En aquest cant d'alliberament, Israel agraeix al Senyor que l'hagi salvat d'un gravíssim perill. Diverses imatges se succeeixen per descriure d’una manera ben viva la serietat de l'amenaça: la riuada, la inundació (v. 4), les dents de les feres a punt de devorar (v. 6), el llaç dels caçadors (v. 7). Tanmateix, falten al·lusions concretes a una situació històrica precisa, i no és fàcil decidir si l'alliberament és el retorn de l'exili babilònic o una victòria en temps dels Macabeus.

El salm 123 és un cant d'acció de gràcies, que la comunitat orant eleva a Déu perquè ens allibera i ens salva. Si el Senyor no hagués estat de part de les víctimes, aquestes serien impotents elles soles per a alliberar-se dels adversaris que, com monstres, les haurien abatudes. Amb una altra imatge, l'orant se sent en terra ferma, salvat miraculosament de la fúria d'un mar impetuós. La vida de l'home està envoltada pels paranys dels malvats, que no solament atempten contra la seva existència sinó que intenten destruir també tots els valors humans. Tanmateix, el Senyor intervé per defensar i salvar el just. La benedicció expressada pel salm fa veure que el destí dels fidels, que era la mort, s'ha canviat radicalment en un destí de salvació: quan cauen totes les esperances humanes, apareix la força de l'alliberament diví i comprenem que el nostre auxili és el nom del Senyor, que es posa de part dels perseguits.

ens haurien engolit de viu en viu: tan gran era la fúria que portaven. Si el Senyor no hagués estat a favor nostre, -que respongui el poble d’Israel-, si el Senyor no hagués estat a favor nostre, quan els homes intentaven assaltar-nos, ens haurien engolit de viu en viu: tan gran era la fúria que portaven.

Quan la riuada ens vingué a sobre, ens hauria passat la inundació més amunt del coll, més amunt del coll ens hauria passat la crescuda de les aigües.

Beneït sigui el Senyor, que no ens deixa caure a les seves dents. Hem salvat la vida com l’ocell que fuig del llaç dels caçadors. S’ha trencat el llaç, i tots hem fugit.

que ha fet el cel i la terra. El nostre auxili és el nom del Senyor, del Senyor que ha fet el cel i la terra.

ATRAPAT EN LA TRAMPA [Carlos G. Vallés] En les meves males estones, penso, Senyor, que la vida és una trampa. Perdoneu-me per dir això davant vostre, que heu fet la vida i sou el responsable del seu funcionament; però de vegades em sento com atrapat en les xarxes d'una existència sense valor i sense sentit, com un ocell en el llaç del caçador. De res no em serveix agitar les ales o moure frenèticament les cames. Estic capturat a la tenalla d'acer del meu dubte mortal. No puc anar enlloc. Potser és que no hi ha cap lloc on anar. Estic atrapat, ànima i cos, en una trampa que jo mateix he posat. Potser esperava massa de la vida, de mi mateix, de vós, Senyor, si és que puc parlar-vos quan ni tan sols la vostra existència no em diu res (i perdoneu-me per dir-vos això, però és tan sols per marcar el límit de la meva desesperació). Tenia esperances que no s'han complert i somnis que no s'han fet realitat. La vida m'ha estafat amb tota la cruel indiferència d'un joc d'atzar. Estic sumit en la misèria d'un viure sense sentit. L'única oració que puc fer avui, Senyor (i fins i tot aquesta l'he d’agafar prestada paraula per paraula del salm, ja que no tinc forces per a crear avui la meva oració), és demanar-vos que em tragueu aviat de les tenebres en les quals em trobo, perquè pugui fer meves de veritat les paraules que heu inspirat: «Hem salvat la vida com un ocell que fuig del llaç dels caçadors. S’ha trencat el llaç, i tots hem fugit. El nostre auxili és el nom del Senyor que ha fet el cel i la terra.» Trenqueu el llaç ben aviat, Senyor!

Senyor Jesús, que vau anunciar als vostres deixebles que serien odiats a causa del vostre nom, però que ni un cabell del seu cap no moriria sense la permissió del vostre Pare, feu que nosaltres, enmig de les proves d'aquesta vida, sentim la protecció del vostre Esperit Sant i ens vegem encoratjats pel seu consol, de tal manera que, salvats del llaç del caçador, confessem sempre que el nostre auxili és el vostre nom, ara i pels segles dels segles. Amén.