Les malalties infeccioses Són les malalties causades per microbis, és a dir per organismes microscòpics. Els principals tipus de microbis patògens (microbis que poden produir malalties) són: els virus, els bacteris, els protozous i els fongs.

Microorganismes patògens

Malalties infeccioses causades per virus: De l'aparell digestiu. Galteres (infecció de les glàndules salivals) i hepatitis (infecció de fetge). De l'aparell respiratori. Refredat (infecció de la cavitat nasal acompanyada de mucositat). Grip (infecció que també pot afectar a les vies respiratòries però que a diferència del refredat dóna lloc a dolor muscular i febre alta). Del sistema immunològic. SIDA (infecció i destrucció de limfòcits). Del sistema nerviós. Herpes zoster (dóna lloc a dolor intens i una erupció vesicular que segueix el mateix recorregut que la via nerviosa infectada). Està causada pel mateix virus que provoca la varicel·la. De tot el cos. Xarampió (erupcions cutànies, febre alta, tos i conjuntivitis). Rubèola (erupcions cutànies i una mica de febre). Varicel·la (Febre i pústules que després donen lloc a crostes. És pròpia dels nens). Verola (Febre alta, mal de cap, muscular i abdominal, i pústules en la pell). Ràbia (Provoca inflamació cerebral)

Virus de la grip Virus de la varicel·la Virus VIH

Malalties infeccioses causades per bacteris: De l'aparell digestiu. Càries dental, Apendicitis (infecció de l'apèndix), Úlceres pèptiques (estómac i intestí), Salmonelosis (diarrees), Còlera (forts diarrees i vòmits). De l'aparell respiratori. Sinusitis, Amigdalitis, Faringitis, Laringitis, Bronquitis, Pleuritis (pleures), Pulmonia, Tuberculosi (infecció produïda pel bacil de Koch que dóna lloc a la formació de cavernes en els pulmons), Tos ferina (tos convulsiva, afecta a lactants i nens petits). De l'aparell excretor. Uretritis (infecció de la uretra) i Cistitis (infecció de la bufeta de l'orina) De l'aparell locomotor. Tètan (produeix contracció muscular espasmòdica). De l'aparell reproductor. Sífilis (nafres en els genitals), Gonorrea (secreció groga). Del sistema nerviós. Meningitis (mal de cap, febre alta, vòmits i rigidesa en el clatell). De tot el cos. Septicèmia (infecció estesa per tot el cos), Tifus (febre, mal de cap i erupció cutània rosada).

Bacteris del còlera Bacteris de la tuberculosi Bacteris de la meningitis

Malalties infeccioses causades per protozous. De la sang. Paludisme o malària. Febre elevada intermitent produïda pel protozou Plasmodium, que viu en les aigües dolces i estancades dels països càlids i que és transmès per la picada del mosquit Anopheles. Del sistema nerviós. Malaltia del somni. Trastorn del sistema nerviós a causa pel protozou Trypanosoma que és transmès per la "mosca tsé-tsé" que viu a Àfrica. De l'aparell digestiu. Disenteria amebiana. Diarrea intermitent pròpia de les zones tropicals provocada pel protozou Entamoeba. Es diferencia de les diarrees bacterianes en l'absència de febre.

Tripanosoma: protozou responsable de la malaltia de la son Plasmòdium: protozou responsable de la malària o paludisme

Malalties infeccioses causades per fongs o micosis De zones cutànies externes. Tinyes. Són infeccions que afecten a la pell, les ungles o el pèl. La més coneguda és la cridada "peu d'atleta" que principalment afecta a la pell que hi ha entre els dits del peu, provocant descamacions i picors. De zones cutànies internes. Candidiasis. Infecció cutània amb irritació i picor. Sol afectar la vulva en les dones i el gland en els homes. També l'anus dels nens i a la zona inguinal, axil·lar i interdigital dels adults.

