL PRINCIPAL ALIMENT DE LA GUERRA CIVIL
Advertisements

Sara Ramírez Karola Salat
Hades El déu de l’inframón.
TESEU Y EL MINOTAURE Pablo José Blasco Mendoza 4ºB.
21 de l’any cB Regina Pregar escoltant el “Pie Jesu” de Marcel Olm, ens posa al costat de Jesús.
LA PENÍNSULA IBÈRICA A L’EDAT ANTIGA
ESTRUCTURA D’UNA CIUTAT ROMANA
Treball de MÚsica les castanyoles
VISITEM LA RESIDÈNCIA.
ELS DINOSAURES.
LES OBRES PÚBLIQUES DE ROMA
Sara Ramírez Karola Salat
LA LLEGENDA DEL SOL Molt abans de la reunió de tots els deus en la muntanya tibetana, els dies eren freds amb moltes hores cobertes de nit estrellades.
Scala era el nom que els romans donaven a una platja propera a Empúries.
Alimenta el teu cos.
ELS ROMANS.
JESÚS DE NATZARET.
UN VIATGE A LA PREHISTORIA
ELS COLORS AMB JOAN MIRÓ
ELS ROMANS Alimentació Activitats Econòmiques:
INDEX .Classes socials .Família .Educació jocs i joguines
Religió i els déus romans
LA VIDA DE JOAN MIRÓ.
CALES DE L’ESCALA.
ELS PLANETES.
TEO A 2 C.R. P quest curs utilitza paper, vídeo i i ordi- nador.
L’EDAT MITJANA.
EDAT MITJANA.
EUROPA.
Les classes socials a l’antiga Roma i la vida a les ciutats
Taller de flotació 1.
La família de les tortugues
La seu vella La seu vella és una catedral romànica d’estil gòtic situada dalt d’un turó de Lleida que porta el mateix nom que la catedral. Es va començar.
SETMANA SANTA Catequesi infantil – Parròquia Catedral de Sant Llorenç 2016.
ULLASTRET.
ELS EGIPCIS.
SORTIM A EXPLICAR MITES
Dûna Petit i Júlia Cacho
Quin dinosaure!.
LA VIDA QUOTIDIANA LAURA I ALBERT.
ROMANS:OBRES PÚBLIQUES
EL CAVALLET DE MAR I ELS SEUS FILLS
EL CONTE DELS TAURONS.
Ares el déu de la guerra.
I. EUROPA A L’EDAT MITJANA
Les Plantes Guillem Soler Garcia.
Els primers en ser invadits i els últims en ser conquistats
La història de Sísif Mitologia Grega.
El petit príncep
ELS ESTELS.
LA SOCIETAT , LA FAMÍLIA , L’EDUCACIÓ I LES JOGUINES
COM NEIX UN PARADIGMA?.
LA NUTRICIÓ I LA SALUT.
XIII a Setmana de la solidaritat
MOHAMED ELAGOUBI ABRIL 2009 IES OLORDA
U2: LA FUNDACIÓ DE ROMA. LA MONARQUIA
LA ZEBRA ÍNDEX -Característiques - On viu - Alimentació - Comportament - Reproducció - Altres especies - Perills - Perquè he triat aquest tema.
LA PANDILLA.
Cant espiritual Joan Maragall.
DIES DE LA SETMANA Marta González 3r ESO.
4. L’islam a la Península Ibèrica: Al-Andalus
BARRI SAGRADA FAMÍLIA.
PRIMAVERA GRUP IV 01a.
LA NUTRICIÓ I LA SALUT.
EL TEATRE Per començar aquest projecte ens hem de situar. Què és això del teatre? Quan es va inventar? Quina ha estat la seva evolució al llarg de la.
COM NEIX UN PARADIGMA?.
ELS PLANETES.
Setmana de la Solidaritat 2010 – 2011 Escola Pública “Josep Carner” (Badalona) L’ EDUCACIÓ, UN FUTUR EN IGUALTAT: el que han de fer nens i nens de tot.
A la serra de Rodes (o de Verdera).
Els origens de roma.
Transcripción de la presentación:

UN VIATGE A LA CONQUESTA ROMANA ELS ROMANS UN VIATGE A LA CONQUESTA ROMANA

ÍNDEX L’origen. Com vivien. Que menjaven. L'exèrcit romà. Els deus romans. Com es divertien.