Fong del peu d’atleta Candidiasi bocal

EL SISTEMA IMMUNITARI

Els mecanismes de defensa La lluita contra els microbis patògens està basada en les barreres defensives, en l'acció dels macròfags, en la resposta immune i en l'ús de medicaments. La pell Barreres externes Les mucoses Els mecanismes de defensa Fagòcits (macròfags) Barreres internes Limfòcits (resposta immune) Ús de medicaments

Les principals barreres defensives per a evitar les infeccions: La pell. Presenta una capa externa de cèl·lules mortes superposades infranquejable per als microbis i que al desprendre's provoca la seva eliminació. A més, en les seves capes profundes presenta glàndules sebàcies que segreguen una substància greixosa (sèu) que juntament amb la suor forma el mantell àcid-gras que manté la pell impermeable evitant així l'entrada de microbis. Les cèl·lules de la mucosa de les fosses nasals, dels ulls, l’anus, la uretra i la vagina secreten substàncies que poden ser letals per als microorganismes. La saliva i les glàndules lacrimals. Produeixen un líquid que impedeix la multiplicació de gèrmens. Les glàndules gàstriques secretores d'àcid clorhídric. Aquest àcid, necessari per a fer la digestió, elimina molts dels gèrmens que pot haver en els aliments.

Les barreres internes: L'acció dels fagòcits Els fagòcits són una classe de glòbuls blancs de gran mida (macròfags) que destrueixen els microorganismes ingerint-los. Quan es produeix una ferida els macròfags existents en els teixits infectats fagociten microbis i impedeixen la seva entrada en l’interior del cos. Aleshores es produeix la inflamació de la zona, reacció consistent en què els capil·lars sanguinis de la zona es dilaten per a aportar més sang (el que produeix el seu envermelliment) i es fan més permeables (el que permet la sortida de plasma amb la consegüent inflor). A més, certes substàncies produïdes pels microbis irriten les terminacions nervioses i apareix dolor, altres substàncies provoquen una pujada de la temperatura i els cadàvers de macròfags i microbis donen lloc a un líquid groguenc (pus).

Dos macròfags fagocitant bacteris

Macròfag fagocitant un bacteri

Macròfags atacant una larva de cuc

La resposta immune o reacció antigen - anticòs La resposta immune espontània. Si la infecció progressa i arriba a la sang es produeix la resposta immune o reacció antigen-anticòs. Un antigen és qualsevol substància que provoca la síntesi de anticossos. Un anticòs és una proteïna específica sintetitzada per un tipus de glòbuls blancs denominats limfòcits, davant la presència d'un determinat antigen. Per a cada antigen se sintetitza un tipus d'anticòs específic que s'uneix a ell i ho desactiva. Glòbul blanc

Limfòcit vist al microscopi òptic

Limfòcit humà

Els limfòcits T reconeixen els antígens superficials dels microbis i els limfòcits B alliberen anticossos a la sang

El sistema immunitari El sistema immunitari està format pels òrgans on es produeixen els glòbuls blancs i s’hi acumulen. Els limfòcits es produeixen en la medul·la òssia, en els ganglis limfàtics, en el tim, en les plaques de Peyer intestinals, a les amígdales i en la melsa.

Sistema immunitari

La del fetus durant l’embaràs Natural (immunitat permanent després de passar una malaltia) Activa Artificial (immunitat obtinguda per vacunació) La immunitat La del fetus durant l’embaràs (rep anticossos de la mare a través de la placenta) La del nadó durant l’alletament (rep anticossos en ingerir el calostre de la llet) Passiva Seroteràpia (injecció d’anticossos un cop infectat)

Observació microscòpica de les cèl·lules de la sang humana Fotografia de microscòpia electrònica d’un leucòcit entre eritròcits a: Glóbulos rojos o eritrocitos b: Glóbulo blanco: Neutrófilo c: Glóbulo blanco: Eosinófilo d: Glóbulo blanco: Linfocito

Los glóbulos blancos o leucocitos se identifican fácilmente por la presencia de núcleo, teñido de morado por la hematoxilina. Hay varias clases de leucocitos: Linfocitos: de tamaño aproximado al de los glóbulos rojos, tienen un solo núcleo que ocupa casi todo el glóbulo. Glóbulos rojos, hematíes o eritrocitos teñidos de color rojo por la eosina. No tienen núcleo y son más delgados por el centro que por los bordes.

Polimorfonucleares: núcleo fragmentado o arrosariado.