L’ORIGEN Roma és el nom donat a un dels principals estats de l’antiguitat, que, des de la ciutat de Roma, va conquerir primer Itàlia i més tard el món mediterrani. Segons la tradició, Ròmul, el fundador, va marcar sobre el mont Palatí els límits d’una nova ciutat amb una arada que indicava on s’havien de situar les muralles. Els historiadors daten la fundació el 753 aC.

COM VIVIEN Els ciutadans eren bàsicament rurals i s’agrupaven en tribus. Només una part del poble (els patricis) tenia accés al Senat. La resta d’habitants de Roma formaven la categoria dels plebeus, desproveïda de tot dret cívic. La població es concentrava a la zona perifèrica. Els privilegiats habitaven les cases amb atrium però la massa de la població residia en edificis de diversos pisos. Els esclaus no tenien cap dret, eren mercaderia de compra i venda.

QUE MENJAVEN Els primers romans menjaven només per alimentar-se, coneixien molts pocs aliments. Els plats més comuns eren el Palmetum, puré de panís, o pèsols; el Puls, jups de farina i altres cereals als que en ocasions afegien mantega; la Polenta, jups realitzades amb farina de cebada. El pa era el seu aliment estrella. De vegades menjaven ous, formatge d’ovella o de cabra, olives, verdures, fruites, sopes y llegums. Les carns es menjaven poc, però si consumien carn solien menjar pollastre o porc i els més adinerats bou. El peix només es menjava a la costa. Amb l’expansió i el comerç a finals del segle III a.C. la gastronomia es va revolucionar amb nous aliments.

L'EXÈRCIT ROMÀ L’exèrcit és l' instrument que Roma va fer servir, per conquerir primer i mantenir després, un imperi que abastava tota la conca del Mediterrani. No sempre va estar al mateix nivell ni domini de la tècnica guerrera, prova d’això són les diferents derrotes que van sofrir al llarg de la seva història. Però va tenir la gran virtut de no considerar mai la derrota en una batalla com la derrota total de la guerra i, a més a més, va saber aprofitar l’experiència per millorar les tècniques i aconseguir ser el poderós exèrcit que mantindria unit durant alguns segles l’Imperi.

ELS DEUS ROMANS Els deus dels romans eren els mateixos deus dels grecs amb noms diferents i controlant coses diferents. ELS DEUS ROMANS Carmenta desa de les fonts Pomona desa dels fruits i dels arbres Ceres desa dels fruits de la terra Quirinus es confon amb Mart i amb Rómul Faunus deu de les manades Flora desa de les flors Saturn deu de les llavors i de la cultura Ianus deu de la llum; obre les portes Tellus "Terra Mare“ Juno desa de les dones Vertumnus deu de les estacions i del comerç Júpiter deu del cel, del llamp i del tro Liber deu de les vinyes Vesta desa de l’hogar Mart deu de la vegetació i de la guerra Vulcanus deu del foc. Minerva desa de la intel·ligència Pales deu i desa dels pastors i pastores

COM ES DIVERTIEN Circ: en aquest lloc es feien curses amb carros de cavalls. Es feien set voltes amb els cavalls i, a cada volta, sempre es ferien alguns participants o cavalls o abandonaven la pista. Qui guanya és el preferit de la ciutat. Amfiteatre: el seu nom significa”dos teatres”. A l’amfiteatre els gladiadors lluiten contra feres i contra altres gladiadors. Quan els gladiadors estan molt ferits supliquen ser sacrificats. També es fan sacrificis amb els esclaus, menjats per les feres. Igual que al circ, el gladiador que guanya sempre és el preferit de la ciutat. Termes: aquí els romans es relaxaven banyant-se amb aigua freda,calenta o tèbia depenen del gust del romà. Aquí també es relaxaven amb massatges.

COM ES DIVERTIEN Bacanals romanes: els més rics s’atiborraven de menjar per agrair-li al deu del vi que els donés un vi tant bo, i no paraven de menjar i, encara que vomitessin, menjaven de tot el que hi havia a taula. També, per divertir-se, hi havia altres activitats com el teatre.

LA FI DE L’IMPERI A l’any 395 l’Imperi Romà era massa gran per controlar-lo i es va dividir en dos. L’Imperi Occidental va sofrir guerres internes i moltes invasions de pobles del nord fins que a l’any 455 Roma va ser envaïda i saquejada. L’Imperi es va dividir en regnes i al 476 va morir l’últim emperador. Això va ser la fi de l’Imperi Romà. L’Imperi Oriental va perdurar fins l’any 1493 amb el nom d’Imperi Bizantí.

TREBALL REALITZAT PER: ELS ROMANS TREBALL REALITZAT PER: .VÍCTOR.L.F.